poema (in catalanish language)

1. Alcem les copes i brindem !

2. Som hi, passem-nos les copes omplim-les, omplim-les fins a vessar! Brindem per l’amistançada amiga i tot el que ens pugui venir. Cantem i ballem amb tota la força i l’estrèpit d'un cavall desbocat que qui arriba, és l'Arnau No sentiu, com li repiquen les esquelles? A trenc d'alba es perfilen els daurats sobre les crestes dels turons Escolteu corsers i caçadors intrèpids els seus crits enardits Corre i corre, carenant pujols i comes, embalat dalt d'un cavall desbridat. No sentiu, com li repiquen les esquelles al Senyor Comte l'Arnau?

3. Seguim-lo i esclafim exultants al contar a tot el món, ebris de vi i estultícia, la turpitud de les seves gestes Qui hi ha com el Senyor Comte l'Arnau fent brometa i tirant a tort i a dret, xanxes i bravates matusseres, presumint a cor que vols, de mil proeses i més que a tots ens farien enrogir si també, la vilesa no ens hagués empedreït. Insensat, ell fa l’aleta a folgades donzelles complaents, fembres de mitja virtut o companyones de taverna No sentiu, com li repiquen les esquelles?

4. Cercant el lúbric favor de l'abadessa Adelaida va oblidar l'amor lleial de la muller i escalà els murs sagrats del convent de Sant Joan Amb la barroeria dels instints, espanyà les portes més tancades i fins i tot, en feu de l'altar un jaç Trepitjant hàbits i honor visqué en intemperància i viltinença i amb absoluta iniquitat, trenca tractes i paraula donada Atrapat en la impostura de la cort galant dilapida tota la soldada dels seus homes i pignorà bens i fortuna en tan insensata sort No sentiu, com li repiquen les esquelles ?

5. En el menjador dels fasts cantem plegats amb tota l’ànima més forta encara la gresca i la disbauxa i sense aturador trinxeraires, divertir-vos com hi ha món ! Brindem amb xarel·lo i moscatell per les galanxones barjaules del nostre plaent estadant Un brindis, au!, vingué va! pel nostre Senyor Comte l’Arnau No sentiu, com li repiquen les esquelles ?

6. Amb la santa acompanyada de les ànimes tots darrera d'ell anirem, el seguirem eixelebrats i folls, per cels i terres que ens llepen les flames del infern i ens corsequen les escarnides carns tota la canilla dels seus gossos de presa doncs, en aquesta cursa boja, el nostre senyor Comte l’Arnau guia el remat a esperons batuts, per tota l’eternitat No sentiu, com ens repiquen les esquelles ? Ramon (1992)

7. Senyor Comte l'Arnau