Article "Atzar i innovació" escrit per Franc Ponti, autor del llibre Intel·ligencia creativa, publicat a l'Econòmic

1. L'ECONÒMIC 37DE L’1 AL 7 DE JUNY DEL 2013
EINES
ot l’atzar aju-
dar-nos a inno-
var? De quina
manera?
D’entrada ten-
dim a rebutjar la idea que
un estímul escollit a l’atzar
pugui ser-nos de gaire uti-
litat quan intentem resol-
dre un problema o generar
una idea. Però si controlem
una mica el procés aconse-
guirem girar la truita: l’at-
zar i la serendipitat són so-
vint un aliat dels innova-
dors. Cal saber, però, com
fer-los servir de forma sis-
temàtica.
Imaginem-nos que ne-
cessitem idees per a un io-
gurt innovador. Podem
utilitzar mètodes clàssics
com la pluja d’idees o
l’SCAMPER. Però anem a
provarunatècnicaradical-
ment diferent. Es tracta de
les paraules a l’atzar. Ho
intentem?
Enprimerllocestractade
definir bé el repte creatiu:
som capaços de generar
idees innovadores per a un
iogurt diferent? A conti-
nuació escollim, a l’atzar,
una o dues paraules. Cal
que siguin substantius i no
verbs, preposicions o ad-
verbis. I cal que siguin pa-
raules senzilles (herme-
nèutica, per exemple, no
valdria). Imaginem que les
paraules obtingudes han
estat castell i regadora.
Podem obtenir les paraules
al’atzaratravésd’unallista
o simplement obrint un lli-
breounarevistaiagafantel
primer substantiu més o
menys simple de significat
que hi trobem.
Estem construint una
provocació. Literalment
tenim que castell i regado-
ra són una provocació res-
pecte a un iogurt innova-
P
dor. Per què? Doncs per-
què, si féssim servir la lògi-
ca, mai no ens passaria pel
cap partir d’aquests estí-
mulsque,d’entrada,note-
nen cap semblança amb un
iogurt.Aquestaéslaclaude
la tècnica. Moltes perso-
nes, no acostumades a tre-
ballar així, es posen ner-
vioses en aquest punt. No
entenen que del no-sentit
es pugui obtenir sentit per
al nostre focus creatiu.
Es tracta ara de llistar el
màxim nombre de signifi-
cats associats possible per a
cada paraula. Així, per a
castell tindríem rei, prin-
cesa, fortalesa, merlet,
torre, assetjament, ene-
mic, soldat, medieval, pati
d’armes, bandera, defen-
sa... I els significats asso-
ciats a regadora podrien
ser aigua, jardí, plantes,
arbres, mullar, créixer,
botànica, mànega, fertilit-
zant...
El següent pas és el més
complicat. Es tracta de fer
servir la part més analògica
del nostre cervell creatiu i
forçar associacions entre
tots aquests significats as-
sociats i el repte creatiu.
Pertaldefer-ho,ésimpor-
tant relaxar-se i jugar amb
associacions potencials
sense jutjar d’entrada si les
idees que anem obtenint
són bones o no. No es tracta
de valorar res encara sinó
de llistar moltes idees,
quantes més millor.
Per exemple, podríem
pensar en un iogurt més ai-
gualit del normal. En me-
dicina tradicional ayurve-
da és ben conegut. O en io-
gurts combinats amb plan-
tes beneficioses (te verd,
per exemple). Una altra
possibilitat, derivada del
significat associat medie-
val podria ser recuperar el
format dels iogurts de fa
cent anys. Fixem-nos que
de les associacions genera-
des n’hi ha dues (fortalesa i
defensa) que ens podrien
fer pensar en una idea que
ja existeix: un iogurt que
ens ajuda augmentant les
nostres defenses... Final-
ment, podríem fer iogurts
més alts de l’habitual, en
forma de torre... Potser io-
gurts en un sobret allargat i
rectangular que poguéssim
menjar tot caminant?
L’important és trencar
les pautes habituals de la
nostra forma de pensar i
obrir nous camins de gene-
ració d’idees. Només així
se’ns obren camins alter-
natius a les solucions de
sempre.
ATZARIINNOVACIÓ
Literalmenttenimque
‘castell’i‘regadora’són
unaprovocaciórespecte
auniogurtinnovador.
Perquè?Doncsperquè,
siféssimservirlalògica,
mainoenspassariapel
cappartird’aquests
estímulsque,d’entrada,
notenencapsemblança
ambuniogurt.Aquesta
éslaclaudelatècnica.
Moltespersones,no
acostumadesatreballar
així,esposennervioses
enaquestpunt.No
entenenquedel
no-sentitespugui
obtenirsentitperal
nostrefocuscreatiu
P The Science of
Serendipity.
Kingdon, Mat (2012)
Wiley
PER SABER-NE MÉS
El iogurt pot servir per comparar-lo amb altres objectes per demostrar que del no-sentit es pot passar a tenir sentit. ARXIU
APRENDRE A INNOVAR
FrancPonti
DIRECTOR DEL CENTRE D’INNOVACIÓ D’EADA
Glossari
Medicina tradicional índia que
tracta els desequilibris provo-
cats pels trastorns en l’alimen-
tació, la vida emocional, etc.
Es tracta d’una troballa inesperada
degudaaunaccidentounacasualitat.
La Viagra va ser conseqüència d’una
serendipitat.
PENSAMENT ANALÒGICPROVOCACIÓ
Desafiament d’una convenció. Pen-
sar que a les escoles no hi hauria
d’haver mestres, per exemple, és una
provocació.
Tipus de pensament que es basa en les
semblances o isomorfismes entre co-
ses que aparentment són diferents.
Enquès’assemblenungatiunllibre?
AIURVEDASERENDIPITAT