Normativa APA 6 explicada en català

1. Estil de citació APA v.6 basat e l’edició
anglesa :
http://www2.yk.psu.edu/learncenter/apa
-july-09.pdf
APA 6
Estils de citació i altres
registres
Neus Ferran (esborrany 2011/12)

2. Contenido
GESTORS BIBLIOGRÀFICS I ESTILS DE CITA .................................................................................... 1
Internal Documentation (in-text citations, parenthetical references)Publication Manual,
2009: 170-179) .......................................................................................................................... 2
DOCUMENTS: ................................................................................................................................ 2
REFERÈNCIES (PUBLICATION MANUAL, 2009: 180-215) ............................................................... 4
LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-192, examples: 202-205)............................................... 4
ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, examples: 198-202) ........................................... 6
Pel:lícules, llocs web, cd's...................................................................................................... 7
REGISTRES I FITXES ........................................................................................................................ 9
Fitxes ................................................................................................................................... 10
GESTORS BIBLIOGRÀFICS I ESTILS DE CITA
Per resoldre els problemes de les bibliografies en els treballs escrits que segons Simonjoan
(2010) “al meu entendre no és un problema dels estudiants, sinó dels professors que espantats
pel guirigall que pot ser corregir una bibliografia, molts cops no la reclamen amb prou
exigència als seus estudiants” es creen els gestors bibliogràfics.
El més habitual es comptar amb uns quants enllaços emmagatzemats en els bookmarks o
favorits, una llista d’articles i llibres en un document o alguna cosa semblant i, l'alumnat més
espavilat, utilitza un full de càlcul o una base de dades per arxivar de manera ordenada les
dades dels seus documents.
Per solucionar aquest problema existeixen, ja des de fa molt temps, els “gestors bibliogràfics
personals” que són programes per recollir, ordenar, corregir, agrupar i exportar amb “estils
científics” cites documentals molt variades. Refworks, Reference Manager, EndNote i ProCite
són els més coneguts entre aquests gestors. Però,! Ai! aquests programes miraculosos són de
pagament, a vegades fins i tot molt cars i no sempre els tenim a mà!!
I aquí és on ens pot ajudar, i molt, Zotero que és un complement de Firefox pensat per a
estudiants i investigadors i que funciona com un potent gestor bibliogràfic. És gratuït, de codi
obert, s’implementen actualitzacions contínuament, té diversos idiomes (encara no el català) i
permet elaborar bibliografies en els principals estils. Com a l’escola treballem més amb
programari lliure i tots tenim el Firefox, caldrà que ens obrim un compte a Zotero amb les claus
del nostre correu i poder-lo posar en funcionament.
Els estils de cita són la forma de fer les citacions bibliogràfiques, abans de passar a tota
l’explicació de Zotero us comentaria que la que s’aplica ara és APA (American Psychological
Association) en la seva sisena edició. No us comento de cerca el Manual sinó que us en faig
cinc cèntims derivats de la Quick Reference[1] que dóna un resum detallat dels aspectes més
consultats al redactar qualsevol treball de l’escola. Us he traduït al català les parts més
interessants, de fet, que fareu servir.
1

3. Internal Documentation (in-text citations, parenthetical
references)Publication Manual, 2009: 170-179)
APA és un estil utilitzat per citar les referències bibliogràfiques o de recursos en texts i en
paper. Cada referència citada apareix en ordre alfabètic en la vostra llista. Normalment les
formes d’identificar més comunes ens citen autor – any de referència.
DOCUMENTS:
Citacions directes.
A més de l’autor i la data, les citacions directes inclouen el nombre de pàgina (o nombre de
paràgraf si l’escrit no està paginat) Per exemple, (Blake, 2005, p. 27) o, en el cas de no estar
paginat com pot ser una font de material online, (Myers, 2008, para. 4). Useu l’abreviatura pp.
per múltiples pàgines.
Les formes de fer les citacions varien, per exemple podem expressar-ho amb l’autor i any entre
parèntesi o només amb l’any quan fem la citació segons el que estem escrivint:
Gray (2009) va estudiar que la inhibició dels jugadors de futbol era mínima... o
La inhibició dels jugador de futbol era mínima (Gray, 2009)...
En el cas de dos autors, la manera de fer-ho varia donat que mentre s’escriu amb els noms
referits en el text apareix una “i” entre els dos noms, mentre que si apareixen entre parèntesi
entre els dos noms apareix una “&”
Baker and Hamilton (2007) found a high rate of depression in the participants.
A high rate of depression was found among the participants (Baker & Hamilton, 2007).
En el cas de més autors, la primera citació els ha de contenir a tots, mentre que en les
posteriors apareixerà en el text o entre parèntesi amb “et al.”
Primer cop en el text: Rogers, Finney, and Myers (2004) presented participants with conflicting
information.
Següents: Rogers et al. (2004) found that the subjects were unable to make decisions.
Primer cop entre parèntesi: Participants in the study were presented with conflicting
information (Rogers, Finney, & Myers, 2004)
Següents: The subjects in the study were unable to make decisions (Rogers et al., 2004).
Sis o més autors: la primera citació ja pot contenir el primer cognom i et al. Exemple (en
anglès)
For example, the article “Inequality, Discrimination, and the Power of the Status Quo: Direct
Evidence for a Motivation to See the Way Things Are as the Way They Should Be,” which
appeared in a recent issue of the Journal of Personality and Social Psychology, has seven
2

4. authors. Following are examples of citing this work in text. This format is used for the first
citation in text, and all subsequent citations: Kay et al. (2009) studied the power of the status
quo. A recent study examined the power of the status quo (Kay et al., 2009).
Quan hi ha més de 7 autors es pot seguir el mateix o bé mirar com es fa la citació del llibre i
seguir-la.
Citacions de segona mà o secundàries.
Normalment es recomana sempre citar les fonts originals, és a dir, que en llegir un llibre i
trobar una cita d’un altre autor aneu a cercar la primera cita, però a vegades és del tot
impossible, per tant caldrà citar els dos llibres/autors/dates.
Per exemple si el treball de Salinas està citat en el treball de Sancho però no heu llegit Salinas,
haureu d’escriure: L’estudi de Salinas (citat en Sancho, 2009) i l’únic que sortirà citat en la
vostra bibliografia és el treball de Sancho.
Llistes amb títol.
Si no tenim cap autor s’ha d’usar el títol de l’article, entre parèntesi, o el títol del llibre, en
itàlica, en el text del vostre paper i en la vostra llista bibliogràfica. Podeu usar si el títol és llarg
les primeres paraules d’aquest: “Escoltant el cant dels ocells sota la pluja del mes de
novembre” que aparegué a Sapiens estarà citat com (“Escoltant els ocells”, 2011)
Comunicacions personals.
Les comunicacions personals molts cops desapareixen, per tant no surten a la llista de
referències. Entrevistes personals, telèfons, mails o memos només se citen en el text. (H.J.
Killian, personal communication, November 16, 2008)
Citant mes de dos treballs del mateix autor, ordenat per any d’aparició: (Myers, 1998, 2003)
Citant dos treballs de diferents autors, ordre alfabètic del primer autor: (Jones, 2006; Myers &
Barton, 2003)
Grups d’autors.
Els noms de grups d’autors, com ara empreses, associacions i agències de govern, s'hauran de
definir en la seva totalitat la primera vegada que s'esmenten en el text. Per exemple, Institut
Nacional de Salut (NIH), la primera vegada que s'esmenta en el text, com aquest grup és
fàcilment identificat per l'abreviatura, és possible usar l’abreviatura en la referència entre
parèntesi, com (NIH, 2008). Quan s'esmenta a aquest grup més endavant és possible que es
refereixen a ells com l’NIH, tant en el text de la ponència com en la referència entre parèntesi.
Si no es vol esmentar el grup en el text cal fer referència a ella entre parèntesi, la seva primera
citació serà : (Institut Nacional de Salut [NIH], 2008). Les cites posteriors es mostraran com
(NIH, 2008).
Blocs o paràgrafs de citacions.
Si una citació conté 40 o més paraules, s’ha de situar al començament d’una nova línia, amb
una sagnia a l’esquerra, la cita es fa a doble espai i sense cometes, la referència entre
parèntesi apareix al final de la cita del bloc, arran de la marca de puntuació final:
In 2006, Ray English reviewed the rationale for open access:
3

5. The movement for public access to government-funded research is based on simple but
powerful principles. Taxpayers who fund research have a right to easy and effective access to
the research that they pay for through tax dollars. In the age of the Internet, in which research
can be shared instantaneously, it makes no sense for federally funded research to be
accessible only through expensive journals that are available only in a limited number of
research libraries. (p. 251)
Si no voleu que el nom de l’autor i la data surtin mencionats en el text introductori, cal llavors
fer la seva introducció en el parèntesi: (English, 2006, p. 251)
REFERÈNCIES (PUBLICATION MANUAL, 2009: 180-215)
La llista que teniu tot seguit és un exemple d’una llista de References (Bibliografia) realitzada
segons la normativa APA 6.
References
Brown, R. T. (2005) Recent advances in pharmacotherapies for the externalizing disorders.
School Psychology Quarterly, 20, 118-134. doi:10.1521/scpq.20.2.118.66515
Brown, R. T. (2009). A time to consider health care reform: A reply to Rudd, Cordero, and
Bryan. Professional Psychology: Research and Practice, 40, 330-332.
doi:10.1037/a0015423
Browning, D. L. (1986). Psychiatric ward behavior and length of stay in adolescent and young
adult inpatients: A developmental approach to prediction. Journal of Consulting and
Clinical Psychology, 54, 227-230. doi:10.1037/0022-006X.54.2.227
Browning, D. L., & Quinlan, D. M. (1985). Ego development and intelligence in a psychiatric
population: Wechsler subtest scores. Journal of Personality Assessment, 49, 260-263.
doi:10.1207/s15327752jpa4903_9
Si SE CITEN dues o més obres del mateix autor,
sempre repeteixen el nom de l'autor i l'ordre
que per l'any de publicació, amb els més joves
primer. UN AUTOR APAREIX ABANS QUE
MÚLTIPLES AUTORS sense importar l'any. Per a
les entrades que comencin amb EL MATEIX NOM
PERÒ AMB DIFERENTS COAUTORS,
alfabèticament pel cognom del segon autor a la
llista.Totes les cites són a doble espai i amb
sagnia francesa.
LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-
192, examples: 202-205)
Nom de l’autor, la inicial es fa servir pel nom i
normalment apareix el primer cognom, a España
només en el cas de dos autors amb un cognom
4

6. molt comú com López o Martínez es fa servir també el segon cognom. Any de publicació entre
parèntesi; títol del llibre en itàlica, només es posa en majúscules la inicial de la primera
paraula, primera paraula del subtítol i seguint les normes de majúscules; informació de la
publicació, lloc de la publicació llistant tant la ciutat com l’estat en el cas dels Estats Unitats o
ciutat i país en la resta si es pot. Si l’editor és una universitat i el seu nom, com la Universitat
de Barcelona, inclou el lloc no fa falta repetir-ho!
Exemples:
Fair, J. D. (1999). Muscletown USA: Bob Hoffman and the manly culture of York Barbell.
University Park: Pennsylvania State University Press.
Gallagher, G. W. (Ed.). (1989). Fighting for the Confederacy: The personal recollections of
General Edward Porter Alexander. Chapel Hill: University of North Carolina Press.
Wood, E. W., Jr. (2006). Worshipping the myths of World War II: Reflections on America’s
dedication to war. Washington, DC: Potomac Books. (Imatge 23)
Booth, W. C., Colomb, G. G., & Williams, J. M. (2003). The craft of research (2nd ed.). Chicago,
IL: University of Chicago Press.
American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and statistical manual of mental disorders
(4th ed.,text rev.). Washington, DC: Author.
American Psychological Association. (2010). Publication manual of the American Psychological
Association (6th ed.). Washington,DC: Author.
Capítol d’un llibre, s’han de posar les pàgines del capítol de llibre entre parèntesi:
Putnam, J. W. (2009). Cooperative learning for inclusion. In P. Hick, R. Kershner, & P. T.
Farrell(Eds.), Psychology for inclusive education: New directions in theory and practice
(pp. 81-95). London, England: Routledge.
Article d’un llibre es fa com es posa tot seguit – seguint la mateixa estructura que en els
articles – :
Moore, C. C., & Munroe, R. L. (2000). Cognitive anthropology. In A.E. Kazdin (Ed.), Encylopedia
of psychology (Vol. 2, pp. 132-135). Washington, DC: American Psychological
Association.
Reber, A. S. (1995). Phenomenology. In The Penguin dictionary of psychology (2nd ed., p. 564).
London, England: Penguin Books.
Articles de llibres on-line, bases de dades...:
Hajek, P. (2006). Fuzzy logic. In E. N. Zalta (Ed.), The Stanford encyclopedia of philosophy
(Summer 2009 ed.). Retreived from
http://plato.stanford.edu/archives/sum2009/entries/logic-fuzzy/Accessed through Gale
Virtual Reference Library, a library subscription database
5

7. Cameron, J., & Pierce, W. D. (2008). Intrinsic versus extrinsic motivation. In N. J. Salkind & K.
Rasmussen (Eds.), Encyclopedia of educational psychology (Vol. 2, pp. 555-560).
Retrieved from www.go.galegroup.com
ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, examples: 198-202)
APA style recomana incloure el identificador digital del document (DOI) tant pel que són
referències paper com online si és possible. El DOI és un únic identificador assignat als articles i
és la forma que ajuda als lectors per localitzar-los en les diferents agències com CrossRef.org.
El DOI normalment es triba en l’encapçalament de la primera pàgina en el marge dret de
l’article proper al copyright. Si no tenim DOI es posa la URL. (Imatge 24)
Les cites dels articles es fan d’aquesta manera: Nom de l'autor (inicials per al nom), any de
publicació (entre parèntesi) per articles de revistes acadèmiques o any i data exacta de
publicació (entre parèntesi) per a revistes i diaris; títol de l'article (en majúscules només la
primera paraula del títol, la primera paraula dels subtítols, i tot els noms propis), títol de la
revista (ús de majúscules i minúscules i en cursiva), nombre de volum (en cursiva), número
d'edició (inclou, entre parèntesis i en cursiva, només si cada número de la revista està paginat
per separat), inclòs el número de pàgina, identificador d'objecte digital (per a la impressió i
fonts en línia, si està disponible) Per les revistes de la base de dades ERIC es possible només fer
la citació del seu identificador com per exemple D22.
Exemples:
English, R. (2006). Open access to federally funded research: The time is now. Portal: Libraries
and the Academy, 6, 249-252. doi:10.1353/pla.2006.0036
Gray, R. (2009). A model of motor inhibition for a complex skill: Baseball batting. Journal of
Experimental Psychology: Applied, 15, 91-105. doi:10.1037/a0015591
Kay, A. C., Gaucher, D., Peach, J. M., Laurin, K., Friesen, J., Zanna, M. P., & Spencer, S. J. (2009).
Inequality, discrimination, and the power of the status quo: Direct evidence for a
motivation to see the way things are as the way they should be. Journal of Personality
and Social Psychology, 97, 421-434. doi: 10.1037/a0015997
Amb més de 7 autors:
Harden, K. P., Lynch, S. K., Turkheimer, E., D’Onofrio, B. M., Waldron, M. D., Martin, N.G., . . .
Emery, R. E. (2007). A behavior genètic investigation of adolescent motherhood and
6

8. offspring mental health problems. Journal of Abnormal Psychology, 116, 667-683.
doi:10.1037/0021-843X.116.4. 667
Baard, P. P. (1994). A motivational model for consulting with not-for-profit organizations: A
study of church growth and participation. Consulting Psychology Journal: Practice and
Research, 46(3), 19-31. doi:10.1037/1061-4087.46.3.19
Herman, W. E. (2009). Understanding psychology within the context of the other academic
disciplines. Retrieved from ERIC database. (ED505273)
Hemp, P. (2009, September). Death by information overload. Harvard Business Review, 87(9),
83-89.
Jaret, P. (2009, September). The new middle age. Prevention, 61(9), 98-105. Remember the
facts by cramming with fat. (2009, May 2). New Scientist, 202(2706), 15.
Agnew, T. (2008, November). Nursing homes make the best classrooms. Nursing Older People,
20(9), 8-9. Retrieved from http://nursingolderpeople.rcnpublishing.co.uk/
Cloud, J. (2009, June 1). Why your memory may not be so bad after all. Time, 173(21), 53.
Retrieved from http://www.time.com
Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1.
Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1. Retrieved
from http://www.nytimes.com
Hafner, K. (2009, May 25). Texting may be taking a toll. The New York Times. Retrieved from
http://www.nytimes.com
Pel:lícules, llocs web, cd's...
També seguint la normativa APA 6, fàcilment assimilables al que hem vist abans, per exemple
la referència bibliogràfica per a pel·lícules i vídeos, està formada pels següents elements:
Cognom del responsable de la pel·lícula o vídeo, Inicial del nom. (responsabilitat). (any de
realització). Títol de la pel·lícula o vídeo [designació del material]. Ciutat d'edició: editor.
Després del nom del responsable s'ha d'indicar entre parèntesi la funció principal exercida en
el film (director i / o Productor). En la designació del material s’ha d’indicar el mitjà referit al
qual correspon, fils, cinta de vídeo, DVD...
Fundació per al desenvolupament i la promoció de les xarxes socials (Productor). (1996). Dr.
Johan Klefbeck: abordatge en xarxa amb famílies multi problemàtiques en situacions de crisi.
[Cinta de Vídeo]. Buenos Aires: Autor.
En els CD’s, DVD’s... la referència bibliogràfica està formada pels següents elements:
Cognom d'Autor, Inicial del nom. (any d'edició). Títol del mitjà. [designació del material]. Ciutat
d'edició: Editor
7

9. Si és un autor institucional s'ha d'indicar el nom abans de l'any d'edició, en la designació del
material s'ha d'indicar el medi referit (CD-Rom, DVD...). Exemple:
Halis, R.E., Yudofsky, S.C. i Talbott, J.A. (2002). DSM-IV: Tractat de psiquiatria. [CD-Rom].
Barcelona: Masson Mitjans Electrònics.
Incorporació de quadres i imatges
APA 6 també exposa com redactar, o Times New Roman o Arial de 12, encara que, en aquest
aspecte us diria que useu la lletra que més us agradi, aquí a l’escola fem servir Stone Sans Els
marges dels fulls són els de la imatge 25:
També ens exposa els nivells de títols a tenir en compte que són 4:
 Un principal escrit en negreta, majúscula i centrat (14p).
 Un secundari escrit en negreta i entre majúscula i minúscules (12p).
 Un terciari en negreta, sense sagnia.
 Un terciari escrit en cursiva o subratllat, amb sagnia i el text continuat en la mateixa
línia. Cap títol finalitza amb punt.
El cert és que si us fixeu, jo en aquest manual estic fent servir un de propi, respectant no
obstant les mesures dels títols però amb un format de lletra Normal de mesura 11, però és bo
conèixer els estils de redacció més generalitzats.
Els quadres, les imatges... han de ser incorporats dins del text i no al final del capítol o en
annexos. Els de petita dimensió s'ubicaran entre paràgrafs i els de major dimensió en pàgines
separades immediatament després d'haver-se esmentat. S'enumeren en forma consecutiva,
amb números aràbics (Quadre 3, Gràfic 2).
8

10. Exemple extret de Galíndez (2010)
La identificació dels quadres (Quadre 3) es posa a la part superior, al marge esquerre, en lletres
negretes normal. Després s'escriu el títol en lletres itàliques o cursives iniciant en la següent
línia al marge esquerre. Si el títol té més de dos (2) línies ha d'anar a un (1) espai. Si continua
en l'altra pàgina, no es repeteix el nom, només es posa Quadre 3 (cot.).A la part inferior s'ha
d'escriure la paraula (Nota.) en itàlica seguida d'un punt per indicar la font on es va obtenir la
informació. Exemple: Nota. Dades preses de González (1999). En la majoria dels casos, es
restringirà l'ús de línies verticals.
El nombre dels gràfics s'escriu en lletra itàlica, al marge esquerre i a la part inferior. Després,
en lletra negreta normal es posa el títol.
REGISTRES I FITXES
Registres
Trobarem diferents tipus de registres:
Registres no sistematitzats: Són tots aquells documents usats tant en l'observació com en
l'experimentació o les entrevistes en profunditat, que són auto reveladors i produeixen
informació, intencionada o no, que contempla l'estructura, dinàmica i funcionament del que
s'està observant. Dins d'aquesta categoria trobem:
 Històries de vida
 Diaris
 Quaderns de notes
Registres narratius: Són els que reflexen esdeveniments conductuals tal i com van passant,
intentant descriure la conducta objectivament en el seu context i de forma comprensiva. Dins
d'aquesta categoria trobem:
 Anecdotari.
 Notes de camp.
 Mostreig de temps.
Registres mecànics: Són una sèrie d'instruments que poden ajudar a registrar dades amb gran
precisió. Són útils en estudis de caràcter etnogràfic.
9

11.  Proves fotogràfiques.
 Gravacions en vídeo, àudio.
Registres sistematitzats parcialment: Mètodes que permeten registrar les dades amb més
facilitat. L'observador o entrevistador compta amb una plantilla en la qual pot anotar; no
només la presència o absència de determinats comportaments, dades de l'entorn, sinó també
la intensitat i freqüència amb que passen determinades conductes.
 Llistes de control.
 Escales d'estimació o apreciació.
Fitxes
Hi ha dos tipus de fitxes de recull d’informació quan es fa una recerca, les fitxes bibliogràfiques
que inclouen únicament la informació referent a la descripció formal del document, i per tant
segueixen el format APA vist anteriorment i són útils per controlar les lectures i per elaborar la
bibliografia final d’un treball i les fitxes de contingut. La descripció bibliogràfica es pot
complementar amb altres dades descriptives com dimensions de capítols, parts que se citaran,
descriptors... i altres aspectes que la persona que les realitza considera oportú d’anotar. En les
fitxes de contingut, a part de tota aquesta informació, contenen resums, definicions,
comentaris personals, preguntes, dades, il·lustracions, esquemes i, poden referir-se tant a
textos com a experiments i/o investigacions. En general les fitxes es distribueixen en 3 zones,
la part de dalt es divideix en dos, una per les dades de la font o text i l’altra per la identificació
de la font persona que les confecciona podent ser el codi numèric, alfanumèric..., la zona 3
està reservada a la informació que cal retenir. (Quadres 5 a 8)
Quadre 5:
Zona 1: dades bibliogràfiques del document font o de la Zona 2: identificació de la fitxa, on es relaciona i se l’anomena,
investigació: autor, dates, pàgines... codi de classificació.
Zona 3: informació que cal retenir.
Quadre 6:
Hargreaves, A. (2003). Profesorado, cultura y Capítol 5: Formació del professorat. Apartat 5.2.
postmodernidad (Cambian los tiempos, cambia el Codi refworks: 674
profesorado). Madrid: Morata. ISBN: 978-84-7112-406-7
EAN: 9788471124067
El autor presenta las realidades del trabajo de los maestros tal como ellos las experimentan. Reconoce los testimonios de
“maestros sinceros, abiertos que generosamente cedieron su tiempo para hablar de su práctica” (p. 25). Una parte importante de
la evidencia presentada en el libro proviene de docentes de 12 escuelas primarias en Ontario que participaron en un estudio sobre
el trabajo de los profesores y los usos de planeación del tiempo.
El libro analiza lo que ocurre cuando la sociedad cambia pero no así las estructuras básicas de la enseñanza. Con la idea de lograr
formar docentes más efectivos, en ocasiones se dejan a un lado algunas influencias vitales en la naturaleza y calidad del trabajo de
los profesores, por ejemplo: el propósito del docente, el cual orienta/guía lo que el maestro o maestra hace; la persona que es,
tanto en su vida como en su trabajo; y cómo esto influye en su práctica y el contexto en el que los docentes trabajan, el cual los
limita o los libera con respecto a lo que pueden lograr. También se examina la cultura de la comunidad docente y cómo las
relaciones (o deficiencias) de los profesores y profesoras con sus colegas apoyan u obstaculizan sus esfuerzos para mejorar la
calidad de lo que ofrecen a sus estudiantes.
10

12. Les fitxes bibliogràfiques també poden tenir anvers i revers i llavors la part del davant inclou
les dades del llibre i el revers la part que correspon a la zona 3:
Quadre 7:anvers
Autor: SALAS, Miguel
Titol: Cómo preparar los exámenes con eficàcia.
Any: 1998
Edició: 1a
Col·lecció: El Libro de Bolsillo
Núm: 1.783
Editorial: Alianza
Lloc d’edició: Madrid
Pàgines: 220
Quadre 8: revers
Temes de què tracta:
Funcionament de la memòria. Com preparar exàmens, com superar l’ansietat, estratègies davant un examen,
estratègies per vèncer l’oblit...
Valoració:
Prepara pels exàmens i ajuda a millorar el rendiment.
Localització:
Biblioteca d’Humanitats (3-B2-001-93)
Hi ha molts models de fitxes, cada persona es confecciona el seu i tradicionalment i fins
l’aparició de la tecnologia informàtica, el suport de la fita era la cartolina i la informació que hi
constava es feia a mà.
Les unitats d'ordre i els tipus d'ordenació més freqüents són:
 Si escollim com unitat la data del fet, tindrem una ordenació cronològica.
 Si s'ordena usant una paraula, que pugui identificar a cada document tindrem una
ordenació alfabètica.
 Si escollim un número com unitat-ordre, estarem davant una ordenació numèrica.
 Mixtes, si feu servir tant lletres com nombres.
Els codis que feu servir han de ser vàlids per a identificar els descriptors i han de figurar tant en
les ressenyes que figurin desprès en el treball com en el fitxer.
Si el fitxer és informatitzat i es fa amb un processador de text s’ha de crear una plantilla que
inclogui el màxim d’ítems o camps que es preveu que poden ser interessant de completar amb
la informació que s’extreu dels documents o dels experiments que s’han de realitzar. Exemple:
11

13. Hargreaves_2003_profesoradoculturapostmodernidad
Salinas_2008a_cambioseducativos
Salinas_2008b_educacionytic
També és molt important l’ordre de les carpetes i dels fitxers, la tasca de recollir la informació
dels documents seleccionats, dels experiments, i el seu registre no té sentit si aquestes no són
accessibles fàcilment i localitzables, per tant si aneu llegint diferents coses o realitzant
diferents experiments seguint diferents dates, cal organitza-les i ordenar-les. Cal examinar
periòdicament el fitxer per tal de comprovar que les diferents parts estan equilibrades.
12