1. Conceptes de la Web 2.0

2. La Web 2.0 és un conjunt de serveis
fàcils d’utilitzar i un conjunt de
tecnologies que permeten crear-los i
posar-los a disposició de tothom. L’usuari
d’aquests serveis també pot crear
informació de manera lliure i responsable.

3. És la hiperenciclòpedia més gran del món.
És una enciclopèdia multilingüe.
És una enciclopèdia lliure basada en la metodologia wiki.
Tothom pot llegar el contingut. Els usuaris enregistrats són els que
escriuen els articles.
El tipus de llicència és GFDL. Aquesta llicència permet la còpia, la
redistribució i la modificació dels articles. Els articles també es
poden vendre.
Per formar part, cal donar-se d’alta com a usuari.

4. Hi ha dues maneres:
Si es coneix el terme del qual es pot buscar informació,
s’escriu en el quadre de cerca d’informació i es fa clic
en el botó Cerca del buscador.
Hi ha un arbre temàtic anomenat Categories que
permet, endinsar-se en diferents àrees fins a trobar la
informació que es busca.

5. Els fotoblocs són webs que permeten als usuaris enregistrats
penjar-hi les seves fotografies i posar-les a disposició de tothom.
Un àlbum pot incloure qualsevol tipus de fotografies.
Generalment, quan es crea un àlbum, s’agrupen les
fotografies per temàtiques.

6. Un dels programes més coneguts per penjar fotos és el Picasa.
Aquest programa permet escriure un titulo i afegir-hi comentaris a
les fotos. Aquests textos van a parar a la base de dades. És a dir,
es crea un motor de cerca d’informació del mateix tipus que el de
la Viquipèdia.
En aquesta web. L’autor de la fotografia és qui decideix el tipus
d’accés per la seva obra.

7. La web YouTube té com a únic propòsit emmagatzemar i posar a
disposició dels usuaris vídeos d’una durada màxima de 10 minuts.
El format que fa servir YouTube per publicar els vídeos és el de
l’Adobe Flash Player.
La web va començar a funcionar amb vídeos personals, però ha
aconseguit un ressó tan important que fins i tot es poden penjar
vídeos públics.
Una característica de YouTube és que permet incloure els vídeos
en els blocs i les webs personals.

8. El lloc SlideShare és un servidor especialitzat en presentacions
del tipus PowerPoint. Els seu funcionament és molt semblant al
de YouTube amb els vídeos.
Una particularitat del lloc SlideShare és que els usuaris
enregistrats poden descarregar els fitxers de les presentacions.

9. Un bloc és una web personal en la qual l’usuari només pot
afegir intervencions. Aquestes intervencions són principalment
textuals, encara que s’hi poden afegir imatges i vídeos. Les
dues idees són:
Les intervencions s’ordenen cronològicament. Els blocs
importants són actualitzats sovint pel blocaire.
Els lectors d’aquestes intervencions poden afegir-hi els seus
comentaris.

10. Hi ha blocs que són com un diari, són com un quadern
d’articles ordenats cronològicament.
Hi ha blocs en què s’escriuen intervencions sobre un tema
determinat.
Hi ha blocs col·lectius en què escriuen diferents periodistes.
Hi ha blocs de polítics, artistes i altres persones públiques, en
què normalment es troba informació dels treballs respectius.

11. Els gestors de blocs són programes que s’executen en el
navegador i que permeten penjar la informació al lloc on
s’allotgen els blocs. Un lloc molt conegut és el Blogger.
En el bloc Matecoses hi ha: la pestanya Enviament de
missatges, la pestanya Configuració i la pestanya Plantilla.

12. Una xarxa és formada per ordinadors i sistemes de
comunicació entre ordinadors. Aquesta xarxa es pot es
connectar per mitjà d’un mòdem/encaminador a una xarxa que
fa de proveïdora d’Internet al teu centre. D’aquesta manera, els
ordinadors estan connectats a tots els ordinadors d’Internet.
Aquests s’anomenen ordinadors servidors. Els altres
ordinadors permeten la lectura de la informació que hi ha en els
ordinadors servidors i actualitzar la informació dels servidors.
Aquests s’anomenen ordinadors clients.

13. Els programes traspassen la informació entre els ordinadors
servidors i els ordinadors clients.
La informació està desada en els ordinadors servidors en forma
de fitxers de text i bases de dades.
Rebre peticions dels navegadors dels ordinadors clients.
Elaborar un fitxer de resposta cada vegada que reben una
petició.
Trametre el fitxer de resposta a l’ordinador que havia fet la
petició.

14. Són els programes que hi ha a l’ordinador client. Els
navegadors són programes clients.
Fer peticions als programes servidors.
Rebre els fitxers que els programes servidors els trameten.
Elaborar la sortida de pantalla que han de mostrar dins de la
finestra del navegador.

15. El navegador rep dels servidors fitxers de text escrits en diferents
llenguatges que és capaç d’interpretar.
El llenguatge de base en què són escrits aquests fitxers és
l’HTML, permet maquetar la informació textual i les imatges i les
converteix en hipertextuals.
Un altre llenguatge de programació és el JavaScript, permet que
les pàgines web siguin interactives.
L’Ajax és un conjunt d’instruccions del JavaScript que permet fer
peticions parcials d’informació al servidor.
Hi ha altres llenguatges de programació que generen objectes
incrustats en la imatge creada amb el navegador.