Bellezas de Barcelona. Auténticas fotos, todas ellas del Siglo XIX, donde se aprecia mucho la diferencia con las fotos de principios del Siglo XX. Verdaderas joyas de la fotografía.
Bellezas de Barcelona. Auténticas fotos, todas ellas del Siglo XIX, donde se aprecia mucho la diferencia con las fotos de principios del Siglo XX. Verdaderas joyas de la fotografía.
Llibret sobre l'exposició "Barcelona, ciutat i transport públic urbà", inaugurada el 17 de maig, a l'Espai Mercè Sala. L’exposició presenta una selecció de documents i imatges a través dels quals es pot resumir l’evolució dels servei de transport públic de viatgers a la Barcelona contemporània, que ha evolucionat al compàs de l’expansió demogràfica i urbana de la ciutat.
Passeig nocturn en el tren històric del 1924, en record del TransversalTMB
La Fundació TMB i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han fet reviure durant la matinada de 4 al 5 de maig del 2016 l’experiència d’un viatge al passat amb el primer tren del Gran Metro.
Com era la publicitat al transport públic fa mig segle? Aquest llibre hi dóna resposta. És el recull de l'exposició "La publicitat al transport públic", amb imatges procedents de l'arxiu fotogràfic de TMB, que es va oferir a l'Espai Mercè Sala del 22 de juny al 5 d'octubre de 2011.
En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports, i professor de l'Escola Supeior d'arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l'època de Joan Lerma, ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador .
A més a més , hi ha un article d'en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l'Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d'arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època i n'extrau conseqüènies de la modificació del perfil urbà per tal d'entendre l'evolució urbana dels espais públics.
La Unión Europea ha acordado un embargo petrolero contra Rusia en respuesta a la invasión de Ucrania. El embargo prohibirá las importaciones marítimas de petróleo ruso a la UE y pondrá fin a las entregas a través de oleoductos dentro de seis meses. Esta medida forma parte de un sexto paquete de sanciones de la UE destinadas a aumentar la presión económica sobre Moscú y privar al Kremlin de fondos para financiar su guerra.
Liérganes es un pequeño pueblo situado en Cantabria, España. Tiene una población de alrededor de 200 habitantes y se encuentra en un valle rodeado de montañas. La economía local se basa principalmente en la agricultura y la ganadería.
Cantabria es una comunidad autónoma española situada en el norte de España, limitando con el mar Cantábrico, Asturias y el País Vasco. Tiene una superficie de 5.321 km2 y una población de aproximadamente 580.000 habitantes. Su capital y ciudad más poblada es Santander.
La Unión Europea ha acordado un embargo petrolero contra Rusia en respuesta a la invasión de Ucrania. El embargo prohibirá la mayoría de las importaciones de petróleo ruso a la UE y se implementará de manera gradual durante los próximos seis meses. Algunos países de la UE aún dependen en gran medida del petróleo ruso y se les ha otorgado una exención temporal, pero se espera que todos los estados miembros de la UE dejen de importar petróleo ruso para fines de 2022.
Gran reportatge de dones del món, a càrrec del Sr Jaime Soriano, viatger empedreït i gran fotògraf.
És una excel·lent col·lecció de fotos de dones captades en els seus viatges des 1986-2015.
Great story of women everywhere by Mr. Jaime Soriano, great photographer and avid traveler.
Excellent collection of photos of women captured on their trips from 1986-2015.
Situats entre els municipis de Palafrugell i Mont-ras, a la comarca del Baix Empordà (Girona), els jardins de Cap Roig son, per la seva singularitat, es un espai únic a la Mediterrània. Natura, art, cultura i historia s'uneixen en aquest paratge de 17 hectàrees que atresora prop de 1.000 especies botàniques procedents d'arreu del món i escultures de reconeguts artistes nacionals i internacionals. L'auditori a l’aire lliure es l'escenari d'un dels festivals de música mes prestigiosos que es fan a l'estiu, el Festival Jardins de Cap Roig.
La historia d'aquest espai es remunta a l'any 1927, quan el coronel rus Nicolai Woevodsky, amant del dibuix i l’arquitectura, i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster, decoradora, aficionada a l'arqueologia i a la jardineria, van cercar a la Costa un lloc per viure i construir el seu somni. Després d'anys d'esforç i treball van aconseguir crear aquest espai singular on regnen la natura i la calma. La parella descansa, com desitjava, en un dels indrets mes bells d'aquest paratge. El castell i els seus jardins son avui el seu llegat.
El 1969 els Woevodsky van cedir tot e conjunt a canvi que es garantís la conservació del patrimoni paisatgístic arquitectònic. El seu ideari continua vigent avui, gràcies al relleu assumit per l'Obra Social "la Caixa", que ha apostat decididament per preservar el lloc. Tant e parc d'escultures, amb obres de grans mestres contemporanis, com el Festival Jardins de Cap Roig, que reuneix grans noms de l'escena internacional, fan d'aquest marc idíl·lic un referent paisatgístic i turístic de la Costa Brava. 17 hectàrees que atresoren prop de 1.000 espècies botàniques procedents d’arreu del món.
Carcassonne es una ciudad de unos 50.000 habitantes, pero que recibe unos 4millones de visitantes cada año, básicamente para visitar “La Cité”, ciudad medieval amurallada.La parte baja de la ciudad también merece una visita. Delante de la estación de ferrocarril cruza el canal de Midi, en la que se puede observar como las “penichettes” cruzan una de las esclusas para salvar el desnivel del agua. La ciudad amurallada, “La Cité”, tiene una iluminación nocturna muy atractiva. Las dos murallas protectoras están unidas por 52 torres de piedra. En su interior está la Basilique de St Nazare, de estilo gótico con dos soberbios rosetones de los siglos XIII y XIV.Hay una amplia y variada oferta turística en su interior para comer, beber, pernoctar y comprar artículos de regalo
PER SABER ON ANEM, CAL SABER D'ON VENIM.
Vine al nou Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí i veuràs com era la vida al camp fa mes de cent anys. Segur que et sorprendrà tot el que podria ensenyar-nos un pagès de fa dos segles: coses com el valor del reciclatge, de l'esforç, i de la paciència, o el que costa dur a taula un parell de tomàquets.
Descobreix un dels museus mes moderns del nostre país. Completament renovat el 2009 i ampliat en espai i en contingut el 2012. Amb una gran exposició de carruatges, un calidoscopi cinètic gegant, galeries de teatre virtual i tot un seguit de projeccions audiovisuals que ens conviden a reflexionar sobre alguns valors que venen d'antic, però que cal tenir presents per encarar be el futur.
Chambéry, una ciudad de 59,100 habitantes ubicada en Francia a 270 metros sobre el nivel del mar, tiene una rica historia como antigua capital del ducado de Saboya y atracciones como su ubicación estratégica entre valles alpinos, un lago y parques regionales, aunque recibe pocos visitantes que disfrutan de sus museos sin aglomeraciones y calles con arcadas.
LE PUY-EN-VELAY es una ciudad aposentada en la base de un ancho valle de montaña.
Le Puy-en-Velay es uno de los espectáculos más llamativos del centro de Francia. Tres peñascos volcánicos se elevan hacia el cielo sobre los tejados de terracota, coronados por un trío de monumentos eclesiásticos: una iglesia del s. x, una elevada catedral románica y una enorme estatua de hierro de la Virgen con el Niño, que custodia Le Puy desde 1860.
Las hornacinas con estatuas sagradas y figurillas de santos que se ven en las casas medievales y renacentistas de las calles adoquinadas atestiguan también el papel de Le Puy como punto de encuentro de peregrinos desde hace más de un milenio, especialmente de aquellos que van a Santiago de Compostela por la Vía Podensis. En el animado casco antiguo peatonal hay tiendas que venden productos típicos la ciudad: encaje, lentejas y el licor verde verveine.
Lyon tiene algo más de 480.000 habitantes y ha sido una potencia comercial, industrial y bancaria durante los últimos 500 años. Hoy en día es el centro neurálgico de una próspera comarca con aproximadamente 1,8 millones de habitantes.
Los destacados museos, el dinámico panorama cultural, concurridos bares y discotecas, una universidad floreciente y tiendas fantásticas otorgan a la ciudad un aire sofisticado, en tanto que los gourmets aventureros podrán cumplir en ella sus fantasías gastronómicas más caprichosas.
Por la ciudad concurren dos importantes ríos el Rhône y el Saône . Este último acaba siendo afluente del primero.
LA BASÍLICA DE FOURVIÈRE es una basílica menor en Lyon. No es una catedral. Aparece en la colina de Fourvière, mostrándose impresionante en una posición dominante en la ciudad de Lyon, y se puede ver desde muchos puntos de vista.
Fue construida con fondos privados entre 1872 y 1884 y se ha convertido en un símbolo de la ciudad. Está dedicada a la Virgen María, a quien se atribuye haber salvado la ciudad de Lyon de la peste bubónica, que se extendió por toda Europa en 1643.
La Basílica, recibe 2 millones de visitantes al año y su belleza se realza con finos mosaicos y vidrieras magníficas. Su cripta, dedicada a San José, destaca por su belleza y por gran su tamaño.
Cada año, el 8 de diciembre, fiesta de la Inmaculada Concepción, Lyon de gracias a la Virgen por salvar la ciudad, encendiendo velas por todas partes, en lo que se llama el Festival de las Luces.
Annecy es una ciudad francesa de 53.000 habitantes, a 40 kilómetros de Ginebra (Suiza) con 53000 habitantes y su altitud sobre el nivel del mar es de 447 metros.
Acariciado por las aguas de color zafiro del Lac d'Annecy, rodeado de frondosas montañas y situado alrededor de un casco urbano medieval, Annecy deja asombrados a sus dos millones de visitantes al año, que no paran de tomar fotos en cada rincón.
En verano es posible esquivar a las masas explorando sus tranquilas callejuelas caminando por paseos repletos de flores; dándose un chapuzón en uno de los lagos más puros del mundo, que solo recibe I agua de la lluvia, de manantiales y de ríos de montaña.
Aix les Bains es un pequeño balneario termal en Francia conocido por sus orillas arboladas, casino y villas. El balneario ofrece actividades como navegar, nadar, pasear en bote o patinar alrededor del lago Bourget, el lago natural más grande de Francia.
Abadía de Cluny, Una capital espiritual, Cimientos milenarios
En 910, Guillermo el Piadoso, duque de Aquitania, funda una abadía bajo la advocación de San Pedro y San Pablo y dependiente del papado. Hasta el siglo XII la abadía experimenta un desarrollo considerable gracias a abades como Odilón o Hugo de Semur, que posteriormente fueron canonizados. La abadía se convierte en la residencia matriz de la congregación más importante de Occidente, la orden de Cluny, que cuenta con más de mil monasterios.
Las Guerras de religión del siglo XVI aceleran el declive de la abadía. Richelieu, que ha sido nombrado abad de Cluny, acomete importantes reformas para recuperar el rigor de la vida monástica. No obstante, habrá que esperar hasta el siglo XVIII para que una restauración devuelva el esplendor a la abadía.
La disolución de las órdenes monásticas en 1791 implica la dispersión de los monjes. La venta de los edificios como bienes nacionales en 1798 marca el inicio de la degradación de la iglesia. En 1821 comienzan a protegerse las ruinas de la abadía, que recibe la clasificación de monumento histórico en 1862.
El 22 de septiembre de 2010 el Coronel asumía el mando de la Estación Espacial Internacional (ISS) y de la tripulación de la Expedición 25. Las imágenes que a continuación se ofrecen, proporcionadas por este astronauta, muestran unas vistas impresionantes de nuestro Planeta.
El Jardí Botànic de Barcelona es una institución municipal al servicio de la sociedad que preserva colecciones de plantas mediterráneas de todo el mundo. Entre sus principales objetivos destaca la conservación y documentación del patrimonio natural de Cataluña. Al mismo tiempo, el Jardí actúa como elemento difusor de la cultura botánica y naturalista promoviendo el conocimiento a través de actividades adaptadas a todo tipo de colectivos, desde aficionados hasta profesionales en general, así como a las escuelas. Desde el punto de vista científico, el Jardí cuenta con el apoyo del Institut Botànic de Barcelona, un centro de investigación mixto (Ayuntamiento de Barcelona y CSIC) dedicado a la investigación botánica. Este centro, de prestigio consolidado, cuenta con una importante biblioteca y uno de los mayores herbarios de Cataluña. El Jardí Botànic de Barcelona está situado en la montaña de Montjuïc, entre el Castillo y el Estadio Olímpico Lluís Companys. Tiene una forma que recuerda un gran anfiteatro encarado hacia el noroeste y una superficie de unas 14 hectáreas. Las vistas son magníficas sobre el delta del Llobregat, la Anilla Olímpica y gran parte del área metropolitana de Barcelona, con las montañas del macizo del Garraf y de las sierras de Collserola y de Marina como telón de fondo.
Jardines de Mossèn Costa i Llobera, Barcelona. Es uno de los jardines especializado en cactus y plantas suculentas más importante de Europa. Orientados al mar, al abrigo de la montaña de Montjuïc que los acoge, se encuentran sobre un mirador privilegiado a escasos minutos del centro de la ciudad. Este singular espacio nos ofrece una colección única en el mundo: seis hectáreas que son un viaje por algunas de las especies más exóticas del planeta. Especies que podemos encontrar en zonas subdesérticas, desérticas y tropicales, pero también en zonas de alta montaña. La zona goza de un microclima específico entre dos y tres grados por encima de la temperatura media de Barcelona. La razón es su orientación privilegiada que protege el espacio de los vientos más fríos.
A empresa de tecnologia anunciou um novo smartphone com câmera aprimorada, maior tela e melhor processador. O novo aparelho custará US$ 100 a mais que o modelo anterior e estará disponível para pré-venda em 1 mês. Analistas esperam que o novo smartphone ajude a empresa a aumentar suas vendas e receita no próximo trimestre.
La Unión Europea ha anunciado nuevas sanciones contra Rusia por su invasión de Ucrania. Las sanciones incluyen prohibiciones de viaje y congelamiento de activos para más funcionarios rusos, así como restricciones a las importaciones de productos rusos de acero y tecnología. Los líderes de la UE esperan que estas medidas adicionales aumenten la presión sobre Rusia para poner fin a su guerra contra Ucrania.
2. Després de l’enderroc de les muralles començat el 1854 i el projecte
de l’Eixample (1859), la ciutat de Barcelona iniciava una època
d’expansió urbanística.
Amb aquesta mateixa expansió, augmentà la necessitat de
desplaçar-se per la nova urbs, amb la corresponent creació de noves
vies de comunicació.
Fins aleshores la utilització de carruatges i tartanes era corrent
però dificultosa, i la petita burgesia demanava un transport entre el
centre de la ciutat i les seves segones residències, a Gràcia i altres
afores. Per això s’inaugurà el 27 de juny de 1872 el primer tramvia
de Barcelona amb el trajecte entre la Rambla (Pla de la Boqueria i
la plaça dels Josepets a la vila de Gràcia.
Aquest tramvia era de tracció animal, importat d’Anglaterra, i
consistent en sis cotxes de dos pisos amb imperial (part de dalt
descoberta), amb dos o quatre mules o cavalls.
Hem de tenir en compte que, ja cap al 1864 s’havia pensat en aquest
projecte dels enginyers Vila y Rafael de Luna, que temps després va
recuperar l’empresari i industrial Aleix Soujol.
Però, tot i que a Barcelona era un gran novetat, el tramvia amb
tracció a sang ja s’havia utilitzat des del final del XVIII a
Anglaterra, a partir de 1823 a EEUU, i cap al 1852 a Paris.
4. Fa 140 anys s’inaugurava la primera línia de tramvia a
Barcelona, amb trajecte des de les Drassanes fins a Gràcia.
Des del 1864 s’havien presentat diversos projectes, però el
primer tramvia no entraria en servei fins al 27 de juny del
1872.
La premsa de l’època va saludar amb entusiasme l’aparició del
primer tramvia barceloní, de dos pisos i arrossegat per cavalls
que unia Barcelona amb l’aleshores vila independent de
Gràcia.
El seu recorregut partia
de les Drassanes, pujava
per la Rambla, el passeig
de Gràcia i el carrer
Gran o Major de Gràcia
fins arribar als Josepets,
a l’actual plaça Lesseps,
on tenia la terminal.
5. Els promotors d’aquest tramvia van ser Aleix Soujol,
impulsor i adjudicatari de les primeres línies de la ciutat, i
Eduard Biada, parent de Miquel Biada, constructor del
primer ferrocarril de l’estat espanyol, el Barcelona - Mataró,
tot i que un cop aconseguida la concessió van traspassar-ne
l’explotació a la companyia anglesa Barcelona Tramways
Company Limited.
La Barcelona Tramways no va tardar a construir una
variant d’aquesta línia entre les Drassanes i la Barceloneta,
amb parada al pla de Palau, amb la qual cosa va aconseguir
una línia marítima de gran trànsit de passatgers i
mercaderies.
6. Disposaven de 36 seients, dels quals 18 estaven situats a la part
inferior coberta del vehicle i 18 més a la superior (anomenada
imperial), a la qual s’accedia per una escaleta semicircular de
ferro. En aquella època, la utilització d’aquesta escala estava
prohibida a les dones.
La tracció dels cotxes s’efectuava a través de tres o quatre
cavalls per a les pujades (amb rècules en cas que fos necessari).
Per frenar, els cotxers accionaven un fre de manubri, i per
accelerar, el fuet i algunes exclamacions no exemptes de
renecs. Del 1903 al 1905 es van reconstruir amb tracció
Deu vehicles amb
imperial, importats de la
Gran Bretanya i
construïts per l’empresa
Geo Starbruck & Co,
donaven servei al
primer tramvia.
7. El tramvia de tracció animal o a sang era un carruatge que
ja tenia el camí marcat mitjançant els rails instal lats a·
terra, amb la qual cosa es guanyava en comoditat i es
disminuïa la càrrega que havien de suportar els cavalls i
mules que tiraven del vehicle.
No obstant, els primers tramvies tenien una dura
competència amb els òmnibus i les tartanes tradicionals, ja
que aquests últims tenien unes tarifes més econòmiques,
menys de la meitat pel mateix trajecte que les del tramvia.
Aquesta diferència de preu va ser la raó per la qual el
tramvia era utilitzat preferentment per la burgesia.
8. La competència es traslladava també al carrer en forma de
violentes discussions entre els cotxers. Un dels motius més
habituals era l’aprofitament que feien alguns carruatges dels
rails exclusius dels tramvies quan els trajectes coincidien,
alleugerint així la càrrega de les bèsties i provocant la
immediata protesta dels tramviaires.
Un altre motiu de conflicte era la col locació de pedres sobre·
les vies per on havien de passar els tramvies, fet que havia
provocat fins i tot algun descarrilament, i que va finalitzar
amb la publicació d’un edicte de l’alcalde de Barcelona
amenaçant amb dures sancions els qui fessin aquest tipus
d’accions.
10. Breu cronologia
1872 El 27 de juny de 1972 es va inaugurar la primera línea
tramviària a Barcelona, amb tramvies de dos pisos i
tracció a sang, entre el Pla de la Boqueria i Josepets
(actual Plaça Lesseps).
1877 L’1 de març de 1877 va circular el primer tramvia a
vapor, de la línia de Sant Andreu de Palomar.
1899 El 26 de gener de 1899 s’estrenà el primer tramvia
elèctric, únicament en una de les dues vies de la popular
línia 29. La primera reacció popular estava marcada per
les llegendes urbanes sobre la seguretat del sistema. La por es
va diluir amb l’experiència pràctica.
1907 Desaparició total de la tracció a vapor i a sang amb
la completa electrificació de la ret.
11. 1911 Unificació de les empreses concessionàries de la ret
urbana barcelonesa en “ Les Tramways de Barcelona”, a
excepció de la línia del Tramvia Blau i el FC. de Sarrià a
Barcelona.
1929 Màxima extensió de la ret tramviària, tenint en
compte els dos amples (mètric e internacional).
1936 Inici de la rebel lió militar, il legal, feixista i· ·
antidemocràtica que desemboca en una guerra civil a
Espanya. Un comitè de la CNT, organització sindical
anarquista, col lectivitza i explota els tramvies, fins que·
els militars rebels ocupen Barcelona el 1939.
1938 Bombardeixos de l’aviació feixista italiana de Mussolini
sobre la població civil barcelonesa i catalana.
Juntament a les innumerables víctimes mortals i ferits es
destrueix gran part de les infraestructures i material
mòbil dels tramvies.
12. 1939 Després de l’ocupació franquista de Barcelona, els
tramvies tornen als seus antics propietaris, abans de la
col lecti-vos-ho del 1936. S’expulsen, metrallen o es· tanquen
en camps de concentració a alguns dels treballadors de
l’empresa.
1947 Incorporació de rodes elàstiques als tramvies.
1951 Primera vaga contra el franquisme a Espanya. Els
ciutadans barcelonesos protagonitzen un boicot contra el
govern, deixant massivament d’utilitzar els tramvies, ja
que les seves tarifes s’havien apujat fins a un abusiu 40%. Les
tarifes a la resta d’Espanya, en canvi, es van mantenir.
Mira!!! Igual, igual que ara!!! Que al 2012 ens han apujat 3 vegades el
transport públic i… aquí seguim, callant i pagant com a borregos!!!
Perdoneu però, no m’he pogut estalviar el comentari!!!!
13. 1961 Tramvies de Barcelona importà tramvies de segona ma
procedents de Washington que es caracteritzarien per la
seva modernitat, potencia i estabilitat. Aquests
tramvies de sèrie 1600 i batejats com “Washingtons”, serien
els tramvies més moderns de que disposaria Barcelona i els
protagonistes dels últims serveis a la ciutat.
1964 Màxima extensió de la ret tramviària amb ample
internacional.
1965 Supressió de la última línia de via estreta (mètrica),
entre l’Estació del Nord, Sant Martí de Provençals i el
Barri del Besòs.
1971 Supressió de les últimes línies de via ampla
(internacional), entre Drassanes i Via Julia i entre
Drassanes i Horta, amb la única excepció del Tramvia
Blau, una línia privada y de caràcter purament turístic.
14. 1973 Crisi energètica de l’OPEP (Organització de Països
Exportadors de Petroli). Primeres veus que es lamenten
de la caiguda de la ret tramviària. El transport públic
s’encareix espectacularment i perd viatgers sense parar.
Els autobusos passen a ser les noves víctimes de l’invasió
automobilística que havia fet desaparèixer els tramvies feia
solament dos anys.
15. Foto a les Rambles, Pla de la Boqueria d’un dels primers
tramvies instal lats a Barcelona, amb tracció a sang i·
imperial (doble pis).
16. Primer tramvia a vapor de Barcelona: línia Arc de Triomf -
Sant Andreu de Palomar. Any 1877
17. Tramvia de vapor de via mètrica dirigint-se cap a Sarrià i
Sant Gervasi, travessant el carrer Balmes per la Ronda de la
Universitat.
19. Balmes - Pelai abans del soterrament del FF CC de Sarrià, que
funcionava com un tramvia més a Barcelona. Abans de l’any
1929.
20. 1947 Balmes - Pelai després de la conversió del FF CC de
Sarrià en túnel i mantenint el tramvia pel carrer Pelai. A la
foto el tramvia 1200 dirigint-se a la Plaça de Catalunya.
21. Tramvia d’ample internacional, construït el 1924 i convertit en
unidireccional a partir de 1945. Durant la postguerra per falta
de material i durant el boom econòmic per l'excés de demanda,
els tramvies suportaven un important col lapse i sobrecarrega.·
22. Tramvia elèctric amb regulació semafòrica i plataforma
reservada de l’any 1947 i que corresponia a la línia 29
(circumval lació).·
Tan important va ser la influencia del tramvia en la vida
barcelonina, que aquesta línia va originar la popular dita:
“dones més voltes que el 29”.
23. Nus tramviari a la Plaça Universitat amb tramvies
de via internacional.
24. Tramvia de la sèrie 900 de via estreta a prop del Pla de Palau.
25. 1947 – Tramvia 881 de l’antiga línea 38, entre la Plaça de
l’Àngel i Nostra Senyora del Coll.
26. Plaça Joan Carles I o cruïlla de Diagonal amb Passeig de
Gràcia. A la foto tramvies de la sèrie 1200 circumval lant el·
monòlit. La construcció d’aquests tramvies de gran
capacitat es va iniciar en plena postguerra, entre els anys
1943 i 1946.
27. Un modern tramvia 1200 amb remolc, oferia més capacitat
que qualsevol autobús articulat dels que circulen avui dia.
28. Un dels canvis que la nova política de l’empresa va introduir
en els 50 va ser la progressiva unidireccionalitat dels tramvies
en totes les línies. A la foto un tramvia 1200 amb portes
solament a la dreta.
29. Tramvia 1209 carregant viatgers per la porta davantera.
Inicialment els passatgers pujaven per la porta del darrera,
on es situava el cobrador.
30. Amb la unidireccionalitat i la carrega solament a un costat es
van crear nous problemes, com la dificultat per efectuar la
parada en les zones amb passeig central.
31. Un dels últims guanys de Tramvies de Barcelona va ser
l’extensió de la ret fins a la zona universitària de Barcelona.
Desgraciadament aquesta obra solament va durar 6 anys:
1965-1971. A la foto, tramvia Washington 1600.
Foto: Jordi Ibáñez
32. Trista imatge del final dels tramvies de Barcelona.
Nit del 18 de març de 1971.
33. 1987 Transports Metropolitans de Barcelona, empresa
resultant de l’unificació de les del Metro i Autobusos
(hereva de tramvies de Barcelona), planifica per
primera vegada la recuperació del tramvia.
35. El col leccionisme de bitllets de tramvia rep la denominació de·
forondotelia, deu aquest nom a Mariano de Foronda y González
Bravo, Marqués de Foronda, qui va ser director dels tramvies
de Barcelona entre 1904 y 1931. Època en la que es va afeccionar
a col leccionar bitllets de diferents empreses de tramvies,·
formant un important fons documental.
36.
37.
38. F i
Presentació: Maite Segura – Gener
Fonts: Tramvies de Barcelona: catàleg de material mòbil. Fèlix
Zurita. MAF editor. 1988
Els tramvies de Barcelona (De 1929 ençà). Albert Gonzàlez
Massip.Editor Rafael Dalmau. 1998
La ciutat transportada. M. Andreu, G. Huertas, J.M. Huertas i J.
Fabré. TMB. 1997