1. Anàlisi comparatiu Web 1.0 Web 2.0 Web 3.0

2. Web 1.0 Tipus de Web: estàtica. Període: 1994-1997 Tecnologia associada: HTML, GIF. Característiques: les pàgines web són documents estàtics que mai s’actualizaven. Amb un navegador es poden veure pagines web que tinguin textos, imatges i altres arxius multimedia. Els usuaris poden navegar per les pàgines web a través d’hipervincles. Se generen als Sides per editors i webmasters.

3. Web 2.0 Tipus de Web: col.laborativa Període: 2003 – avui Tecnologia associada: Ajax, DHTML, XML, Soap Característiques: los usuaris se convertien en contribuidors. Publiquen las informacions y realitzen canvis a les dades. La informació és consumida i generada pels usuaris.

4. Web 2.0 La web 2.0 ens facilita: Una plataforma de comunicació amb la qual s'ha creat un nou entreteixit social. Una projecció de la intel.ligència col.lectiva i de les possibilitats reals de la nostra capacitat de comprometrens amb allò que ens proposem. La informació que s'escampa per la xarxa, no està centralitzada en absolut i deriva en fluxos d'interès. Ha posat fi, o gairebé, als cicles de renovació del software ja que ens planteja el software com un servei i pràcticament mai com un producte. Ha eliminat les barreres d'utilització del software, és a dir, la utilització del software on-line és simple i amb una corba d'aprenentatge de l'ordre de la mitja horeta. Això fa que programes d'edició de tota mena estiguin a l'abast de gairebé tothom qui s'ho proposi... ja veieu per on vaig, oi? Ens posa a l'abast tota una sèrie de serveis que ens permetran deixar de veure l'ordinador com un simple PC i, cada vegada més, el veurem com una finestra per a la comunicació, la interacció, i un llarguíssim etcètera.

5. Eines i serveis de la web 2.0 (1) Fòrums de discussió. Fotolog: Considerada una de les aplicacions per pujar fotos més popular, aquest servei té una dinàmica que impedeix una interacció major amb els continguts que s'hi generen. Els Blocs: Faciliten la interactivitat entre docents i alumnes ja que s’hi poden mantenir converses o afegir informació al que s’ha publicat.

6. Eines i serveis de la web 2.0 (2) Els Wikis : Un wiki (ràpid en hawaià) és un espai web col·laboratiu, una mena de document compartit on qualsevol (si és que així ens interessa) pot editar-ne el contingut. Per a usos educatius, se sol protegir amb contrasenyes d’accés l’edició de materials, apunts, llistes de recursos. RSS : Rich Site Summary o Really Simple Syndication és una tecnologia que permet la subscripció, també coneguda com a sindicació, canals d’informació (anomenats feeds ) de llocs web que s’actualitzen amb freqüència. Els Marcadors socials : Serveis que permeten accedir als nostres favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet i compartir-los amb altres usuaris i usuàries.

7. Eines i serveis de la web 2.0 (3) Les Galeries de fotografies, vídeos i presentacions : Aquestes eines especialitzades permeten fabricar col·leccions molt útils a l’aula, amb el valor afegit de poder comptar amb material gràfic de professionals de primera qualitat. Podcast és l’acrònim de pod (càpsula) i broadcast (difusió). És un fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting. L’activitat que permet aquest fitxer, el podcàsting, consisteix a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per internet amb una tècnica que facilita que l’usuari/ària, per mitjà d’una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil.

8. Eines i serveis de la web 2.0 (4) Videocast: és un fitxer que conté vídeo per ser emès en videopodcàsting, terme que defineix el lliurament de vídeo sota demanda / subscripció en línia. Les Aplicacions ofimàtiques en línia : el processador de textos, full de càlcul, gestor de projectes, presentacions, llista de contactes i altres.

9. Web 3.0 (1) Les tecnologies de la Web 3.0 utilitzen dades semàntiques, i s’han implementat i usats a petita escala en companyies per a aconseguir una manipulació de dades més eficient. Als darrers anys hi ha una generalització d’aquestes tecnologies d’intel.ligència semàntica al públic general. El primer pas cap a la "Web 3.0" és el naixement de la "Data Web", ja que els formats en els quals es publica la informació. La "Data Web" permet un nou nivell d'integració de dades i aplicació interoperable, fent les dades tan accessibles i enllaçables com les pàgines web. La "Data Web" és el primer pas cap a la completa "Web Semàntica". En la fase "Data Web", l'objectiu és principalment, fer que les dades estructurades siguin accessibles utilitzant RDF. L'escenari de la "Web Semàntica" ampliarà el seu abast mentre que les dades estructurades i també, el que tradicionalment s'ha denominat contingut semi - estructurat (com ara pàgines web, documents, etc.), estigui disponible formats semàntics de RDF i OWL.

10. Web 3.0 (2) Web 3.0 també ha estat utilitzada per descriure el camí evolutiu de la xarxa que condueix a la intel·ligència artificial. Amb relació de la intel·ligència artificial, la Web 3.0 podria ser la realització i extensió del concepte de la "Web semàntic". Un altre possible camí per a la Web 3.0 és cap a la visió 3D, liderada pel Web 3D Consortium. Això implicaria la transformació de la Web en una sèrie d'espais 3D, portant més lluny el concepte proposat per Second Life.[5] Això podria obrir noves formes de connectar i col·laborar, utilitzant espais tridimensionals.[6]