1. del 15 de setembre al 15 de desembre
Monegre vs Bardamu
Clark Kent
Isaac Ulam
Zephyr Lake
Esperit!
Hernando
Doble Pletina
CICLE A VIVA VEU
setembre-desembre 2011
Fantástico Club · Passatge Escudellers, 3 · Barcelona

2. Monegre vs Bardamu Clark Kent
15 de setembre 29 de setembre
monegre.bandcamp.com bardamu.bandcamp.com soundcloud.com/clarkkentisnotsuperman
Es pot fer música de ball només amb una guitarra? És clar. Què és
sinó el rock and roll? Què feien el trio de The Day the Music Died? No
era per ballar potser les cançons de Buddy Holly, Ritchie Valens i Big
Bopper? Darrera de Clark Kent, però sense pinta de súper heroi, s’hi
amaga Martí Gallén, un dels dos cantants guitarristes de Mujeres, un
dels grups que més energia i suor deixen anar en un concert. La seva
història en solitari la coneixem recentment, quan vam rebre l’enllaç que
copiem a dalt, amb sis cançons gravades amb un pal i una canya que
van des del rock and roll fins a la cara més íntima. Pot ser que el nom
Clark Kent sigui per precisament mostrar la seva cara autèntica, sen-
se la màscara del grup i els calçotets per sobre els pantalons que és
l’electricitat? Segur que no, però com a deducció periodística es pot
vendre totalment. El millor de Gallén, més enllà de tot això, però, és que
és un culer furibund. Si el Barça juga la Champions el dia abans, millor
que guanyi.
Ens agraden molt els concerts a quatre mans, enfrontar-se a dues ments
creatives a la vegada, com es complementen les cançons amb les no-
ves aportacions de l’altre. El primer toca a les cançons del segon, i el
segon després li torna el favor a l’altre, i el repertori pren un altre nivell.
Quan ens van oferir la possibilitat que Monegre i Bardamu vinguessin
plegats no ens ho vam pensar gaire. El primer representa l’essència del
folk català (incloent-hi una versió d’Esquirols) i el segon creua l’oceà
per fer les seves cançons a sota de sequoies als boscos dels Grans
Llacs. Monegre canta en català i Bardamu en anglès, i malgrat els qui-
lòmetres entre l’un i l’altre, tots dos fan música que neix d’habitació,
de guitarra i veu. Les cançons d’un i altre estan units pel pont del folk
molt melòdic i una actitud underground que és bandera del segell que
componen, Subsòl, que amb el seu nom ho diu tot. El seu crit de guerra
és “to the masses, to the people” i com a tal regalen la seva música i
venen edicions acurades, fetes a mà, no un suport físic, no un objecte.

3. Isaac Ulam Zephyr Lake
6 d’octubre 20 d’octubre
murtraulam.bandcamp.com zephyrlake.bandcamp.com
La primera cançó del seu únic EP “Summer Whim” (Boston Pizza, 2011)
comença com si Yo La Tengo estés a punt de facturar un tema estre-
lla. Angúnies postadolescents, amors escandinaus, mites musicals i
hamburgueses greixoses es barregen a la primera referència de Ze-
phyr Lake (que resulta ser un llac que hi ha a Michigan, a prop de la
frontera entre EUA i Canadà). Quan vam escoltar primer aquesta des-
càrrega d’electricitat no vam poder evitar parlar-ne a avivaveu.com per
felicitar-los, malgrat que ells, en el fons, són uns punks sense connexió
a internet (pengen les cançons des d’un ciber paquistanès del Raval),
sembla que no ho han llegit mai. Vam intentar portar-los a la primavera
passada però no van voler perquè no havien agafat mai una guitarra
acústica. Els vam dir que tindrien cerveses fresques al Fantástico si
venien a tocar i ens van prometre que durant l’estiu mirarien això de fer
un acústic. I aquí els tenim.
Sembla que comença a entreveure’s el pròxim i segon disc d’Isaac
Ulam, que es dirà “Murtra” i que sembla que ha estat enregistrat un
grapat de vegades. Aquest personatge de Blanes és un dels nostres
músics apreciats, al qual vam convidar al multitudinari homenatge a Vic
Chesnutt, al Faraday A Viva Veu 2010, i que també vam dur a tocar a
l’Heliogàbal l’hivern passat. Aquell concert, precisament, havia de ser
la presentació de “Murtra”, idea que vam acabar descartant, i d’això
ja fa uns quants mesos. Ara no volem que vingui a presentar cap disc,
sinó que ens ensenyi noves cançons, que les tres que ja es poden
escoltar al seu bandcamp fan venir moltes ganes. Isaac Ulam és un
artista, amb tot el que això significa. Viu pràcticament per la creació, i
tant si és si el món gira al voltant. Fa uns anys va publicar el seu primer
disc, “En els prats més llunyans” (Foehn), amb el qual va arribar a les
oïdes afortunades, amb el qual podia passar per un grup de folk, cosa
que cada cop sembla més difícil. No sabem quines drogues pren, però
ara la seva música és més expansiva que abans, molt més directa. Una
peça aquest Ulam, ell, sempre acompanyat de la inseparable Simona.

4. Esperit! Hernando
3 de novembre 20 de novembre
myspace.com/maumusicca hernando.bandcamp.com
“Pon este disco en tu casa y ya verás como a tu puta madre le caen las
bragas de lo bien que se lo pasa”. Així comença el disc que Hernando
tenen penjat al seu bandcamp, una mena de versió encara més irre-
verent de Sr. Chinarro. Malgrat estar tocada amb ukelele i amb ritmes
suaus i càlids, la música d’Hernán Melonar és pur punk. Hernando ve
Canàries i, com ens explicava un paisà seu que va passar pel Cicle A
Viva Veu fa uns mesos, Fajardo, a l’arxipèlag cada dia que passa es
cou més un moviment que, allunyat de la península i els centres de
difusió creix orfe. Per això és una sort i una anormalitat que en menys
d’un any el Fantástico Club haurà acollit dues propostes canàries. I és
que entre això i el més conegut de tots, El Guincho, comencem a pen-
sar que tot i que tots fan coses molt diferents, des d’allà baix es fan un
munt de coses més que interessants que des d’aquí som incapaços de
veure.
Comencem amb el pertinent aclariment. Sí, Esperit! havia de venir a to-
car el passat 28 de juliol al Cicle A Viva Veu, però vam creure molt més
oportú esperar fins a més endavant per rebre en Mau Boada. Entre un
moment i l’altre hem sabut que Esperit! ha fitxat per l’exèrcit de Bankro-
bber, que li publicarà el seu primer LP, que si res no canvia es dirà “En-
davant continu”. Després de començar a fer sonar el seu nom sota el
grup d’emo (de l’emo que mola) Zeidun i més tard acompanyat d’Arnau
Sala a Les Aus amb la improvisació com a principal concepte, en Mau
també ha col·laborat amb altres coneguts com la Maria Rodés, El Petit
de Cal Eril o Joan Colomo. Ara, però és ell i Esperit! qui comença a fer-
se sentir, en solitari, valent-se per si sol rememorant i excavant en les
essències de la psicodèlia catalana passada per un sedàs avantguar-
dista. Com dèiem a la primavera, el concert d’Esperit! A Viva Veu pot
ser una de les experiències més interessants de la temporada, si no de
tota la història del Cicle.

5. Doble Pletina
15 de desembre
doblepletina.bandcamp.com
15 setembre Monegre vs Bardamu
29 setembre Clark Kent
6 d’octubre Isaac Ulam
20 d’octubre Zephyr Lake
3 de novembre Esperit!
17 de novembre Hernando
15 de desembre Doble Pletina
Tots els concerts tenen lloc en dijous a
Saben aquella mena de pop que expliquen contes enlloc de cantar
cançons? Bé, diguem aquell pop que canten contes, sota una apa-
les 21:30h i l’entrada és gratuïta
rença infantil i ingènua, ara sota una mica de rock and roll (una mica),
ara una mica de pas doble (una mica). El millor d’aquests grups, i el Paga el que vulguis
millor de Doble Pletina, és que comencem a escoltar-los i esperem Qualsevol assistent pot dipositar a la
trobar-hi aquesta ingenuïtat, però el que ens mengem amb patates és corresponent bústia, al final de cada
l’acidesa de “Música para cerrar las discotecas” o “Deseos de prime- concert, les monedes que cregui que ha
ra”, per exemple. Saben aquells grups que són sucre amb sucre amb
valgut el que acaba de veure.
més sucre? Doncs Doble Pletina és el millor antídot per aquelles his-
tòries que feien venir ganes de cometre carnisseries. Escoltem tots les
seves cançons, deixem que ens enredin d’entrada com un grup pueril
i que ens facin esclatar de riure les seves ocurrents lletres cantades
en amables tonades. Per acabar, una notícia, Doble Pletina seran la
primera referència d’un nou segell, Discos de Kirlian. I ja ho sabeu, el
naixement d’un nou segell és sempre un motiu de celebració.

6. Sobre el CICLE A VIVA VEU
El Cicle A Viva Veu són concerts desendollats, sense cables ni mi-
cròfons, per aforaments reduïts que no arriben a les cinquanta perso-
nes, que busquen despullar la música i apropar-la emocionalment a
l’espectador. El cicle va néixer al maig del 2009 per una inquietud dels
nous propietaris del Fantástico Club per tal d’oferir alguna cosa més
que copes. La casualitat va portar-los a trobar-se amb el que més tard
es convertiria l’Associació A Viva Veu, que naixeria amb la voluntat
de traslladar la sinceritat del Cicle a la comunicació cultural. La idea
de convertir els concerts en un arxiu de vídeos per tal de recuperar-los
i mantenir-ne una memòria viva va portar la petita productora audio-
visual 3 Headed Monkey i la seva variant de vídeos musicals Look
Behind You a afegir-se a l’equip. Els dos anys i mig que farà aviat el
Cicle els hem d’agrair a tots els grups i artistes que han vingut i vindran
i, naturalment, al públic. Durant el temps de vida del Cicle A Viva Veu,
el Fantástico ha acollit les dues edicions del Primavera A Viva Veu, als
mesos de maig de 2010 i 2011, organitzat conjuntament amb el Pri-
mavera Sound com a part del cartell dels concerts previs al festival. A
més, ja hem anat dos cops a Vilanova i la Geltrú a fer el Faraday A Viva
Veu, la programació Off oficial del Faraday Festival. I tot, com diuen els
amics de Gran Derby Records, per amor a la música.
Per més informació escriviu a
cridem@avivaveu.com
www.avivaveu.com
www.fantasticoclub.com
www.lookbehindyou.tv
Fantástico Club
Passatge Escudellers, 3
Barcelona