1. 48
cultura DIUMENGE, 1 DE JULIOL DEL 2012 ara
FESTIVALS MUSICALS
Visca la tragèdia
romàntica de Mishima!
ManosdeTopoielseupopmelo-
dramàticvanseraltrestriomfadors
de la nit. El grup de Miguel Ángel
Blancanovatrairlasevanaturalesa
ni la seva visió dels cataclismes
emocionals, la que expliquen en
cançonscomTragediaenelservicio
deseñorasiElcartero.Eldebatdela
nit va tornar a ser si les lletres de
Blanca són rebudes amb més com-
plicitat per homes o per dones. La
respostadelpúblicdelPopArbmou
labalançacapalsmascles.Potserhi
téalgunacosaaveurequeBlancadi-
gués que Manos de Topo odien els
gats. El cantant del grup també va
provocar el púbic quan va dir: “Ba-
lleu realment malament, felicitats.
I hem estat a llocs on es balla molt
malament,comTortosa”.Aixòsí,va
agrair la merescuda ovació final:
“Gràcies,soumoltamables”,vadir.
Quimi Portet i Els Surfing Sirles
Lanitvacomençarambelconcerta
CanTorresdeLitoral,frescabarre-
ja de folk-pop i música popular me-
diterrània.ACanCassóvanobrirLa
Estrella de David, cada dia amb un
soméscontundent,encaraqueaixò
perjudiqui la intel·ligibilitat de les
lletres. En canvi, a Quimi Portet se
li va sentir tot el que deia (també
“les instruccions per seguir el con-
certd’uncantautor”),finsitotquan
JordiBusquetsesdeixavaanaramb
la guitarra. Als Surfing Sirles, con-
tentsqueMishimaelshaguessinfet
de“teloners”,elsvacostardeixar-se
anar, però quan s’hi van posar, amb
Taxista, tot va ser com havia de ser:
unfebrilballdepatacadapunk.e
El drama de Manos de Topo també brilla al PopArb
Els caps de cartell deceben en la segona jornada del Faraday
dia abans els concerts de Herman
Dune va desaparèixer fa temps, i la
desganaambquèarainterpretenel
seu cançoner de folk despentinat
no fa al cas d’un cap de cartell d’un
festival com el Faraday.
El cas de Bowerbirds és un altre.
Els de Carolina del Nord presenta-
ven The clearing, un àlbum en què
han abandonat l’ortodòxia del folk
de guitarres acústiques introduint
en el so de la banda els sintetitza-
dors. El disc representa un nou co-
mençamentperalaformació,queel
2011vaestarapuntdedesaparèixer
quanlacantantiacordionista,Beth
Tacular,vaestarapuntdemorirper
culpa d’una estranya malaltia. Al
Faradayelssintetitzadorsvansubs-
tituir l’acordió, i la guitarra només
va aparèixer en comptades ocasi-
ons.Lapropostaésvalenta,però,al-
menys en viu, no aconsegueix cre-
ar una atmosfera que faci justícia a
les cançons, fet que s’aprecia espe-
cialment quan recuperen temes
dels seus anteriors treballs.
Aprimerahoradelatardaelsma-
llorquinsGranAmantinauguraven
Els francesos Herman Dune van presentar el seu
últim treball, Strange moosic. RAIMON MOLINARI
la jornada amb el seu pop suculent
illiure,desastratiburleta,quevafi-
nalitzar amb la gutural i divertida
FreddyKrueger,ielbateriadelgrup,
Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada),
tocanteltimbalentreelpúblicamb
les espardenyes.
Mates Mates es desfermen
L’actuació dels osonencs Mates
Mates es pot resumir en el comen-
tari que va fer el guitarrista i can-
tant a mig concert: “Ens hem flipat
una mica, però ara ens tranquil·lit-
zarem i després ens tornarem a fli-
par”. Pau Riba no ho hauria pogut
expressar millor. Ainara LeGar-
don, que el dia abans havia inaugu-
rat el festival amb un concert gra-
tuït, va posar el toc de contundèn-
cia i intensitat amb el seu rock de
guitarres esmolades i ritmes tren-
cats. I Love of Lesbian, que van ad-
vertir d’inici que no tocarien el hit
Club de fans de John Boy, van con-
centrar el repertori en el nou tre-
ball La noche eterna. Los días no vi-
vidos, exhibint el seu habitual
múscul per a l’èpica.e
Irònics
ElsSurfing
Sirlesvan
agrairque
Mishima
elsfessin
de“teloners”
Provocador
“Balleu
realment
malament,
felicitats”,
vadirMiguel
ÁngelBlanca
LA FELICITAT DELS AMORS INFELIÇOS
01. Mishima van completar un concert eufòric a Arbúcies.
02. Manos de Topo van refermar la seva condició de grup únic
i amb un punt de vista únic sobre l’amor. CÈLIA ATSET
01
02
XAVIER CERVANTES
ARBÚCIES
L
a tragèdia romàntica va
dominarlaprimerajorna-
dadelPopArb.D’unaban-
da, amb les espectaculars
prestacionsdeldirectede
Mishima. De l’altra, amb el catàleg
de decepcions, odis i mentides de
Manos de Topo, uns altres que es
mouenenelsabismesdelatragèdia
emocional aportant punts de vista
originals.Mishimas’hanenfilataun
cavall guanyador: el repertori de
L’amor feliç. Van sortir a l’escenari
de Can Cassó a tres quarts d’una de
la matinada, quan el recinte ja era
ple,ielprimerquevasonarvaserLa
vella ferida, primera cita a un disc
que creix en directe, sobretot quan
el quintet aposta per peces com Els
crits i El camí més llarg, que a Arbú-
cies van aconseguir minimitzar
l’efecte de cançons bandera com
L’última ressaca.
David Carabén es va comunicar
amb el públic, va ballar i va deixar
que la gent completés les tornades
de Com abans i Tot torna a comen-
çar, però no va caure en el populis-
me. Rilke no ho toleraria. El millor
deMishimaaraéslarotunditatdels
seus concerts, la confiança que hi
exhibeixen.Divendresvanestarim-
pecables, amb Dani Vega movent la
guitarra amb determinació entre la
contundència rítmica de Xavi Ca-
parrósiAlfonsSerra.Eufòriaivigor.
Crònica
XAVI SERRA
VILANOVA I LA GELTRÚ
D
ivendres no va ser una
gran jornada per a la
lletra gran del cartell
del Faraday. En la pri-
mera tongada de con-
certsalMolíNoudelaplatjadelFar,
tant els nord-americans Bower-
birds com els francesos Herman
Dune van oferir concerts que van
deixar un lleu regust de decepció.
Els dos artistes internacionals
ambméstiradadelcartelldelajor-
nada,però,vanrelliscarpermotius
molt diferents. David-Ivar i Ne-
man van prescindir d’acompa-
nyantsivanpresentarenformació
pelada de duet el seu últim treball,
Strange moosic, amb poques con-
cessions als seus anteriors àlbums
i deixant fora del repertori I wish
that I could see you soon, el seu hit
arran d’un espot televisiu. El pro-
blema és que la frescor que presi-
Crònica