1. ELS JOCS DEL PARC
Una experiència de física a
Educació Infantil

2. Context
 ASSESORAMENT EN CIÈNCIES A L’ESCOLA.
ES TREBALLA A TOTS ELS CICLES.
 TEMA DE LA DIADA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC 2014:
“MENS SANA IN CORPORE SANO”
 ENS HEM INSPIRAT EN LES PROPOSTES PUBLICADES
A L’ARC (Aplicació de Recursos al Currículum)

3. l’observació
la formulació de preguntes
la formulació de prediccions
l’experimentació
la comprovació de prediccions
la verbalització de les vivències
Justificació
PRETENEM FAMILIARITZAR ELS NOSTRES ALUMNES AMB
CONCEPTES COM MOVIMENT, FORÇA, ENERGIA, PES, EQUILIBRI,...
A PARTIR D’UNS ELEMENTS PROU MOTIVADORS DEL SEU ENTORN:
ELS JOCS DEL PARC
SORGEIX, DONCS, LA POSSIBILITAT D’INCIDIR
EN UN TREBALL DE NATURALESA CIENTÍFICA ON PREDOMINA…

4. Capacitats i objectius
Àreaqueorientalaseqüenciació:
Descoberta de l’entorn
Exploració de l'entorn:
Observació i identificació de qualitats d'elements de l'entorn.
Experimentació i interpretació
Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i
materials, fent anticipacions i comparant els resultats.
Capacitat global quees vol ajudara
desenvoluparenl’alumnat
Aprendre a pensar, crear, elaborar
explicacions, observar i explorar l’entorn
immediat.

5. Model teòric que es vol ajudar
a construir
“...a partir d’identificar els
components, la seva
estructura, les forces que hi
intervenen i la relació amb
els canvis a què donen lloc,
tot identificant les causes...”

6. P3: El tobogan i les rampes
P4: El balancí i la palanca
P5: El gronxadori el pèndol

7. El tobogan i les rampes
A P3...

8. Una troballa a la classe: l’inici
Trobem una capsa plena de peces a l’aula. Què deu ser?
Aviat comencen els intents permuntarles peces
Un castell •Una moto
•Una moto no, perquè
no té pedals ni rodes
Funciona
sense piles
Una casa

9. Explorem idees prèvies i compartim objectius
Comencen les primeres converses en base
a allò que saben, pensen,
han experimentat alguna vegada...
I compartimels objectius amb el grup
Si le empujamos se cae así
Si li donem fort, es xoca
Si li donem fluix, es queda quiet.
Elco che como tieneruedas bajará m ás
rápido .

10. Hi ha altres rampes a l’escola? Els tobogans
Per quin baixem més ràpid? Per què deu ser?
Què és el que ens fa baixar?
He baixat més ràpid perquè és més llarg
Baixes més de pressa perquè és alt
Perquè és molt gran
A vegades ens empenyen per darrera
Necessitem una empenta amb el cos o
amb les mans
Si ens donem molta empenta ens caiem
de cul o de cap
Necessitem força

11. Busquem més rampes per l’escola
Totes són iguals? Per a què ens serveixen?

12. Experimentació: Rampes i diferents materials
Tots els elements baixaran perla rampa?
N’hi haurà algun que es quedarà aturat? Perquè?
PENSEU QUE HI HAURÀ ALGUN OBJECTE QUE NO
BAIXARÀ PER LA RAMPA ?
LES BOLETES, PERQUÈ SÓN PETITETES, PETITETES
LES GRANS TAMPOC
LES PILOTES DE VIDRE SI QUE BAIXARAN, PERQUÈ
RODEN.
BAIXARAN LES GRANS PERQUÈ SÓN MÉS GRANS.
NO! BAIXARAN LES PETITES MOLT RÀPID PERQUÈ SÓN
MOLT MÉS PETITES.
SI ! PERQUÈ RODEN PER LA RAMPA.
LA PLASTILINA NO BAIXARÀ, PERQUÈ ESTÀ XAFADA.
COM HAURIA DE SER PERQUÈ POGUÉS BAIXAR?
RODÓ
COM UNA BOLETA
QUÈ PENSEU QUE FARÀ L’ESPONJA A LA RAMPA?
NO BAIXARÀ, PERQUÈ ÉS PETITA.
AQUESTA QUE ÉS MÉS GROSSA BAIXARÀ.
Abans d’iniciarl’experimentació: FEMPREDICCIONS

13. Experimentació: Rampes i diferents materials

14. Grans descobriments: transferència d’energia en els xocs

15. Classifiquem els objectes…baixen o no baixen?
Trobem esponges als dos conjunts!!!
•SI ESTÀ AIXÍ (RAMPA MOLT INCLINADA) BAIXARÀ
•“SI, SI ESTÁ LEVANTADA ASÍ” (INCLINADA)
•“SI ESTÁ ASÍ TUMBADA, NO”
•O SINO ALGUIEN LA HA EMPUJADO POR LA RAMPA
•POR UNA NO BAJA PORQUE ES PEQUEÑA LA RAMPA Y
POR LA MÍA SÍ PORQUE ES GRANDE.
•BAIXARÀ SI LA TORRE ÉS ALTA
Experimentació: Rampes i diferents materials

16. Conclusió / Avaluació

17. Abans d’iniciarl’experimentació: FEMPREDICCIONS
Varieml’alçada dels suports
Experimentació: Rampes i esferes
(alçada del suport)
•BAIXARAN PER TOTES LES RAMPES PERQUÈ SÓN RODONES
•SI, PERQUÈ RODEN
•BAIXARÀ MÉS RÀPID PERQUÈ ÉS MÉS RAMPA
•PERQUÈ ÉS MÉS LLARGA
•ESTÀ MÉS CAP A AQUÍ…
•BAIXA MOLT RÀPID! PERQUÈ (LA RAMPA) ÉS LLARGA.
•LES BALES TAMBÉ BAIXEN MOLT RÀPID.
Perquina rampa baixaran més
ràpid les boles?

18. Experimentació: Rampes i esferes
Les boles baixen més
ràpid quan la torre és més
ALTA!!

19. Conclusió / Avaluació

20. Abans d’iniciarl’experimentació: FEMPREDICCIONS
Experimentació: Rampes i esferes
(pes de l’esfera)
Variemel pes de les boles
Quina bola arribarà més lluny?
GAIREBÉ TOTS ELS NENS I LES NENES
CREUEN QUE LA QUE PESA MÉS
ARRIBARÀ MÉS LLUNY.
HO COMPROVEM...

21. La que pesa poc es
queda a prop de la rampa
Experimentació: Rampes i esferes
La bola d’aigua guanya
a la de roba.
Arriba més lluny

22. Confeccionem la conclusió en gran grup
Ho representema la PDI

23. Aplicació: Construïm rampes amb
diversos materials

24. Representem gràficament
l’experimentació

25. Representem gràficament
l’experimentació
Observem els dibuixos dels companys.
Quin creiem que representa millor l’experiència?

26. Conclusions: Les rampes
 LA VALORACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ ÉS MOLT POSITIVA.
 CONSIDEREM QUE LES RAMPES PER ELLES MATEIXES SÓN UN RECURS
MOLT MOTIVADOR PELS NENS. HAN GAUDIT MOLT EXPERIMENTANT
LLIURAMENT AMB ELLES.
 AQUESTA MOTIVACIÓ D’ENTRADA HA PERMÈS TREBALLAR AMB ELS
INFANTS D’UNA MANERA LÚDICA ASPECTES DE LA FÍSICA QUE A PRIORI
PODEN SEMBLAR COMPLICATS A P3.

27. El balancí i la palanca
A P4...

28. La sortida al parc: l’inici
VÀREM APROFITAR UNA SORTIDA
QUE FÉIEM, PER VISITAR
ESCULTURES DE SANTA COLOMA,
PER ANAR TAMBÉ AL PARC I
COMENÇAR A EXPERIMENTAR AMB
EL BALANCÍ

29. Explorem idees prèvies i compartim objectius
I compartim els objectius amb el grup
 COM SÓN?
 QUINES PARTS TENEN?
 QUÈ HEU DE FER?
 QUAN ESTÀ EN EQUILIBRI?
 QUÈ ÉS EL QUE FA QUE EL
BALANCÍ ES MOGUI?
 ...

30. TOTS ELS NENS I
NENES VAN DIBUIXAR
UN BALANCÍ I VAN
EXPLICAR COM
PENSAVEN QUE
FUNCIONA.
Representem les idees prèvies

31. Compartim les idees prèvies
VÀREM PROJECTAR TOTS ELS
DIBUIXOS A LA PDI AL TEMPS QUE
EXPLICÀVEM I DISCUTÍEM EL QUE
PENSAVA CADA NEN.

32. Arribem a uns punt d’acord
 NO CAL QUE TOTS DOS FACIN FORÇA AL MATEIX TEMPS. SI EL QUE
TOCA A TERRA FA FORÇA AMUNT AMB LES CAMES, L’ALTRE NEN JA
BAIXA I DESPRÉS AL REVÉS
 SI EL QUE ESTÀ A DALT VOL BAIXAR MÉS RÀPID, POT FER FORÇA CAP
AVALL, AMB TOT EL COS...
 SI VOLEM TENIR FORÇA HEM DE MENJAR FRUITA I ALTRES ALIMENTS
QUE TINGUIN MOLTES VITAMINES.
 QUAN DOS NENS PESEN IGUAL I NO FAN FORÇA, EL BALANCÍ QUEDA
EQUILIBRAT.
 QUAN MÉS A PROP ESTEM DEL CENTRE DEL BALANCÍ, MÉS EQUILIBRAT
QUEDA I NO CAL PESAR EL MATEIX.
 SI UN NEN O UNA NENA PESA MÉS QUE L’ALTRE, ES QUEDARÀ A TERRA
SI NO FA CAP FORÇA...
 SI POSEM “COSES” EN EL BALANCÍ, LA QUE PESA MÉS ES QUEDA ABAIX,
PERQUE LES COSES NO PODEN FER FORÇA AMUNT.

33. Construïm un balancí
LES MESTRES CONSTRUÏM UN BALANCÍ PER PODER EXPERIMENTAR A L’AULA

34. Construïm un balancí
LES NENES I ELS NENS TAMBÉ EN CONSTRUEIXEN UN AMB DIFERENTS MATERIALS

35. Experimentació: l’Equilibri
ANEM INTRODUINT
DIFERENTS VARIABLES
PER VEURE QUINS
EFECTES TENEN : MASSA
I PES DELS OBJECTES,
DISTÀNCIA AL PUNT DE
RECOLZAMENT, ...

36. Aplicació: les balances
 ANALITZEM LES SIMILITUDS
AMB EL BALANCÍ
 EXPERIMENTEM PRIMER
LLIUREMENT I DESPRÉS
DONANT ORIENTACIONS,
LES CONDICIONS
D’EQUILIBRI / DESEQUILIBRI
QUE JA HEM OBSERVAT
AMB EL BALANCÍ

37. Conclusió / Avaluació
EQUILIBRI / DESEQUILIBRI

38. Experimentació: el punt de
recolzament
 EXPERIMENTEM AMB UN REGLE
I UNES MONEDES (POSEM EL
PUNT DE RECOLZAMENT AL MIG
DEL REGLE, DESPRÉS EL
DESPLACEM...)
 ELS DEMANEM QUE FACIN UNA
PREDICCIÓ : QUANTES
MONEDES NECESSITAREM PER
TROBAR L’EQUILIBRI QUAN
DESPLACEM EL PUNT DE
RECOLZAMENT?)
 DESPRÈS HO COMPROVEN I HO
REPRESENTEN EN EL FULL
QUAN EL PUNT DE RECOLZAMENT ÉS AL MIG DEL REGLE, HEM DE
POSAR LA MATEIXA QUANTITAT DE MONEDES PER TAL QUE EL
REGLE ESTIGUI EQUILIBRAT.
SI DESPLACEM EL PUNT DE RECOLZAMENT, QUANTES MONEDES
HAUREM DE POSAR PER TROBAR L’EQUILIBRI?

39. Conclusions
 GAIREBÉ TOTS ELS NENS I NENES DE LA CLASSE HAN ENTÈS EL
FUNCIONAMENT DE LES PALANQUES QUE TENEN EL PUNT DE
RECOLZAMENT AL MIG COM EL BALANCÍ O LA BALANÇA.
 SABEN QUE S’EQUILIBRA QUAN S’APLICA LA MATEIXA FORÇA ALS DOS
COSTATS I QUE SI S’APLICA MÉS FORÇA A UN DELS DOS COSTATS,
AQUEST BAIXA MÉS I LA PALANCA ES DESEQUILIBRA.
 NO HAN ACABAT D’ENTENDRE QUE QUAN EL PUNT DE RECOLZAMENT
ESTÀ DESPLAÇAT, PODEM APLICAR POQUETA FORÇA AL COSTAT
LLARG DE LA PALANCA PER OBTENIR MOURE MOLT PES EN EL COSTAT
CURT.
 TOT I QUE HEM VIST ALGUN VÍDEO EXPLICATIU I HEM REALITZAT
ALGUNS EXPERIMENTS, NO HA QUEDAT CLAR AQUEST CONCEPTE,
CREIEM QUE ENCARA SÓN PETITS PER ENTENDRE-HO.
Conclusions: El balancí

40. El gronxadori el pèndol
A P5...

41. La sortida al parc: l’inici
D I B U I X A L A T R A J E C T Ò R I A Q U E F A E L G R O N X A D O R
P E R A N A R M É S A M U N T I M É S D E P R E S S A H E M D E F E R M É S
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
I D O N A R M É S _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ .

42. Explorem idees prèvies
Comsón aquests gronxadors?
Comi amb què està enganxat el seient pergronxar-nos?
Què hemde ferperquè el gronxadorcomenci a moure’s i us
pugueu gronxar?
Què li ha de donarel teu cos?
Què heu de ferperquè el gronxadorno es pari?
Què heu de ferperanarmés amunt i més de pressa?
Què heu de ferperparar?
Formulempreguntes sobre el gronxadorperguiarla conversa i
explorarles idees prèvies dels infants
I compartim els objectius amb el grup

43. Representem gràficament
l’experimentació

44. Confeccionem un gronxador per
continuar experimentant a l’aula

45. Confeccionem un gronxador:
Com el podem muntar?

47. Abans d’iniciarl’experimentació: FEMPREDICCIONS
Experimentació
El pes afectarà en el número d’oscil·lacions del gronxador?
NOENS POSEMD’ACORDI, PERTANT,
HOCOMPROVEM...
POSEM UN OBJECTE PESANT DINS DE LA CAPSA I MARQUEM EL LLOC ON
FEM ARRIBAR EL GRONXADOR PER DEIXAR-LO ANAR. COMPTEM EL
NÚMERO D’OSCIL·LACIONS QUE ES FAN EN 10 SEGONS.
DESPRÉS, FEM EL MATEIX SENSE POSAR CAP OBJECTE DINS DE LA
CAPSA.

48. Experimentació

49. Conclusió

50. La longitud de les cordes afectarà en el número d’oscil·lacions del
gronxador?
NOENS POSEMD’ACORDI, PERTANT,
HOCOMPROVEM...
REALITZEM EL MATEIX EXPERIMENT QUE ABANS, PERÒ AMB LA CAPSA
BUIDA I NOMÉS VARIANT LA LONGITUD DE LES CORDES. UN COP HO FEM
AMB LES CORDES CURTES I L’ALTRE AMB LES CORDES MÉS LLARGUES.
Abans d’iniciarl’experimentació: FEMPREDICCIONS
Experimentació

51. Experimentació

52. Conclusió

53. Aplicació: el pèndol

54. Representem gràficament
la trajectòria

55. A QUINA DISTÀNCIA SITUAREM LES
CONSTRUCCIONS? DES D’ON LLENÇAREM
EL PÈNDOL?
ANTICIPEM, PROVEM, COMPROVEM, TORNEM A
PROVAR, OBSERVEM I MODIFIQUEM EN FUNCIÓ
DELS RESULTATS.

56. I SI FEM UNA CONSTRUCCIÓ CIRCULAR?
QUÈ PASSA SI FEM UNA TORRE ALTA?
I SI LA FEM BAIXETA?
A QUINA DISTÀNCIA DEL PÈNDOL HEM DE
POSAR-LA?
ON ESTARÀ MASSA LLUNY?
I SI FEM UNA CONSTRUCCIÓ LLARGA?

57. Conclusions: El gronxador
UN COS SENSE FORÇA NO ES MOU. QUALSEVOL COS NECESSITA UNA FORÇA PER
MOURE’S.
PER FER FORÇA NECESSITEM TENIR ENERGIA.
L’ENERGIA L’ACONSEGUIM MENJANT BÉ I MENJANT DE TOT.
SI NO TENIM ENERGIA ESTEM CANSATS I NO TENIM FORÇA PER FER LES COSES.
NECESSITEM DONAR IMPULS PER MOURE UN COS.
EL MOVIMENT DEL GRONXADOR I EL DEL PÈNDOL ÉS IGUAL.
HEM APRÈS A FER PREDICCIONS I A TREURE CONCLUSIONS .

58. Conclusions finals
TREBALL ENGLOBAT
A LA
FESTA DE L’ESCOLA

59. Conclusions finals
 EL PROCÉS SEGUIT HA PERMÈS QUE, DURANT LES DIVERSES SESSIONS, ELS
ALUMNES HAGIN POGUT...
EXPERIMENTAR ACTIVAMENT
RECORDAR ALLÒ QUE VAN FER
PARLAR SOBRE ALLÒ QUE VAN DESCOBRIR
APRENDRE DEL QUE VAN FER ELS SEUS COMPANYS (...)
 L’EXPERIÈNCIA TAMBÉ HA PERMÈS A LES MESTRES PARTICIPAR DE MANERA
ACTIVA AMB ELS NENS EN EL MÈTODE CIENTÍFIC I EN TOT EL QUE COMPORTA.

60. Experiència duta a terme per l’Equip de Mestres
d’Educació Infantil de l’Escola Les Palmeres
Curs 2013-2014
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ