redacció català

1. Ana Muñoz
ESO4a11
Anar a la moda és una manera de ser modern
En l’actualitat veiem moltes botiges de roba en les que es ven el mateix tipus de vestimenta i
no hi ha oportunitat de triar un altre estil que no sigui el que la majoria de models i de joves
coneguts porten en aquell moment.
Jo crec que anar a la “moda” és subjectiu ja que perquè ho portin la majoria de joves i les
botiges ho venguin no ha de ser obligatòriament la teva moda, segons el meu pensament
cadascú té la seva pròpia moda, la seva pròpia personalitat. Igual que pot haver una persona
que vesteixi a la “moda” i tenir un pensament molt antic, com ara el masclisme. Com també
pot haver algú que vesteixi diferent i en canvi tenir un pensament molt actual, modern. Així
que veiem que no ha d’estar lligat sempre una amb l’altre. Per exemple hi ha molts models
que encara tenen un pensament que ni les avies més retrogrades el tenen. O també alguns
ídols d’alguns adolescents tenen una manera de pensar molt antiga, n’hi ha que creuen que
han de ser maltractades per un home i que elles no poden fer res per habitar-ho. Un altre
exemple de que no han d’estar lligats seria el llibre de “cinquenta sombras de grey” durant un
període de temps va estar molt de “moda” però en canvi l’argument és molt masclista.
En conclusió jo crec que no necessàriament anar a la moda és una manera de ser modern ja
que hi ha diferents tipus de pensament i de vestimenta que no han d’anar lligats. Cadascú és
diferent i per això anar a la “moda” no és ser modern, segons el meu parer.