Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)

BREU
GUIA
D’AUTODEFENSA
PER A PRECARIES
LABORAL
PV i M

Breu Guia d’Autodefensa
Laboral per a Precàries

4
Crèdits:
Aquesta BREU GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL PER A
PRECÀRIES és una reedició per a el País Valencià i Múrcia de la
realitzada per les Secretaries de Formació, Jurídica, Salut Laboral
i Comunicació de la CGT de Catalunya.
Agraïm al Comitè Confederal de CGT de Catalunya la seua dispo-
nibilitat per a fer-la possible i que siga també un projecte del Comitè
Confederal del País Valencià i Múrcia.
El nostre agraïment a la Secció Sindical de CGT de la Universitat de
València per la seua adaptació al valencià.També als Serveis jurídics
de CGT de les Federacions Locals de València i de Múrcia per l'as-
sessorament i ajust a les legislacions del nostre àmbit territorial.
Revisat i maquetat per l'Equip de Comunicació de CGT-PV.
Disseny original de coberta, contraportada i il·lustracions: Roser
Pineda, de la Federació d'Ensenyament de la CGT de Catalunya.
www.cgtpv.org

Índex:
(1) EL PERQUÈ D'AQUESTA BREU GUIA D'AUTODEFENSA
LABORAL......................................................................................7
(2) M'HAN FET UN CONTRACTE TEMPORAL, COM SÉ SI ÉS
CORRECTE?................................................................................13
(3) TREBALLE EN NEGRE, SENSE CAP CONTRACTE. PUC
PROTESTAR?...............................................................................17
(4) TREBALLE MÉS HORES I REALITZANT UNA FEINA
DIFERENT DEL QUE CONSTA EN EL MEU CONTRACTE. HO
PUC DENUNCIAR?.......................................................................21
(5) SÓC IMMIGRANT I TREBALLE SENSE PAPERS. TINC
DRETS LABORALS?.................................................................24
(6) QUÈ ÉS UN CONVENI COL·LECTIU? QUIN SE
M'APLICA?....................................................................................27
(7) M'HANACOMIADAT, QUÈ PUC FER?....................................30
(8) VULL ORGANITZAR-ME PER A DEFENSAR-ME
EN ELTREBALL, QUÈ HE DE FER?...........................................34
(9) CONCLUSIONS: NOMÉS ORGANITZADES (TAMBÉ EN EL
TREBALL) PODREM FER FRONTAla PRECARIETAT..............41
(10) ON POTS TROBAR-NOS?....................................................44

(1)
EL PERQUÈ D'AQUESTA BREU GUIA
D'AUTODEFENSA LABORAL

8
Aquest document ha sigut realitzat amb la intenció de ser una eina
útil per a l'organització de base i per a la lluita dels treballadors i
les treballadores, destinat especialment a aquelles que prestem
els nostres serveis laborals en condicions més precàries, és a dir,
en realitat, a aquelles persones que actualment constituïm la
majoria de la classe treballadora en el nostre país. Amb aquesta
breu guia volem que pugueu tenir a mà alguns recursos que us
permeten orientar-vos a l'hora de defensar els vostres drets i els
del vostre entorn.
Òbviament, aquestes pàgines no us solucionaran tots els
problemes amb els quals haureu de bregar en el treball, però sí
que us aportaran una mica de llum en aspectes que tal vegada
desconegueu i que us poden resultar d'utilitat a l'hora d'encarar
les arbitrarietats de l'empresa. En resum: l'objectiu és que tingueu
algunes pautes clares per a defensar-vos. Molt sovint cometem
l'error de no conèixer suficientment els nostres drets, ni els límits
on podem situar la ratlla que les empreses no han de traspassar.
Elles, en canvi, són un gat vell, fan un ús extensiu quan els convé
del xantatge emocional i del maltractament psicològic i, a més,
tenen sempre a l'abast de la mà l'arma definitiva: el recurs a l'aco-
miadament o a la no renovació del contracte (allò de "si no
t'agrada, ja saps on tens la porta"). Volem que aquestes pàgines
us puguen servir per a equilibrar aquesta situació, fent-vos prendre
consciència que existeixen vies segures per a plantar cara, més
de què potser us imagineu, i que pots, si les aprofites, doblegar la
voluntat empresarial.

9
Si bé és cert que les reformes laborals que s'han anat aprovant
durant les últimes dècades han anat configurant un marc de
relacions laborals cada vegada més desregulat i amb una
legislació que ens ofereix cada vegada menys garanties, és
important estar assabentada d'algunes de les armes que encara
ens ofereix la legalitat per a plantar cara al poder patronal. És per
açò que aquesta guia emfatitza, en alguns dels seus apartats, l'ex-
plicació d'elements de caràcter jurídic que és important conèixer
(què són els convenis col·lectius, la Inspecció de Treball, quins
tipus d'acomiadament existeixen, etc). Però no ens enganyem.
Més enllà de les garanties, cada vegada més escasses, que ens
ofereix la legislació, defensar els nostres drets en el treball és,
bàsicament, una qüestió d'actitud. I en relació a aquest particular,
hem de tenir sempre en compte una sèrie de punts:
- El treball forma part de la vida. No convé dissociar
mentalment el temps que passem en el treball del temps que
passem fora, com si una cosa i l'altra no tingueren res a veure.
Aquest és un mecanisme psicològic que convé evitar. Molt sovint
ens trobem persones precàries amb una gran activitat militant fora
del treball (per exemple, en moviments socials, assemblees de
barri, etc), però que tenen, en canvi, un comportament absolu-
tament submís dins d'aquest, i només cerquen "no complicar-se
la vida" durant la seua jornada laboral. Però hem de tenir clar que
el treball és també un camp de batalla, tan important o més que
qualsevol altre, ja que té una influència molt directa sobre la
majoria dels aspectes de la nostra vida quotidiana. Canviar la

10
societat en la qual vivim també implica canviar les relacions
laborals (que determinen els nostres horaris, els nostres ingressos,
les nostres possibilitats d'oci i consum...). No podem ser militants
en el barri, en el centre social, en l'ateneu, en les lluites al carrer,
i desactivar-nos quan creuem la porta del centre de treball. Açò
és una anomalia, i és contraproduent per a nosaltres i per a les i
els companys amb els qui compartim espai en el treball.
- Al treball no convé fer-se el suec. De fet, açò és el que
li interessa a l'empresari, que tothom vaja al seu rotllo, i ningú es
preocupe pel que li passa a la resta. Cal relacionar-se amb
companys i companyes, parlar (i no solament de futbol, ni de si el
cafè de la màquina és bo o dolent), agafar confiança. La majoria
de les empreses tendeixen a crear múltiples barreres psicolò-
giques en la ment de les persones que treballen per a elles,
barreres que han de trencar-se. Cal interessar-se per les
condicions laborals d'aquells qui treballen al nostre al voltant, pel
treball que fan, si estan a gust o no, si tenen els mateixos
problemes que tu o tenen uns altres, si en la seua nòmina els
consta una categoria laboral diferent a la teua, a pesar que feu el
mateix treball... Només teixint vincles de solidaritat mútua, de
comunicació horitzontal, trencant les línies de jerarquia que us
imposarà l'empresa, és com podreu articular respostes de caràcter
COL·LECTIU. I la solució al teu problema (que més sovint del que
penses serà un problema compartit amb molta altra gent) passa,
la immensa majoria de les vegades per açò, per donar-li una
resposta col·lectiva, no per buscar-se la vida individualment.

11
- Has de mirar més allà de la teua màquina o
del monitor del teu ordinador. L'organització del
treball en moltes empreses ens atomitza, ens aïlla i fa que
tinguem una visió parcial de com funciona tot. Açò ens fa
més febles. És bo adquirir una visió global, que no es limite
exclusivament a les tasques que tens assignades. Fixa't bé
en com funciona l'empresa en conjunt, quina és la seua
estructura, qui són els responsables... Interessa't per com
s'organitza el treball, el teu i el de la resta, quins depar-
taments hi ha, quins torns, quines línies jeràrquiques... I, si
pots, fes-te esquemes de tot açò, et podran ser molt útils.
El coneixement és poder, empresariat ho té molt clar. Hem
de tenir-ho també en compte i evitar viure en la inòpia i en
la ignorància sobre tot allò que ens envolta en el nostre
entorn laboral.
- No és possible l’amistat amb l’empresa, ni amb
els caps, encara que puguem tenir "bon rotllo" a nivell
personal. Hem de tenir clar que els interessos de l'empresa
no són els nostres, i no caure en la ingenuïtat d'equivocar-
nos amb la bona sintonia. Tal vegada el teu cap fa gala de
la seua major simpatia, tal vegada sou del mateix equip de
futbol, tal vegada us agrada el mateix tipus de música. Però
no t'equivoques, si te la pot clavar te la clavarà, si ha d'es-
collir entre la seua conveniència (o la de l'empresa) i la teua
(o la de la gent que treballa amb tu), no ho dubtarà ni un sol
moment. I no et deixes menjar l'orella amb coses com "el

12
que és bo per a l'empresa és bo per a la seua plantilla",
perquè no és cert. No et deixes enganyar i tingues picardia,
perquè se les saben totes, i hem d'actuar en conseqüència.

(2)
M'HAN FET UN CONTRACTE TEMPORAL,
COM SÉ SI ÉS CORRECTE?

14
La gran majoria dels contractes temporals són en frau de llei, i
poden ser convertits en contractes indefinits. Mitjançant l'acció
individual i/o col·lectiva es poden transformar els contractes
temporals en indefinits, i fins i tot es pot denunciar el contracte
temporal il·legal després d'acomiadar-te.
Segons dades de la Inspecció de Treball, prop del 95% dels
contractes temporals que se signen en l'Estat espanyol són en
frau de llei, és a dir, no haurien de ser temporals sinó indefinits.
Sembla increïble, i la realitat ho desmenteix cada dia, però la llei
determina que el contracte "normal" és (hauria de ser) l'indefinit, i
solament en casos molt concrets l'empresa pot fer ús dels
contractes temporals. Açò és el que diu la llei, però aquesta es
veu desmentida per la pràctica diària de les empreses. En teoria,
els contractes temporals solament es poden realitzar si tenen una
causa justificada, més concretament, alguna de les següents:
- Ha d'haver-hi una obra o servei delimitat, i en cap
cas aquest pot tenir a veure amb les tasques habituals de
l'empresa, ni poden ser tasques sense identitat diferenciada de la
què realitza el personal fix d’aquesta.
- Ha d'haver-hi una "circumstància de la
producció", que s'ha definit com una situació excepcional i
transitòria en la qual l'empresa necessita personal per a un termini
curt de temps. I el contracte ha de determinar clarament quina és
eixa circumstància que ha motivat la temporalitat.

15
- Has d'estar substituint un altre treballador o
treballadora (que està de baixa, maternitat, etc). En aquest
cas el contracte ha de determinar el nom de la persona subs-
tituïda, el lloc de treball i les causes de la substitució.
Però la realitat és que les empreses cometen un abús il·legal,
en la immensa majoria dels casos, amb els contractes
temporals, simplement per a evitar els contractes indefinits.
És més que comú que els contractes temporals ni tan sols
intenten dissimular la seua il·legalitat, afirmant que l'obra i
servei és la campanya de nadal (en un contracte a l'agost), o
que la circumstància de la producció és el treball propi de
l'empresa. Estem davant una estafa legal a gran escala, que
solament es manté gràcies a la nostra pròpia passivitat davant
ella. Per tant, la immensa majoria d'els qui treballen amb
contractes temporals hauria de tenir-los indefinits, i si lluitem,
en aquest cas la legalitat ens empara.
Per a posar en evidència aquesta estafa legal, posa't en
contacte amb la CGT per a denunciar els contractes temporals
realitzats en frau de llei a la Inspecció de Treball o als Jutjats,
però és millor, per a evitar-te represàlies, que primer hages
creat una Secció Sindical en l'empresa, com explicarem més
endavant. La denúncia la pots dur a terme individualment
(mentre estàs treballant o bé una vegada t'hagen acomiadat),
o es pot realitzar també de forma col·lectiva a través de la
Secció Sindical.

16
Consells pràctics
- Conserva totes les proves que demostren que estàs realitzant
tasques diferents d’aquelles que consten en el contracte temporal:
fotos, albarans, tot el que passe per les teues mans i que et puga
servir com a prova davant un jutge.
- Una vegada creada la Secció Sindical, demaneu a l'empresa tots
els contractes, i reclameu que els temporals il·legals passen a ser
indefinits. Advertiu-los que si no ho fan anireu a la Inspecció de
Treball o que emprendreu accions legals contra l'empresa per
aquest motiu.

(3)
TREBALLE EN NEGRE, SENSE CAP
CONTRACTE. PUC PROTESTAR?

18
El fet de treballar sense cap contracte escrit, i sense alta en la
Seguretat Social no fa desaparèixer cap dret laboral. Tens possi-
bilitats de denunciar-ho i guanyar.
Malgrat existir només un "contracte verbal", tenim tots els
drets laborals intactes, amb l'únic inconvenient que s'ha de
"provar" (demostrar) l'existència de la relació laboral, a més
de quin és el període de prestació de serveis i quantes hores
es treballa al dia o a la setmana. Per tant, en primer lloc, és
molt més fàcil denunciar aquesta situació mentre s'està
treballant, que després de l'acomiadament. Si estàs treballant
en negre posa't en contacte amb la CGT per a denunciar-ho
a la Inspecció de Treball i interposar les accions legals corres-
ponents. No hi ha millor prova de la relació laboral "en negre"
que fer que la Inspecció de Treball es persone en el teu lloc
de treball i et trobe treballant sense contracte ni alta en la
Seguretat Social.
Els beneficis que es reconega legalment la teua relació laboral
"en negre" són molts: pots augmentar el teu salari, reclamar els
salaris pagats incorrectament d'un any de retard, cotitzar per
atur per tot el període treballat i fins i tot mantenir-te en el lloc
de treball, ja que qualsevol acomiadament o sanció per haver
reclamat els teus drets és nul, amb dret a retornar al lloc de
treball, si ho desitges. Després de l'acomiadament, recorda que
tens solament 20 dies des de l'extinció de la relació laboral per
a demandar a l'empresa. Hauràs d'anar a judici, i en ell podràs

19
reclamar els salaris inferiors al correcte de l'últim any, la indem-
nització corresponent i l'atur.
La forma de provar una relació laboral verbal és amb qualsevol
mitjà que faça tenir el convenciment a la justícia que has treballat
per a aquella empresa o persona. Les formes més comunes són
els enregistraments de converses amb el responsable (aquestes
són LEGALS sempre que la persona que les grave –és a dir, TU–
participe directament en la conversa), fotos, albarans, missatges
SMS, o qualsevol altre mitjà que se t'ocórrega. SIGUES ASTUT!
És important recordar que s'ha de provar tant la relació laboral
com també l'antiguitat en el treball i l'horari concret de la jornada
laboral, per tant, les proves han de demostrar tots eixos fets.
Quants més mitjans de prova pugues reunir, millor.
Consells pràctics
- És molt més fàcil denunciar-ho mentre s'està treballant que quan
ja t'han acomiadat. No esperes a que et tiren fóra del treball per a
activar-te.
- Guarda fotos, missatges SMS o qualsevol document que
demostre la relació laboral, així com també el temps que fa que
treballes en l'empresa.
- Grava les converses amb responsables de l'empresa sense que
ho sàpien, sobretot aquelles en les quals et diguen els horaris

20
d'entrada i eixida del treball, o les dates de les vacances. Pots fer-
ho discretament amb un smartphone, per exemple, sense que
ningú s'en adone.
- Telefona al teu superior i grava la conversa conduint aquesta a
parlar sobre el temps que portes treballant sense contracte.
Procura que no sospite que estàs gravant-ho tot.
- Si l'empresa et paga el sou en mà dins d'un sobre, ingressa-lo
el mateix dia en el teu compte corrent a través del caixer més
proper al treball, posant com a concepte "salari".

(4)
TREBALLE MÉS HORES I REALITZANT
UNAFEINADIFERENT DEL QUE CONSTA
EN EL MEU CONTRACTE. HO PUC
DENUNCIAR?

22
Molt sovint la realitat laboral que vivim no és fidel al que disposa el
nostre contracte. El teu contracte diu que treballes 10 hores
setmanals i en realitat realitzes el doble? Portes la comptabilitat de
l'empresa però en la teua nòmina diu que ets ajudant de cambrer?
Doncs contra eixa actuació empresarial també pots actuar.
En aquestes ocasions pots reclamar judicialment per tal que en el
teu contracte figure la classificació professional que et correspon
d'acord amb les funcions que realment desenvolupes, si és que
des d'un principi has fet funcions diferents a aquelles que figuren
en el teu contracte. Per tant, no perdes ni un segon i acudeix al
sindicat a informar-te, perquè pots reclamar! Pensa que també pots
reclamar les diferències salarials entre la classificació que figura
en el teu contracte i la que realment correspon al treball que
realitzes.
Quant a les hores que treballes de més: si diàriament realitzes
més hores de les fixades al contracte i cada dia són les mateixes,
pots reclamar judicialment perquè es reconega la teua jornada de
treball real. En canvi, si la qüestió és que sovint treballes més
hores durant la setmana de les quals et toquen, aquestes han de
considerar-se hores extra i pots reclamar per via judicial que se't
paguen.

23
Consells pràctics
- Cerca testimonis. Procura que siga gent de confiança, disposada,
si cal, a declarar en favor teu en el jutjat. Intenta no perdre el
contacte amb qui ja no treballa en l'empresa, tal vegada et podrà
tirar una mà més endavant.
- Si et resulta possible fer-ho, fitxa al principi i al final de la jornada,
o busca maneres perquè quede un registre de les hores en què
entres i ixes del treball.
- Grava les converses amb el teu cap sense que ell ho sàpia,
sobretot aquelles referents a la jornada i a les tasques a realitzar.
Pots fer-ho discretament amb un smartphone, per exemple, sense
que ningú s’en adone.

(5)
SÓC IMMIGRANT I TREBALLE
SENSE PAPERS.
TINC DRETS LABORALS?

25
No tens papers, però no deixes de ser un treballador o treballadora
amb drets! L'esclavitud és il·legal!
Malgrat estar en una situació administrativa irregular i treballar
sense papers (permís de residència i treball), com a persona
treballadora tens els mateixos drets laborals que qualsevol amb
papers. En tot cas, si l'empresa t'empra i no tens papers, qui podrà
ser sancionada serà ella i no tu. El més normal és que s'aprofiten
de la teua situació de vulnerabilitat i t'amenacen amb anar a a la
policia si intentes reclamar els teus drets. És important que
denuncies la teua situació en la Inspecció de Treball mentre dure
la relació laboral i que reclames judicialment el reconeixement de
la mateixa. Si, una vegada hages denunciat, t'acomiaden, l'aco-
miadament podrà ser declarat nul.
Pensa que més val que reclames el reconeixement de la relació
laboral mentre encara estigues treballant, ja que si intentes fer-ho
després de l'acomiadament, serà molt més difícil demostrar-la.
Consells pràctics
- Cerca testimonis. Procura que siga gent de confiança.
- Guarda correus electrònics amb els quals pugues demostrar
l'existència de la relació laboral.
- Grava les converses amb responsables de l'empresa sense que

26
ho sàpien, sobretot aquelles on quede clar que estàs treballant
per a ella i que vols que et faça un contracte i et done d'alta en la
Seguretat Social. Pots fer-ho discretament amb un smartphone,
per exemple, sense que ningú s'en adone.
- Denuncia la teua situació davant la Inspecció de Treball.

(6)
QUÈ ÉS UN CONVENI COL·LECTIU?
QUIN SE M’APLICA?

28
Un conveni col·lectiu és un acord escrit entre aquells que repre-
senten l’empresariat (la patronal) i aquells que representen als
treballadors i treballadores. El conveni regula qüestions relatives
a les condicions de treball i ocupació, i aquelles altres matèries
que puguen afectar a les parts que el signen. És el marc legal que
regula les nostres relacions amb l'empresa, en el qual s'esta-
bleixen els nostres drets i obligacions com a treballadores i
treballadors.
Normalment, en el conveni trobarem aspectes tan importants com
les retribucions (el salari base, les pagues extraordinàries, els
complements salarials), les categories professionals, la regulació
de les vacances i els permisos, les classes de contractes a
realitzar, la regulació de les sancions aplicables etc. El teu
contracte no podrà ser mai més perjudicial per a tu que el conveni
que se t'haja d'aplicar. En cap cas se't poden imposar, mitjançant
contracte, unes condicions laborals inferiors a les establides en el
conveni al que estiga acollida l'empresa. Si bé és cert que alguns
convenis ja arrepleguen condicions i retribucions diferents per a
nous i antics contractats. En el teu contracte de treball haurà de
figurar sempre el conveni aplicable a la relació laboral, però
ATENCIÓ perquè no sempre l'empresa posa el conveni correcte
i, normalment, quan ho fa, no és precisament per a augmentar els
teus drets!
El conveni que se t'aplicarà en el cas que l'empresa on treballes
tinga un de propi, serà el conveni d'empresa. I en el cas en què
l'empresa no tinga, serà el conveni del sector o subsector que
regule la matèria (per exemple, el conveni del Metall, o el de

29
Químiques, Oficines i Despatxos, Hostaleria, etc...) De la mateixa
manera, el conveni pot circumscriure's a una àrea geogràfica
determinada, és a dir, pot ser d'àmbit local, provincial, interpro-
vincial, autonòmic o estatal. Si l'empresa té un conveni propi, eixe
conveni d'empresa serà prioritari respecte a la resta de convenis
d'àmbit superior que regulen la mateixa matèria, la qual cosa vol
dir que sempre s'aplicarà el conveni d'empresa per sobre de la
resta. Aquest, a més, ha de comptar amb més drets que els que
s'estableixen en els convenis d'àmbit superior.
Fixa't que el concepte és fàcil: els teus drets mínims estan establits
en una llei denominada "Estatut dels Treballadors" (la pots trobar
fàcilment googlejant per Internet), i cap conveni o contracte pot
tenir condicions pitjors de les què s'estableixen en ella. Els
convenis de sector milloren les condicions de l'Estatut dels Treba-
lladors. Finalment, pot haver-hi convenis locals o d'empresa que
milloren encara més els convenis de sector.
Sempre és bo tenir el conveni a mà per a saber què diu i tenir clar
si l'empresa t'està vulnerant drets que tens reconeguts en ell.
Pensa que un conveni col·lectiu té rang de llei, o siga que
l'empresa està legalment obligada a complir tot el que s'estableix
en el conveni que se t'aplica. Si no saps com trobar el teu conveni,
passa't pel local de la CGT més proper al teu domicili i pregunta
si et poden fer una còpia. També pots intentar trobar-ho amb
aquest cercador:
http://explotacion.mtin.gob.es/regcon/pub/consultapublica

(7)
M'HANACOMIADAT, QUÈ PUC FER?

31
Sobretot, no signes ABSOLUTAMENT RES sense abans parlar
amb el sindicat! Si no estàs d'acord amb l'acomiadament i amb la
documentació que et posen davant, però t'obliguen a signar-la,
fes-ho constar en qualsevol paper que signes, posant, per
exemple, "NO CONFORME" al costat de la teua signatura. Posa
també la data, per deixar-ne constància en quin dia has signat.
Fer-ho així et serà molt útil després a l'hora de reclamar. No fer-
ho d'aquesta manera et pot suposar veure't en el carrer amb una
mà davant i una altra darrere, i sense possibilitats de reclamar res
a l'empresa que t'ha acomiadat. Recorda també que tens 20 dies
hàbils per a reclamar judicialment en cas d'acomiadament. No et
dormes o et quedaràs sense res.
Cal tenir en compte que les últimes reformes laborals han rebaixat
considerablement les indemnitzacions per acomiadament. Per
tant, en el nou context jurídic hem d'apostar encara més per
reclamar els acomiadaments com a nuls. Si aconsegueixes que
un jutjat declare nul el teu acomiadament, açò et donarà dret al
reingrés en l'empresa, a més dels salaris de tramitació (és a dir,
tot el que hauries percebut durant el període de temps transco-
rregut entre l'acomiadament i la sentència judicial).
Us fem un breu resum de cadascun dels tipus d'acomiadament
amb els quals us podeu trobar:

32
- Sanció: Es dóna quan l'empresa aplica la màxima sanció a la
persona treballadora, per un suposat "incompliment greu i
culpable", que normalment pot ser desobediència a un superior,
ofenses o faltes repetides, entre moltes altres contemplades en
la llei. Aquest acomiadament dóna dret a l'atur, però no a CAP
INDEMNITZACIÓ, per la qual cosa és recomanable posar-te
en contacte amb la CGT per a impugnar-lo abans que hagen
passat 20 dies laborables.
- Objectiu: és aquell que dóna dret a la patronal a acomiadar-
te amb el mínim legal d'indemnització, 20 dies per any treballat,
amb un límit màxim d'una anualitat. Les causes contemplades per
la llei poden ser diverses, com la necessitat d’ "amortitzar" el teu
lloc de treball o la "ineptitud sobrevinguda" entre altres. Novament
és recomanable posar-te en contacte amb la CGT per a impugnar-
lo abans de 20 dies laborals.
- Improcedent: És quan t'acomiaden sense cap motiu legal,
indemnitzant-te amb el màxim legal, que actualment és de 33 dies
per any treballat.
- Nul: És quan t'acomiaden vulnerant algun dels teus drets fona-
mentals, o per causes de discriminació prohibides en la llei. Serien
exemples d'aquest tipus els acomiadaments realitzats per motius
discriminatoris: pel color de la teua pell, per motius de gènere o
ideologia política o per realitzar activitat sindical, etc. També serà
nul l'acomiadament en aquells casos en què estigues emba-

33
rassada, o quan el teu contracte de treball estiga en suspens per
maternitat, risc durant l'embaràs, adopció o acolliment, paternitat
o malalties causades per l'embaràs o també en els casos en què
hages demanat un permís, ja siga per lactància de menor de nou
mesos, per naixement d'un fill o filla prematura o per càrregues
familiars degudes a la guarda legal de menors de 12 anys o
familiar amb discapacitat o per interessar una excedència per cura
dels fills i filles. També és nul l'acomiadament de treballadores
víctimes de violència de gènere per l'exercici dels drets de
reducció o reordenació del seu temps de treball, de mobilitat
geogràfica, de canvi de centre de treball o de suspensió de la
relació laboral. Si t'acomiaden per qualsevol d'eixos motius i l'aco-
miadament és declarat nul per un jutge, l'empresa haurà de
readmetre't forçosament en el teu lloc de treball, amb els salaris
que has deixat de percebre des de la data d'efecte de l'acomia-
dament.

(8)
VULL ORGANITZAR-ME PERA
DEFENDRE’M EN EL TREBALL,
QUÈ HE DE FER?

35
Si vols defensar els teus drets laborals, el primer que has de fer
és trobar uns companys i companyes de confiança i parlar-ho.
Trencar la barrera psicològica que ens han imposat en les nostres
ments és del tot imprescindible per a poder donar els primers
passos en la nostra autodefensa laboral. Posa't en contacte amb
la CGT, informa't.
En el cas en què no hi haja cap Secció Sindical en la teua
empresa, constituïu una i comuniqueu-li a l'empresa que ho heu
fet. Fins que no li'l comuniques tingues molta precaució amb qui
parles. Una vegada l'hages notificat de manera formal tindràs
protecció legal davant qualsevol discriminació o acomiadament
que tinga a veure amb la teua activitat sindical, és a dir, amb
qualsevol activitat relacionada amb la defensa dels teus drets
laborals i els de la resta de la plantilla. A més, si es dóna el cas,
tindràs el suport de la nostra organització. I pots creure'ns, en la
CGT si ens toquen a una, ens toquen a TOTES.
Abans de crear la Secció Sindical, i sobretot abans de comunicar-
li-ho a l'empresa, has de guardar una estricta clandestinitat per a
evitar qualsevol possible represàlia. Solament heu de parlar de la
possibilitat d'organitzar-vos entre persones que siguen de total
confiança, i fer-ho sempre fóra del centre de treball (les parets
tenen orelles, i en el treball sempre hi ha algú que vol fer mèrits
davant l'empresa, ja ho saps). Si arriba a l'orella de l'empresa que
estàs organitzant una Secció Sindical de la CGT, no series la
primera persona (ni desgraciadament l'última) a ser acomiadada,

36
i si denuncieu l'empresa sempre al·legarà que no tenia conei-
xement de cap activitat sindical per la teua banda (segur que la
seua capacitat de dissimular et sorprendrà), sinó que t'ha
acomiadat per altres motius. Per tant, durant aquesta fase, és molt
important tenir molta, però que molta discreció.
Una vegada ho hàgeu parlat una sèrie de persones de total
confiança, aneu al local de la CGT del municipi on es trobe
l'empresa, o al més pròxim al vostre domicili, allí us assessoraran
del procediment legal que haureu de seguir per a constituir
formalment una Secció Sindical i per a comunicar-li-ho a l'empresa,
una vegada aquesta estiga constituïda. Tots els tràmits adminis-
tratius per a la constitució i el registre de la Secció es fan en les
Oficines Públiques Provincials de Registre d'Actes d'Eleccions
Sindicals, dependents de les Direccions territorials d'Ocupació de
la Generalitat Valenciana (http://www.indi.gva.es/web/dg-
trabajo/oficinas-registro-actas); i, en el cas de la Regió de Múrcia,
en l'Oficina d'Eleccions i Registre d'Associacions Professionals
(www.carm.es). Es poden dur a terme sense que l'empresa tinga
cap coneixement d'açò. Per tant, si feu les coses bé, podreu muntar
una Secció Sindical sense que la vostra empresa tinga ni idea que
l'esteu fent. No patiu, ja es toparà amb açò quan arribe el moment.
Així, es pot fer tot el procés de tal manera que en el centre
solament s'assabenten que tenen organitzada una Secció Sindical
de la CGT en l'empresa quan li'l comuniqueu, i podent ser
vosaltres qui decidiu quan us convé "eixir de l'armari". En

37
qualsevol cas, és important que sapieu que una vegada comu-
nicada a l'empresa la creació de la Secció Sindical, a partir d'eixe
moment, qualsevol discriminació o acomiadament que patiu les
persones que figureu en la documentació registrada com a repre-
sentants de la mateixa, pot interpretar-se com un atac al dret de
sindicació, i per tant seria legalment nul, amb dret a retornar a
l'empresa en les mateixes condicions, i fins i tot amb una indem-
nització per danys i perjudicis. Val la pena, doncs, fer el pas i
guanyar eixa cobertura legal. Penseu que el dret a la llibertat
sindical està reconegut en la legislació vigent com un dret fona-
mental i, per tant, està especialment protegit.
Quan hàgeu comunicat formalment l'existència de la Secció
Sindical, les persones que vulgueu ser visibles en la lluita pels
drets laborals en l'empresa haureu de constar expressament en
les comunicacions escrites que feu amb aquesta i, si pot ser, fins
i tot amb un càrrec (Secretaria de Comunicació, de Salut Laboral,
de Finances, etc... de la Secció Sindical). En cas d'acomiadament,
quant més clar quede que l'empresa coneixia la teua activitat
sindical, i més fàcilment es puga documentar, més clar resultarà
en el jutjat determinar si ha existit discriminació contra la teua
persona per realitzar-la. En resum, en aquesta fase no solament
és bo donar la cara, sinó que també és bo que quede constància
documental que l'estàs donant.
Les últimes reformes laborals han anat erosionant les indemnit-
zacions per acomiadament (a més d'eliminar els denominats

38
"salaris de tramitació", és a dir, aquells que es generaven des del
moment de l'acomiadament fins que es dictava sentència en un
judici). És per açò que, si et tiren, et serà molt més profitosa una
declaració d'acomiadament nul (per discriminació sindical, amb
salaris de tramitació i dret de tornada a l'empresa) que no un
acomiadament improcedent (amb 33 dies de salari per any
treballat).
En el cas en què la teua empresa tinga menys de 50 treballadors
o treballadores i que ja existisca una Secció Sindical d'algun
sindicat que no us inspire confiança, o que es limite a ser "la veu
de l'amo" (sobretot es dóna eixa situació en moltes empreses
familiars xicotetes), busca igualment persones amb les quals
poder parlar i establir eixa relació. La precarietat fa que la por faça
callar a molta gent i adoptar una posició de "no ficar-se en
problemes". Cercar el lloc on poder compartir els vostres
problemes de treball i les vostres experiències us farà tenir més
unió. Contacteu amb la CGT o acosteu-vos a qualsevol de les
seues federacions locals.Allí podreu parlar, participar en xerrades,
tenir informació, conèixer els vostres drets o fins i tot fer de l'espai
de la federació el vostre lloc de reunió per a realitzar assemblees
de treballadors i treballadores de la vostra empresa.
Tingues en compte que la patronal en empreses xicotetes amb
Seccions Sindicals dels sindicats institucionals (ja saps, eixos que
ixen sempre en la tele, i que sembla que són els únics "sindicats"
que existeixen, encara que no peguen ni xapa per a defensar

39
ningú) solen jugar amb eixes estratègies, accentuant la por i la
sensació de vulnerabilitat d'els qui estan en precari. Però açò no
vol dir que no et pugues defensar. Pots parlar, et pots queixar, pots
establir relacions amb altres membres de la plantilla que et facen
empoderar-te, et pots reunir fora del treball, pots trobar suport en
la CGT o, si vols, en altres sindicats combatius. Encara que, com
és natural, et recomanem el nostre.
Consells pràctics
- Abans d'haver constituït legalment la Secció Sindical, procura
tenir molta cura en parlar-ho. Només persones de màxima
confiança han de saber que us esteu organitzant, i és millor que
ho parleu sempre fóra del centre de treball.
- Acudiu al local de la CGT del municipi on es troba l'empresa, o
al més proper al vostre domicili. Allí us assessoraran en tots els
casos, i tindreu un espai per a reunir-vos. Us explicaran els tràmits
que han de fer-se i us donaran suport en el cas en què vulgueu
constituir una Secció Sindical (són més senzills del que
t'imagines). Si no tens clar on estan els locals de la CGT, fa una
ullada a aquest directori: http://www.cgtpv.org/contacto.html
- Quan la Secció estiga formalment constituïda i registrada, noti-
fiqueu-li-ho per escrit a l'empresa al més prompte possible (si pot
ser mitjançant correu certificat o burofax, millor). A partir d'eixe
escrit gaudiràs de protecció legal davant qualsevol discriminació

40
o acomiadament per la teua activitat sindical. Abans d'aquesta
notificació no tens cap protecció legal i si et tiren l'empresa sempre
al·legarà que no sabia que estaves fent cap tipus de treball
sindical.
- Fer-se visible davant l'empresa és bo. Si vols defensar els teus
drets laborals, el fet que el teu nom aparega en escrits, actes de
reunions o de comissions, com a representant sindical o membre
de la Secció Sindical de la CGT, serà la teua principal prova en el
cas en què es produïsca qualsevol discriminació o acomiadament
motivat pel teu treball sindical.
- Qualsevol persona que duga a terme activitat pública sindical ha
de constar en els escrits a l'empresa com a membre de la Secció
(si pot ser, amb un càrrec), per a evitar que l'empresa puga argu-
mentar desconeixement.

(9)
CONCLUSIONS: NOMÉS ORGANITZATS
(TAMBÉAL TREBALL) PODREM FER
FRONTALAPRECARIETAT

42
Per moltes motos que us vulguen vendre, heu de tenir clar que
des dels inicis del capitalisme, i ja fa bastants anys d'açò, solament
hi ha dues coses que han demostrat la seua eficàcia per a fer
valdre els drets de la classe treballadora davant els patrons.
Aquestes són el suport mutu i l'acció directa.
El suport mutu no és una altra cosa que la solidaritat activa entre
els treballadors i les treballadores; mentre que l'acció directa és
l'actuació concertada i sense intermediació de ningú per a
defensar els nostres interessos, siga mitjançant les concen-
tracions, les manifestacions, el boicot, el sabotatge actiu o passiu,
la vaga, els aturs parcials, i un llarg etcètera de formes de mobi-
lització a xicoteta o gran escala... (Els repertoris d'acció vinculats
a la lluita laboral són més amplis i variats del que tal vegada mai
hàgeu imaginat!).
El món del treball ha canviat molt en les últimes dècades, en tots
els aspectes, però, malgrat la precarització intensa a la qual ens
sotmeten, allò que acabem de dir continua sent tan cert com l'era
en els anys 80 del segle XX, o en els anys 80 del segle XIX. I
l'única clau de la què disposem, ara, abans i sempre, per a activar
el suport mutu i l'acció directa és l'organització. Hem de
(auto)organitzar-nos en el treball, encara que les condicions de
precarietat que patim ens ho posen difícil. I hem de fer-ho
nosaltres (no esperar a què vinga a fer-ho un cap "professional
del sindicalisme"), entre iguals amb els mateixos problemes, per
a aconseguir imposar els nostres interessos davant l'empresa i,

43
si és necessari, davant qui es pose per davant. La legalitat ens
proporciona algunes fissures (cada vegada més xicotetes) per a
defensar els nostres drets, però l'única garantia certa i segura que
tenim per a aquesta defensa és, com ho ha sigut sempre, la nostra
força col·lectiva i organitzada. L'única eina realment útil per a
plantar cara és organitzar-se i lluitar.
Només amb la unió podem garantir que els acomiadaments i l'atac
als nostres drets laborals no queden sense resposta. Si avui
declares i respons pel teu company o companya, demà ho farà
per tu, i eixa serà l'única manera de garantir els teus drets laborals,
perquè si no hi ha unitat entre la gent de la nostra classe, amb la
regulació laboral actual l'empresa cada vegada ho tindrà encara
més fàcil per a fer el que vulga. Si no es veu cap tipus de cohesió
entre la plantilla es trobarà amb la potestat de fer i desfer a
voluntat, perquè la llei deixa un marge molt ampli per a açò. Està
única i exclusivament en les nostres mans evitar-ho, i per a evitar-
ho hem de ser intel·ligents, tenir unió i tenir clar que els problemes
d'un són els problemes de totes, que solament actuant col·lecti-
vament podrem fer-nos valdre.

45
Confederació General del Treball del País Valencià i Murcia
Av. del Cid 154 46014 - València (L’Horta)
Telf. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 47
Correu Electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info
Federació Local de CASTELLÓ
C/ Cerdan de Tallada 23 entresòl 12004 - Castelló-La Plana
Tel. 96 425 06 36; Fax 96 425 06 36
Correu Electrònic: cgtkastello@hotmail.com / cgtkastello15@gmail.com
Sindicat Únic del CAMP DE MORVEDRE I L’ALT PALÀNCIA
C/ del Treball, 21, baix 46520 - Port de Sagunt (València)
Tel. 96 269 86 33
Correu Electrònic: cgtportsag@gmail.com
Federació Local de PUÇOL
C/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta. 46530 - Puçol (València-L’Horta)
Tel. 96 146 54 54; Fax 96 146 54 54
Correu Electrònic: cgtpuzol@gmail.com
Federació Local de VALÈNCIA
Avd del Cid 154 46014 - València (L’Horta)
Telf. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 47
Correu Electrònic: fed.local@cgtvalencia.org
SOV de LA SAFOR-GANDIA
C/ Pintor Sorolla 39 baix, 46700 - Gandia (València-La Safor)
Tel. 96 287 70 60; Fax 96 287 70 60
Correu Electrònic: cgtlasafor@gmail.com

46
Federació Provincial d’ALACANT
C/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha. 03010 - Alacant (L’Alacantí)
Tel. 96 518 22 11
Correo Electrónico: alacant@cgt.es
SOV d’ALCOI
C/ Echegaray 10 baix , 03800 - Alcoi (Alacant-L’Alcoià)
Tel. 96 554 71 46, Fax 96 554 71 46
Correu Electrònic: f.l.alcoi@cgtpv.org
SOV de BENIDORM
C/ de la Gaviota, 4; 03501 - Benidorm (Alacant); Apt. Correus 125
(CP: 03501)
Tel. 96 680 65 80; Fax 96 680 65 80
Correu Electrònic: cgtmarinabaixa@gmail.com
Federació Local de MURCIA
C/ Floridablanca 75 ,1º dcha. - 30002 Murcia
Tel. 96 835 32 43
Correu Electrònic: flmurcia@cgtmurcia.org

Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)

Similar to Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià) (20)

More from CGTPV

More from CGTPV (20)

Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)