2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

ESTUDI POBLACIONAL
DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
DE CATALUNYA
Generalitat
de Catalunya
PLA DIRECTOR
d’infància id’infància id’infància id’infància i
adolescènciaadolescènciaadolescènciaadolescència
de CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya
Document núm. 6
(maig 2009)

Equip de producció:
Responsable: Jordi Muner
Tècnics: Montse Martí, Joan Llosada, Albert Dalmau, Alba Domínguez, Albert Espelt
Generalitat de Catalunya
Departament d’Acció Social i Ciutadania
Secretaria d’Infància i Adolescència de Catalunya
Paral—lel, 52
08001 Barcelona
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció,
distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l’autor (Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de
Catalunya) i no se'n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada. La llicència completa es pot
consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

ESTUDI POBLACIONAL DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA DE CATALUNYA
ÍNDEX |
Pàg. 1
PLA DIRECTOR
d’infànciad’infànciad’infànciad’infància iiii
de CaCaCaCatalunyatalunyatalunyatalunya
Pàgina
INTRODUCCIÓ
METODOLOGIA
I. Procedència de les dades
II. Anàlisi de les dades
2.1. Metodologia de les enquestes utilitzades .....................................................................6
1. Població
1.1. Volum.....................................................................................................................9
1.2. Evolució..................................................................................................................9
1.3. Distribució territorial...............................................................................................11
1.4. Projeccions............................................................................................................12
2. Llars
2.1. Estructura i composició de les llars...........................................................................14
2.2. Situació econòmica de les llars.................................................................................15
2.3. Característiques i equipaments de les llars ................................................................15
3. Salut
3.1. Salut maternoinfantil..............................................................................................16
3.2. Parts ....................................................................................................................17
3.3. Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) .............................................................17
3.4. Salut percebuda, estat de salut i trastorns ................................................................18
3.5. Persones amb discapacitat ......................................................................................19
3.6. Víctimes d’accident de trànsit ..................................................................................20
3.7. Mortalitat ..............................................................................................................21
4. Educació
4.1. Escolarització.........................................................................................................22
4.2. Resultats acadèmics ...............................................................................................23
4.3. Expectatives acadèmiques i absentisme....................................................................24
5. Temps Lliure
5.1. Relació amb els pares i les mares.............................................................................25
5.2. Activitats dins la llar ...............................................................................................26
5.3. Amistats ...............................................................................................................27
5.4. Activitats fora de l’horari escolar ..............................................................................28
5.5. Diners que disposen i principals despeses .................................................................29
6. Pràctiques culturals
6.1. Consum cultural.....................................................................................................29
6.2. Tecnologia ............................................................................................................30
7. Estils de vida
7.1. Activitat física........................................................................................................31
7.2. Esport Federat.......................................................................................................31
7.3. Consum de tabac, alcohol i drogues il—legals..............................................................32
7.4. Percepció de perill en el consum de drogues..............................................................33
7.5. Comportaments de risc o asocials ............................................................................34
8. Treball
8.1. Situació laboral......................................................................................................35
8.2. Contractació..........................................................................................................35
9. Participació
9.1. Consells Municipals d’Infants ...................................................................................36
9.2. Regidoria d’Infància................................................................................................36
9.3. Projectes Educatius de Ciutat ..................................................................................37
9.4. Associació Internacional de Ciutats Educadores..........................................................37
9.5. Associacionisme juvenil...........................................................................................37
10. Població en situació de vulnerabilitat
10.1. Estructura familiar................................................................................................39
10.2. Economia familiar.................................................................................................40
10.3. Temps lliure i activitat física ..................................................................................40
10.4. No graduació en l’ESO, repetició i absentisme..........................................................41
10.5. Població amb discapacitat......................................................................................42
10.6. Salut percebuda...................................................................................................42
10.7. Consum de tabac, alcohol i drogues il—legals ............................................................43
10.8. Interrupcions voluntàries de l’embaràs....................................................................43
10.9. Comportaments de risc .........................................................................................44

ÍNDEX |
Pàg. 2
PLA DIRECTOR
10.10. Persones detingudes i detencions .........................................................................46
10.11. Justícia Juvenil ...................................................................................................46
10.12. Percepció de les agressions que pateixen...............................................................51
10.13. Percepció de les agressions sexuals que pateixen ...................................................51
10.14. Mutilació genital femenina ...................................................................................53
10.15. La protecció a la infància i l’adolescència ...............................................................53
10.16. Maltractament infantil .........................................................................................54
CONCLUSIONS
1. Població...................................................................................................................55
2. Llars........................................................................................................................55
3. Salut.......................................................................................................................55
4. Educació..................................................................................................................55
5. Temps lliure .............................................................................................................56
6. Pràctiques culturals...................................................................................................56
7. Estils de vida............................................................................................................56
8. Treball.....................................................................................................................57
9. Participació ..............................................................................................................57
10. Població en situació de vulnerabilitat ........................................................................57
BIBLIOGRAFIA
TAULES

PRESENTACIÓ |
Pàg. 3
PLA DIRECTOR
NOUS ESCENARIS EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA. CAP A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DEL 2020
El Pla director obre les portes a nous escenaris en les polítiques públiques d’infància i adolescència a Catalunya. Amb un plantejament
integral, abastant tota la infància, transversal, comprometent administracions i institucions, i obert a la participació ciutadana, dóna
prioritat a la descentralització i coordinació en les polítiques de prevenció, promoció, participació i protecció de la infància i
l’adolescència.
S’inicien, amb el Pla director, canals de participació de la infància i l’adolescència que han d’estar plenament establerts i consolidats el
2020; amb sistemes de participació en l’avaluació i planificació de nous serveis i recursos, molt especialment en aquells en els quals
participen, en exercici de la seva plena ciutadania activa.
Es persegueix el protagonisme de les comunitats impulsant polítiques de proximitat que les proveeixi dels recursos i serveis suficients
per atendre els infants i adolescents en el seu medi d’origen. També davant situacions de desprotecció infantil per tal que es puguin
atendre de manera precoç i propera les situacions de risc social i promoure l’acolliment familiar com mesura alternativa prioritària a la
separació dels infants i adolescents de les seves famílies.
La coordinació territorial i cooperació institucional han de ser la clau de volta per a garantir la consolidació d’un sistema comú i
compartit en la planificació i avaluació de les polítiques públiques en infància i adolescència. Sistema que s’inicia amb el Pla director i
que ha de tenir continuïtat en el disseny, ordenació, seguiment i avaluació de les actuacions en infància i adolescència.
Carme Capdevila i Palau
Consellera d’Acció social i Ciutadania

PRESENTACIÓ |
Pàg. 4
PLA DIRECTOR
UN NOU PARADIGMA EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA
El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya (PDIAC) vol donar compliment a les directrius i recomanacions nacionals,
europees i internacionals en matèria d’infància i adolescència. És un objectiu de legislatura recollit en el document del Govern d’Entesa
i permetrà ajustar les polítiques públiques destinades a la infància i l’adolescència al nou marc que planteja la Llei de serveis socials i la
futura Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència.
Aquest document ha de donar resposta als reptes d’una realitat complexa, multicultural, polièdrica i diversa, que requereix una actitud
de responsabilitat compartida i compromís actiu amb la infància i l’adolescència per part de les administracions, les entitats, el teixit
associatiu i la ciutadania en general.
En el marc de la promoció dels drets de ciutadania, es persegueix que la infància i l’adolescència exerceixin una ciutadania activa. Això
vol dir una infància i una adolescència que són escoltades. Però, sobretot, una infància i una adolescència que es reconeixen prou
capacitades per participar públicament i per gestionar, impulsar i executar les seves opinions, dins les seves possibilitats. Tot plegat,
ens ha de permetre avançar en la representació social de la infància i l’adolescència, com a subjectes de dret en ple exercici d’una
ciutadania activa que es fa present i fem present.
Imma Pérez i Rovira
Secretària d’Infància i Adolescència

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA |
Pàg. 5
PLA DIRECTOR
INTRODUCCIÓ
El Pla Director d’Infància i Adolescència vol ser l’instrument
mitjançant el qual la Secretaria d’Infància i Adolescència del
Departament d’Acció Social i Ciutadania pretén planificar i
ordenar les polítiques, les actuacions i els serveis adreçats a la
infància i l’adolescència de Catalunya.
El Pla Director d’Infància i Adolescència es regeix per aquests
principis bàsics:
- Els drets de la infància
- L’equitat i la igualtat d’oportunitats
- La prevenció i la intervenció precoç
- La proximitat
- L’atenció i el suport a les famílies
- L’atenció integral, transversal i en xarxa
- La protecció dels infants i adolescents
El Pla Director d’Infància i Adolescència s’estructura en tres
eixos ben diferenciats. El primer eix del treball de és
precisament aquest diagnòstic que estudia la situació de la
població infantil i adolescent de Catalunya, juntament amb el
diagnòstic de l’oferta i utilització de serveis destinats a aquesta
població. El segon eix, que es deriva directament d’aquest
diagnòstic de població i serveis, consisteix a identificar les
principals necessitats que té la població infantil i adolescent a
Catalunya i fer un exercici per prioritzar les més importants. El
tercer eix consisteix a definir els eixos i els objectius
estratègics.
L’objectiu del diagnòstic de població ha estat copsar des d’una
perspectiva integral la situació de la infància i l’adolescència a
Catalunya en els principals àmbits que afecten aquestes
persones. Aquesta perspectiva integral correspon a aspectes
relacionats amb la família, la salut, l’educació, la protecció i
l’ús del temps lliure, entre d’altres que han estat incorporats
per al diagnòstic sempre que les dades han estat disponibles i
fiables.
El diagnòstic poblacional de la infància i l’adolescència s’ha dut
a terme mitjançant una anàlisi sobre la base de tres criteris
bàsics: la perspectiva de sexe, la distribució territorial i una
anàlisi de les desigualtats socials dels infants i dels adolescents
de Catalunya.
Les dades que ens han permès fer aquest diagnòstic provenen
de diverses fonts, atenent a la seva disponibilitat i validesa,
com ja s’ha comentat. Per una banda, s’han utilitzat fonts
oficials estables; per altra banda s’ha fet l’explotació
estadística de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2006
(ESCA06). També s’han utilitzat les dades del Panel d’Infància i
Família del CIIMU i les dades de l’Enquesta de convivència
escolar i seguretat de Catalunya (2005-2006) duta a terme pel
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Alhora,
s’han utilitzat les dades provinents de diferents departaments
de la Generalitat de Catalunya. Finalment, també hem obtingut
dades i informació d’estudis científics específics.
Del primer al novè capítol es pretén mostrar una perspectiva
general de la situació en què es troba la població de 0 a 17
anys (en alguns casos la franja d’edat és de 18 a 21 anys) de
Catalunya, en cadascun dels àmbits d’anàlisi contemplats. En
primer lloc, s’ha fet una anàlisi sociodemogràfica exhaustiva i,
posteriorment, s’ha dut a terme una anàlisi descriptiva de la
resta d’àmbits que s’han considerat d’interès: les
característiques de les llars, l’àmbit de la salut, l’àmbit de
l’educació, el temps lliure, pràctiques culturals, els estils de
vida, el treball i la participació.
El segon capítol fa referència a la població que es troba en
situació de vulnerabilitat. Els subapartats d’aquest capítol s’han
ordenat mirant d’establir un ordre ascendent que va de les
situacions que presenten menys vulnerabilitat a les situacions
que presenten una major vulnerabilitat.
METODOLOGIA
El treball de recollida, anàlisi i interpretació de dades ha
constat de tres etapes diferenciades:
Primera etapa. Contacte amb els diferents departaments de
la Generalitat de Catalunya, instituts i altres institucions.
S’inicia el febrer de 2008. Juntament amb la col—laboració dels
tècnics i experts de cada departament, es va valorar la
disponibilitat de les dades que preteníem analitzar
Segona etapa. Anàlisi i interpretació de les dades. Un cop
rebudes les dades, s’han analitzat estadísticament i s’han
construït les taules, els gràfics i els mapes corresponents.
Tercera etapa. Elaboració de l’informe (desembre 2008);
validació i aportacions dels diferents Departaments a l’informe
final(Abril 2009).
I. Procedència de les dades
Les dades utilitzades per a l’elaboració d’aquest document són
de naturalesa molt diversa i responen a la necessitat que
siguin exhaustives i/o extrapolables, disponibles segons sexe,
segons edat, segons comarca i segons nacionalitat.
Per a l’elaboració de l’informe s’han utiltizat dades que
provenen de diferents fonts:
De registres
Padró poblacional de l’Institut d’Estadística de Catalunya dels
anys 1991-2007.
Projeccions poblacionals de l’Institut d’Estadística de
Catalunya per a l’any 2015.
Registre de naixements del Departament de Salut de
Catalunya de l’any 2006.
Registre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs del
Departament de Salut dels anys 2005 i 2006.
Cens de persones valorades amb discapacitat de l’any 2007.
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
Registre de mortalitat de Catalunya de l’any 2007. Servei
d’Informació i Estudis. Departament de Salut.
Conjunt Mínim Bàsic de Dades de Salut Mental de l’any
2007. CatSalut. Departament de Salut.
Registre de nois i noies matriculats a les escoles els anys
2006 i 2007. Departament d’Educació.
Registre de controls preventius d’alcoholèmia de l’any 2007.
Relacions Institucionals i Participació. Departament
d’Interior.
Registre de programes de participació vigents durant els
anys 1994-2008. Secretaria d’Infància i Adolescència.
Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Registre de resolucions judicials de l’any 2007. Direcció
General d’Execució Penal de la Comunitat i Justícia Juvenil.
Departament de Justícia.
Registre d’infants i adolescents assignats als equips d’atenció
a la infància i l’adolescència dels anys 2004-2007. Secretaria
d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i
Ciutadania.
Registre d’expedients de la Direcció General d’Atenció a la
Infància i l’Adolescència de l’any 2008. Sini@. Secretaria
d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i
Ciutadania.

Pàg. 6
PLA DIRECTOR
Registre de menors no acompanyats de la Unitat de Detecció
i Prevenció de Maltractament Infantil de l’any 2008.
Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció
Social i Ciutadania.
Registre de dades policials del Cos dels Mossos d’Esquadra
relatives a detinguts, detencions i víctimes. Departament
d’interor, relacions Intitucionals i Participació.
Registre de llicències federatives.Consell Català de l’Esport.
Secretaria de l’Esport. Departament de vicepresidència
D’enquestes
Enquesta de salut de Catalunya, 2006. Departament de
Salut.
Panel de Famílies i Infància 2006. Institut d’Infància i Món
Urbà.
Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya,
2005-2006. Relacions Institucionals i de Participació.
Departament de Justícia.
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya,
2006.
II. Anàlisi de les dades
L’anàlisi de les dades inclou la presentació del nombre de
casos, percentatges, taxes i ràtios, segons el fenomen d’estudi.
Per al càlcul de les taxes s’ha utilitzat la població de referència
que proporciona l’Institut d’Estadística de Catalunya.
El text s’acompanya amb la figura corresponent i, en aquells
casos on les dades estan disponibles segons territori
(comarca), s’han incorporat els mapes amb les dades
representades en quartils. Els colors més foscos indiquen les
comarques que tenen un valor major en aquell fenomen
estudiat i els colors més clars, les comarques que tenen un
valor menor.
La diferent naturalesa de les fonts de dades, així com les
franges d’edat que aquestes fonts recullen que és molt
variada, ha motivat que en tot moment s’especifiqui la franja
d’edat en cadascun dels indicadors contemplats. Així, per
exemple, les dades del Panel de Famílies i Infància de 2006 fan
referència a la població d’entre 12 i 16 anys, i així ho referim
en el text.
Finalment, a l’annex es presenten les taules de cadascuna de
les figures presentades en el document perquè el lector pugui
consultar, si és del seu interés, les dades no especificades,
però que han estat referides en el text, així com aquelles
dades que no es mostren ni en les figures ni apareixen en el
text, però, en canvi poden ser d’interés per al lector.
2.1. Metodologia de les enquestes utilitzades
Enquesta de salut de Catalunya
L’univers de l’Enquesta de salut de Catalunya és la població no
institucionalitzada resident i empadronada a Catalunya, segons
dades censals de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(IDESCAT) a 31 de desembre de 2004.
S’ha agafat una submostra de l’Enquesta de salut de Catalunya
(ESCA) de l’any 2006, de persones d’entre 0 i 21 anys (2.200
persones de 0 a 14 anys i 1.227 persones de 15 a 21 anys).
L’ESCA es va realitzar mitjançant entrevistes personals en el
mateix domicili de la persona enquestada. L’enquesta constava
de dos qüestionaris: un qüestionari general, per a població de
15 anys o més, i un qüestionari per a l’informador indirecte,
per a menors de 15 anys (dissenyat especialment per a la
població infantil). L’ESCA te representativitat a nivell de
Govern Territorial de Salut (GTS).
L’ESCA també recull l’ocupació dels enquestats i, permetent als
enquestats l’assignació a les diferents classes socials seguint la
classificació proposada per la Societat Espanyola
d’Epidemiologia (SEE) (Regidor, E., 2001), es va utilitzar
l’ocupació actual o anterior de la persona entrevistada, i, en
cas de no haver treballat mai, l’ocupació del / de la cap de
família.
La classificació de classe social basada en l’ocupació que
utilitzem és la següent:
Grup I: directius de l’Administració pública i d’empreses de 10
assalariats o més. Professions associades a titulacions de
segon i tercer grau universitari.
Grup II: directius d’empreses amb menys de 10 assalariats.
Professionals associats a una titulació de primer cicle
universitari. Tècnics i professionals de suport. Artistes i
esportistes.
Grup III: treballadors de tipus administratiu i professionals de
suport a la gestió administrativa i financera. Treballadors dels
serveis personals i de seguretat. Treballadors per compte
propi. Supervisors de treballadors manuals.
Grup IVa: treballadors manuals qualificats.
Grup IVb: treballadors manuals semiqualificats.
Grup V: treballadors manuals no qualificats.
Variables i definicions de les variables analitzades de
l’enquesta
En aquest document s’han recollit característiques de la
població d’entre 0 i 21 anys relatives a: estructura de les llars,
característiques de les llars, estils de vida, salut i mortalitat.
Consum de tabac: en funció de la resposta de l’enquestat es
classifica l’hàbit tabàquic segons les categories:
Fumador/a habitual: aquella persona que fuma diàriament
com a mínim un cigarret, cigar o pipa.
Fumador/a ocasional: aquella persona que fuma, però no ho
fa diàriament.
No fumador/a: aquella persona que no ha fumat mai o que
fuma menys d’un cigarret al dia.
Exfumador/a: aquella persona que havia estat fumador/a.
Consum d’alcohol: es pregunta sobre consum d’alcohol l’any
anterior tant en dies feiners com en el cap de setmana. Se
segueix la proposta del Pla Nacional sobre Drogues per
classificar els individus segons el consum d’alcohol:
L’alcohol total consumit es contempla segons el tipus de
beguda (cervesa, vi, cava o similar = 10 g; whisky, conyac,
rom, aiguardents, combinats i similars = 20g), el nombre de
consumicions i la freqüència en el període determinat. Per cada
enquestat estimem una unitat de consum (UC) com segueix:
UC = ∑ unitats de beguda (10g)*nombre
de consumicions*freqüència
I, posteriorment, els individus es classifiquen en:
No bevedor/a: aquella persona que no ha consumit alcohol
en els darrers 12 mesos.
Bevedor/a moderat: aquella persona que beu menys de 17
UC setmanals en el cas de les dones i menys de 28 UC
setmanals en cas dels homes.
Bevedor/a de risc: aquella persona que beu 17 o més UC
setmanals en el cas de les dones i 28 o més UC setmanals en
el cas dels homes. Tanmateix, es considera bevedor de risc

Pàg. 7
PLA DIRECTOR
aquell individu que pren 5 consumicions o més en una sola
ocasió.
El Panel de Famílies i Infància
Es tracta d’una enquesta longitudinal, encarregada a l’Institut
d’Infància i Món Urbà (CIIMU) per la Conselleria d’Acció Social i
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya que, durant quatre
anys, té previst realitzar entrevistes a adolescents i a les seves
famílies.
El Panel de Famílies i Infància és un projecte que permet
conèixer la situació de les famílies catalanes i, en particular, els
aspectes que afecten el benestar dels infants i els adolescents.
L’estudi es va iniciar el 2006 amb la participació de 3.000 nois i
noies d’entre 12 i 16 anys i un adult de cada llar (normalment
el pare o la mare). En cada onada s’incorporen nous joves de
12 anys (700 nois i noies per onada).
El Panel també recull el nivell d’estudis de la mare, i això ens
ha permès creuar aquesta variable independent amb algunes
de les variables que hem pretès explicar. Hem utilitzat el nivell
d’estudis de la mare com una variable per aproximar-nos a la
classe social del nen o la nena (Krieger, N., 1996).
Les diferents categories de nivell d’estudis són:
Sense estudis: inclou les persones que no són capaces de
llegir i escriure una exposició breu i senzilla de fets relatius a la
seva vida corrent i els que tenen la primària o l’EGB
incomplets.
Estudis primaris: EGB complet o equivalents
Formació professional: inclou les persones que han
completat la formació professional de primer i segon grau.
Estudis secundaris: inclou BUP i COU i altres titulacions
mitjanes; les persones que han fet COU, Pre-universitari i
l'accés a la universitat. Inclou també les arts aplicades i oficis
artístics, grau mitjà de conservatoris de música, escoles oficials
d'idiomes, etc.
Estudis universitaris: juntament amb les diplomatures
d'escoles universitàries, facultats i co l—legis universitaris,
arquitectures i enginyeries tècniques, inclou també les
llicenciatures universitàries, arquitectura i enginyeries
superiors, titulacions d'estudis superiors no universitaris i els
estudis de postgrau i doctorats.
Variables recollides del Panel de Famílies i Infància
En aquest document s’han recollit característiques dels nois i
noies de 12 a 16 relatives a: situació de les llars, educació,
temps lliure, activitats dins i fora de la llar, treball, hàbits,
economia de la llar i comportaments asocials, entre d’altres.
Definicions de les variables analitzades de l’enquesta:
Renda mitjana per unitat de consum: es refereix als
ingressos equivalents, que es defineixen com el quocient entre
els ingressos nets i el nombre d'unitats de consum de la llar,
segons l'escala de l'OCDE. El pes és 1 per al primer adult de la
llar, 0,5 per a la resta de persones de 14 anys o més i 0,3 per
a cada noi/a de menys de 14 anys.
Llindar de pobresa: és el 60% de la mitjana dels ingressos
per unitat de consum de la llar, segons l'escala de l'OCDE. El
llindar se situa en 8.18,23 euros abans de transferències.
Situació de precarietat econòmica: aquelles llars que en el
darrer any s'han trobat amb 2 dels problemes següents o més:
durant un període de 6 mesos no hi havia ningú a casa que
tingués treball remunerat; a la seva llar han hagut de demanar
diners a amics o familiars per arribar a final de mes; s'han
retardat en el pagament del lloguer; s'han retardat en el
pagament de la hipoteca o algun altre préstec relacionat amb
la compra d'un habitatge; s'han retardat en el pagament d’un
rebut d'aigua, telèfon, electricitat o gas; no s'han pogut
permetre comprar roba, aliments o alguna altra cosa important
que necessitaven a casa.
Comportaments de risc o asocials: són pujar a un
ciclomotor sense casc, conduir un ciclomotor sense permís de
conduir, conduir un ciclomotor després d’haver consumit
alcohol, fer “botellón” o emborratxar-se en el darrer mes,
fumar en la darrera setmana, portar a sobre un ganivet o una
navalla, robar en una botiga o centre comercial, robar a un
company o companya de l’escola, i destruir mobiliari urbà.
Índex de proclivitat al risc i comportament asocial: que
captura les respostes dels entrevistats/des a set preguntes
sobre característiques dels seus amics o amigues. En els
qüestionaris es pregunta a l’adolescent quants dels seus
amics: 1) “t’animen a desobeir 2) “es fiquen en embolics a
l’escola”, 3) “es barallen sovint amb altra gent”, 4) “fumen
tabac sovint”, 5) “prenen begudes alcohòliques”, 6) “han fumat
porros”, i 7) “han provat altres drogues alguna vegada”
(pastilles, cocaïna, etc.). L’índex és producte de la combinació
additiva de variables i la creació posterior de tres categories de
resposta finals a partir del càlcul del percentil 33 i 66.
Índex de permissivitat dels pares i mares: calculat a partir
d’una bateria de preguntes sobre limitacions i prohibicions que
s’imposen a casa. S’hi inclouen preguntes sobre regulacions
que afecten a l’ús del temps i a l’oci (horaris d’estudi, de
tornada a casa, hora d’anar a dormir, ús de la televisió,
alimentació, amics i roba que pot posar-se).
Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya
L’univers de l’Enquesta de convivència escolar i seguretat a
Catalunya són els estudiants matriculats en centres de més de
20 alumnes, d’educació primària i secundària (és a dir, edats
compreses entre 8 i 18 anys).
La mostra final consta de 10.414 alumnes: 4.951 alumnes
d’educació primària i 5.463 alumnes de secundària. L’enquesta
té representativitat a nivell de les zones educatives definides
pel Departament d’Educació.
Variables i definicions de les variables analitzades de
l’enquesta
Maltractament entre iguals: nois o noies amb els quals
altres companys d’escola es fiquen sovint per molestar-los, per
exemple, es burlen d’ells, els deixen de banda, els roben, els
peguen o els amenacen sovint.
Agressions: amenaçar amb paraules i agredir sense o amb
armes (cops, empentes, etc.)
.
Agressions sexuals: comentaris molestos, assetjament, tocar
amb una mica de força, tocar amb violència i violació.
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de
Catalunya 2006.
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya és
una activitat estadística oficial, elaborada conjuntament pel
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l'Institut
d'Estadística de Catalunya, que té com a objectiu principal
conèixer el consum efectiu dels productes i serveis de caràcter
cultural, les pràctiques actives dels catalans relacionades amb
la cultura, incloent-hi les activitats fetes durant el temps lliure,
i l’equipament cultural disponible a les llars. L'univers d'estudi
és la població de 15 anys i més resident a Catalunya, i el
disseny mostral permet establir nivells de desagregació en

Pàg. 8
PLA DIRECTOR
funció dels diversos segments socials i territorials de
Catalunya.
Aquesta estadística, a més, s’adapta plenament a les línies de
treball que, dins l’àmbit de l’estadística cultural, es recomanen
a nivell europeu, i els resultats obtinguts garanteixen la
comparabilitat amb les estadístiques oficials d’altres països. En
aquest sentit, seguint el model d’altres estadístiques de
caràcter oficial, aquesta operació permet conèixer, amb els
paràmetres de qualitat pertinents, fets i hàbits com la pràctica
de la lectura i de l’escriptura, l’assistència al cinema i teatres,
la visita a biblioteques, museus i galeries d’art o les pràctiques
culturals que desenvolupa la població en el seu temps lliure.
Definicions que s’utilitzen en la descripció de les dades:
Temps lliure: és el temps que resta del temps destinat al
treball remunerat, a l’estudi, al treball domèstic,a desplaçar-se
i a tenir cura de les necessitats personals pròpies.
Activitats realitzades en temps lliure: són activitats que
han realitzat les persones entrevistades en el darrer dia
laborable i en el darrer cap de setmana anomenades de forma
espontània.
Usuaris de biblioteca: persones que han assistit a una
biblioteca oberta al públic almenys una vegada en els darrers
dotze mesos.
Visitants d’exposicions i galeries d’art: persones que han
visitat almenys una exposició o una galeria d’art en els darrers
dotze mesos.
Visitants de museus: persones que han visitat almenys un
museu en els darrers dotze mesos.
Espectadors de cinema: persones que han assistit almenys
una vegada al cinema en els darrers dotze mesos.
Lectors habituals de llibres: persones que han llegit sis
llibres i més en els darrers dotze mesos.
Lectors esporàdics de llibres: persones que han llegit fins a
cinc llibres en els darrers dotze mesos.
Lectors de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris
tant en versió paper com per Internet.
Lectors habituals de diaris i revistes: persones que
llegeixen diaris almenys un cop per setmana.
Lectors esporàdics de diaris i revistes: persones que
llegeixen diaris menys d’un cop per setmana.
Lectors de diaris i revistes: persones que llegeixen diaris
tant en versió paper com per Internet.
Afeccionats a l’audició de música: persones que escolten
música almenys esporàdicament
Afeccionats habituals a l’audició de música: persones que
escolten música més d’un cop per setmana.
Afeccionat esporàdic a l’audició de música: persones que
escolten música menys d’un cop per setmana.
Usuari d’ordinador: persones que han utilitzat l’ordinador en
els darrers dotze mesos.
Usuari d’Internet: persones que han utilitzat Internet en els
darrers dotze mesos.

RESULTATS | Població
Pàg. 9
PLA DIRECTOR
1. Població
1.1. Volum
A Catalunya, l’any 2007 hi ha 1.536.387 persones de 0 a 21
anys. La població masculina d’aquesta franja d’edat representa
el 51,5%, mentre que la població femenina representa un
48,5%. Entre 0 i 17 anys hi ha 1.242.679 persones. El 51,5%
són nois i el 48,5% són noies. De 18 a 21 anys hi ha 293.708
persones. El 51,1% de la població de 18 a 21 anys són nois i el
48,9% són noies (vegeu taula 1).
La població de 0 a 21 anys representa un 21,3% del total de la
població catalana. El pes de la població de 0 a 21 anys respecte
al total de la població és més alt entre els homes (22,1%) que
entre les dones (20,5%). La població d’entre 0 i 17 anys
representa un 17,2% del total de la població catalana. Els nois
d’aquesta franja d’edat representen un 17,9% del total d’homes
catalans, mentre que les noies representen un 17,2% del total
de dones catalanes. La franja de 18 a 21 anys representa el
4,1% del total de població catalana. Els nois d’entre 18 i 21
anys representen un 4,2% del total de la població masculina,
mentre que les noies de la mateixa franja d’edat representen un
3,9% del total de la població femenina (vegeu taula 1).
Taula 1. Població de 0 a 21 anys segons edat i sexe.
Catalunya, 2007.
n % Població total
% sobre el
total de
població
0-17 anys
Nois 640.503 51,5% 3.578.176 17,9%
Noies 602.176 48,5% 3.632.332 16,6%
Total 1.242.679 100% 7.210.508 17,2%
18-21 anys
Nois 150.197 51,1% 3.578.176 4,2%
Noies 143.511 48,9% 3.632.332 3,9%
Total 293.708 100% 7.210.508 4,1%
0-21 anys
Nois 790.700 51,5% 3.578.176 22,1%
Noies 745.687 48,5% 3.632.332 20,5%
Total 1.536.387 100% 7.210.508 21,3%
Font: Elaboració SIA. Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis
i comarques.
L’any 2006, la proporció de població catalana entre 0 i 19 anys
respecte al total de població és una de les més baixes de la Unió
Europea, i se situa tres punts percentuals per sota de la mitjana
(el 22,0% de la Unió Europea (UE25) enfront del 19,0% de
Catalunya).
Irlanda és el país amb una major proporció de població d’entre
0 i 19 anys (27,3%) (vegeu figura 1).
Figura 1. Pes de la població de 0 a 19 anys respecte el total
de població de cada país. Europa, 2006.
27,3%
19,7%
25,0%
19,0%
25,5%
21,1%
24,3%
22,0%
19,0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Irlanda
Espanya
França
Italia
Xipre
Portugal
UK
UE 25
Catalunya
Font: Elaboració SIA. Eurostat. Oficina europea d’estadística.
1.2. Evolució
A Catalunya, durant el període 1991-2007 s’ha produït una
disminució de 247.229 persones en la franja d’edat de 0 a 21
anys, i ha representat un descens del 13,8%. La davallada
d’aquesta població es concentra, sobretot, en el període 1991-
2001, en què es passa d’un total d’1.783.616 persones d’entre 0 i
21 anys a 1.390.964 persones. És a dir, en aquest període de 10
anys la població de 0 a 21 anys disminueix un 22,0%. A partir de
l’any 2001, però, hi ha un creixement progressiu de la població de
0 a 21 anys (10,4% d’increment en cinc anys).
El creixement de la població d’entre 0 i 21 anys segueix un patró
desigual en les diferents edats. La major disminució es concentra,
sobretot, en el grup d’edat de 10 a 18 anys, que ha disminuït en
un 33,2%. El grup de 0 a 5 anys és el que experimenta un major
increment poblacional. Aquest increment és més acusat en el grup
que té entre 0 i 3 anys, ja que durant el període 1991-2007 ha
incrementat un 27,0% (vegeu figura 2).

Pàg. 10
PLA DIRECTOR
Figura 2. Piràmides de població de 0 a 21 anys, segons
sexe. Catalunya, 1991-2007.
Població de 0 a 21 anys. 1991: 1.783.616
-60000 -40000 -20000 0 20000 40000 60000
N ois N oies
Població de 0 a 21 anys. 2007: 1.536.387
-60000 -40000 -20000 0 20000 40000 60000
N ois N oies
i comarques.
En els darrers anys, ha augmentat la taxa bruta de natalitat.
L’any 1996, la taxa bruta de natalitat era de 8,9 naixements per
cada mil habitants, mentre que l’any 2006 es produeixen 11,7
naixements per cada mil habitants, la qual cosa suposa un
augment de 21.500 naixements (vegeu figura 3).
Aquest increment en el nombre de naixements també es veu
reflectit en la taxa de fecunditat, on s’observa un augment de la
mitjana del nombre de fills per dona de 15 a 49 anys (1,29 fills
per dona l’any 2000 i 1,45 fills per dona l’any 2006).
Figura 3. Evolució de la taxa bruta de natalitat.
Catalunya, 1996-2006.
8,9
9,3 9,2
9,6
10,2 10,3
10,6
11,1
11,4
11,6 11,7
7
8
8
9
9
10
10
11
11
12
12
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
i comarques.
L’any 2007 a Catalunya hi ha 233.253 persones estrangeres
d’entre 0 i 21 anys. Concretament, 179.594 són persones d’entre
0 i 17 anys i 53.659 són persones que tenen entre 18 i 21 anys.
La distribució per sexe és pràcticament idèntica a la distribució per
sexe de la població catalana de la mateixa franja d’edat. El sexe
femení representa el 48,5% del total de la població estrangera
d’entre 0 i 21 anys de Catalunya. Tant els nois com les noies
estrangers d’entre 0 i 21 anys representen un 15,1% de la
població de 0 a 21 anys masculina i femenina de Catalunya.
La zona de procedència predominant de la població estrangera
d’entre 0 i 21 anys és el continent Africà que representa el 33,3%
de la població estrangera d’aquest grup d’edat (el 28,2% prové de
la zona del Magrib, mentre que el 5,1% prové de la resta del
continent). La segona zona d’origen amb major volum de població
infantil és la provinent de l’Amèrica del Sud, que representa un
31,3% del total de la població estrangera d’entre 0 i 21 anys
(vegeu figura 4).
Figura 4. Pes de la població estrangera de 0 a 21 anys
segons nacionalitat i segons sexe. Catalunya, 2007.
21,8%
28,7%
5,7%
4,3%
9,2%
32,4%
30,2%
22,9%
27,7%
4,4%
5,2%
7,4%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Europa M agrib Resta
d’Àfrica
Amèrica del
Nord i
Central
Amèrica del
Sud
Àsia i
Oceania
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i
comarques.
La població de 0 a 17 anys estrangera ha augmentat en els últims
set anys. L’any 2000 a Catalunya hi havia 38.996 nois i noies
estrangers, que representaven un 3,7% del total de la població
d’entre 0 i 17 anys de Catalunya. L’any 2007, hi ha 179.594
persones estrangeres entre 0 i 17 anys, que representen el
14,5%. Per tant, en set anys (2000-2007) el pes de la població
d’entre 0 i 17 anys estrangera ha augmentat més de 10 punts
percentuals (vegeu figura 5).

Pàg. 11
PLA DIRECTOR
Figura 5. Evolució de la població de 0 a 17 anys, de
nacionalitat estrangera. Catalunya, 2000-2007.
179.594
38.996
50.864
71.785
98.781
122.010
148.443
166.857
3,7
4,8
6,6
8,8
10,7
12,5
13,7
14,5
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
i comarques.
Des de l’any 2000, també ha anat augmentant el percentatge
del nombre de naixements amb, com a mínim, un progenitor
estranger respecte al total de naixements i va perdent pes el
nombre de naixements de progenitors autòctons, que, tot i el
descens, representen més del 74% de naixements de
Catalunya. L’any 2006, gairebé el 26% dels naixements que es
registren a Catalunya tenen, com a mínim, un progenitor
estranger. D’aquests, el 69,6% són fruit de parelles estrangeres
i el 31,4% són fruit de parelles mixtes (vegeu figura 6).
Figura 6. Evolució i evolució del percentatge dels
naixements segons la nacionalitat dels progenitors.
25,8
11,2
13,2
16,2
18,7 21,7
23,7
74,2
88,8 86,8
83,8
81,3
78,3 76,3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
naixements estrangers naixements espanyols
i comarques.
1.3. Distribució territorial
El 62,9% de la població de Catalunya d’entre 0 i 17 anys es
concentra en cinc comarques. La comarca amb la major
proporció de població infantil és el Barcelonès, amb 323.683
persones (26,0%). A continuació, se situen les comarques del
Vallès Occidental, amb 164.036 (13,2%); el Baix Llobregat,
amb 144.344 (11,6%); el Maresme, amb 76.652 (6,2%), i el
Vallès Oriental, amb 73.367 (5,9%).
Les comarques que tenen un pes menor de població d’entre 0 i
17 anys respecte al total de menors catalans són: l’Alta
Ribagorça, amb 556 (0,0%); el Pallars Sobirà, amb 1.052 (0,1%);
el Priorat, amb 1.347 (0,1%), i la Vall d’Aran, amb 1.613 (0,1%)
(vegeu figura 7).
Figura 7. Distribució de la població de 0 a 17 anys per
comarques. Catalunya, 2007.
comarques.
Les comarques que tenen un major pes de la població d’entre 0 i
17 anys respecte al total de població de cada comarca són el Pla
de l’Estany (19,5%), el Vallès Oriental (19,5%), el Gironès
(19,4%) i el Vallès Occidental (19,4%). Les comarques que tenen
un menor pes de població d’entre 0 i 17 anys són: la Terra Alta
(13,3%), l’Alta Ribagorça (13,5%) i el Pallars Jussà (13,7%)
(vegeu figura 8).
De 556 a 3.403
De 3.404 a 8.770
De 8.771 a 28.801
De 28.802 a 323.683

Pàg. 12
PLA DIRECTOR
Figura 8. Percentatge de la població de 0 a 17 anys
respecte al total de població de cada comarca. Catalunya,
2007.
i comarques.
En el període 1996-2007, hi ha un descens generalitzat del pes
de la població d’entre 0 i 17 anys a les comarques catalanes.
Les comarques que presenten un major descens són: la Vall
d’Aran (de 21,1% l’any 1996 a 16,4% l’any 2007), la Ribera
d’Ebre (de 18,4% l’any 1996 a 14,6% l’any 2007) i el
Tarragonès (de 21,4% l’any 1996 a 18,5% l’any 2007). A partir
de 2001, la majoria de comarques experimenten una petita
recuperació de la població d’entre 0 i 17 anys. Les comarques
que augmenten més són: el Solsonès (de 16,1% l’any 2001 a
17,8% l’any 2007), l’Alt Penedès (de 17,3% l’any 2001 a 18,7%
l’any 2007) i el Bages (de 15,8% l’any 2001 a 17,1% l’any
2007)
L’any 2007, les comarques que concentren major volum de
població estrangera de 0 a 17 anys són: el Barcelonès, amb
50.986 (26,0%); el Vallès Occidental, amb 17.401 (13,2%) i el
Baix Llobregat, amb 15.381 (11,6%)
Les comarques que tenen un major pes de població estrangera
d’entre 0 i 17 anys respecte a la població de 0 a 17 anys de la
comarca són: la Segarra (27,2%), l’Alt Empordà (24,3%) i el
Baix Empordà (21,8%). Les comarques que tenen un menor pes
de població estrangera d’entre 0 i 17 anys són: l’Anoia (9,7%),
el Ripollès (10,2%) i el Vallès Occidental (10,6%) (vegeu figura
9).
Figura 9. Percentatge de la població estrangera de 0 a 17
anys respecte el total de població infantil de cada comarca.
Catalunya, 2007.
comarques.
1.4. Projeccions
L’any 2015, la població de 0 a 21 anys de Catalunya haurà
augmentat en la majoria dels escenaris previstos. A Catalunya, es
passarà d’una població de 1.536.387 persones de 0 a 21 anys
l’any 2007 a un total d’entre 1.471.468 i 2.117.915 persones,
depenent de l’escenari previst per l’Institut d’Estadística de
Catalunya. Mentre que en les estimacions de l’escenari baix hi
hauria una disminució de la població de 0 a 5 anys i de 16 a 21
anys respecte a 2007, en les estimacions de l’escenari alt hi
hauria un increment de la població en totes les edats (vegeu taula
2).
De 13,3% a 15,5%
De 15,6% a 17,0%
De 17,1% a 18,5%
De 18,6% a 19,5%
De 9,7% a 12,7%
De 12,8% a 15,6%
De 15,7% a 18,4%
De 18,5%a 27,2%

Pàg. 13
PLA DIRECTOR
Taula 2. Projecció de la població de 0 a 21 anys per grup
d’edat segons escenari. Catalunya, 2007-2015.
Població
2007
Escenari
baix
Escenari
mitjà baix
Escenari
mitjà alt
Escenari
alt
0 anys 77.358 57.743 76.764 80.407 96.686
1 any 81.163 60.257 79.747 83.607 99.859
2 anys 78.896 62.909 82.763 86.838 103.038
3 anys 76.645 65.592 85.704 89.966 106.051
4 anys 72.984 68.171 88.405 92.832 108.711
5 anys 71.152 70.516 90.727 95.276 110.866
6 anys 71.078 72.312 92.379 96.978 112.084
7 anys 68.149 73.576 93.328 97.933 112.462
8 anys 65.242 74.241 93.464 97.995 111.880
9 anys 65.520 74.256 91.865 96.229 110.316
10 anys 63.500 73.643 89.473 93.616 107.779
11 anys 62.956 72.456 86.291 90.148 102.040
12 anys 63.223 70.815 82.302 85.827 95.723
13 anys 63.768 70.292 77.918 81.207 87.824
14 anys 65.281 69.163 76.565 79.716 86.166
15 anys 64.493 67.883 75.061 78.077 84.380
16 anys 65.165 64.407 71.394 74.201 80.363
17 anys 66.106 62.193 69.012 71.687 77.741
18 anys 68.775 62.324 69.039 71.708 77.688
19 anys 70.749 59.885 66.563 69.133 75.116
20 anys 74.308 59.117 65.837 68.385 74.456
21 anys 79.876 59.717 66.539 69.143 96.686
Total 1.536.387 1.471.468 1.771.140 1.850.909 2.117.915
i comarques.
Les comarques que en l’estimació de l’escenari baix
experimenten una major disminució d’infants i adolescents
d’entre 0 i 17 anys són l’Alt Urgell (30,9%), l’Alta Ribagorça
(25,9%) i la Ribera d’Ebre (24,0%)
Segons l’estimació de l’escenari alt, les comarques que
augmenten en major mesura la seva població infantil i
adolescent d’entre 0 i 17 anys són la Conca de Barberà
(63,0%), el Pallars Sobirà (62,6%) i la Cerdanya (58,0%)
(vegeu figura 10).
Figura 10. Projecció de la població de 0 a 17 anys per
comarques segons escenari. Catalunya, 2015.
Escenari baix
Escenari alt
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques.
De -30,86% a -13,06%
De -13,08% a -6,63%
De -6,61% a -1,42%
De -1,41% a 3,97%
De 17,37% a 39,69%
De 39,70% a 45,90%
De 45,91% a 52,32%
De 52,33% a 63,04%

RESULTATS | Llars
Pàg. 14
PLA DIRECTOR
2. Llars
2.1. Estructura i composició de les llars
La composició familiar més freqüent en les llars catalanes amb,
com a mínim, una persona d’entre 0 i 14 anys a càrrec és la
formada per dos menors i dos adults (47,3%), seguida per les
llars formades per un menor i dos adults (19,6%).
Aquestes dades coincideixen amb les dades que proporciona la
Encuesta de Infancia en España 2008 on, segons aquesta
enquesta, el 49% dels infants espanyols entre 6 i 14 anys viu
en llars formades per quatre persones.
La composició de les llars amb, com a mínim, una persona
d’entre 15 i 21 anys més freqüent és la formada per tres o més
adults i un menor d’edat (35,8%), seguida de la formada per
tres o més adults i dos menors d’edat (26,7%) (vegeu figura
11).
Figura 11. Nombre d’adults en les llars amb persones de
0 a 21 anys segons nombre de persones residents a la
llar. Catalunya, 2006.
3% 2%
0% 0% 0%
2% 2%
0%
19,6%
8,5% 8,9%
35,8%
26,7%
47,3%
2,1% 2,5%
9,7%
3,7%
8,7%
5,2%
0,8%
2,1%
6,5%
1,8%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Un
menor
(0-14)
Dos
menors
Tres
menors
Quatre
menors o
més
Un
menor
(15-18)
Dos
menors
Tres
menors
Quatre
menors o
més
Un adult Dos adults Tres adults o més
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006.
La majoria de llars catalanes amb, com a mínim, una persona
menor de 15 anys a càrrec són llars biparentals (87,4%).
Seguidament, se situen les llars monoparentals (9,3%) i,
després, les llars amb famílies reconstituides (2,5%). En el cas
de les llars monoparentals, la majoria estan encapçalades per la
mare (85,9%) (vegeu figura 12).
En les dades que ens proporciona la Encuesta de Infancia en
España 2008 s’observa que el 86% de les llars espanyoles amb
infants a càrrec de 6 a 11 anys són de tipus biparental mentre
que considera la resta com a famílies monoparentals. En el
mateix sentit, la majoria de les llars monoparentals espanyoles
la mare és qui les encapçala (92%).
Figura 12. Estructura familiar de les llars amb persones de
0 a 14 anys a càrrec. Catalunya, 2006.
1,3%
8,0%
87,4%
0,4%
2,5%
0,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Monopar ental
par e
Monopar ental
mar e
Biparental Avis Reconstituides Altres
Principalment, qui s’ocupa de les persones de 0 a 14 anys en les
llars catalanes és la mare (76,0%), ja sigui sola (59,3%) o bé
amb atenció compartida amb una altra persona (41,7%). En el
21,1% dels casos el cuidador principal és el pare, ja sigui sol
(23,4%) o bé amb atenció compartida amb una altra persona
(76,6%) (vegeu figura 13).
Figura 13. Persona que s’ocupa del fill/a en llars amb
persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
4,9%
16,2%
45,1%
30,9%
2,9%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Pare sol Pare i altre
persona
M are sola M are i altre
persona
Altres
La majoria dels pares i les mares de les persones d’entre 0 i 14
anys són nascuts i nascudes a Catalunya (57,5%). Un 9,1% dels
pares i mares són nascuts i nascudes fora de l’Estat espanyol,
mentre que en un 6,8% dels casos un dels dos progenitors és
nascut a l’estranger (vegeu figura 14).

RESULTATS | Llars
Pàg. 15
PLA DIRECTOR
Figura 14. Lloc de naixement dels progenitors en llars
amb persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
57,5%
7,6% 9,1%
19,0%
5,2%
1,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Pare i mare a
Catalunya
Pare i mare a
Espanya
Pare i mare a
l'estranger
Un a Espanya
i l'altre a
Catalunya
Un a
l'estranger i
l'altre a
Catalunya
Un a Espanya
i l'altre a
l'estranger
Segons el nivell educatiu dels progenitors s’observa que en les
llars catalanes amb persones menors de 15 anys a càrrec el
més freqüent és o que ambdós tinguin un nivell educatiu inferior
als estudis secundaris (38,3%) o que ambdós tinguin un nivell
educatiu superior als estudis secundaris (36,4%) (vegeu figura
15).
En la majoria de llars catalanes on hi viuen persones de 0 a 14
anys, el pare i la mare treballen remuneradament (64,5%). En
el 28,4% de les llars, el pare treballa remuneradament, mentre
que la mare no ho fa (vegeu figura 16).
Figura 15. Nivell d’estudis dels progenitors en llars amb
persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
38,3%
10,9%
14,4%
36,4%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
Pare i mare amb
menys de
secundària
M are amb menys
de secundària i
pare amb més de
secundària
M are amb més de
secundària i pare
amb menys de
secundària
Pare i mare amb
més de secundària
Figura 16. Ocupació dels progenitors en llars amb persones
de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006.
64,5%
3,1%
28,4%
1,9% 1,2% 0,6% 0,2% 0,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Treballen
pare i
mare
M are
treballa i
pare no
Pare
treballa i
mare no
No
treballa
cap dels
dos
M are
treballa i
pare
mort
M are no
treballa i
pare
mort
Pare
treballa i
mare
morta
Pare no
treballa i
mare
morta
2.2. Situació econòmica de les llars
Els nivells de renda més baixos corresponen a les famílies de tipus
monoparental, amb una renda mitjana per unitat de consum
d’11.994,20 euros. Les biparentals són les unitats de consum amb
un renda mitjana més elevada (15.098,06 euros). (Panel de Famílies i
Infància, CIIMU, 2006)
Segons el nombre de fills/es, aquelles famílies que es componen
de tres fills/es o més tenen un nivell de renda més baix que la
resta (12.285,04 euros). Seguidament, se situen les famílies amb
dos fills/es a càrrec (14.965,77 euros). Les famílies amb un únic
fill/a a càrrec són les que tenen una renda mitjana major, amb
15.940,20 euros.(Panel de Famílies i Infància, CIIMU, 2006)
Les llars dels adolescents estrangers (països amb nivell mitjà i
baix del PIB) tenen un nivell de renda menor que les llars dels
adolescents autòctons (9.823,26 euros els nuclis familiars
estrangers per 14.728,60 euros els nuclis familiars de nacionalitat
espanyola) (vegeu taula 3).
Taula 3. Renda mitja disponible neta d’impostos i
transferències per “unitat de consum” segons nacionalitat
de l’adolescent entre 12 i 16 anys a càrrec. Catalunya,
2006.
Lloc de naixement de l'adolescent
Renda mitjana per "unitats de
consum" abans de
transferències
Estat Espanyol 14.728,60€
Països amb nivell mig i baix del PIB a
9.823,26€
Total 14.395,01€
a. Es considera països amb nivell baix i mig de PIB aquells que el seu PIB (Producte
Interior Brut - Paritat de Poder Adquisitiu) és inferior o igual a 16.500$.
Font: Institut d’infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància.
2.3. Característiques i equipaments de les llars
El rang d’habitacions més freqüent en les llars catalanes oscil—la
entre les tres i les cinc habitacions (89,5%). Un 42,6% de les llars
on hi viuen persones de 0 a 14 anys tenen quatre habitacions. En
el cas de les llars on hi viuen persones de 15 a 21 anys la
distribució és molt semblant.
En el 6,0% de les llars catalanes on hi viu una persona de 0 a 14
anys hi ha una situació d’amuntegament (més d’1,5 persones per
habitació), mentre que en la majoria (prop del 94%) no es dóna
aquesta situació.

RESULTATS | Llars i Salut
Pàg. 16
PLA DIRECTOR
En la franja d’edat de 15 a 21 anys hi ha una situació
d’amuntegament en el 5,8% de les llars, per un 94,2% de les
llars on no és dona aquesta situació (vegeu figura 17).
Figura 17. Amuntegament i percentatge d’amuntegament
en llars amb persones de 0 a 21 anys. Catalunya, 2006
94,0% 94,2%
6,0% 5,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0-14 15-21
No amuntegament Amuntegament
Pel que fa als equipaments de les llars amb, com a mínim, una
persona de 0 a 21 anys, totes disposen de dutxa, aigua calenta i
rentadora. Al voltant del 80% de les llars disposen de
calefacció; prop del 60% disposen de rentaplats, i
aproximaddament el 40% disposen d’aire condicionat (vegeu
figura 18).
Figura 18. Equipaments de les llars amb persones de 0 a
21 anys segons grup d’edat. Catalunya, 2006.
79,7%
99,7%
50,5%
60,2%
99,0%99,7%
40,8%
99,8%
99,4%
77,0%
46,8%
99,5%
57,8%
39,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Dutxa,
banyera
Aigua
calent a
Calef acció Ascensor Rentadora Rent aplat s Aire
condicionat
0-14 anys 15-21anys
3. Salut
3.1. Salut maternoinfantil
L’any 2006, van néixer a Catalunya 81.580 persones. El 51,7%
van ser nens (42.182) i el 48,3% van ser nenes (39.398).
En funció del pes en el moment de néixer, els nadons es
distribueixen en tres categories: pes normal (de 2.500 g a
4.000 g), pes baix (menys de 2.500 g) i sobrepès (més de
4.000 g). El 86,9% de nadons nascuts l’any 2006 tenien un pes
normal, el 7,5% van néixer amb pes baix i el 5,6% restants van
néixer amb sobrepès (vegeu figura 19).
Figura 19. Distribució dels nadons en funció del seu pes en
néixer. Catalunya, 2006.
7,50%
86,90%
5,60%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Pes baix Pes normal Sobrepès
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Indicadors de salut Maternoinfantils a
Catalunya.
Segons la procedència geogràfica de la mare, s’observa com els
nadons de mares originàries de la resta d’Àfrica presenten el
percentatge més alt de pes baix (8,9%) i, a la vegada, el
percentatge més baix de sobrepès (3,3%), mentre que en els
nadons de les mares originàries del Magrib és dóna la situació
inversa: tenen el percentatge més alt en sobrepès (11,0%) i el
més baix en pes baix (5,2%) (vegeu figura 20).
Figura 20. Distribució del pes dels nadons en néixer segons
nacionalitat de la mare. Catalunya 2006
87,6% 87,6%
85,2% 83,8%
87,8% 85,3% 87,3%
7,7%
5,4%
7,1%
5,2%
8,9%
5,8%
5,7%4,7%
7,0%
7,7%
11,0%
3,3%
8,9%
7,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Espanyola CE-PPDD Resta
d'Europa
M agrib -
Vall del Nil
Resta
d'Àfrica
Amèrica
Central i
del Sud
Àsia i
Oceania
Baix pes % Pes normal % Sobrepès %
Catalunya.
Pel que fa a la taxa de mortalitat infantil (nombre de nens i nenes
morts abans de l’any de vida respecte al total de nadons nascuts),
s’observa que a Catalunya hi ha una disminució progressiva en el
període estudiat (1996-2006), i passa de 4,3 nadons morts per
cada mil nadons l’any 1996 a 2,6 nadons morts per cada mil l’any
2006 (vegeu figura 21). Aquesta taxa de mortalitat infantil és una
de les taxes de mortalitat infantil més baixes del món. Per
exemple, la taxa de mortalitat a l’Estat espanyol en el mateix any
se situa en 3,8 nadons morts per cada mil, en la zona euro (15) la
taxa se situa en 3,9 morts per cada mil i en la Unió Europea (27)
se situa en 4,7 nadons morts per cada mil. (Idescat, 2009).

RESULTATS | Salut
Pàg. 17
PLA DIRECTOR
Figura 21. Taxa de mortalitat infantil per cada mil
nadons. Catalunya, 1996-2006.
2,6
2,9
3,1
2,9
3,3
3,2
3,4
4,2
4,14,2
4,3
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Catalunya.
Les principals causes de mortalitat infantil a Catalunya són
certes afeccions originades en el període perinatal (45,2%) i les
malformacions congènites, deformitats i anomalies
cromosomàtiques (28,1%) (vegeu figura 22).
Figura 22. Principals causes de mortalitat infantil segons
l’agrupació dels 20 grans grups, segons sexe. Catalunya,
2005.
2,2%
1,5%
0,7%
6,0%
2,2%
0,7%
1,5%
0,7%
47,8%
27,6%
5,2%
3,7%
4,3%
3,2%
1,1%
2,1%
7,4%
5,3%
4,3%
0,0%
41,5%
28,7%
2,1%
0,0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%
I. Cer tesmalalties Inf eccioses i parasitàries
II. Tumor s
III. Malalties delaSangi dels òr gans hematopoètics i cer ts
tr astor ns queaf ectenel mecanismedelainmunitat
IV. Malalties endocr ines, nutricionals i metabòliques
VI. Malaties del sistemaner viós
IX. Malaltiesdel sistemacir culator i
X.Malaltiesdel sistemarespir ator i
XI. Malalties del sistemadigestiu
XVI. Cer tes af eccions or iginadesenel per íodeper inatal
XVII. Malf or macionscongènites, def or mitats i anomalies
cr omosomàtiques
XVIII. Símptome, signes i tr oballesanor mals clíniquesi de
laborator i, noclassif icades enlloc més
XX. Causes exter nes demor bilitat i mor talitat
Noi Noia
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris.
Servei d’informació i estudis .
3.2. Parts
L’any 2007 a Catalunya les noies entre 13 i 21 anys van dur a
terme 4.464 parts. El 12,1% d’aquests els van realitzar noies
menors de 18 anys, mentre que el 87,9% van ser realitzats per
noies entre 18 i 21 anys.
La taxa de parts per cada 1000 noies entre 13 i 21 anys se situa
en 13,5‰. En el grup d’edat de 13 a 17 anys la taxa se situa
en el 2,9‰ mentre que entre els 18 i els 21 anys la taxa se situa
en el 27,3‰ (vegeu figura 23).
Figura 23. Nombre de parts per cada 1000 noies entre 13 i
21 anys, Catalunya, 2007.
0,0 0,4
1,9
4,6
10,1
16,5
25,7
29,6
35,8
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
13 14 15 16 17 18 19 20 21
Font: Elaboració SIA. Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) dels hospitals
d'aguts.
3.3. Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE)
L’any 2006 es van realitzar a Catalunya 4.178 interrupcions
voluntàries de l’embaràs (IVE) entre les noies d’11 a 21 anys. La
taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs en les noies de 19 a
21 anys se situa prop del 23‰. La taxa d’IVE en les noies de 17
anys disminueix força respecte a les noies de 19 a 21 anys, i se
situa en el 12,8‰.
Les Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs han augmentat de
manera constant en el període que va des de l’any 2000 fins a
l’any 2006. En aquest període, es passa de l’1,06% de noies
catalanes d’entre 11 i 21 anys que van interrompre
voluntàriament el seu embaràs durant l’any 2000 a l’1,46% de
noies que el van interrompre l’any 2006 (vegeu figura 24).
Figura 24. Evolució de la taxa d’interrupcions voluntàries
de l’embaràs de les noies d’entre 11 i 21 anys. Catalunya,
2000-2006.
1,46
1,30
1,25
1,181,191,16
1,06
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Any
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris.
Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs.

RESULTATS | Salut
Pàg. 18
PLA DIRECTOR
Mitjançant la distribució territorial de les IVE’s respecte al total
de les IVE’s dutes a terme a Catalunya durant els anys 2005 i
2006, s’observa que el 37,2% d’IVE’s es van concentrar a la
comarca del Barcelonès. Darrere se situen el Vallès Occidental
(10,6%), el Baix Llobregat (10,3%) i el Maresme (4,2%) (vegeu
figura 25).
Figura 25. Distribució de les interrupcions voluntàries de
l’embaràs (IVE) de les noies d’entre 11 i 21 anys segons
comarca de residència respecte al total d’IVE de
Catalunya. Catalunya, 2005-2006.
De 0,01% a 0,17%
De 0,18% a 0,60%
De 0,61% a 2,28%
De 2,29% a 37,16%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre d’interrupció voluntària de
l’embaràs. Servei d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris.
Les comarques que tenen un percentatge més alt de noies
d’entre 11 i 21 anys que han interromput voluntàriament el seu
embaràs respecte al total de noies de la comarca de la mateixa
franja d’edat en els anys 2005 i 2006 són l’Alt Empordà (2,2%),
el Gironès (1,7%) i el Baix Empordà (1,6%).
Les comarques que tenen un menor percentatge de noies
d’entre 11 i 21 anys que han interromput voluntàriament el seu
embaràs són el Priorat (0,1%), el Solsonès (0,2%) i el Pallars
Sobirà (0,5%) (vegeu figura 26).
Figura 26. Distribució de les IVE de les noies d’entre 11 i 21
anys per comarques. Catalunya, 2005-2006.
De 0,10 % a 0,60 %
De 0,70 % a 0,79 %
De 0,80 a 1,00 %
De 1,10% a 2,20%
De 0,10 % a 0,60 %
De 0,70 % a 0,79 %
De 0,80 a 1,00 %
De 1,10% a 2,20%
De 0,10 % a 0,60 %
De 0,70 % a 0,79 %
De 0,80 a 1,00 %
De 1,10% a 2,20%
Font: Departament de Salut. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. Servei
d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Elaboració pròpia.
3.4. Salut percebuda, estat de salut i trastorns
La salut percebuda de les persones d’entre 0 i 14 anys és bona,
molt bona o excel—lent (97,1%). Un 2,7% de les persones menors
de 15 anys afirmen tenir una salut regular, mentre que el 0,2%
diuen que el seu estat de salut és dolent (vegeu figura 26). El
95,5% de les persones de 15 a 21 anys perceben la seva salut
com a bona, molt bona o excel—lent; el 4,0% afirmen tenir una
salut regular, i el 0,5% asseguren tenir una salut dolenta.
Segons sexe, no s’aprecien diferències en l’estat de salut percebut
ni entre les persones de 0 a 14 anys, ni entre les persones de 15 a
21 anys. (vegeu figures 27 i 28).
Figura 27. Estat de salut percebuda de les persones de 0 a
14 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
27,4%
44,0%
24,8%
3,6%
0,1%
28,7%
41,2%
28,0%
1,8%
0,3%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Excel·lent M olt bona Bona Regular Dolenta
Nois Noies

RESULTATS | Salut
Pàg. 19
PLA DIRECTOR
Figura 28. Estat de salut percebuda de les persones de 15
a 21 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
17,0%
44,2%
0,8%
43,7%
4,9%
34,8%
3,2%
12,1%
39,1%
0,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Excel.lent M olt bona Bona Regular Dolenta
Nois Noies
Els principals trastorns de salut de la població menor de 15 anys
a Catalunya són l’otitis de repetició (12,7%), la deficiència
visual (12,2%) i les al—lèrgies cròniques (11,0%). Per als nois i
noies d’entre 15 i 21 anys, els trastorns de salut més prevalents
són les al—lèrgies cròniques (17,7%), la migranya (14,2%) i el
mal d’esquena lumbar (12,4%).
Segons sexe, no s’aprecien diferències en la prevalença de la
majoria de trastorns de salut. Tanmateix, el trastorn de
conducta és superior entre els nens que entre les nenes (9,0% i
4,1%, respectivament), així com els defectes de la parla (4,0%
i 1,6%, respectivament) (vegeu figura 29).
Entre la població de 15 a 21 anys, les noies presenten majors
prevalences en els deu trastorns de salut més freqüents en
aquesta franja d’edat: les noies tenen més migranya que els
nois (17,3% les noies per un 11,4% els nois), tenen més mal
d’esquena cervical (14,3% les noies per un 7,8% els nois), més
depressió o ansietat (8,9% les noies per un 5,0% els nois) i
més anèmia (8,0% les noies per un 2,5% els nois) (vegeu
figura 30).
Figura 29. Prevalença de trastorns de salut en persones
de 0 a 14 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
13,4%
12,2%
11,0%
9,6%
9,0%
7,4%
5,8%
4,0%
2,5%
0,2%
11,9%
12,1%
10,9%
7,9%
4,1%
5,9%
5,1%
1,6%
3,9%
0,2%
0% 5% 10% 15%
Otitis de repetició
Deficiència visual
Al·lèrgies cròniques
Bronquitis crònica
Trastorn de conducta
Enuresi
Asma
Defectes de la parla
Restrenyiment crònic
Diabetis
Noi Noia
Figura 30. Prevalença de trastorns de salut en persones de
15 a 21 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
17,5%
11,4%
12,2%
7,8%
5,8%
5,0%
2,5%
4,1%
3,3%
0,8%
0,4%
18,1%
17,3%
12,6%
14,3%
8,1%
8,9%
8,0%
5,1%
5,6%
5,6%
0,1%
0% 5% 10% 15% 20%
Al·lèrgies cròniques
M igranya
M al d’esquena lumbar
M al d’esquena cervical
Asma
Depressió i/o ansietat
Anèmia
Bronquitis crònica
Problemes de pell
M ala circulació
Diabetis
Noi Noia
3.5. Persones amb discapacitat
A Catalunya, hi ha 20.666 persones d’entre 0 i 21 anys (13,5‰)
amb grau d’afectació igual o supeior al 33%. Entre la població de
0 a 17 anys, hi ha 15.442 (12,4‰) persones amb aquest grau
d’afectació (≥ 33%), mentre que entre la població de 18 a 21
anys hi ha 5.224 persones (17,8‰).
Any rere any, s’observa que a mesura que augmenta l’edat també
augmenta el nombre de persones que tenen algun tipus de
discapacitat. Per exemple, als 0 anys hi ha 49 menors amb
discapacitat, que representen una taxa del 0,6 ‰, mentre que als
10 anys aquesta taxa se situa en el 15,8‰.
Alhora, hi ha diferències segons sexe. En totes les edats els nois
tenen taxes més elevades en algun grau d’afectació ≥ 33% que
les noies. En aquest sentit, un 16,1‰ dels nois d’entre 0 i 21
anys tenen algun grau d’afectació igual o superior al 33%, mentre
que en les noies aquesta taxa és lleugerament inferior (10,6‰).
Entre 0 i 17 anys, el 14,9‰ dels nois tenen algun grau
d’afectació igual o superior al 33%, per un 9,8‰ de les noies.
Entre 18 i 21 anys, el tenen el 21,2‰ dels nois pel 14,2‰ de les
noies (vegeu figura 31).
Figura 31. Població de 0-21 anys amb discapacitat, segons
edat i segons sexe. Catalunya, 31 desembre 2007.
14,9
21,2
16,1
9,8
14,2
10,6
0
5
10
15
20
25
0 a 17 18 a 21 0 a 21
‰
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials. Cens de persones valorades amb discapacitat.

RESULTATS | Salut
Pàg. 20
PLA DIRECTOR
Per comarques, el Barcelonès és la comarca que agrupa un
major nombre de persones d’entre 0 i 21 anys amb discapacitat
(26,6%). A continuació, se situen les comarques del Vallès
Occidental (11,9%) i el Baix Llobregat (9,9%) (vegeu figura
32).
Figura 32. Població de 0 a 21 anys amb discapacitat
segons comarques respecte al total de població infantil
amb discapacitat de Catalunya. Catalunya, 2007.
De 0,0% a 0,2%
De 0,3% a 0,8%
De 0,9% a 2,7%
De 2,8% a 26,6%
Les comarques que presenten un major percentatge de població
d’entre 0 i 21 anys amb un grau d’afectació ≥33% respecte a la
seva població de 0 a 21 anys són la Garrotxa (2,3%), el Baix
Camp (2,2%) i el Pallars Jussà (1,7%).
Les comarques amb un menor percentatge de persones d’entre
0 i 21 anys amb un grau d’afectació ≥33% són l’Alta Ribagorça
(0,4%), la Cerdanya (0,6%) i l’Alt Urgell (0,8%) (vegeu figura
33).
Figura 33. Població de 0 a 21 anys amb discapacitat segons
comarques respecte al total de població infantil de cada
comarca. Catalunya, 2007.
De 0,36% a 1,04%
De 1,05% a 1,13%
De 1,14% a 1,58%
De 1,59% a 2,27%
3.6. Víctimes d’accident de trànsit
A Catalunya, durant l’any 2006, el 4,9‰ de les persones d’entre
0 i 24 anys van ser víctimes d’un accident de trànsit. La franja
d’edat on hi ha una major taxa de victimització és entre els 18 i
els 20 anys, en què el 12,7‰ de nois i noies han estat víctimes
d’algun accident de trànsit.
El nombre de víctimes d’accidents de trànsit varia en les diferents
franges d’edat segons si la localització és urbana o interurbana. En
general, la majoria de víctimes d’accidents de trànsit es localitza
en la zona urbana (77,7%). Segons els grups d’edat, s’observa
que la distribució és semblant entre la zona urbana i la zona
interurbana fins als 21 anys. Dels 21 als 24 anys, en canvi, el
percentatge de víctimes és més alt en la zona interurbana
(45,4%) que en la zona urbana (35,5%) (vegeu figura 34).
Figura 34. Persones de 0 a 24 anys que han estat víctimes
d’un accident de trànsit segons zona i segons grup d’edat.
Taxes per 1.000. Catalunya, 2006.
0,3
0,7 0,9
1,3
6,8
10,0
6,6
2,4
2,7
1,5
0,30,20,20,1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
De 0 a 1
anys
De 2 a 5
anys
De 6 a 9
anys
De 10 a 14
anys
De 15 a 17
anys
De 18 a
20 anys
De 21a
24 anys
Zona urbana Zona interurbana
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Anuari estadístic d’accidents de trànsit de Catalunya.

RESULTATS | Salut
Pàg. 21
PLA DIRECTOR
A Catalunya, l’any 2006 la taxa de mortalitat de les persones
d’entre 0 i 24 anys en accidents de trànsit se situa en 4,7 per
cada 100.000 persones de la mateixa franja d’edat. Entre 0 i 14
anys, la taxa se situa en 0,6 per cada 100.000, mentre que en
la franja d’edat de 15 a 24 anys aquesta taxa s’eleva fins a 10,1
morts per cada 100.000.
Segons sexe, hi ha diferències, sobretot en la franja d’edat que
va dels 15 als 24 anys. L’any 2006, van morir en accident de
trànsit 16,2 nois per cada 100.000, per 3,7 noies per cada
100.000 (vegeu figura 35).
La taxa de mortalitat en accidents de trànsit respecte al nombre
de víctimes se situa en el 9,6 ‰. En la franja d’edat de 15 a 24
anys, aquesta ràtio se situa en el 12,6‰ de les víctimes
d’accident de trànsit.
Figura 35. Taxa de mortalitat sobre 100.000 habitants de
la població de 0 a 24 anys, segons grup d’edat i segons
sexe. Catalunya, 2006.
1,1
0,0
16,2
3,7
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Nois Noies
De 0 a 14 anys De 15 a 24 anys
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Anuari estadístic d’accidents de trànsit de Catalunya.
3.7. Mortalitat
Durant l’any 2006, a Catalunya van morir 505 persones d’entre
0 i 21 anys. D’aquestes, el 62,5% eren nois (316), mentre que
el 38,5% eren noies (189).
No obstant això, des de l’any 2001 fins a l’any 2006 la taxa de
mortalitat entre les persones de 0 a 21 anys ha anat disminuint
cada any (a excepció de 2003) fins a situar-se l’any 2006 en
0,33 morts per cada mil persones de 0 a 21 anys. (vegeu figura
36).
Figura 36. Evolució de la taxa de mortalitat de les persones
de 0 a 21 anys per cada mil persones de la mateixa franja
d’edat. Catalunya, 2001-2006.
0,39
0,41
0,36
0,36
0,33
0,42
0,00
0,05
0,10
0,15
0,20
0,25
0,30
0,35
0,40
0,45
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Any
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya. Servei
d’Informació i Estudis.
La distribució de la mortalitat en persones de 0 a 21 anys per
comarques respecte el total de persones mortes a Catalunya de la
mateixa franja d’edat ens mostra que el Barcelonès és la comarca
que agrupa un major percentatge de defuncions (26,5%). A
continuació, se situen les comarques del Baix Llobregat (13,1%) i
el Vallès Occidental (10,1%) (vegeu figura 37).
Figura 37. Distribució de la mortalitat de 0 a 21 anys
segons comarca respecte al total de persones mortes de 0 a
21 anys a Catalunya. Catalunya, 2006.
De 0,0% a 0,3%
De 0,4% a 0,9%
De 1,0% a 1,9%
De 2,0% a 26,5%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya. Servei
d’Informació i Estudis.
En la distribució territorial de la mortalitat de la població d’entre 0
i 21 anys segons comarques, s’observa que l’Alta Ribagorça és la
comarca que presenta una taxa de mortalitat més elevada
(1,39‰). A continuació, se situen la Terra Alta (0,90‰) i el
Ripollès (0,87‰).

RESULTATS | Salut i Educació
Pàg. 22
PLA DIRECTOR
A les comarques del Pallars Sobirà, el Priorat i la Vall d’Aran, en
canvi, no es va registrar cap persona morta entre 0 i 21 anys en
aquest mateix any (vegeu figura 38).
Figura 38. Distribució de la mortalitat entre les persones
de 0 a 21 anys per cada mil habitants segons comarca.
Catalunya, 2006.
De 0,00‰ a 0,25‰
De 0,26‰ a 0,34‰
De 0,35‰ a 0,43‰
De 0,44‰ a 1,39‰
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya.
Servei d’Informació i Estudis.
La principal causa de mort per motius de salut de les persones
entre 0 i 14 anys està relacionada amb certes afeccions
originades en el període perinatal (31,2%); mentre que la
segona causa de mort ho està amb malformacions congènites,
deformitats i anomalies cromosomàtiques (21,7%).
Segons sexe s’observen algunes diferències en algunes de les
principals causes de mort agrupades en gran grups. Per
exemple, les malalties del sistema nerviós han causat la mort
del 12,1% dels nois i el 4,9% de les noies. En canvi, les causes
externes de morbilitat i mortalitat han provocat la mort del
14,1% de les noies i del 8,3% dels nois (vegeu figura 39)
Figura 39. Principals causes de mort de les persones entre
0 i 14 anys, segons l’agrupació dels 20 grans grups de
causes de mort, segons sexe. Catalunya, 2005.
2,9%
7,8%
1,5%
5,4%
4,9%
2,9%
2,4%
0,5%
31,7%
20,5%
5,4%
14,1%
3,0%
7,6%
1,5%
3,8%
12,1%
4,5%
3,0%
0,0%
30,3%
23,5%
2,3%
8,3%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
I.CertesmalaltiesInfecciosesi parasitàries
II.Tumors
III.Malalt iesde la Sang i delsòrganshematopoèticsi
certst rastornsqueaf ectenel mecanisme de la
IV.Malalt iesendocrines,nutricionalsi metabòliques
VI.Malatiesdel sistemanerviós
IX.Malaltiesdel sistema circulat ori
X.Malaltiesdel sistema respirat ori
XI.Malaltiesdel sist ema digestiu
XVI.Certesafeccionsoriginadesen el període perinatal
XVII.Malf ormacionscongènites,deformit atsi
anomaliescromosomàtiques
XVIII. Sí mptome,signesi troballesanormalsclíniquesi
delaboratori,no classificadesenlloc més
XX.Causesexternesde morbilit at i mortalitat
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Servei d’informació i Estudis. Direcció General de Recursos sanitaris.
Departament de Salut.
4. Educació
4.1. Escolarització
A Catalunya, en el curs 2006-07 hi havia 1.105.073 alumnes no
universitaris matriculats en algun dels nivells educatius de règim
general (educació infantil, educació primària, educació secundària
obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i de grau
superior).
En el curs 2006-07, en la franja d’edat de 0 a 2 anys, el nombre
de persones matriculades se situa en el 31,9%. En el segon cicle
de l’educació infantil (de 3 a 5 anys) i en l’escolarització
obligatòria (de 6 a 15 anys), la totalitat de persones estan
escolaritzades. Finalment, el 73,6% dels i les adolescents de 16 i
17 anys estan matriculats a l’ESO, a Batxillerat o a Cicles
Formatius de grau mitjà (vegeu taula 4).
Taula 4. Percentatge de persones escolaritzades en les
etapes pre-obligatòries i post-obligatòries segons sexe.
Catalunya, curs 2006-07.
Nois Noies Total
n Mat. Taxa n Mat. Taxa n Mat. Taxa
0-2 119.762 38.166 31,9% 111.857 35.635 31,9% 231.619 73.801 31,9%
16-17 68.001 47.730 70,1% 63.716 49.300 77,3% 131.717 97.030 73,6%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Web del Departament d’Educació
En el curs 2006-07, el nombre de persones matriculades de la
població entre 0 i 2 anys presenta diferències segons comarca.
Les comarques amb les taxes més altes de persones matriculades
en aquesta franja d’edat són l’Alta Ribagorça (82%) i el Berguedà
(59,3%), mentre que les comarques amb les taxes de
matriculació més baixes són el Montsià (10%) i la Terra Alta
(15%) (vegeu figura 40).

RESULTATS | Educació
Pàg. 23
PLA DIRECTOR
Figura 40. Distribució de les persones de 0 a 2 anys
matriculades a educació infantil respecte al total de
persones de 0 a 2 anys, segons comarca. Catalunya, curs
2006-07.
De 9,9% a 31,1%
De 31,2% a 38,0%
De 38,1% a 42,1%
De 42,2% a 81,9%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Web del Departament d’Educació.
La taxa de matriculació entre les persones de 16 i 17 anys
també presenta diferències segons comarca. Així, s’observa que
les comarques amb una major taxa d’alumnes de 16 i 17 anys
matriculats són el Segrià (92,6%) i l’Alt Urgell (91,2%) mentre
que les comarques amb una menor taxa de població
matriculada d’aquesta franja d’edat són les Garrigues (51,5%) i
el Priorat (53,2%) (vegeu figura 41).
Figura 41. Distribució de les persones de 16 i 17 anys
matriculades a L’ESO, Batxillerat i CFGM respecte al total
de persones de 16 i 17 anys, segons comarca. Catalunya,
curs 2006-07.
Del 51,5% a 65,4%
De 65,5% a 71,0%
De 71,1% a 78,6%
De 78,7% a 92,6%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Web del Departament d’Educació.
En l’etapa postobligatòria (després de l’ESO), les noies escullen
estudiar batxillerat amb més freqüència que els nois (47,6% les
noies i 37,2% els nois), i els nois escullen amb més freqüència
que les noies, estudiar cicles formatius de grau mitjà (21,1% els
nois i 14,9% les noies) i programes de garantia social (1,8% els
nois i 1,2% les noies) (vegeu figura 42).
Figura 42. Persones escolaritzades a l’educació secundària
postobligatòria segons tipologia d’estudi i segons sexe.
37,2%
21,1%
1,8%
60,1%
47,6%
14,9%
1,2%
63,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Batxillerat CFGM PGS Total
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Estadística del Departament d’Educació.
Pel que fa a l’alumnat estranger, s’observa que en l’educació
infantil (0 a 5 anys) el 37,2% dels nens i nenes de nacionalitat
estrangera estan matriculats.
Mentre que en l’educació post obligatòria reglada (exceptuant els
Programes de Garantia Social i altres dispositius d’inserció), el
percentatge d’alumnes de nacionalitat estrangera que estan
matriculats respecte del total d’estrangers de la franja d’edat de
16 a 18 anys és del 28,5% (vegeu taula 5).
Taula 5. Persones estrangeres de 0 a 18 anys
escolaritzades per etapa educativa. Catalunya, curs 2005-
06.
Alumnes estrangers
n Matriculats Taxa
Etapa educativa (edat)
Educació infantil (0 a 5 ) 64.822 24.127 37,2%
Batxillerat i CFGM (16 a18) 30.197 8.602 28,5%
4.2. Resultats acadèmics
En el curs 2006-07, hi ha 60.645 adolescents matriculats a 4rt
d’ESO; 30.460 són nois (50,2%) i 30.185 són noies (49,8%).
D’aquests 60.645 alumnes matriculats, el 76,7% van obtenir el
graduat en l’ESO. Segons sexe, les noies van obtenir el graduat en
l’ESO en major mesura que els nois (el 80,3% de les noies pel
73,1% dels nois) (vegeu figura 43).

RESULTATS | Educació
Pàg. 24
PLA DIRECTOR
Figura 43. Percentatge de Graduats i no Graduats segons
els alumnes matriculats a 4rt d’ESO segons sexe.
73,1%
26,8%
80,3%
19,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Graduats No Graduats
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Estadística del Departament
d’Educació.
Segons els indicadors de resultats presentats pel Departament
d’Educació (abril 2009), s’observa que des del curs 2002-2003
al curs 2007-2008 hi ha un augment sostingut d’alumnes
graduats a 4rt d’ESO, passant del 69,6% de graduats el curs
2002-2003 al 77,4% el curs 2007-2008 que suposa un augment
de vuit punts percentuals.
A Catalunya, en el curs 2006-2007, hi ha 24.997 alumnes que
repeteixen algun dels quatre cursos de l’Educació Secundària
Obligatòria que representen el 7,4% del total d’alumnes que
cursen l’ ESO.
Segons sexe, hi ha més nois repetidors que noies repetidores.
El 7,8% de les noies que cursen algun curs de l’ESO són
repetidores mentre que hi ha un 10,9% dels nois matriculats a
l’ESO que són repetidors. (CIIMU, 2006).
Per cursos, s’observa que el percentatge de nois repetidors es
semblant en cada curs (al voltant de l’11%), mentre que el
percentatge de noies repetidores augmenta en cada curs. Així,
s’observa que és a quart d’ESO on hi ha un major percentatge
de repetidors, tan de nois com de noies. L’11,4% dels nois
matriculats a quart d’ESO són repetidors mentre que el 9,2% de
les noies matriculades en el mateix curs són repetidores (vegeu
figura 44).
Figura 44. Percentatge d’alumnes repetidors matriculats
en cadascun dels cursos de l’Educació Secundària
Obligatòria segons sexe. Catalunya, curs 2006-2007
10,9% 11,1%
10,2%
11,7%
6,6%
7,5%
8,1%
9,2%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
Primer Segon Tercer Quart
Nois Noies
4.3. Expectatives acadèmiques i absentisme
Mitjançant l’enquesta del CIIMU ens podem aproximar a les
opinions dels alumnes que cursen l’ESO entorn les seves
expectatives acadèmiques un cop acaben l’educació obligatòria,
així com conèixer la freqüència de faltes injustificades a classe.
El 67,0% dels alumnes de l’ESO tenen l’expectativa de fer una
carrera universitària. L’11,4% no té clar fins on vol arribar en els
estudis i un 10,6% té l’expectativa de fer un cicle formatiu de
formació professional.
Segons sexe, s’observen algunes diferències. Les noies tenen una
major expectativa per cursar una carrera universitària que els nois
(el 72,1% de les noies pel 60,3% dels nois). Els nois, en canvi,
tenen una expectativa major que les noies per fer un cicle
formatiu de formació professional (el 13,5% dels nois pel 8,4% de
les noies) (vegeu figura 45).
Figura 45. Expectatives educatives dels alumnes de l’ESO
(12-16 anys) segons sexe. Catalunya, 2006.
0,7%
5,6%
13,5%
6,6%
1,9%
11,4%
72,1%
60,3%
0,4%
8,4%
4,7%
1,1%
11,3%
2,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
No em trauré el graduat en
ESO
Em t rauré el graduat en
ESOi deixaréd'estudiar
Faréun cicle formatiu de
formació prof essional
Deixaré elsest udisquan
acabi el batxillerat
Faré unacarrera
universitària
Faréuna altra cosa
No ho sé
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància,
2006.
El 21,2% d’alumnes d’entre 12 i 16 anys que estan cursant algun
curs de l’ESO, en el curs 2005-06, afirmen que mai o gairebé mai
fan faltes injustificades a classe mentre que el 6,0% dels alumnes
reconeixen que fan faltes injustificades sempre o molt sovint. Per
sexe, no s’aprecien diferències importants (vegeu figura 46).

RESULTATS | Educació i Temps lliure
Pàg. 25
PLA DIRECTOR
Figura 46. Percentatge d’alumnes que fan faltes
injustificades a classe a l’ESO, segons sexe. Catalunya,
2006.
6,5%
20,5%
51,0%
21,9%
5,5%
20,7%
53,1%
20,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Sempre o molt
sovint
Bastant sovint Alguna vegada M ai o gairebé mai
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i
Infància, 2006.
5. Temps Lliure
5.1. Relació amb els pares i les mares
El 73,4% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys consideren que
passen temps suficient amb la seva mare, mentre que el 18,5%
consideren que els agradaria passar-n’hi més. Per sexe,
s’observa que a les noies els agradaria passar més temps amb
la seva mare que als nois (el 21,7% les noies pel 14,3% els
nois) (vegeu figura 47).
El 61,5% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys consideren que
passen temps suficient amb el seu pare, mentre que el 31,1%
consideren que els agradaria passar-n’hi més. Per sexe,
s’observa que a les noies els agradaria passar més temps amb
el seu pare que als nois (el 34,1% les noies pel 27,1% els nois)
(vegeu figura 48).
Figura 47. “Pensa en el temps que passes amb la teva
mare. Consideres que és suficient?”, segons sexe.
Catalunya, 2006.
77,9%
14,3%
7,5%
0,2%
69,8%
21,7%
8,4%
0,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Passo temps
suficient
M ’agradaria passar
més temps
Passo massa temps No tinc aquest
parent
Nois Noies
Infància, 2006.
Figura 48. “Pensa en el temps que passes amb el teu pare.
Consideres que és suficient?”, segons sexe. Catalunya,
2006.
64,3%
27,1%
5,7%
3,0%
34,1%
3,4% 3,1%
59,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Passo temps
suficient
M ’agradaria passar
més temps
Passo massa temps No tinc aquest
parent
Nois Noies
2006.
Les activitats principals que realitzen amb la seva mare els
adolescents d’entre 12 i 16 anys són veure la televisió (86,9%),
anar de compres (82,6%) i passejar pel poble o ciutat (60,0%).
Segons sexe, s’observa que les noies van de compres amb la seva
mare amb major freqüència dels nois (87,1% de les noies i 76,6%
dels nois) i passegen més pel poble o ciutat (64,9% les noies i
53,7% els nois) (vegeu figura 49).
Amb el seu pare, les activitats principals que realitzen els
adolescents d’entre 12 i 16 anys són veure la televisió (82,1%),
passejar pel poble o ciutat (48,4%) i anar d’excursió al camp o la
muntanya (45,9%). Per sexe, s’observa que els nois van a veure
un espectacle esportiu amb els seus pares amb major freqüència
que les noies (53,1% els nois i 32,8% les noies), fan més exercici
físic i esport (37,5% els nois i 22,8% les noies) i van més de
compres amb ells (35,7% els nois i 25,3% les noies) (vegeu figura
50).
Figura 49. “En el darrer mes has fet alguna de les següents
activitats amb la mare?”, segons sexe. Catalunya, 2006.
37,2%
53,7%
76,6%
10,6%
41,4%
30,7%
24,3%
46,2%
34,2%
43,6%
13,3%
16,9%
84,7%
36,5%
64,9%
87,1%
14,3%
45,2%
29,0%
21,6%
42,7%
32,0%
44,2%
13,0%
18,8%
88,4%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%100%
Fer elsdeures
Passejar pel t eu poble o ciut at
Anar decompres
Fer exercici f ísic o un esport
Anar al cine,t eatre oconcerts
Visit ar un museuo exposició
Anar a un espectacle esport iu
Visitar unparc d’at raccionso d’entret eniment
Fer una visita cult ural
Anar d’excursió al camp o muntanya
Anar a la bibliot eca
Anar a missa o cerimòniareligiosa
Veurelat elevisió
Nois Noies
2006.

RESULTATS | Temps lliure
Pàg. 26
PLA DIRECTOR
Figura 50. “En el darrer mes has fet alguna de les
següents activitats amb el pare?”, segons sexe.
Catalunya, 2006.
24,5%
48,9%
35,7%
37,5%
40,1%
28,2%
53,1%
45,5%
31,2%
47,4%
7,5%
12,8%
82,5%
26,1%
47,9%
25,3%
22,8%
34,4%
25,7%
32,8%
40,2%
29,3%
44,7%
5,7%
13,6%
81,8%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fer elsdeures
Passejar pel teu pobleo ciutat
Anar de compres
Fer exercici físic o un esport
Anar al cine, teat re o concert s
Visitar un museu oexposició
Anar aun espect acle esportiu
Visitar un parc d’atraccionso d’ent reteniment
Fer unavisita cultural
Anar d’excursió al campo munt anya
Anar a la biblioteca
Anar amissa o cerimònia religiosa
Veure la televisió
Nois Noies
Infància, 2006.
El 43,0% dels i les adolescents diuen parlar amb la seva mare
de l’escola i dels seus professors pràcticament cada dia i el
30,0% ho fan de les coses que realitzen amb les seus amics i
amigues.
Segons sexe hi ha diferències. Les noies parlen amb la seva
mare amb més freqüència que els nois de tots els temes
considerats menys d’esports. Així, per exemple, més de la
meitat de les noies afirma parlar de l’escola i dels seus
professors amb la seva mare per un 31,0% dels nois o el 38,1%
de les noies explica a la seva mare el que fa amb els amics i
amigues per un 19,7% dels nois (vegeu figura 51).
Figura 51. Proporció d'adolescents que parlen amb la
seva mare a diari o gairebé a diari de diversos temes,
segons sexe. Catalunya, 2006.
31,0%
19,7%
24,8%
23,8%
4,6%
52,5%
38,1%
27,8%
13,9%
14,7%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
L'escola i els seus
professors/es
El que fa amb els
amics/gues
Les coses que
passen al món
Esports
Els nois/es que li
agraden
Nois Noies
Infància, 2006.
El principal tema de conversa de que parlen els i les adolescents
amb el seu pare pràcticament cada dia són els esports (32,0%)
mentre que el 26,0% parlen de l’escola i dels seus professors.
Segons sexe també s’observen diferències. El 43,7% dels nois
parla amb els seus pares d’esports per un 24,5% de les noies.
Les noies, en canvi, parlen, en major mesura que els nois, de
l’escola i dels seus professors (30,9% les noies per un 20,1% els
Figura 52. Proporció d'adolescents que parlen amb el seu
pare a diari o gairebé a diari de diversos temes, segons
20,1%
15,3%
24,9%
43,7%
5,3%
30,9%
19,1%
23,9%
24,5%
4,2%
0% 10% 20% 30% 40% 50%
L'escola i els seus
professors/es
El que fa amb els
amics/gues
Les coses que
passen al món
Esports
Els nois/es que li
agraden
Nois Noies
2006.
5.2. Activitats dins la llar
El 59,1% de les persones de 12 a 16 anys dediquen d’una hora a
tres hores diàries a fer els deures. El 26,0% dediquen menys
d’una hora, mentre que el 6,1% diuen no tenir feina de l’escola
per fer a casa o asseguren que no la fan.
Les noies dediquen més hores a estudiar que els nois (el 64,0%
de les noies dediquen d’una hora a tres hores al dia a fer els
deures per un 52,7% dels nois) (vegeu figura 53).
Figura 53. Temps que dediquen a estudiar les persones de
3,6% 5,5%
32,3%
3,3%
64,0%
93,0%
52,7%
88,0%
2,2%1,7%
21,2%
8,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
No tinc
treballs entre
setmana
Tinc treballs
entre setmana
però no els
faig
Estudio una
hora o menys
entre setmana
Estudio d'una
a tres hores
entre setmana
Estudio mes
de tres hores
entre setmana
Estudio o
faig els
deures el cap
de setmana
Nois Noies
2006.
Dintre de la llar, els nois i noies de 12 a 16 anys dediquen el seu
temps lliure a activitats lúdiques o d’entreteniment. Entre
aquestes activitats, destaca que el 94,6% escolten música, el
89,8% miren la televisió després de sopar, el 81,9% miren la
televisió abans de sopar i el 87,0% naveguen per Internet.
Segons sexe, les noies escolten música en major mesura que els
nois (96,5% les noies per 91,2% els nois) i truquen o envien
missatges de mòbil també més que els nois (79,7% les noies per
58,3% els nois). A la inversa, els nois juguen més a la
videoconsola o l’ordinador (85,1% els nois per 59,4% les noies) i

Pàg. 27
PLA DIRECTOR
miren més la televisió, tant després de sopar (91,3% els nois
per 88,6% les noies) com abans de sopar (86,1% els nois per
78,7% les noies) (vegeu figura 54).
Figura 54. Activitats d’oci que realitzen les persones de
12 a 16 anys dintre de la llar, durant la setmana i durant
el cap de setmana, segons sexe. Catalunya, 2006.
85,1%
92,1%
86,9%
86,1%
91,3%
58,3%
89,2%
92,3%
86,9%
95,8%
59,4%
96,5%
87,0%
78,7%
88,6%
79,7%
64,4%
97,2%
87,5%
95,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100
%
Jugar a la videoconsola o ordinador
Escoltar música
Navegar per Internet
Mirar la televisió abans de sopar
Mirar la televisió després de sopar
Trucar o enviar missatges de mòbil
Jugar a la videoconsola
Escoltar música
Navegar per Internet
Mirar la televisió
Nois Noies
Infància, 2006.
Pel que fa a la les tasques domèstiques, el 42,7% de les
persones de 12 a 16 anys es fan el llit cada dia, mentre que el
27,0% afirmen no fer-se’l mai. En el mateix sentit, més de la
meitat dels adolescents (57,9%) afirmen que ajuden en tasques
de la llar de tant en tant, mentre que el 14,3% afirma no ajudar
mai. Les noies realitzen cadascuna de les activitats domèstiques
amb major freqüència que els nois: el 46,8% de les noies es fan
el llit cada dia, pel 37,5% dels nois; el 30,3% de les noies
ajuden en les tasques de la llar cada dia, pel 22,2% dels nois.
Durant el cap de setmana el 86,3% de les persones de 12 a 16
anys afirmen ajudar en les feines de la llar; les noies també
ajuden més que els nois (90,4% les noies per 81,0% els nois)
(vegeu figura 55).
Figura 55. Tasques domèstiques que realitzen els nois i les
noies de 12 a 16 anys dintre de la llar, durant la setmana i
durant el cap de setmana, segons sexe. Catalunya, 2006.
30,6%
59,9%
16,5%
46,8%
90,4%
30,4%
22,2%
81,0%
37,5%
28,0%
24,2%
30,3%
56,4%
12,6%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fer-se el llit cada dia
Fer-se el llit de tant en tant
No fer-se mai el llit
Ajudar en feines de la llar cada dia
Ajudar en feines de la llar de tant en tant
No ajuda mai en feines de la llar
Ajudar en feines de la llar durant el cap de
setmana
Nois Noies
2006.
5.3. Amistats
El nombre d’amics i amigues que tenen els adolescents d’entre 12
i 16 anys presenta diferències segons l’edat de l’adolescent. A
mesura que augmenta l’edat disminueix el nombre d’amics/gues:
als 13 anys, el 55,2% dels adolescents tenen 11 amics/gues o
més, mentre que als 16 anys és el 42,1% dels adolescents els que
tenen 11 amics/gues o més.
Segons sexe, s’observa que en totes les edats els nois consideren
que tenen més amics/gues que les noies. Per exemple, als 16
anys el 48,3% dels nois consideren que tenen 11 amics/gues o
més, enfront del 38,0% de les noies (vegeu figures 56 i 57).
Figura 56. “Quants bons amics/gues tens?” segons edat,
sexe masculí. Catalunya, 2006.
58,4% 57,2%
48,3% 48,3%
16,8%
18,2% 17,4%
20,9%
24,9% 24,6%
34,3%
30,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
13 anys 14 anys 15 anys 16 anys
De 0 a 5 amics De 6 a 10 amics 11amics o més
2006.
Activitats d’oci durant el cap
de setmana
Activitats d’oci durant la
setmana

Pàg. 28
PLA DIRECTOR
Figura 57. “Quants bons amics/gues tens?” segons edat,
sexe femení. Catalunya, 2006.
25,6%
38,2% 37,7%
52,5% 51,3%
24,2%
22,8%23,1%
17,1%
30,3%
39,0%
38,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
13 anys 14 anys 15 anys 16 anys
De 0 a 5 amics De 6 a 10 amics 11amics o més
Infància, 2006.
El 39,9% de les persones d’entre 12 i 16 anys estan amb els
amics i amigues després de l’escola un o dos cops per setmana,
mentre que el 23,5% afirma passar temps amb els amics i
amigues cada dia. Per sexe, s’observa que hi ha una major
freqüència de noies que mai o gairebé mai passen temps amb
els seus amics i amigues (el 18,5% de les noies i el 13,3% dels
Figura 58. “De dilluns a divendres, després de l’escola,
passes temps amb amics/gues?”, segons sexe.
Catalunya, 2006.
40,5%
20,5%
25,6%
18,5%
13,3%
39,4%
20,3%
21,8%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
M ai o gairebé mai Un o dos cops per
setmana
Tres o quatre cops
per setmana
Cada dia
Nois Noies
2006.
5.4. Activitats fora de l’horari escolar
La majoria de persones de 12 a 16 anys dediquen temps entre
setmana per a realitzar activitats fora de l’horari escolar. El
62,0% practiquen activitats esportives, com a mínim, un cop a
la setmana, el 55,0% van de botigues i el 31,6% assisteix a
classes d’altres activitats acadèmiques.
L’esport és l’activitat principal que realitzen els nois (76,1% els
nois per 51,1% les noies), mentre que anar de botigues ho fan
més les noies (65,7% les noies per 41,0% els nois). Assistir a
classes d’activitats artístiques també ho fan més les noies
(37,1% les noies per 17,4% els nois).
Les dades de la Encuesta de infancia en España 2008 recolzen
aquestes dades. Així segons l’enquesta d’àmbit espanyol s’observa
que el 81% dels nois realitzen algun esport pel 55% de les noies.
Mentre que pel que fa a la realització d’activitats artísitques el
45% de les noies espanyoles practiquen alguna d’aquestes
disciplines per un 21% dels nois.
Durant el cap de setmana, s’afegeixen altres activitats que no es
duen a terme durant la setmana, com són anar al cinema (83,8%)
o anar d’excursió (50,8%) (vegeu figures 59 i 60).
Figura 59. Percentatge de participació en diverses
activitats realitzades durant la setmana, de les persones de
Act ivit at s durant la set mana
23,9%
24,9%
30,8%
17,4%
76,1%
41,0%
22,2%
24,1%
32,3%
37,1%
51,1%
65,7%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Part icipar enassociacionsi act ivitat sde lleure
Assist ir a classesde repàso ref orç
Assist ir aclassesd’act ivit at sacadèmiques
Assist ir a classesd'act ivit atsart í stiques
Pract icar act ivit at sesport ives
Anar de botigues
Nois Noies
2006.
Figura 60. Percentatge de participació en diverses
activitats realitzades durant el cap de setmana, de les
persones de 12 a 16 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
Act ivit at s durant el cap de set mana
91,4%
21,6%
82,0%
57,0%
24,5%
36,5%
82,4%
18,7%
51,6%
26,8%
93,6%
22,2%
57,5%
86,6%
27,1%
48,0%
84,9%
26,4%
50,2%
32,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Quedar amb elsamics
Part icipar en act ivit at sde lleure
Part icipar enact ivitat sesport ives
Anar de bot igues
Visit ar museusi exposicions
Anar a concert s
Anar al cinema
Anar al t eat re
Anar d'excursió
Anar a la discot eca
Nois Noies
2006
El tipus de tasques relacionades amb el treball que realitzen les
persones d’entre 12 i 16 anys son de tipus circumstancial (de
neteja, cangur i de distribució), activitats de monitor i ajudes en
els negocis familiars que ells perceben com a treball. Es tracta en
general, de treballs pels quals empren poc temps (CIIMU, 2006).
Així, les persones d’entre 12 i 16 anys empren una part del seu
temps postescolar fent alguna feina remunerada o ajudant als
seus pares i mares o a algun familiar en la seva feina. Entre
setmana, el 20,6% dels adolescents ajuden en la feina dels seus

RESULTATS | Temps lliure i Pràctiques culturals
Pàg. 29
PLA DIRECTOR
pares i mares o familiars mentre que el 17,2% treballen a canvi
de diners. El percentatge de nois que treballen és superior al de
noies, tant en ajudar als pares i mares o altres familiars en la
seva feina (24,1% els nois i 18,0% les noies) com treballant per
guanyar diners (19,7% els nois i 15,2% les noies).
Durant el cap de setmana, les persones de 12 a 16 anys ajuden
en la feina dels seus pares i mares o familiars (23,0%) i
treballen a canvi de diners (19,7%) en una proporció
lleugerament superior que entre setmana (vegeu figura 61).
Les dades de la Encuesta de España 2008 estan en sintonia amb
les dades presentades: el 39% dels infants (6-14 anys)
espanyols ajuda als seus pares en els seus treballs algunes
vegades mentre que entre un 17% i un 20% treballa amb
regularitat per ajudar als seus pares en les seves professions (el
19,5% entre els infants de 6 a 11 anys i el 17,5% dels infants
entre 12 i 14 anys).
Figura 61. Tipus d’activitat relacionada amb el treball que
realitzen les persones de 12 a 16 anys, durant la setmana
i durant el cap de setmana, segons sexe. Catalunya,
2006.
24,1%
19,7%
26,2%
22,5%
18,0%
15,2%
20,6%
17,6%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Ajudar al pare/mare
o altres familiars
Treballar per
guanyar diners
Ajudar al pare/mare
o altres familiars
Treballar per
guanyar diners
Nois Noies
Tr eba l l dur a nt la set mana Tr e ba l l dur a nt e l c a p de se t mana
Infància, 2006.
5.5. Diners que disposen i principals despeses
El 30,5% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys afirmen que no
disposen de diners per a les seves despeses, mentre que un
28,0% afirma que disposa de més de 10 euros, sense que
s’observin diferències importants segons sexe (vegeu figura
62).
Figura 62. Quantitat de diners de que disposen, a la
setmana, els adolescents d’entre 12 i 16 anys per a les
seves despeses, segons sexe. Catalunya, 2006.
22,9%
29,0%
31,8%
20,2%
28,9%
19,3%
20,9%
27,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
0 euros De 0 a 5 euros De 5 a 10 euros M és de 10 euros
Nois Noies
2006.
Segons les dades de la Encuesta de Infancia en España 2008 el
64,6% dels infants espanyols entre 12 i 14 anys disposen de
menys de 10 euros a la setmana mentre que el 12,7% afirmen
que no disposen de diners.
El 45,1% de les persones d’entre 12 i 16 anys gasten part dels
diners de què disposen en roba. El 42,9% gasten una part dels
seus diners en trucades o enviant missatges de mòbil. Altres
despeses d’aquests nois i noies es concentren en revistes, CD,
DVD, videojocs i d’altres (vegeu figura 63).
Figura 63. Percentatge de les principals despeses dels
adolescents de 12 a 16 anys. Catalunya, 2006.
45,1%
37,1%
42,9%
11,6%
12,0%
17,1%
15,7%
12,7%
4,1%
6,1%
36,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50%
Roba
Revistes
M òbil
CD, DVD
Videojocs
Cosmètics, colònies
Llibres
Tabac, alcohol
Altres drogues
Benzina
Altres despeses
2006.
6.1. Consum cultural
El 77,8% dels nois i noies entre 15 i 19 anys han assistit alguna
vegada a la biblioteca en el darrer any. Alhora, un 45,2% dels
nois i noies han assistit a exposicions i/o galeries d’art mentre que
un 63,3% dels nois i noies han assistit a museus. S’observen

RESULTATS | Pràctiques culturals
Pàg. 30
PLA DIRECTOR
algunes diferències segons sexe. En el cas dels museus, per
exemple, hi ha una major assistència de noies (66,1%) que de
nois (60,6%) i en el cas de l’assistència a exposicions i galeries,
succeeix el mateix, hi assisteixen més noies (48,4%) que nois
Figura 64. Assistència de les persones de 15 a 19 anys a
biblioteques, galeries d'art i exposicions i museus,
76,9%
20,9%
2,2%
57,1%
0,7%
38,9%
0,5%
48,4%
66,1%
42,2%
60,6%
78,8%
17,4%
3,8%
51,1%
33,5%
0,3%0,5%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Sí No No
consta
Sí No No
consta
Sí No No
consta
Biblioteques Exposicions i galeries M useus
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Enquesta de consum i pràctiques culturals 2006. Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació i IDESCAT.
Un 63,3% dels nois i noies entre 15 i 19 anys són espectadors
habituals de cinema, un 28,9% ho són de forma esporàdica
mentre que el 7,3% no ho són. No s’observen diferències en la
freqüència d’anar al cinema entre els nois i les noies. Així, el
62,1% dels nois són espectadors habituals per un 62,4% de les
noies (vegeu figura 65).
Figura 65. Nombre i percentatge de joves entre 15 i 19
anys que han anat al cinema durant els darrers 12 mesos,
segons sexe. Catalunya 2006
62,1%
27,9%
8,7%
1,3%
5,9%
1,7%
30,0%
62,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Espectadors
habituals
Espectadors
esporàdics
No espectadors No consta
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Enquesta de consum i pràctiques culturals 2006. Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació i IDESCAT
El 65,6% dels adolescents de 15 a 19 anys, llegeixen
habitualment el diari, el 45,6% són lectors habituals de revistes
mentre que un 40,9% són lectors habituals de llibres. Pel que fa
als nois i noies que no són lectors, un 17,1% no són lectors de
cap diari, un 15,9% no ho són de cap revista i un 11,8% no ho
són.
En els hàbits de lectura hi ha diferències segons sexe. Així, les
noies llegeixen més llibres que els nois (47,4% de les noies són
lectores habituals per un 34,7% dels nois). Per contra, la
proporció de lectors habituals de diaris és major en els nois
(72,9%) que en les noies (57,8%) i respecte a la lectura de
revistes no s’aprecien diferencies entre els nois i les noies
(43,9% dels nois per un 47,3% de les noies) (vegeu figura 66).
Figura 66. Hàbit de lectura, de les persones d’entre 15 i 19
anys, de llibres, diaris i revistes, segons sexe. Catalunya,
2006.
34,7%
49,4%
15,1%
0,8%
72,9%
15,4%
11,8%
0,0%
43,9%
39,4%
16,6%
0,0%
47,4%
43,3%
8,2%
1,1%
57,8%
19,5%
22,7%
0,0%
47,3%
37,6%
15,1%
0,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Lectors habituals
Lectors esporàdics
No lectors
No consta
Lectors habituals
Lectors esporàdics
No lectors
No consta
Lectors habituals
Lectors esporàdics
No lectors
No consta
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i IDESCAT.
Enquesta de consum i pràctiques culturals 2006
Pel que fa a la lectura de llibres, la Encuesta de Infancia en
España 2008 afirma que la meitat dels infants entre 6 i 11 anys
llegeix llibres diàriament a casa seva i com indiquen les dades del
CIIMU les noies llegeixen llibres diàriament en major mesura que
els nois ( 56% les nois per un 48% els nois).
6.2. Tecnologia
Gairebé totes les llars amb nois i noies entre 15 i 19 anys
disposen de televisió (99,6%), vídeo (91,6%), ordinador (98,0%)
i connexió a Internet (89,4%) (vegeu figura 67).
Figura 67. Tecnologia a les llars on hi viuen persones de 15
a 19 anys. Catalunya, 2006.
99,6%
0,4%
91,6%
8,4%
98,0%
2,0%
89,4%
10,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Sí No Sí No Sí No Sí No
Televisió Vídeo Ordinador Connexió Internet
Pel que fa als usos d’ordinador i internet s’observa que la majoria
de nois i noies entre 15 i 19 anys els usen habitualment.
Concretament el 83,0% dels nois i noies afirmen fer ús de
l’ordinador i el 97,0% confirmen fer ús d’Internet. Segons sexe no
s’aprecien diferències ni en el fet d’usar l’ordinador ni pel que fa a
l’ús d’internet (vegeu figura 68).

RESULTATS | Pràctiques culturals i Estils de vida
Pàg. 31
PLA DIRECTOR
Figura 68. Ús de l'ordinador i d'Internet de les persones
de 15 a 19 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
81,90%
18,10%
96,30%
3,70%
97,70%
84,20%
15,80%
2,30%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Sí No Sí No
Ús d'ordinador Ús d'Internet
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Enquesta de consum i pràctiques culturals 2006. Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació i IDESCAT.
Aquestes dades contrasten una mica amb les dades que ofereix
la Encuesta de Infancia en España 2008 perquè tot i referir-se a
un grup d’edat diferent, entre 6 i 14 anys, segons les dades de
l’emnquesta espanyola, el 46,5% d’aquests nois i noies no
disposen de connexió a Internet a casa mentre que el 40,2%
dels infants entre 6 i 11 anys i el 27,6% dels infants entre 12 i
14 anys afirmen que mai fan us d’Internet.
7. Estils de vida
7.1. Activitat física
El 52,0% de les persones d’entre 6 i 14 anys practiquen esport
alguns dies de la setmana, mentre que el 26,0% ho fa gairebé
cada dia. Per sexe, s’observen algunes diferències. Els nois
practiquen esport tots els dies amb major freqüència que les
noies (12,0% els nois i 4,9% les noies) i gairebé cada dia
(30,9% els nois i 20,8% les noies) (vegeu figura 69).
Figura 69. Freqüència amb que els nois i les noies d’entre
7 i 14 anys han practicat esport, en les últimes quatre
setmanes, segons sexe. Catalunya, 2006.
4,0%
7,8%
30,9%
12,0%
59,0%
45,4%
6,7%
8,6%
20,8%
4,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Cap dia M olt pocs dies Alguns dies Gairebé cada
dia
Tots els dies
Nois Noies
El 44,5% de les persones d’entre 15 i 21 anys es consideren
lleugerament actives, el 23,2% són molt actius i, en canvi, el
18,7% són sedentaris. Per sexe, s’observen diferències. Els nois
són molt actius amb major freqüència que les noies (35,6% els
nois i 10,0% les noies) i les noies són amb major freqüència
sedentàries que els nois (27,2% les noies i 10,6% els nois)
(vegeu figura 70).
Figura 70. Activitat física de les persones d’entre 15 i 21
anys segons sexe. Catalunya, 2006.
35,6%
7,4%
51,1%
8,5%
27,2%
38,2%
8,3%
10,6%10,0%
3,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
M olt actius M oderadament
actius
Lleugerament
actius
M ínimament
actius
Sedentaris
Nois Noies
7.2. Esport Federat
A Catalunya, l’any 2008 hi ha 293.889 nois i noies menors de 20
anys federats en alguna disciplina esportiva. El 75,4% són nois
(221.531) i el 24,6% són noies (72.358). Aquest percentatge de
persones federades segons sexe no varia segons l’edat. Així, en
tots els grups d’edat considerats, els nois representen al volant
del 75% del total de persones federades (vegeu figura 71).
Figura 71. Percentatge de persones federades en alguna
disciplina esportiva segons grup d’edat i segons sexe.
Catalunya, 2008.
76,7%
73,9%
76,7%
74,1% 75,5% 74,8%
25,2%24,5%25,9%
23,3%
26,3%
23,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
< 10 anys 10-11anys 12-13 anys 14-15 anys 16-17 anys 18-19 anys
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament de Vicepresidència. Secretaria General de l’Esport.
Consell Català de l’Esport.
Si observem el nombre de federats per cada 100 persones
s’observa que és en el grup d’edat que va dels 10 als 11 anys on
el percentatge és major, doncs el 46,8% dels nois i noies
d’aquesta edat practiquen esport de manera federada. A la
inversa, on trobem el menor percentatge de persones federades
és en el grup d’edat entre els 18 i els 19 anys, on estan federats
el 23,1%.
Segons sexe, s’observen diferències pel que fa al percentatge de
federats. Així, en tots els grups d’edat els nois tenen percentatges

RESULTATS | Estils de vida
Pàg. 32
PLA DIRECTOR
majors que les noies. On s’observa una major diferència és en
el grup d’edat de 18 a 19 anys, on el percentatge de nois
federats se situa per sobre del 50% mentre que el de les noies
se situa en l’11,7%. Per altra banda, el grup d’edat on hi ha un
major percentatge de federats entre els nois és entre els 12 i 13
anys (64,4%), mentre que entre les noies és en el grup d’edat
de 10 a 11 anys (22,6%) (vegeu figura 72).
Figura 72. Percentatge de persones federades en alguna
disciplina esportiva per cada 100 persones segons grup
d’edat i segons sexe. Catalunya, 2008.
50,0%
64,4%
49,2%
36,0%
54,0%
22,6%
19,2% 20,3%
18,2%
11,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
10-11anys 12-13 anys 14-15 anys 16-17 anys 18-19 anys
Nois Noies
La federació catalana que agrupa més federats menors de 20
anys és la Federació Catalana de Futbol amb 82.778 nois i noies
federats. Darrera se situa la Federació Catalana de Basquetbol
amb 69.639 nois i noies i després la Federació Catalana de
Tennis amb 38.606 nois i noies federats.
Segons sexe, s’observen diferències pel que fa al tipus d’esport.
Així, per exemple, el 35,9% del total de nois federats ho està en
la Federació Catalana de Futbol, el 21,1% ho està en la de
Basquetbol i l’11,9% ho està a la a la de Tennis. Les noies, en
canvi, el 31,6% estan federades a la de Basquetbol, el 17,0% a
la de Tennis i el 7,9% a la de Patinatge (vegeu figura 73).
Figura 73. Percentatge de persones federades segons
federació esportiva i segons sexe. Catalunya, 2008.
35,9%
2,5%
31,6%
17,0%
8,0%
35,8%
25,6%
21,1%
11,9%
3,1%
4,6%
3,0%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Federació
catalana de
Futbol
Federació
catalana de
Basquetbol
Federació
catalana de
Tennis
Federació
catalana de
Patinatge
Federació
catalana de
Taekwondo
Resta de
federacions
Nois Noies
7.3. Consum de tabac, alcohol i drogues il—legals
El 61,4% de les persones de 15 a 21 anys són no fumadors
mentre que el 27,5% són fumadors diaris. Les noies fumen a diari
amb major freqüència que els nois (el 28,2% de les noies per un
26,8% dels nois). Hi ha més nois no fumadors que noies no
fumadores (el 63,1% dels nois per el 59,5% de les noies) (vegeu
figura 74).
Figura 74. Consum de tabac de les persones de 15 a 21
anys segons sexe. Catalunya, 2006
26,8%
4,8% 5,3%
63,1%
6,7% 5,6%
28,2%
59,5%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Fumador diari Fumador ocasional Exfumador No fumador (no ha
fumat mai i altres no
fumadors)
Nois Noies
Més del 60% de les persones d’entre 15 i 21 anys asseguren
haver consumit algun tipus de beguda alcohòlica en el darrer mes.
El 17,1% declaren no haver-ne consumit mai. Segons sexe, no
s’aprecien diferències significatives en el consum de begudes
alcohòliques (vegeu figura 75).
Figura 75. Darrera vegada que les persones de 15 a 21
anys han pres alguna beguda alcohòlica segons sexe.
Catalunya, 2006.
62,1%
11,1%
9,0%
17,7%
11,9%
62,9%
16,4%
8,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
M enys de 30 dies D'1a 12 mesos M és d'un any M ai
Nois Noies
Un 27,1% de les persones entre 15 i 21 anys són considerades
com a no bevedores. El 62,3% són considerats bevedors moderats
i el 9,3% bevedors de risc. Segons sexe hi ha diferències en els
bevedors de risc, essent més prevalent entre els nois que entre
les noies (13,4% els nois per un 4,9% les noies). Tanmateix entre
els bevedors moderats, hi ha més noies que nois (66,3% les noies
per un 58,5% els nois) (vegeu figura 76).

Pàg. 33
PLA DIRECTOR
Figura 76. Hàbit de consum d’alcohol de les persones
d’entre 15 i 21 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
26,4%
58,5%
13,4%
1,7%
66,3%
0,8%
28,0%
4,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
No bevedor Bevedor
moderat
Bevedor de risc NP (informador
indirecte)
Nois Noies
El 37,0% de les persones d’entre 15 i 21 anys diuen haver
consumit marihuana en alguna ocasió, el 26,6% confirma
haver-ne consumit en el darrer any i el 18,1% declaren haver-
ho fet en el darrer mes. El 9,6% han pres tranquil—litzants
alguna vegada i el 6,8% ha consumit cocaïna en alguna ocasió.
Per sexe, s’observa que els nois han provat en major mesura
que les noies la marihuana i la cocaïna, mentre que les noies
han consumit tranquil—litzants en alguna ocasió en major
proporció que els nois (12,9% les noies per 6,5% els nois)
(vegeu figura 77).
Figura 77. Persones de 15 a 21 anys que han pres en
alguna ocasió tranquil—litzants, marihuana o cocaïna,
6,5%
3,4%
2,0%
38,6%
29,7%
21,3%
7,9%
3,4%
1,0%
12,9%
8,9%
4,5%
35,3%
23,3%
14,7%
5,5%
3,4%
1,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50%
Consum
tranquil·litzants
alguna ocasió
Consum
tranquil·litzants
últim any
Consum
tranquil·litzant
últim mes
Consum
marihuana
alguna ocasió
Consum
marihuana últim
any
Consum
marihuana últim
mes
Consum
cocaïna alguna
ocasió
Consum
cocaïna últim
any
Consum
cocaïna últim
mes
Nois Noies
7.4. Percepció de perill en el consum de drogues
Pel que fa a la percepció de perill que tenen els i les
adolescents de fumar un paquet de cigarrets al dia o més, el
37,6% de les persones entre 12 i 18 anys consideren que es
bastant perillós mentre que el 28,5% considera que és molt
perillós.
Segons sexe, no s’observen massa diferències pel que fa a la
percepció de perill de fumar-se un paquet o més de cigarrets
diaris. Tanmateix els nois consideren més que les noies que
fumar-se un paquet o més de cigarrets diaris no comporta cap
perill (el 5,6% dels nois considera que no comporta cap perill per
un 3,9% de les noies que ho considera) (vegeu figura 78).
Figura 78. Percepció de perill per part dels i les adolescents
de 12 a 18 anys en fumar un paquet de cigarret al dia o
més segons sexe. Catalunya, 2006.
35,6%
28,4%
6,9%
2,3%3,9%
23,4%
21,3%
5,6%
28,6%
39,5%
3,4%
1,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Cap perill Una mica de
perill
Bastant perill M olt perill No ho sé nc
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i
Departament d’Educació. Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya,
2005-2006.
Beure cinc o més copes d’alcohol una o dues vegades al mes és
considerat per un 34,7% dels i les adolescents entre 12 i 18 anys
com a bastant perillós. Una quarta part dels adolescents ho
considera poc perillós (25,9%) i una altra quarta part ho considera
molt perillós (25,0%).
Segons sexe no s’observen massa diferències. Tanmateix, les
noies tenen la percepció de major perillositat que els nois en
consumir cinc o més copes d’alcohol una o dues vegades al mes.
Així, el 9,2% dels nois consideren que no és perillós per un 6,3%
de les noies (vegeu figura 79).
Figura 79. Percepció de perill per part dels i les adolescents
entre 12 i 18 anys, en prendre cinc copes d'alcohol, o més,
una o dues vegades al mes, segons sexe. Catalunya, 2006.
35,6%
28,4%
6,9%
2,3%3,9%
23,4%
21,3%
5,6%
28,6%
39,5%
3,4%
1,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
perill
Bastant perill M olt perill No ho sé nc
Nois Noies
2005-2006
El 32,1% dels i les adolescents entre 12 i 18 anys considera molt
perillós fumar marihuana cada cap de setmana o gairebé mentre
que el 26,7% ho considera bastant perillós.
Segons sexe, les noies consideren que consumir marihuana és
més perillós que els nois. Els nois no perceben cap perill en un
12,6% per un 7,3% de les noies (vegeu figura 80).

Pàg. 34
PLA DIRECTOR
Figura 80. Percepció de perill per part dels i les
adolescents entre 12 i 18 anys de fumar marihuana cada
cap de setmana o gairebé. Catalunya, 2006.
8,2%
2,7%
7,3%
22,8%
30,3%
23,9%
12,6%
22,2%
1,5%
5,0%
29,6%
33,9%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
perill
Bastant
perill
M olt perill No ho sé Nc
Nois Noies
2005-2006
El 69,8% dels i les adolescents entre 12 i 18 anys consideren
molt perillós el fet de consumir èxtasis o similar cada cap de
setmana o gairebé.
Segons sexe no s’aprecien diferencies: tanmateix les noies
consideren una mica més que els nois que consumir èxtasi o
similar és molt perillós (72,9% de les noies per un 66,6% dels
Figura 81. Percepció de perill per part dels i les
adolescents entre 12 i 18 anys, de prendre èxtasis o
similars cada cap de setmana, o gairebé; segons sexe.
Catalunya, 2006.
11,6% 12,7%
2,8%1,3% 2,3%
66,6%
3,7% 2,6% 1,5%
9,7%
12,2%
72,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
perill
Bastant
perill
M olt perill No ho sé Nc
Nois Noies
2005-2006
Pel que fa a l’accés a les drogues il—legals, el 58,4% dels
adolescents considera que li seria fàcil o molt fàcil aconseguir
marihuana. El 31,8% considera que li seria fàcil o molt fàcil
aconseguir cocaïna. El 20,7% creu que li seria fàcil o molt fàcil
aconseguir èxtasi (vegeu figura 82).
Figura 82. Percentatge de nois i noies d’entre 12 i 18 anys
que creuen que els seria fàcil o molt fàcil d'aconseguir
drogues il—legals. Catalunya, 2006.
15,7%
21,0% 22,6%
16,7%
59,1%
33,5%
30,1%
57,7%
18,5%
15,7% 18,8%
14,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
M arhiuana Cocaïna Heroïna Amfetamines Èxtasis LSD
Nois Noies
2005-2006.
7.5. Comportaments de risc o asocials
El 46,0% de les persones d’entre 12 i 16 anys declaren que no
han incorregut en cap dels comportaments asocials i de risc
contemplats; el 18,7% afirmen haver incorregut en un dels
comportaments asocials o de risc; el 12,4% diuen haver-ne
incorregut en dos, i el 32,9% afirmen haver-ne incorregut en tres
o més (vegeu figura 83).
Figura 83. Proporció de persones d’entre 12 i 16 anys que
han incorregut en comportaments de risc, segons el
nombre d’accions diverses que han realitzat. Catalunya,
2006.
46,0%
18,7%
12,4%
8,3%
5,7%
3,9%
1,9% 1,7%
0,7% 0,6% 0,1%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nombre d'accions realitzades
2006.
L’acció de risc més habitual entre les persones de 12 a 16 anys és
pujar a un ciclomotor sense casc (27,7%). Tot seguit, se situen
fer “botellón” (25,8%) i conduir un ciclomotor sense permís de
conduir (21,7%). Per sexe, s’observen diferències a conduir un
ciclomotor sense permís de circulació (32,0% els nois per 14,0%
les noies), conduir un ciclomotor després d’haver consumit alcohol
(5,0% els nois per 1,0% les noies) o destruir mobiliari urbà
(20,0% els nois per 7,0% les noies) (vegeu figura 84).

RESULTATS | Estils de vida i Treball
Pàg. 35
PLA DIRECTOR
Figura 84. Comportaments de risc i tendències asocials
dels adolescents d’entre 12 i 16 anys segons sexe.
Catalunya, 2006.
31,1%
32,0%
5,0%
17,0%
17,0%
9,0%
20,0%
24,1%
25,0%
14,0%
1,0%
5,0%
16,0%
4,0%
7,0%
26,9%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
Pujar a unciclomot or sense casc
Conduir un ciclomotor sensepermísde conduir
Conduir un ciclomotor desprésd'haver begut
alcohol
Port ar a sobre un ganivet onavalla
Robar a una botiga o aun cent re comercial
Robar aun company/ a al'escola
Destruir mobiliari urbà
Fer "botellón"
Nois Noies
Infància, 2006.
8. Treball
8.1. Situació laboral
Més de la meitat de les persones de 15 a 21 anys (52,6%)
afirmen que l’any 2006 estan treballant o que han treballat
anteriorment. Per sexe, no hi ha massa diferències: la meitat de
les noies treballa o ha treballat per un 55,1% dels nois (vegeu
figura 85).
Figura 85. Persones de 15 a 21 anys que treballen o han
treballat anteriorment, segons sexe. Catalunya, 2006.
44,8%
55,1%
0,1%
49,7% 50,0%
0,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
No treballa ni ha treballat Treballa o ha treballat Ns/Nc
Nois Noies
L’activitat principal de les persones de 15 a 21 anys és estudiar
(64,0%), mentre que pràcticament una tercera part dels nois i
noies d’aquesta franja d’edat està treballant. Per sexe,
s’observa un percentatge major de noies que de nois d’entre 15
i 21 anys que està estudiant (65,8% les noies per 62,2% els
nois), mentre que els nois de la mateixa edat treballen en una
proporció major que les noies (32,8% els nois per 28,5% les
noies) (vegeu figura 86).
Figura 86. Activitat principal que realitzen les persones de
15 a 21 anys, segons sexe. Catalunya, 2006.
4,1%
0,9%
2,9%
0,0%
62,2%
32,8%
0,0%
2,9%
65,8%
28,5%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Treballa Estudia Aturat Feines de la llar Altres
Nois Noies
8.2. Contractació
Un 35,5% de les persones de 15 a 21 anys que treballen o han
treballat alguna vegada tenen o han tingut un contracte temporal
d’una durada menor a sis mesos. Un 21,0% tenen un contracte
indefinit, mentre que un 11,2% treballa o ha treballat sense
contracte.
Segons sexe s’observen algunes diferències. Els nois tenen en
major mesura que les noies un contracte d’entre 6 mesos i un any
(el 15,7% dels nois per un 6,8% de les noies) mentre que les
noies treballen sense contracte en major mesura que els nois
(14,8% les noies i 8,2% els nois) (vegeu figura 87).
Figura 87. Situació laboral de les persones de 15 a 21 anys
que treballen o han treballat, segons sexe. Catalunya,
2006.
0,4%
20,1%
33,4%
15,7%
6,2%
0,4%
11,2%
0,4%
8,2%
3,8%
0,1%
22,0%
38,0%
6,8%
2,9%
0,0%
10,9%
2,8%
14,8%
1,7%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%
Funcionari/ a
Contract eindefinit
Cont ract e<6 mesos
Cont ract e 6mesosi menysde 12
Cont ract e 1any i menysde 2
Cont ract ede 2 anysi més
Cont ract e de durada no especif icada
Treballador ETT
Treballa sense cont ract e
Aut ònom sense assalariat s
Noi Noia

RESULTATS | Participació
Pàg. 36
PLA DIRECTOR
9. Participació
9.1. Consells Municipals d’Infants
Dels 946 municipis de Catalunya, 29 (3,0%) disposen d’un
Consell Municipal d’Infants. Aquests Consells són programes
en què la població infantil i adolescent, en el ple exercici dels
seus drets, exposa i gestiona les seves opinions, necessitats i
inquietuds sobre els assumptes que els afecten, en
reconeixement de la seva condició de ciutadania activa.
Els participants en aquests Consells són nois i noies d’edats
compreses entre els 10 i els 12 anys i entre els 10 i els 14 anys.
Els representants de la infància i l’adolescència d’aquests
consells s’escullen de manera democràtica, generalment en les
escoles i sempre mirant de respectar la paritat de sexe. Estan
formats habitualment per entre 10 i 20 infants, i les reunions se
celebren mensualment en sessions que van d’una hora a una
hora i mitja.
Els temes que s’aborden en aquests consells municipals
d’infància són molt diversos, segons les necessitats de
cadascuna de les poblacions on se celebren. De tota manera, és
habitual que es toquin temes d’urbanisme, mobiliari urbà i
equipaments per al poble que afecten als infants (parcs,
guarderies, etc.), impulsar la participació dels infants en festes
de la ciutat i la vida municipal, tractar temes ecològics o
incorporar bústies de participació en les escoles perquè els
infants i els adolescents puguin fer les seves propostes, entre
molts altres temes.
Els muncipis que l’any 2008 tenen un Consell Municipal
d’Infants són:
Artés, Badia del Vallès, Barcelona (Audiència Pública), Berga,
Callús, Cardedeu, Cornellà de Llobregat, Granollers, El Prat de
Llobregat , L’Hospitalet de Llobregat, Moià, Rubí, Sabadell, Sant
Feliu de Llobregat, Sallent, Santpedor, Sitges i Súria (Municipis
que formen part de la Xarxa de Participació infantil impulsada
per la Diputació de Barcelona) i altres ajuntaments com: El
Masnou, Badalona, Lleida (Plenari dels Infants), Manresa, Reus,
Santa Perpètua de Moguda, Tona, Mollet del Vallès, Tremp, Vic,
Vilanova i la Geltrú.
Figura 88. Nombre de Municipis segons comarca amb
Consell Municipal d’Infants
Comarques que no tenen cap Municipi
amb Consell Municipal d’Infants
Comarques que tenen d’1 a 2 Municipis
Comarques que tenen de 3 o 4 Municipis
Comarques que tenen més de 4 Municipis
Font: Elaboració SIA. Observatori dels drets dels infants. Diomira
9.2. Regidoria d’Infància
Altres municipis disposen, per la seva part, d’una Regidoria
d’Infància (pròpia o compartida): Lleida, El Masnou, Santa
Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan de
Vilatorrada, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Arenys de Mar, Molins de
Rei, Canet de Mar, La Pobla de Claramunt, la Llagosta, La
Jonquera, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Torredembarra,
Platja d’Aro, Ulldecona (vegeu figura 89).
Figura 89. Nombre de Municipis segons comarca amb
Regidoria d’Infància (pròpia o compartida)
Comarques que no tenen cap Municipi
amb una Regidoria d’Infància
Comarques que tenen d’1 a 2 Municipis
Comarques que tenen de 3 o 4 Municipis
Comarques que tenen més de 4 Municipis

Pàg. 37
PLA DIRECTOR
9.3. Projectes Educatius de Ciutat
Altres ajuntaments participen de la Xarxa Projecte Educatiu
de Ciutat (Impulsada per la Diputació de Barcelona): Alella,
Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Barcelona, Begues,
Berga, Calaf, Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels,
Cerdanyola del Vallès, Franqueses del Vallès, Garriga, Gavà,
Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manlleu,
Manresa, Masnou, Masquefa, Mataró, Montcada i Reixac, Parets
del Vallès, Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de
Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan
Despí, Sant Just Desvern, Sant Pol de Mar, Sant Quirze del
Vallès, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet,
Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Margarida de Montbui, Sitges,
Teià, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú
(vegeu figura 90).
Figura 90. Nombre de Municipis segons comarca que
participen en la Xarxa Projecte Educatiu de ciutat
(impulsada per la Diputació de Barcelona)
Comarques fora de la xarxa Projecte
Educatiu de Ciutat
Comarques que tenen entre 1 i 4 Municipis
que pertanyen a la xarxa Projecte Educatiu
de Ciutat
que pertanyen a la xarxa Projecte Educatiu
de Ciutat
que pertanyen a la xarxa Projecte
Educatiu de Ciutat
9.4. Associació Internacional de Ciutats Educadores
I altres ciutats formen part de l’Associació Internacional de
Ciutats Educadores. Ciutats Educadores es va iniciar com a
moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de
Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de
ciutats representades pels seus governs locals va plantejar
l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i
activitats per millorar la qualitat de vida dels habitants, a
partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia
ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores.
Posteriorment, el 1994 aquest moviment es formalitza com a
Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya.
(Associación Internacional de Ciudades Educadoras:
http://w10.bcn.es/APPS/eduportal/pubPortadaAc.do)
Les ciutats catalanes que formen part de l’Associació
Internacional de Ciutats Educadores són: Alella, Arbúcies,
Argentona, Badalona, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona,
Berga, Blanes, Calella, Cambrils, Canet d'en Berenguer,
Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del
Vallès, Cornellà de Llobregat, Cubelles, El Prat de Llobregat,
Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, La
Garriga, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Molins
de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Palafrugell, Palamós,
Parets del Vallès, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell,
Salou, Salt, Sant Adrià de Besós, Sant Boi de Llobregat, Sant
Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat,
Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès, Santa
Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de
Gramenet, Tarragona, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans,
Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú (vegeu
figura 91).
Figura 91. Nombre de Municipis segons comarca que
formen part de l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores
Comarques que no tenen cap Municipi que formi
part de l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores
Comarques que tenen entre 1 i 4 Municipis que
formen part de l’Associació Internacional de
Ciutats Educadores
Comarques que tenen entre 5 i 8 Municipis que
Ciutats Educadores
Comarques que tenen més de 8 Municipis que
Ciutats Educadores
9.5. Associacionisme juvenil
Són associacions juvenils aquelles que estan inscrites com a tal en
el Registre d’Associacions perquè s’acullen a l’article 34, del
capítol VII, de la Llei 7/1997, de 18 de juny. També es consideren
associacions juvenils aquelles associacions que en la seva
inscripció al Registre d’Associacions no s’acullen estricament a
l’article abans esmentat però en el seu nom consta “associació
juvenil” , “associació de joves” o similars i, alhora, queda força
patent que, majoritàriament, els seus membres i dirigents són
joves.
A Catalunya hi ha 2.035 entitats juvenils repartides pel territori.
La majoria d’entitats juvenils es troben localitzades a les
comarques del Barcelonès (639), del Baix Llobregat (135) i del
Gironès (111). Les comarques que tenen menys entitats juvenils
són la Cerdanya (1), la Vall d’Aran (2) i el Pallars Sobirà (5)
mentre que la comarca de l’Alta Ribagorça no disposa de cap
entitat juvenil (vegeu figura 92).

Pàg. 38
PLA DIRECTOR
Figura 92. Nombre d’entitats juvenils segons comarca.
Catalunya, 2007.
De 0 a 12 entitats Juvenils
De 13 a 24 Entitats Juvenil
De 25 a 45 Entitats Juvenils
De 46 a 639 Entitats Juvenils
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de
Joventut.
De tota manera, després de calcular les ràtios de les entitats
juvenils segons la població de 15 a 18 anys de cada comarca
s’observa que les comarques que tenen més entitats per cada
100 persones entre 15 i 18 anys són: les Garrigues (5,57), la
Noguera (4,19) i la Terra Alta (4,10). Les comarques, en canvi,
amb la ràtio més baixa d’entitats juvenils són: la Cerdanya,
(0,24), el Maresme (0,50) i el Garraf (0,53). La mitjana de
Catalunya se situa en 1,04 entitats juvenils per cada 100
persones entre 15 i 18 anys (vegeu figura 93).
Figura 93. Ràtio d’entitats juvenils de cada comarca
segons la població entre 15 i 18 anys. Catalunya, 2007.
De 0,0% a 0,8%
De 0,9% a 1,5%
De 1,6% a 2,2%
De 2,3% a 5,6%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de
Joventut.
El 32,6% dels nois i les noies pertanyen a algun tipus d’associació.
Majoritàriament, les persones de 15 a 19 anys pertanyen a una
única associació (81,4% dels associats). Alhora, tampoc s’aprecien
diferencies segons sexe en l’associacionisme (vegeu figura 94).
Figura 94. Nombre de persones d’entre 15 i 19 anys que
pertanyen a alguna associació, segons sexe. Catalunya,
2006.
26,3%
4,8%
1,4% 0,7%
66,8%
3,0% 1,8%
26,7%
0,3%
68,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
Una Dues Tres Quatre i més Cap
Nois Noies
Segons la Encuesta de Infancia en España 2008 el 44,2% dels
infants espanyols entre 6 i 11 anys pertanyen a una associació o
grup mentre que aquesta dada disminueix fins al 31,4% entre els
infants espanyols de 12 a 14 anys.
Les principals associacions on participen els nois i les noies són
associacions de joventut i esplai (7,1%) seguit de les associacions
solidàries (4,6%) i de les de cultura popular i tradicional (4,4%).
Tanmateix, els tipus d’associacions amb menys membres entre 15
i 19 anys són: associacions de club de fans (1,7%), associacions
religioses (0,9%) i associacions regionals (0,7%). En general, no
s’observen diferencies segons sexe en pertànyer a les diferents
associacions llevat de les de club de fans on hi ha un major
percentatge de noies que de nois (2,7% de les noies per un 0,8%
dels nois) (vegeu figura 95).
Figura 95. Tipus d’associacions a les quals pertanyen les
persones que tenen entre 15 i 19 anys segons sexe.
Catalunya, 2006.
3,8%
1,3%
0,6%
2,6%
2,6%
4,9%
6,3%
0,8%
0,8%
5,0%
0,6%
0,9%
1,1%
1,1%
4,4%
8,0%
2,7%
2,7%
0% 2% 4% 6% 8% 10%
Cultura popular i tradicional
Religioses
Regionals
Ecològiques
Pacifistes
Solidàries
Joventut i esplais
Club de fans
Altres
Nois Noies

RESULTATS | Població en situació de vulnerabilitat
Pàg. 39
PLA DIRECTOR
10.1. Estructura familiar
El 47,0% de les persones d’entre 0 i 14 anys pertanyen a les
classes més desafavorides socialment (grups IV i V); el 29,0%
se situen en la classe social III, mentre que el 23,0% restant
pertanyen a les classes més benestants (grups I i II). La
distribució de classe social segons sexe no presenta diferències.
Entre els joves de 15 a 21 anys, la distribució, pel que fa a la
classe social, és semblant a la descrita per a la franja d’edat de
0 a 14 anys (vegeu figura 96 i 97).
Figura 96. Distribució de la població de 0 a 14 anys,
segons classe social i segons sexe. Catalunya, 2006.
11,9%
13,1%
29,4%
13,7%
12,3%
21,9%
14,3%
9,4%9,1%
28,5%
21,5%
14,8%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Grup I Grup II Grup III Grup IVa Grup IVb Grup V
Nois Noies
Figura 97. Distribució de la població de 15 a 21 anys,
segons classe social segons sexe. Catalunya, 2006.
12,7%
9,5%
32,5%
28,8%
7,5%
12,1%
15,1%
23,9%
10,7%
13,2%
12,9%
21,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Nois Noies
L’estructura familiar de les famílies amb persones de 0 a 14
anys a càrrec presenta algunes diferències segons la classe
social. El 95,1% de totes les famílies de la classe I amb menors
de 14 anys a càrrec són d’estructura biparental, mentre que per
a la classe V aquesta estructura familiar representa el 70,2%.
El 18,1% de les famílies de la classe social V amb persones de 0
a 14 anys a càrrec són de tipus monoparental, enfornt de
només el 2,5% de les famílies del grup I.
En les llars on hi ha persones d’entre 15 i 21 anys la distribució
de l’estructura de les llars per classe social és molt similar a
l’observada en les llars on hi ha persones de 0 a 14 anys (vegeu
figura 98 i 99).
Figura 98. Estructura de la llar de les persones de 0 a 14
anys segons classe social. Catalunya, 2006.
2,5%
11,0%
15,8%
4,1%
18,1%
95,4%
86,6%
80,7%
95,6% 94,7%
70,2%
1,8% 1,6% 3,4%
0,8% 1,3%
6,3%3,1%
0,4% 0,8% 0,0% 0,0%
5,0%
0,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
M onoparental Biparental Reconstituïda Altres
Figura 99. Estructura de la llar de les persones de 15 a 21
anys segons classe social. Catalunya, 2006.
3,8%
11,3%
17,2%
4,3%
16,0%
94,7%
86,1%
78,2%
95,8% 94,3%
75,0%
1,1% 1,7%
4,6%
0,6% 1,0%
4,9%3,2%
0,4%
4,1%0,3%
0,0%0,9%0,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
M onoparental Biparental Reconstituïda Altres
Hi ha diferències de classe social segons el lloc de naixement del
pare i la mare: en el 66,2% de les famílies de la classe social I el
pare i la mare són nascuts a Catalunya, enfront del 43,9% entre
les famílies de la classe social V. Igualment, en el 22,4% de les
famílies de classe social V la mare i el pare són nascuts a
l’estranger, enfront del 2,5% de les famílies de la classe social I
(vegeu figura 100).

Pàg. 40
PLA DIRECTOR
Figura 100. Lloc de naixement del pare i la mare de les
persones de 0 a 14 anys segons classe social. Catalunya,
2006.
66,2%
60,6% 62,3%
52,6% 56,4%
43,9%
3,6%
6,9% 6,3%
8,0%
13,5%
7,6%
2,5% 3,7% 4,9%
17,0%
5,6%
22,4%
18,1%
16,7%
21,4% 16,8% 20,7%
17,7%
7,1% 10,6%
4,7% 3,6% 3,1%
4,6%
0,5%1,6%2,5% 0,6%2,1% 3,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Pare i marea Catalunya Pare i marea Espanya
Pare i mare a l'est ranger Un a Espanya i l'alt rea Catalunya
Una l'est ranger i l'altre a Cat alunya Un a Espanya i alt re al'estranger
10.2. Economia familiar
El 37,0% de les famílies monoparentals amb adolescents
d’entre 12 i 16 anys a càrrec són famílies que estan sota el
llindar de la pobresa, per un 12,1% de les famílies biparentals
(vegeu figura 101).
Igualment, el 16,0% de les famílies monoparentals han tingut
durant 2006 una situació de precarietat econòmica, per un
5,8% de les famílies biparentals (vegeu figura 102).
Figura 101. Taxa de pobresa “abans de transferències”
segons l’estructura de la llar dels adolescents d’entre 12 i
16 anys. Catalunya, 2006.
37,0%
12,1%
27,6%
30,7%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Famílies
monoparentals
Famílies
biparentals
Famílies
reconstituïdes
Altres tipus de
família
2006.
Figura 102. Llars amb adolescents d’entre 12 i 16 anys en
situació de precarietat econòmica. Catalunya, 2006.
16,0%
5,8%
9,6%
13,2%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
Famílies
monoparentals
Famílies
biparentals
Famílies
reconstituïdes
Altres tipus de
família
2006.
10.3. Temps lliure i activitat física
S’aprecien diferències en la participació a les activitats
extraescolars segons la classe social de les llars de les persones
de 0 a 14 anys. El 32,7% de les persones de 3 a 14 anys que
pertanyen a les classes IV i V no fan cap activitat extraescolar,
enfront del 19,7% de les que pertanyen a les classes I i II (vegeu
figura 103).
Les persones de 3 a 14 anys de les classes socials IV i V miren la
televisió i juguen amb la videoconsola cada dia amb major
freqüència que les persones de la resta de classes socials: el
81,4% en les classes socials IV i V, i el 67,1% en les classes I i II
(vegeu figura 104).
Figura 103. Persones d’entre 3 i 14 anys que no realitzen
activitats extraescolars segons classe social i segons sexe.
Catalunya, 2006.
21,1%
25,5%
31,4%
18,1%
28,8%
34,0%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Classes I i II Classe III Classes IV i V
Nois Noies

Pàg. 41
PLA DIRECTOR
Figura 104. Persones d’entre 3 i 14 anys que miren la
televisió o juguen amb la videoconsola cada dia, segons
classe social i segons sexe. Catalunya, 2006.
69,1%
74,6%
84,8%
64,7%
74,1%
77,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Classes I i II Classes III Classes IV i V
Nois Noies
Les persones d’entre 7 i 14 anys que pertanyen a les classes
socials IV i V practiquen esport molts pocs dies o cap dia a la
setmana en major freqüència que la resta de classes socials:
56,0% les classes IV i V enfront 13,0% les classes I i II. Segons
sexe no s’aprecien diferències segons classe social (vegeu figura
105).
Figura 105. Persones d’entre 7 i 14 anys que pratiquen
esport molts pocs dies o cap dia, segons classe social i
11,80%
29,40%
58,80%
13,90%
32,30%
53,70%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Nois Noies
El patró en les persones d’entre 15 i 21 anys és semblant: els
nois i noies de les classes socials IV i V són sedentaris o
mínimament actius en major freqüència que la resta de classes
socials: el 51,6% les classes IV i V enfront el 16,9% les classes
I i II. Segons sexe tampoc s’aprecien diferències segons la
classe social (vegeu figura 106).
Figura 106. Persones d’entre 15 i 21 anys que són
mínimament actives o sedentàries, segons classe social i
18,6%
26,7%
54,6%
15,9%
34,3%
49,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Nois Noies
10.4. No graduació en l’ESO, repetició i absentisme
A Catalunya, en el curs 2006-07, el 23,3% dels alumnes
matriculats a quart d’ESO no van obtenir el graduat en l’ESO.
Segons sexe, hi ha un percentatge més elevat de nois que de
noies que no obtenen el graduat d’ESO (el 26,9% dels nois no
obtenen el graduat d’ESO per un 19,3 % de les noies).
L’enquesta del CIIMU ens permet aproximar-nos a la relació entre
la repetició de l’alumnat a l’ESO i el nivell d’estudis de la mare.
Així creuant la variable haver repetit algun curs a l’ESO amb el
nivell d’estudis de la mare s’observen algunes diferències. Un
12,0% dels alumnes, la mare dels quals no té el graduat escolar,
ha repetit una vegada un curs de l’ESO, per un 2,6% dels
alumnes, la mare dels quals té estudis universitaris (vegeu figura
107).
Figura 107. Alumnes que han repetit l’ESO (12-16 anys)
segons el nivell d’estudis de la mare. Catalunya, 2006.
88,0%
12,0%
0,0%
89,1%
10,5%
0,4%
94,0%
5,8%
0,2%
93,6%
6,3%
0,2%
96,9%
2,6%
0,4%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
M ai
Ha repetit una vegada
Ha repetit dues
vegades
Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris
Formació professional Estudis universitaris
Font: Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància, 2006.
Segons el nivell d’estudis de la mare, també s’observen algunes
diferències alhora de fer faltes injustificades a classe. El 10,0%
dels alumnes, la mare dels quals no té el graduat escolar,
reconeixen absentar-se sempre o molt sovint, pel 4,1% dels
alumnes, la mare dels quals té estudis universitaris (vegeu figura
108).

Pàg. 42
PLA DIRECTOR
Figura 108. Alumnes que fan faltes injustificades a classe
a l’ESO segons el nivell d’estudis de la mare. Catalunya,
2006.
10,0%
29,4%
46,9%
13,8%
6,4%
24,0%
53,0%
16,6%
4,6%
17,9%
52,8%
24,6%
6,3%
19,9%
50,2%
23,7%
4,1%
16,3%
56,5%
23,2%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Sempre o molt sovint
Bastant sovint
Alguna vegada
M ai o gairebé mai
Segons el nivell educatiu de la mare, també s’observen
diferències pel que fa a les expectatives dels alumnes que estan
cursant l’ESO. El 46,4% dels alumnes, la mare dels quals no té
estudis, tenen l’expectativa de cursar una carrera universitària
davant del 83,4% dels alumnes, la mare dels quals té estudis
universitaris. En el mateix sentit, el 12,4% dels alumnes, la
mare dels quals no té estudis, consideren que deixaran
d’estudiar un cop hagin obtingut el graduat escolar, enfront del
0,4% dels alumnes, la mare dels quals té estudis universitaris
(vegeu figura 109).
Figura 109. Expectatives educatives dels alumnes de
l’ESO (12-16 anys) segons el nivell d’estudis de la mare.
Catalunya, 2006.
0,7%
12,4%
19,6%
4,6%
46,4%
1,3%
15,0%
1,1%
5,7%
15,5%
6,8%
56,4%
1,2%
13,3%
0,5%
1,0%
8,5%
6,3%
70,5%
1,2%
12,0%
0,2%
3,6%
11,1%
5,6%
67,2%
1,9%
10,4%
0,0%
0,4%
4,1%
2,5%
83,4%
1,6%
8,0%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
No em trauré el graduat en ESO
Em trauré el graduat en ESO i deixaré
d'estudiar
Faré un cicle formatiu de formació
professional
Deixaré els estudis quan acabi el batxillerat
Faré una carrera universitària
Faré una altra cosa
No ho sé
10.5. Població amb discapacitat
De les 20.666 persones d’entre 0 i 21 anys amb algun grau
d’afectació igual o superior al 33%, el 66,8% tenen un grau
d’afectació d’entre el 33% i el 64%; el 14,8% tenen entre el
65% i el 74%, i el 18,4% el tenen de més del 75%. Per sexe
s’observa que hi ha més nois que noies amb un grau d’afectació
igual o superior al 33% (61,6% són nois i 38,4% són noies)
(vegeu figura 110).
Figura 110. Persones d’entre 0 i 21 anys amb discapacitat,
segons grau de discapacitat i segons sexe. Catalunya,
2007.
68,1%
14,4%
17,5%
64,8%
15,3%
19,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
Del 33%al 64% Del 65%al 74% M és del 75%
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut Català d’Assistència i
Serveis Socials. Cens de persones valorades amb discapacitat.
10.6. Salut percebuda
Hi ha un 2,9% de persones d’entre 7 i 14 anys que tenen una
salut percebuda dolenta o regular. Segons la classe social, no
s’observen diferències entre nois i noies. Però sí que hi ha
diferències entre les diferents classes socials, ja que tant en els
nois com en les noies, més del 50% dels que tenen una salut
percebuda dolenta o regular pertanyen a les classes socials IV i V
(vegeu figura 111).
Figura 111. Salut percebuda dolenta o regular en les
persones de 7 a 14 anys, segons classe social i segons
17,6%
26,2%
56,1%
17,4%
27,5%
55,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Nois Noies
Entre 0 i 17 anys, 41.487 persones van tenir problemes
relacionats amb la salut mental. El 21,9% dels diagnòstics foren
de reacció d’adaptació, seguits dels síndromes d’hipercinètica de
la infància (12,7%) i dels trastorns de la infància (11,6%).
Hi ha diferències per sexe en síndrome d’hipercinètica de la
infància (17,1% els nois i 6,0% les noies) i en trastorns neuròtics
(12,6% les noies i 7,5% els nois) (vegeu figura 112).

Pàg. 43
PLA DIRECTOR
Figura 112. Distribució de les deu categories
diagnòstiques més freqüents (segons la CIM-9-MC) en
persones d’entre 0 i 17 anys a les consultes ambulatòries
psiquiàtriques, segons sexe. Catalunya, 2007.
19,4%
17,1%
11,3%
7,5%
6,4%
7,6%
6,6%
4,5%
3,9%
1,0%
14,7%
25,8%
6,0%
12,1%
12,6%
10,8%
4,8%
4,4%
3,5%
1,5%
1,8%
16,9%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Reacció d'adapt ació
Síndrome hipercinèt ica de la inf ància
Transt ornsde la inf ància
Transtornsneuròt ics
Sí mptomesi sí ndromesespecials,no classif icat s
Transt ornde la conducta no classif icat
Ret ardsespecí f icsdel desenvolupament
Transt ornsde personalit at
Psicosisoriginadesen la inf ància
Psicosisafect ives
Alt res
Nois Noies
10.7. Consum de tabac, alcohol i drogues il—legals
No hi ha diferències en el percentatge de bevedors de risc
segons la classe social en aquesta franja d’edat. No obstant
això, els nois són bevedors de risc en major proporció que les
noies en totes les classes socials (vegeu figura 113).
Figura 113. Persones d’entre 15 i 21 anys bevedores de
risc, segons classe social i segons sexe. Catalunya, 2006.
13,0%
14,6%
13,3%
7,1%
3,0%
5,3%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Enquesta de salut de Catalunya, 2006
Respecte al consum diari de tabac, no hi ha diferències ni per
classe social ni per sexe. Així, el 26,1% de persones d’entre 15 i
21 anys de les classes socials I i II són fumadors diaris, davant
del 25,9% de les classes IV i V (vegeu figura 114).
Figura 114. Persones d’entre 15 i 21 anys fumadores
diàries de tabac, segons classe social i segons sexe.
Catalunya, 2006.
24,5%
31,3%
25,3%
27,8%
30,6%
26,7%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Classe I i II Classe III Classe IV i V
Nois Noies
El consum de marihuana presenta diferències per classe social i
sexe. Els nois i noies d’entre 15 i 21 anys de les classes I i II
consumeixen marihuana en major proporció que els de les classes
IV i V; de la mateixa manera, els nois són més consumidors de
marihuana que les noies. Així, el 23,8% de les persones de
classes I i II són consumidores de marihuana enfront del 15,5%
de les persones de les classes IV i V (vegeu figura 115).
Figura 115. Persones d’entre 15 i 21 anys consumidores de
marihuana durant la darrera setmana, segons classe social
i segons sexe. Catalunya, 2006.
28,0%
18,6%
20,2%
19,3%
18,3%
10,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Nois Noies
10.8. Interrupcions voluntàries de l’embaràs
Durant els anys 2005 i 2006, es van dur a terme a Catalunya
7.914 interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). S’observa que
a mesura que augmenta l’edat de les noies augmenta el nombre
d’IVE efectuades: el 22,9% d’IVE corresponen a noies menors de
18 anys (entre 12 i 17 anys) (vegeu figura 116).

Pàg. 44
PLA DIRECTOR
Figura 116. Distribució de les interrupcions voluntàries
de l’embaràs a Catalunya en noies d’entre 9 i 21 anys,
segons edat. Catalunya, 2005-2006.
1,1%
3,7%
7,5%
10,3%
0,0%
0,0%
0,0%
0,1% 0,2%
22,3%
16,2%
18,8%
19,9%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
9anys 10anys 11anys 12anys 13anys 14anys 15anys 16anys 17anys 18anys 19anys 20anys 21anys
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos Sanitaris.
Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. 2005-2006.
El 68,3% d’IVE’s correspon a noies de nacionalitat espanyola,
mentre que el 31,7% corresponen a noies de nacionalitat
estrangera. Entre les noies estrangeres, les que provenen de
l’Amèrica del Sud són les més freqüents (16,9%), seguides de
les d’Europa que no pertanyen a la UE (5,4% ) i de les del
Magrib (2,9) (vegeu figura 117).
Figura 117. Distribució de les interrupcions voluntàries
de l’embaràs a Catalunya en noies d’entre 9 i 21 anys,
segons grans grups de zona d’origen. Catalunya, 2005-
2006.
68,3%
1,1%
5,4%
0,9%
2,9%
0,1%
2,8%
16,9%
0,6%
0,1%
0,0%
0% 20% 40% 60% 80%
No estrangeres
Unió Europea
Resta d'Europa
Resta d'África
M agrib
Amèrica del Nord
Amèrica Central
Amèrica del Sud
Àsia
Sud-est asiàtic
Oceania
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos Sanitaris.
Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. 2005-
2006.
10.9. Comportaments de risc
El Panel de Famílies i Infància ha calculat un índex de proclivitat
al risc i comportament asocial del grup d’iguals al qual pertany
l’adolescent, que captura les respostes dels entrevistats/des a
set preguntes sobre característiques dels seus amics o amigues.
Segons aquest índex de proclivitat al risc el 36,9% dels
adolescents, que pertanyen a un grup d’iguals, tenen una baixa
proclivitat als comportaments de risc o asocials. El 34,7%
pertanyen a un grup d’iguals que té una proclivitat mitjana en la
realització de conductes de risc o asocials, mentre que el 28,4%
dels i les adolescents tenen un grup d’amics amb una proclivitat
alta de realització de conductes de risc o asocials.
Segons sexe s’observa que hi ha un percentatge més alt de noies,
el seu grup d’iguals té una proclivitat baixa als comportaments de
risc o asocials (el 38,8% de les noies per un 34,3% dels nois)
mentre que els grups d’iguals dels nois tenen una proclivitat als
comportaments de risc o asocials mitjà i alt una mica superior a
les noies (vegeu figura 118).
Figura 118. Distribució de la proclivitat al risc o
comportament asocial del grup d’iguals al qual pertany una
persona entre 12 i 16 anys segons sexe. Catalunya, 2006.
34,3%
36,4%
29,2%
38,8%
33,4%
27,8%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
Proclivitat baixa Proclivitat mitja Proclivitat alta
Nois Noies
2006.
Alhora el Panel de Famílies i Infància ha construit també un índex
que calcula la permissivitat dels pares mitjançant una bateria de
preguntes sobre limitacions i prohibicions que s’imposen a casa
(horaris d’estudi, de tornada a casa, hora d’anar a dormir, ús de la
televisió, alimentació, amics i roba que pot posar-se).
D’aquesta manera, s’observa que més del 30% dels i les
adolescents tenen una permissivitat alta per part dels seus
familiars mentre que el 13% té una permissivitat baixa. Alhora no
s’observen diferències segons sexe (vegeu figura 119).
Figura 119. Distribució dels/les adolescents entre 12 i 16
anys segons la permissivitat familiar i segons sexe.
Catalunya, 2006.
13,0%
56,0%
31,0%
12,9%
55,0%
32,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Permissivitat baixa Permissivitat mitjana Permissivitat alta
Nois Noies
Font:Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància,
2006.
La proporció de persones de 12 a 16 anys que incorren en
comportaments asocials augmenta considerablement entre aquells
nois i noies els amics i amigues dels quals tenen major proclivitat
en la realització d’aquestes conductes. Així, per exemple, fan
botellón el 58,0% dels adolescents que pertanyen a un grup de
proclivitat alta, davant del 4,0% dels adolescents que pertanyen a

Pàg. 45
PLA DIRECTOR
un grup de proclivitat baixa. Mentre que pujar a un ciclomotor
sense casc ho han fet el 47,0% dels adolescents que pertanyen
a un grup de proclivitat alta, pel 13% dels que pertanyen a un
grup de proclivitat baixa (vegeu figura 120).
Figura 120. Percentatge de realització de comportaments
de risc i tendències asocials dels adolescents de 12 a 16
anys segons la proclivitat del seu grup d’iguals.
Catalunya, 2006.
47,0%
37,0%
8,0%
19,0%
35,0%
12,0%
26,0%
58,0%
39,0%
27,0%
28,0%
20,0%
1,0%
9,0%
14,0%
6,0%
12,0%
23,0%
11,0%
6,0%
11,0%
0,0%
4,0%
4,0%
2,0%
4,0%
4,0%
1,0%
2,0%
13,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Pujar aunciclomotor sense
casc
Conduir unciclomotor sense
per mís deconduir
Conduir unciclomotor despr és
d'haver begut alcohol
Por tar asobr eunganivet o
navalla
Robar enunabotigaocentr e
comer cial
Robar auncompany/ aal'escola
Destr uir mobiliar i ur bà
Fer "botellón"
Embor r atxar -seenel dar r er
mes
Fumar enladar r er asetmana
Proclivitat alt a Proclivit at mit jana Proclivit at baixa
Font:Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i
Infància, 2006.
Segons la permissivitat dels pares i mares, es troben
diferències: com més permissivitat del pare i la mare, més
comportaments asocials i de risc hi ha per part dels
adolescents. Així, per exemple, emborratxar-se en el darrer
més declaren haver-ho fet el 25,0% dels adolescents de famílies
amb permissivitat alta, enfront del 7,0% de famílies amb
permissivitat baixa. De la mateixa manera, el 37,0% dels
adolescents que viuen en famílies de permissivitat alta afirmen
haver fet botellón, pel 15,0% dels adolescents de famílies de
permissivitat baixa (vegeu figura 121).
Figura 121. Percentatge de realització de comportaments
de risc i tendències asocials dels adolescents de 13 a 16
anys, segons permissivitat familiar. Catalunya, 2006.
35%
25%
5%
14%
23%
7%
15%
37%
25%
15%
26%
21%
2%
9%
14%
6%
12%
22%
12%
8%
17%
15%
1%
6%
12%
5%
10%
15%
7%
6%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
Pujar aunciclomotor sensecasc
Conduir unciclomotor sense
permís deconduir
Conduir unciclomotor despr és
d'haver begut alcohol
Por tar asobreunganivet o
navalla
Robar enunabotigaocentre
comercial
Robar auncompany/ aal'escola
Destr uir mobiliar i ur bà
Fer " botellón"
Embor r atxar -seenel dar r er
mes
Fumar enladarr er asetmana
Permissivitat alta Permissivitat mitjana Permissivitat baixa
Font:.Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància,
2006.
El 7,2% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys afirmen haver estat
pressionats alguna vegada pels seus amics a fumar tabac, el 2,9%
a provar marihuana o altres drogues i el 7,1% a consumir
begudes alcohòliques. Els nois es veuen en major mesura
pressionats a fumar tabac, provar marihuana i/o consumir
begudes alcohòliques que les noies. Així, per exemple, la pressió
respecte a fumar és del 8,8% en els nois i del 6,0% en les noies
(vegeu figura 122).
Figura 122. Accions que adolescents d’entre 12 i 16 anys
s'han vist pressionats a fer alguna vegada per quedar bé
davant dels seus amics o companys segons sexe.
Catalunya, 2006.
8,8%
3,9%
8,8%
6,0%
2,1%
5,7%
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
8%
9%
10%
Fumar tabac Provar marihuana o altres
drogues
Prendre begudes
alcohòliques
Nois Noies
2006.

Pàg. 46
PLA DIRECTOR
10.10. Persones detingudes i detencions
L’any 2007 hi van haver 18.132 detinguts entre persones de 14
i 21 anys, 6.635 d’aquests detinguts tenien entre 14 i 17 anys
(36,6%) i els 11.497 restants tenien edats compreses entre 18 i
21 anys (63,4%). El nombre de nois detinguts es major que el
de noies. Per exemple, en el grup d’edat entre 18 i 21 anys hi
ha 9.309 nois detinguts (81,0%) per 2.188 noies detingudes
Figura 123. Nombre de detencions, segons grups d’edat
(14-17 anys i 18-21 anys) i segons sexe. Catalunya,
2007.
1.497
2.188
5.138
9.309
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
De 14 a 17 anys De 18 a 21anys
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Secretaria de Seguretat. Gabinet de Seguretat.
Segons la nacionalitat de la persona detinguda, les detencions
efectuades entre les persones de 14 a 17 anys són
majoritàriament de nacionalitat espanyola (65,5%), de països
que pertanyen a l’Amèrica Central i del Sud (11,3%) i del
Magrib (10,2%). Alhora, les nacionalitats amb un menor
percentatge de detencions són les que provenen de països de la
resta d’Àfrica (1,1%), Àsia i Oceania (1,0%) i Amèrica del Nord
(0,2%).
Segons sexe, s’observa que les majors diferencies les trobem en
les detencions de nacionalitat magrebina on el 92,2% de les
detencions són a nois per un 7,8% a noies. Entre les persones
detingudes de l’Amèrica central i del Sud el 76,8% són nois per
un 23,2% que són noies. Finalment entre les persones de
nacionalitat espanyola, el 75,4% són detencions a nois i el
24,6% són detencions efectuades a noies (vegeu figura 124).
Figura 124. Detencions realitzades segons nacionalitat i
sexe del detingut en el grup d’edat entre 14 i 17 anys.
Catalunya, 2007.
113
277
116
561
59
605
3189
23
1037
10
57
56
11
169
1
7
41
121
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500
No consta
Resta d'Europa
UE-25
Àsia i Oceania
Amèrica del Nord
Amèrica Central i del Sud
Resta d'Àfrica
M agreb
Espanya
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Segons fet delictiu, s’observa que tant el nombre de detencions
per delictes com per faltes penals són majors en els nois que en
les noies en els dos grups d’edat estudiats (de 14 a 17 anys i de
18 a 21 anys). Alhora s’observa com en les noies, el nombre de
detencions per faltes penals es superior a les detencions per
delictes. Per exemple en les noies entre 14 i 17 anys hi ha hagut
1.503 detencions per faltes penals (71,4%) i 602 detencions per
delictes (28,6%) (vegeu figura 125).
Figura 125. Nombre de detencions segons tipologia del
delicte, segons grup d’edat (14-17 anys i 18-21 anys) i
Font: Elaboració SIA. Departament Interior, Relacions Institucionals i Participació. Secretaria de
Seguretat. Gabinet de Seguretat.
10.11. Justícia Juvenil
Gairebé el 70% de les persones d’entre 14 i 23 anys que han
tingut algun tipus de contacte amb la Justícia Juvenil se situen en
la franja d’edat de 16 a 18 anys. L’edat en què hi ha un major
contacte amb la Justícia Juvenil és als 17 anys (31,4‰).
Hi ha diferències per sexe: els nois tenen major contacte amb la
Justícia Juvenil que les noies (50,0‰ els nois per 11,4‰ les
noies) (vegeu figura 126).
9067
5635
602
1503
3266
4520
1848
1408
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
Delictes Faltes penals Delictes Faltes penals
Noi Noia
14 a 17 anys 18 a 21 anys
9067
5635
602
1503
3266
4520
1848
1408
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
Noi Noia

Pàg. 47
PLA DIRECTOR
Figura 126. Taxes de contacte amb la Justícia Juvenil, de
persones entre 14 i 23 anys, segons edat i segons sexe.
Catalunya, 2007.
113
277
116
561
59
605
3189
23
1037
10
57
56
11
169
1
7
41
121
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500
No consta
Resta d'Europa
UE-25
Àsia i Oceania
Amèrica del Nord
Resta d'Àfrica
M agreb
Espanya
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Departament de Justícia. Secretaria de Serveis Penitenciaris,
Rehabilitació i Justícia Juvenil. Àrea de Planificació i Projectes Estratègics.
Segons la distribució territorial dels contactes amb la Justícia
Juvenil, el Barcelonès és la comarca on se’n registren més amb
el 32,9% del total de contactes. Darrera se situen les
comarques del Vallès Occidental (10,6%) i el Baix Llobregat
Figura 127. Percentatge de la distribució dels contactes
amb la justícia juvenil de la població entre 14 i 23 anys.,
segons comarca. Catalunya, 2006.
Del 0,0% al 0,3%
Del 0,4% al 0,7%
Del 0,8% al 2,3%
Del 2,4% al 32,9%
Segons la distribució territorial dels contactes amb la justícia
juvenil, el Berguedà és la comarca on s’hi registren més
contactes (15,2‰), seguida del Segrià (12,0‰) i la Noguera
(11,8‰). Les comarques que registren menys contactes són: el
Priorat (2,2‰), la Cerdanya (2,3‰) i l’Alta Ribagorça (2,4‰)
(vegeu figura 128).
Figura 128. Distribució dels contactes amb la Justícia
Juvenil entre 14 i 23 anys, segons comarca. Taxes per cada
1.000 persones d’entre 14 i 23 anys. Catalunya, 2006.
De 2,2‰ a 6,0‰
De 6,1‰ a 8,2‰
De 8,3‰ a 10,0‰
De 10,1‰ a 15,2‰
El 39,9% del total de contactes amb la Justícia Juvenil de la
població entre 15 i 19 anys estrangera a Catalunya es concentra a
la comarca del Barcelonès, seguit del Vallès Occidental (9,4%) i
del Baix Llobregat (7,1%) (vegeu figura 129).
Figura 129. Percentatge de la distribució dels contactes
amb la Justícia Juvenil de la població estrangera entre 15 i
19 anys, segons comarca. Catalunya, 2006
Del 0,0% al 0,16%
Del 0,17% al 0,57%
Del 0,58% al 2,10%
Del 2,11% al 39,92%
La Garrotxa és la comarca on es registren més contactes amb la
Justícia Juvenil per part de la població estrangera d’entre 15 i 19
anys (125,0 contactes per cada mil persones estrangeres),
seguida de les Garrigues (78,7‰) i el Berguedà (62,0‰).

Pàg. 48
PLA DIRECTOR
Hi ha cinc comarques en què l’any 2006 no es va registrar cap
contacte amb la justícia juvenil per part de la població
estrangera d’entre 15 i 19 anys: el Priorat, el Pallars Jussà, el
Gironès, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça (vegeu figura 130).
Figura 130. Distribució dels contactes amb Justícia
Juvenil per part de persones estrangeres d’entre 15 i 19
anys, segons comarca. Taxes per cada 1.000 persones
d’entre 15 i 19 anys. Catalunya, 2006.
Del 0,0% a l’11,8%
De l’ 11,9% al 19,9%
Del 20,0% al 31,0%
Del 31,1% al 125,0%
Els nois estrangers han tingut molts més contactes amb la
Justícia Juvenil que les noies. Concretament, el 66,5‰ de nois
estrangers d’entre 15 i 19 anys han tingut algun contacte amb
la Justícia Juvenil, davant del 8,9‰ de noies estrangeres de la
mateixa edat (vegeu figura 131).
Figura 131. Taxes de contactes amb la Justícia Juvenil, de
persones d’entre 15 i 19 anys de nacionalitat estrangera,
66,5
8,9
38,9
0
10
20
30
40
50
60
70
Nois Noies Total
L’any 2007, el 28,9% de les resolucions judicials aplicades a
nois i noies d’entre 14 i 23 anys són de sobreseïment lliure
(molts d’aquests nois i noies han participat en programes de
mediació), seguit de les resolucions judicials de llibertat vigilada
(17,1%) i de les resolucions de sobreseïment prescripcional
(10,3%) i les resolucions de prestacions en benefici de la
comunitat (10,3%) (vegeu figura 132).
Figura 132. Contingut de les resolucions judicials en
persones d’entre 14 i 23 anys. Catalunya, 2007.
5,9%
2,5%
28,9%
10,3%
6,5%
0,0%
4,9%
4,2%
0,1%
1,2%
0,4%
0,1%
0,1%
17,1%
2,2%
1,6%
1,2%
1,9%
10,3%
0,3%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
Absol uci ó
Amonestaci ó
Sobr eseïment l l i ur e
Sobr eseïment pr escr i pci onal
Sobr eseïment pr ovi si onal
Inter nament en r ègi m ober t
Inter nament en r ègi msemi ober t
Inter nament en r ègi m tancat
Inter nament en centr e
Inter nament de cap de setmana
Inter nament ter apèuti c
Assi stènci a a centr e de di a
Convi vènci a amb al tr es per sones, f amíl i a o gr up educati u
Ll i ber tat vi gi l ada
Ll i ber tat vi gi l ada amb r egl es de conducta i mposades pel j utge
Règi m d'i nter nament amb l l i ber tat vi gi l ada
Per manènci a de cap de setmana en domi ci l i
Real i tzaci ó de tasques soci oeducati ves
Pr estaci ons en benef i ci de l a comuni tat
T r actament ter apèuti c ambul ator i
L’any 2007 a Catalunya hi ha 396 joves empresonats d’entre 18 i
21 anys (13,5 joves empresonats per cada 10.000 joves de la
mateixa franja d’edat). Des de l’any 2002 fins a l’any 2007,
s’observa un augment dels joves de 18 a 21 anys empresonats
(vegeu figura 133).
Hi ha diferències segons sexe: els nois d’entre 18 i 21 anys
empresonats representen sempre més del 90% del total; l’any
2007 els nois representen el 94,7% del total de joves
empresonats i les noies el 5,3% restant.

Pàg. 49
PLA DIRECTOR
Figura 133. Persones d’entre 18 i 21 anys ingressades a
presons a desembre de cada any segons sexe. Taxa per
cada 10.000 persones entre 18 i 21 anys. Catalunya,
2002-2007.
25,0
1,5
22,9
20,621,3
18,5
17,8
1,82,01,71,71,9
13,5
10,1 10,3
11,7 11,5
12,6
0
5
10
15
20
25
30
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nois Noies Total
Segons la nacionalitat dels joves de 18 a 21 anys empresonats
en el període que va de 2002 fins a 2007, s’observa en tots els
anys que el pes dels estrangers se situa al voltant del 60%,
mentre que el pes dels de nacionalitat espanyola representa
prop del 40%. L’any 2007, el pes dels estrangers empresonats
se situa en el 63,1%, mentre que el dels espanyols
empresonats representa el 36,9% restant (vegeu figura 134).
Figura 134. Evolució dels joves empresonats de 18 a 21
anys segons nacionalitat. Catalunya, 2002-2007.
36,9%
40,5%
35,0%
37,2%
39,9%
41,5%
63,1%
58,5%
60,1%
62,8%
65,0%
59,5%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
60%
65%
70%
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Nacionalitat espanyols Altres nacionalitats
10.11. Víctimes de delictes i/o faltes penals
El nombre total de víctimes entre 14 i 21 anys per algun tipus
de delicte va ser de 30.923 persones, 8.462 tenien entre 14 i 17
anys i 22.461 tenien entre 18 i 21 anys. Hi ha poques
diferencies segons sexe pel que fa al nombre de víctimes, si bé,
en el grup d’edat entre 14 i 17 anys hi ha més nois víctimes que
noies víctimes i, en canvi, en el grup d’edat entre 18 i 21 hi ha
més noies víctimes que nois víctimes (vegeu figura 135).
Figura 135. Nombre de víctimes de delicte o de faltes
penals, segons grup d’edat i segons sexe. Catalunya, 2007.
4.103
11.749
10.712
4.359
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
De 14 a 17 anys De 18 a 21anys
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Registre Departament Interior, Relacions institucions i Participació.
Si observem les víctimes entre 14 i 17 anys segons la nacionalitat,
aquestes són majoritàriament de nacionalitat espanyola (73,7%),
de països de la UE-25 (12,0%) i de nacionalitats pertanyents a la
zona d’Amèrica Central i del Sud (7,2%). Alhora, les nacionalitats
amb menor percentatge de vícitimes són les nacionalitats
pertanyents a les zones d’Àsia i Oceania (0,9%), Amèrica del
Nord (0,4%) i Resta d’Àfrica (0,4%).
Segons sexe, el 65,3% de les víctimes de persones magrebines
són nois mentre que el 34,7% són noies. Pel que fa a les víctimes
de nacionalitat espanyola, el 54,2% són nois i el 45,8% són noies.
Entre les víctimes de les persones provinents de la UE-25, en
canvi, el 61,0% són noies i el 39,0% són nois (vegeu figura 136).
Figura 136. Víctimes de delictes o de faltes penals, segons
nacionalitat per grans grups d’origen i segons sexe del
detingut en el grup d’edat entre 14 i 17 anys. Catalunya,
2007.
31
64
397
278
18
136
3373
35
2841
11
41
72
17
333
20
31
619
118
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500
No consta
Resta d'Europa
UE-25
Àsia i Oceania
Amèrica del Nord
Resta d'Àfrica
M agreb
Espanya
Nois Noies
Si observem les víctimes entre 18 i 21 anys segons la nacionalitat,
aquestes són majoritàriament de nacionalitat espanyola (60,9%),
de països de la UE-25 (18,7%) i de nacionalitats pertanyents a
Amèrica Central i del Sud (7,7%). Alhora, les nacionalitats amb
menor percentatge són les nacionalitats pertanyents a Àsia i
Oceania (2,5%), Amèrica del Nord (2,2%) i Resta d’Àfrica (0,7%).
Segons sexe, el 50,7% de les víctimes de nacionalitat espanyola
són nois i el 49,3% són noies, mentre que entre les víctimes entre

Pàg. 50
PLA DIRECTOR
les persones de la UE-25 el 57,3% són noies i el 42,7% són
nois. Finalment, entre les víctimes de persones provinents de
l’Amèrica Central o del Sud, el 58,4% són noies i el 41,6%, són
nois (vegeu figura 137).
Figura 137. Víctimes de delictes o de faltes penals,
segons nacionalitat per grans grups d’origen i segons
sexe del detingut en el grup d’edat entre 18 i 21 anys.
Catalunya, 2007.
94
260
1782
716
84
416
6882
93
6686
130
283
310
61
1006
350
263
2393
461
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
No consta
Resta d'Europa
UE-25
Àsia i Oceania
Amèrica del Nord
Resta d'Àfrica
M agreb
Espanya
Nois Noies
Font: Elaboració SIA. Registre Departament Interior, Relacions institucions i
Participació. Secretaria de Seguretat . Gabinet de Seguretat.
S’observa com tant el nombre de víctimes per delictes com per
faltes penals són majors en el grup d’edat entre 18 i 21 anys
que els d’edat entre 14 i 17 anys. Tanmateix s’observa que en
el grup d’edat de 18 a 21 anys hi ha més noies que nois que
han estat víctimes (13.189 noies per 12.131 nois) (vegeu figura
138).
Figura 138. Nombre de víctimes segons tipologia del
delicte, segons grup d’edat (14-17 i 18-21 anys) i segons
5907
6224
2155
2547
2788
2186
6213
6976
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
Noi Noia
5907
6224
2155
2547
2788
2186
6213
6976
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
Noi Noia
Font: Elaboració SIA. Registre Departament Interior, Relacions institucions i
Participació. Secretaria de Seguretat. Gabinet de Seguretat.
Segons comarca, la distribució de les taxes de víctimes en el
grup d’edat entre 14 i 17 anys (llevat de les comarques de la
província de Tarragona) s’observa com la Vall d’Aran (9,5‰), el
Pallars Jussà (10,1‰) i la Segarra (10,3‰) són les comarques
que presenten les menors taxes de víctimes; mentre que la
Selva (72,2‰), el Barcelonès (48,5‰) i la Cerdanya (40,2‰)
són les comarques que presenten les majors taxes (vegeu
figura 139).
Figura 139. Taxes de víctimes entre 14 i 17 anys segons
comarca. 2007.
Entre 9,5 ‰ i 16,9‰
Entre 17,0 ‰ i 25,0 ‰
Entre 25,1 ‰ i 72,2 ‰
Comarques on a finals de 2007 no s’ha efectuat
el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra
Font: Elaboració SIA. Registre Departament Interior, Relacions Institucionals i
Participació. Secretaria de Seguretat. Gabinet de Seguretat.
Segons comarca, la distribució de les taxes de víctimes en el grup
d’edat entre 18 i 21 anys (llevat de les comarques de la província
de Tarragona) s’observa que el Pallars Jussà (23,7‰), el
Berguedà (27,3‰) i la Noguera (30,3‰) són les comarques que
presenten les menors taxes de víctimes mentre que la Selva
(239,9‰), el Barcelonès (239,7‰) i l’Alt Empordà (100,2‰)
són les comarques que presenten les majors taxes (vegeu figura
140).
Figura 140. Taxes de víctimes entre 18 i 21 anys segons
comarca. 2007.
Entre 23,7 ‰ i 38,3‰
Entre 38,4 ‰ i 73,5 ‰
Entre 73,6 ‰ i 239,9 ‰
Comarques on a finals de 2007 no s’ha efectuat
el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra
Secretaria de Seguretat . Gabinet de Seguretat.

Pàg. 51
PLA DIRECTOR
10.12. Percepció de les agressions que pateixen
El 40,9% dels i les adolescents entre 12 i 18 anys consideren
que les persones de la seva edat pateixen agressions
(amenaces de paraula, bufetades, cops, empentes, etc.),
això sí, poques vegades (sí, però poques vegades). El 34,5%
dels i les adolescents consideren que les persones entre 12 i 18
anys pateixen agressions força vegades (sí, força vegades).
Mentre que el 15,0% dels i les adolescents d’aquesta franja
d’edat consideren que les persones de la seva edat no pateixen
agressions mai o gairebé mai (no, mai o gairebé mai).
Segons sexe, els nois entre 12 i 18 anys tenen una menor
percepció que les noies de que les persones de la seva edat
pateixin agressions. En aquest sentit, el 17,7% dels nois
consideren que les persones de la seva edat no pateixen
agressions mai o gairebé mai per un 12,4% de les noies. Les
noies d’aquesta franja d’edat, en canvi, consideren en major
mesura que els nois, que la gent de la seva edat pateix
agressions força vegades (el 39,6% de les noies considera que
les persones de la seva edat pateix agressions força vegades
per un 29,3% dels nois) (vegeu figura 141).
Figura 141. Percepció de que les persones d’entre 12 i 18
anys pateixin agressions segons els propis adolescents i
29,3%
7,4%
1,5%
12,4%
37,8%
44,1%
17,7%
9,1%
39,6%
1,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
No, mai o
gairebé mai
Sí, però poques
vegades
Sí, força
vegades
Sí, moltes
vegades
Ns/Nc
Nois Noies
Departament d’Educació. Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya.
2005-2006
En la percepció de que els i les adolescents entre 12 i 18 anys
pateixin agressions segons grup d’edat s’observen algunes
diferències. Els nois i noies del grup d’edat de 12 a 14 anys
considera en major mesura que la resta d’adolescents, que les
persones de la seva edat no pateixen agressions mai o gairebé
mai (el 18,9% de les persones entre 12 i 14 anys per un 10,2%
de les persones de 15 i 16 anys i un 5,9% de les persones de
17 i 18 anys). En canvi, les persones de 16 i 17 anys i les
persones de 17 i 18 anys, consideren més que les persones de
12 a 14 anys, que els nois i noies de la seva edat pateixen
agressions força vegades (al voltant del 40% de les persones
entre 15, 16, 17 i 18 anys consideren que les persones de la
seva edat pateixen agressions força vegades pel 29,9% de les
persones entre 12 i 14 anys) (vegeu figura 142).
Figura 142. Percepció de les persones de 12 a 18 anys, que
la gent de la mateixa edat pateixi agressions segons els
propis adolescents, segons grups d'edat. Catalunya, 2006.
29,9%
8,4%
1,5%
10,2%
39,6%
5,9%
9,8%
1,6%
18,9%
41,3%
1,5%
40,3%
8,4%
40,9%41,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
No, mai o
gairebé mai
Sí, però poques
vegades
Sí, força
vegades
Sí, moltes
vegades
Ns/Nc
De 12 a 14 anys De 15 a 16 anys De 17 a 18 anys
2005-2006
L’àmbit on els i les adolescents de 12 a 18 anys consideren que la
gent de la seva edat pateix força o moltes agressions és la
discoteca. Aquesta és la percepció de més de la meitat dels
adolescents d’aquestes edats.
Segons sexe, s’observa que les noies consideren més que els nois
que les persones de la seva edat pateixen força o moltes vegades
agressions en tots els àmbits considerats. I en aquest sentit
destaca que les noies consideren en un 14,9% que les persones
de la seva edat pateixen força o moltes agressions en les seves
relacions de parella per un 6,6% dels nois que ho considera
(vegeu figura 143).
Figura 143. Percepció de que les persones entre 12 i 18
anys pateixi força o moltes vegades agressions segons els
propis adolescents i segons sexe, en diferents àmbits.
Catalunya, 2006.
18,1%
8,9%
6,6%
6,1%
21,1%
59,3%
39,8%
53,0%
28,6%
29,0%
11,7%
14,9%
19,9%
11,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
A lesdiscot eques
A l'escola
Alscarrersdel lloc on vius
Ent re elsamics
Amb la parella
Amb elspares
A t ravésdel xat, correu
electrònic odel mòbil
Nois Noies
2005-2006
10.13. Percepció de les agressions sexuals que pateixen
El 39,7% dels adolescents considera que les persones de la seva
edat pateix agressions sexuals (fer comentaris molestos o
insultants de tipus sexual; assetjar-te, acostar-se't o
seguir-te de manera molesta, tocar-te contra la teva
voluntat amb una mica de força, tocar-te amb violència o
amenaces; violar-te; forçar-te a una relació sexual que no
desitjaves) encara que poques vegades (sí, però poques

Pàg. 52
PLA DIRECTOR
vegades). El 38,2% dels i les adolescents entre 12 i 18 anys
considera, en canvi, que les persones de la seva edat no
pateixen agressions sexuals mai o gairebé mai (no, mai o
gairebé mai).
Segons sexe hi ha diferències en la percepció de patir
agressions sexuals. D’aquesta manera, els nois consideren en
major mesura que les noies, que les persones de la seva edat
no pateixen agressions sexuals (el 46,2% dels nois per un
30,3% de les noies). En canvi, les noies consideren molt més
que els nois, que les persones de la seva edat pateixen
agressions sexuals força vegades (el 23,5% de les noies per un
9,1% dels nois) (vegeu figura 144).
Figura 144. Percepció de que les persones entre 12 i 18
anys pateixi agressions sexuals, segons els propis
adolescents i segons sexe. Catalunya, 2006.
9,1%
2,8% 2,6%
30,3%
40,0%
46,2%
39,3%
1,9%
23,5%
4,4%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
No, mai o
gairebé mai
Sí, però poques
vegades
Sí, força
vegades
Sí, moltes
vegades
No consta
Nois Noies
2005-2006
Segons l’edat s’observa que a mesura que aquesta augmenta
també augmenta la percepció de que els i les adolescents
pateixen agressions sexuals. D’aquesta manera s’observa que el
44,4% de les persones d’entre 12 i 14 anys consideren que les
persones de la seva edat no pateixen mai o gairebé mai
agressions sexuals per un 16,2% de les persones entre 17 i 18
anys. A la inversa, el 21,4% de les persones de 17 i 18 anys
considera que els i les adolescents d’aquestes edats pateixen
agressions sexuals força vegades per un 13,1% de les persones
d’entre 12 i 14 anys (vegeu figura 145).
Figura 145. Percepció de que els adolescents d’entre 12 i
18 anys pateixi agressions sexuals segons els propis
adolescents i segons grups d'edat. Catalunya, 2006.
13,1%
4,7%
2,6%
43,2%
35,1%
44,4%
34,8%
2,5%
17,2%
2,3%
16,2%
4,9%
3,5%
53,9%
21,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
No, mai o
gairebé mai
Sí, però poques
vegades
Sí, força
vegades
Sí, moltes
vegades
No consta
2005-2006
Els i les adolescents que consideren que les persones de la seva
edat pateixen força o moltes agressions sexuals, creuen que el
principal àmbit on es donen aquestes agressions sexuals és la
discoteca (48,8%). El 30,1% dels i les adolescents opinen que
aquestes agressions sexuals es realitzen mitjançant l’ordinador
mentre que el 15,2% consideren que es donen mitjançant el
telèfon mòbil.
Segons sexe, s’observa que en tots els àmbits observats, les noies
consideren en major percentatge que els nois, que hi ha
agressions sexuals força o moltes vegades. Les majors diferències
en aquesta percepció les trobem mitjançant l’ordinador (12,8
punts de diferència) i a les discoteques (10,8 punts de diferència)
(vegeu figura 146).
Figura 146. Percepció de que les persones d’entre 12 i 18
anys pateixin força o moltes vegades agressions sexuals
segons els mateixos adolescents i segons sexe, en
diferents àmbits. Catalunya, 2006.
3,1%
6,8%
6,6%
23,7%
12,6%
3,8%
54,2%
9,6%
8,6%
43,4%
7,4%
5,4%
8,8%
36,5%
17,8%
4,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
A les discoteques
A l'escola
Als carrers del lloc on vius
Entre els companys i coneguts
Als transports públics
M itjançant l'ordinador
M itjançant el telèfon mòbil
En un altre lloc
Nois Noies
2005-2006

Pàg. 53
PLA DIRECTOR
10.14. Mutilació genital femenina
La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a
aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels
genitals externs femenins o d'altres agressions als òrgans
genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres,
amb finalitat no terapèutica.
A Catalunya, hi ha 5.336 noies d’entre 0 i 19 anys, l’origen de
les quals és algun dels països on es practica la mutilació genital
femenina i, en hipòtesi, són noies en risc de patir-la. El 13,4%
d’aquestes noies viuen a la comarca del Gironès. Per darrere se
situen les comarques del Barcelonès (12,5%), el Maresme
(11,8%), el Vallès Oriental (9,1%) i el Segrià (8,0%) (figura
147).
Figura 147. Població entre 0 i 19 anys amb risc de
mutilació genital femenina. Catalunya, agost de 2008.
De 0,00% a 0,06%
De 0,07% a 0,56%
De 0,57% a 2,68%
De 2,69% a 13,40%
Font: Elaboració SIA.Departament de Salut. Registre Central d’Assegurats (RCA).
2008.
10.15. La protecció a la infància i l’adolescència
L’any 2008, els menors en risc social assignats als equips
d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) estan
majoritàriament derivats per a estudi o en estudi (72,0%),
mentre que la resta estan en contenció en el nucli (28,0%)
(vegeu figura 148).
Des de 2004 fins a 2008, s’observa que han augmentat en 7,5
punts percentuals els casos derivats per a estudi o en estudi.
Figura 148. Infants i adolescents en situació de risc social
assignats als equips d’atenció a la infància i l’adolescència
(EAIA). Catalunya, 2004-2008.
72,0%
28,0%
70,9%
64,5% 66,2% 65,2%
29,1%
35,5%
33,8% 34,8%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
60%
65%
70%
75%
2004 2005 2006 2007 2008
Derivats per a estudi i en estudi Contenció en el nucli
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria d’Infància i
Adolescència.
A Catalunya, la taxa de menors amb expedient administratiu de
diligències prèvies, guarda o tutela per part de la DGAIA se situa
en 13,8 expedients per cada mil menors. Entre els nois, aquesta
taxa se situa en el 15,4‰, mentre que entre les noies se situa en
el 12,2‰.
Per tipus d’expedient, la taxa de tuteles respecte al total de
població menor de 18 anys se situa en el 4,5‰, mentre que la
taxa de diligències prèvies respecte al total de la població menor
de 18 anys se situa en el 9,1‰. Finalment, la taxa de guardes
respecte al total de la població menor de 18 anys se situa en el
0,2‰ (vegeu figura 149).
Figura 149. Persones menors de 18 anys amb expedient
obert a la DGAIA, segons el tipus d’expedient i segons el
sexe. Catalunya, juny de 2008.
4,9
0,3
10,6
4,0
0,2
8,0
0
2
4
6
8
10
12
Tutela Guarda DP
Nois Noies
Adolescència. Dades del Sistema d’Informació de la Infància i l’Adolescència (Sini@).
La incidència d’altes a la DGAIA a juny de 2008 és de 2,65 per
cada mil persones d’entre 0 i 17 anys. La incidència d’altes en
diligències prèvies és del 2,35‰ mentre que la incidència de
tuteles és del 0,30‰. Aquestes incidències, per sexe, presenten
unes lleugeres diferències: la incidència d’altes total de persones
d’entre 0 i 17 anys a la DGAIA és major en els nois que en les
noies (3,00 altes per cada mil nois per 2,30 altes per cada mil
noies).
La incidència de baixes de la DGAIA a juny de 2008 és de 0,81 per
cada mil persones d’entre 0 i 17 anys. La incidència de baixes en
diligències prèvies és de 0,50‰, mentre que la incidència de

Pàg. 54
PLA DIRECTOR
tuteles és de 0,30‰. Per sexe, s’observen algunes diferències:
la incidència de baixes total de la DGAIA és major entre els nois
que entre les noies (0,87 baixes per cada mil nois per 0,75
baixes per cada mil noies) (vegeu figura 150).
Figura 150. Incidència d’altes i de baixes de menors a la
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
per 1.000 menors, segons sexe i tipus. Catalunya, gener-
juny de 2008.
0,4
0,0
2,6
0,3
0,0
0,5
0,2
0,0
2,1
0,3
0,0
0,5
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
Tutela Guarda DP Tutela Guarda DP
Taxapoblacional(‰demenors)
Noi Noia
A Catalunya, l’any 2008 hi havia 7.450 menors sota mesura de
tutela. Segons el sexe, els nois estan tutelats sota alguna
mesura de protecció de la DGAIA en major proporció que les
noies (6,2 nois menors de cada mil han rebut alguna mesura
per 5,3 noies de cada mil).
Dels 7.450 menors tutelats per la DGAIA el 66,2% estan atesos
en família mentre que el 33,8% estan atesos en un centre.
Concretament,
l’acolliment en família extensa és la mesura més habitual amb
el 33,2% de les tuteles. L’atenció en centre residencial és la
segona mesura més habitual amb el 24,5% de les tuteles i
l’atenció en la família pròpia és la tercera amb el 15,1% de les
tuteles (vegeu figura 151).
Figura 151. Percentatge d’infants i adolescents tutelats
per la DGAIA segons mesura de protecció. Catalunya,
2008.
0,9
2,3
24,6
6,0
8,5
9,4
33,2
15,1
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0
Pisos assistits
Atenció en centre
de primera acollida
Atenció en centre
residencial
Atenció en centre
d'acolliment
Acolliment en
família preadoptiva
Acolliment en
família aliena
Acolliment en
família extensa
atenció en família
pròpia
L’any 2008 es van presentar per a protecció de la DGAIA 547
suposats menors estrangers no acompanyats, dels quals 90 van
resultar ser, finalment, majors d’edat. De les 457 persones
menors d’edat, 310 (67,8%) procedien de la zona del Magreb, 46
(10,1%) persones provenien de l’Àfrica subsahariana i els 147
(22,1%) menors restants tenien orígens diversos (vegeu figura
152).
Figura 152. Percentatge dels menors estranger no
acompanyats segons la zona de procedència. Catalunya,
2008.
68%
10%
22%
M agrib Àfrica subsahariana Altres zones de procedència
Adolescència.
10.16. Maltractament infantil
Segons l’estudi dut a terme per Ingles et al. El maltractament
d’infants a Catalunya . Quants? Com? Perquè? Es pretenia estimar
el maltractament infantil a Catalunya. Els percentatges de
detecció del maltractament infantil van ser baixos i depenien molt
de la seva tipologia. En aquest sentit, a Catalunya, dels casos
reportats de maltractament infantil, un 50% dels casos tenien
com a origen la negligència de les persones responsables, un 27%
s’originaven per maltractaments físics i un 11% s’originaven per
maltractaments físics. Només un 6% dels casos reportats tenien
l’origen en abusos sexuals (vegeu figura 153).
Figura 153. Pervalença de maltractament infantil segons
tipologia a Catalunya. Catalunya, 2000.
3%
11%
50%
27%
6%
0%
2%
1%
0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Pernatal
Físic
Negligència
Psíquica
Abús sexual
Explotació sexual
Explotació laboral
Corrupció
Drogues
Font: Ingles, A. et al (2000) El maltractament d’infants a Catalunya. Quants, Com, Per
què. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Departament de
Justícia
Altes Baixes

CONCLUSIONS |
Pàg. 55
PLA DIRECTOR
CONCLUSIONS
1. Població
- L’any 2007, hi ha a Catalunya 1.536.387 persones d’entre 0 i
21 anys, el que representa un 21,3% del total de la població
catalana. El 51,5% són nois i el 48,5% són noies.
- En els darrers anys ha augmentat la taxa de natalitat. L’any
1996, la taxa bruta de natalitat era de 8,9 naixements per cada
mil habitants, mentre que l’any 2006 es produeixen 11,7
naixements per cada mil habitants. Una part d’aquest augment
de la taxa de natalitat es pot explicar pel fenomen migratori, ja
que l’any 2006 el 26% dels naixements a Catalunya tenien com
a mínim un progenitor de nacionalitat estrangera.
- L’any 2007, el 62,9% de la població de Catalunya d’entre 0 i
17 anys es concentra en cinc comarques: el Barcelonès
(26,0%), el Vallès Occidental (13,2%), el Baix Llobregat
(11,6%), el Maresme (6,2%) i el Vallès Oriental (5,9%). Alhora,
el Pla de l’Estany i el Vallès Oriental són les dues comarques
que tenen una major proporció de persones d’entre 0 i 17 anys
(19,5%), mentre que la Terra Alta és la comarca que té una
proporció més baixa de població d’aquesta edat (13,3%).
- El volum de la població infantil estrangera ha augmentat molt
els darrers anys a Catalunya. Des de l’any 2000 fins al 2007, el
pes de la població estrangera d’entre 0 i 17 anys a passat del
3,7% al 14,5%. Les comarques amb una major proporció de
població infantil estrangera són la Segarra (27,2%), l’Alt
Empordà (24,3%) i el Baix Empordà (21,8%). Les comarques
amb menor proporció de població infantil estrangera són l’Anoia
(9,7%), el Ripollès (10,2%) i el Vallès Occidental (10,6%).
2. Llars
- La composició familiar més freqüent en les llars catalanes
amb, com a mínim, una persona de 0 a 14 anys a càrrec és la
formada per dos adults i dos menors (47,3%), seguida per la
composició formada per un menor i dos adults (19,6%).
- La majoria de les llars catalanes són d’estructura biparental
(87,4%), mentre que les famílies monoparentals representen
prop del 10% de les estructures familiars catalanes.
- Les famílies monoparentals, majoritàriament encapçalades per
la mare, estan sobrerepresentades en les classes socials més
desafavorides (classes IV i V) i són les que, en major mesura,
se situen sota el llindar de la pobresa.
- Les famílies amb el pare i la mare nascuts a l’estranger estan
sobrerepresentades en les classes socials més desafavorides (IV
i V) i són les famílies que, en major mesura, estan sota el llindar
de la pobresa.
- La persona principal que s’ocupa dels infants d’entre 0 i 14
anys a les llars catalanes és la mare, ja sigui sola o amb atenció
compartida amb una altra persona (habitualment el pare).
- El nivell educatiu dels pares i mares en famílies amb menors
de 15 anys a càrrec està polaritzat. O ambdós progenitors tenen
un nivell educatiu inferior als estudis secundaris (38,3%) o
ambdós priogentors tenen estudis universitaris (36,4%).
- Pràcticament totes les llars catalanes on hi viuen persones
d’entre 0 i 21 anys disposen dels equipaments bàsics (dutxa,
aigua calenta i rentadora) i la majoria disposa de calefacció
(80%).
3. Salut
- La taxa de mortalitat infantil ha disminuït en els darrers anys a
Catalunya i és una de les taxes de mortaliat infantil més baixes
del món. Des de l’any 1996 fins a l’any 2006, s’ha passat de 4,3 a
2,6 nadons morts per cada mil nadons.
- L’any 2007 es van efectuar a Catalunya 4.464 parts entre noies
de 12 a 21 anys i el 12,1% els van realitzar noies menors d’edat.
La taxa de parts per cada 1.000 noies entre 12 i 21 anys se situa
en 13,5 parts per cada mil noies. En el grup d’edat de 12 a 17
anys la taxa se situa en el 2,9‰.
- Les interrupcions voluntàries de l’embaràs són una conseqüència
dels embarassos no desitjats. Aquestes IVE’s augmenten de
manera constant en els darrers anys (2000-2006). L’any 2006,
han practicat una IVE 14,6 noies de cada mil d’entre 11 i 21 anys
que viuen a Catalunya. Alhora, el 22,9% de les IVE’s realitzades
entre els anys 2005 i 2006 van ser protagonitzades per noies
menors de divuit anys.
- Més del 90% de les persones d’entre 0 i 21 anys que viuen a
Catalunya tenen, com a mínim, una bona salut percebuda. No
obstant això, cal tenir en compte els trastorns de salut i la
població infantil i adolescent amb algun grau de discapacitat igual
o major al 33%.
- Entre els nois i les noies de 0 a 14 anys, l’otitis de repetició i la
deficiència visual són els trastorns de salut més prevalents, sense
que s’observin diferències segons sexe.
- Entre els nois i les noies de 15 a 21 anys, hi ha una presència de
trastorns de salut lleus com la migranya o al—lèrgies. A la vegada,
les noies pateixen més depressió i ansietat que els nois.
- L’any 2006, hi ha 13,5 persones de cada mil d’entre 0 i 21 anys
que tenen un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Hi ha
més nois que noies amb un grau d’afectació igual o superior al
33%. Alhora s’observa que a mesura que augmenta l’edat també
augmenta el nombre de persones amb aquest grau d’afectació.
- A Catalunya, durant l’any 2006, 4,9 persones per cada mil
d’entre 0 i 24 anys van ser víctimes d’un accident de trànsit. La
franja d’edat on hi ha una major taxa de victimització en aquest
sentit és entre els 18 i els 20 anys, confirmant-se que aquestes
taxes de victimització augmenten conforme augmenta l’edat.
- L’any 2006, la taxa de mortalitat per accident de trànsit de les
persones d’entre 0 i 24 anys se situa en 4,7 per cada 100.000
persones. Entre 0 i 14 anys, la taxa se situa en 0,6, mentre que
en la franja d’edat de 15 a 24 anys aquesta taxa s’eleva fins a
10,1. Segons sexe, hi ha diferències, sobretot en la franja d’edat
dels 15 als 24 anys, on van morir en accident de trànsit, 16,2 nois
i 3,7 noies per cada 100.000 nois i noies respectivament.
- La taxa de mortalitat entre les persones de 0 a 21 anys ha
disminuït en el període estudiat (2001-2006), i s’ha situat en 0,33
morts per cada mil l’any 2006. Concretament, aquest any van
morir a Catalunya 505 persones entre 0 i 21 anys, la majoria de
les quals eren nois (62,5%).
4. Educació
- Al voltant del 30% dels infants d’entre 0 i 2 anys estan
matriculats en la primera etapa de l’educació infantil, sense que
s’observin diferències segons sexe. Sí que hi ha, en canvi,
diferències per comarques: sis comarques tenen més del 50%
dels nens i nenes d’entre 0 i 2 anys escolaritzats: l’Alta Ribagorça
(82,0)%), el Berguedà (59,3%), el Pallars Sobirà (55,6%), el
Ripollès (53,2%), la Garrotxa (52,8%) i la Conca de Barberà

CONCLUSIONS |
Pàg. 56
PLA DIRECTOR
(52,8%). Les comarques amb una taxa més baixa d’infants
d’entre 0 i 2 anys escolaritzats són el Montsià (10,0%) i la Terra
Alta (15,0%).
- En el segon cicle de l’educació infantil (de 3 a 5 anys) i en
l’escolarització obligatòria (de 6 a 16 anys) la totalitat d’infants i
adolescents de Catalunya estan escolaritzats.
- En el curs 2005-06, el 74,8% dels alumnes matricualts a quart
d’ESO van obtenir el graduat en l’ESO: el 78,4% de les noies i
el 71,3% dels nois.
- A Catalunya, en el curs 2006-2007, el 7,4% dels alumnes que
cursen algun dels quatre cursos de l’Educació Secundària
Obligatòria són alumnes repetidors. Segons sexe, hi ha més
nois repetidors (10,9%) que noies repetidores (7,8%).
- Després de l’ESO (entre 16 i 17 anys), més del 70% dels i les
adolescents continuen estudiant, essent les noies les que
continuen escolaritzades en major mesura que els nois. Alhora,
les noies escullen estudiar batxillerat amb major freqüència que
els nois.
Segons comarca s’observen diferències en el percentatge de
nois i noies que decideixen continuar els estudis després de
l’ESO: les comarques amb un major percentatge d’estudiants de
16 i 17 anys són el Segrià (92,6%), l’Alt Urgell (91,2%) i el
Barcelonès (90,1%), mentre que les comarques amb un
percentatge d’estudiants de 16 i 17 anys menor són les
Garrigues (51,5%), el Priorat (53,2%) i la Cerdanya (53,8%)
- Segons el nivell educatiu de la mare s’observen diferències pel
que fa a les expectatives educatives i laborals dels alumnes
d’entre 12 i 16 anys que estan cursant l’ESO. A mesura que
augmenta el nivell d’estudis assolit per la mare també
augmenten les expecatives dels fills i filles en cursar una carrera
universitària.
5. Temps lliure
- El 73,4% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys consideren que
passen temps suficient amb la seva mare, mentre que el 61,5%
consideren que passen temps suficient amb el seu pare. En
ambdós casos, a les noies els agradaria, en major mesura que
els nois, passar més temps amb els seus pares i mares.
- El nombre d’amistats dels adolescents disminueix a mesura
que augmenta l’edat (als 13 anys, el 55,2% considera que té
més de deu amics, mentre que als 16 anys aquest percentatge
se situa en el 42,1%). En totes les edats (dels 12 als 16 anys),
els nois consideren que tenen més amics que les noies.
- Pràcticament el 60% dels adolescents d’entre 12 i 16 anys
asseguren passar d’una a tres hores diàries fent els deures
escolars o estudiant dintre de la llar, mentre que el 6,1%
assegura que no fa la feina de l’escola a casa. Les noies
dediquen més hores d’estudi que els nois.
- Dintre de la llar, els adolescents d’entre 12 i 16 anys dediquen
part del seu temps a activitats d’entreteniment.
Majoritàriament, s’escolta música, es mira la televisió abans i
després de sopar i es navega per Internet.
- Més de la meitat dels adolescents d’entre 12 i 16 anys ajuden
en les tasques domèstiques de la llar (fer-se el llit i ajudar a
casa), i les noies ajuden en les tasques domèstiques amb major
freqüència que els nois.
- La majoria de persones d’entre 12 i 16 anys realitzen
activitats fora de l’horari escolar. La pràctica esportiva esdevé
l’activitat més habitual entre els nois. Les noies, en canvi, van
més de botigues i assisteixen amb major freqüència a classes
d’activitats artístiques.
- Els nois i les noies de les classes més desafavorides (IV i V) no
realitzen cap activitat fora de l’horari escolar en major freqüència
que els nois i noies de la resta de classes socials (el 32,7% dels
menors de 15 anys de les classes manuals no fan cap activitat
extraescolar, per un 19,7% dels menors de les classes no
manuals).
- El 77,8% dels nois i noies entre 15 i 19 anys han anat alguna
vegada a la biblioteca en el darrer any. Alhora, un 45,2% dels
nois i noies han assistit a exposicions i/o galeries d’art mentre que
un 63,3% dels nois i noies han assistit a museus. Tant a la
biblioteca, com a les exposicions i galeries d’art així com als
museus, les noies hi assisteixen en major mesura que els nois.
- El 65,6% dels i les adolescents entre 15 i 19 anys llegeixen
habitualment el diari, el 45,6% són lectors habituals de revistes
mentre que un 40,9% són lectors habituals de llibres. En els
hàbits de lectura s’observen diferències segons sexe: les noies
llegeixen més llibres que els nois, i aquests darrers són lectors
habituals de diaris en major mesura que les noies.
- La majoria de nois i noies catalans entre 15 i 19 anys fan ús de
l’ordinador i d’internet. Concretament el 83,0% dels nois i noies
afirmen fer ús de l’ordinador (per a activitats que no inclou
internet) i el 97,0% asseguren fer ús d’internet.
7. Estils de vida
- Pràcticament el 80% dels infants d’entre 7 i 14 anys practiquen
esport entre setmana, essent els nois els que en practiquen amb
major freqüència que les noies. Alhora, els nois i noies que
pertanyen a classes socials més desafavorides no practiquen
esport cap dia o molts pocs dies a la setmana amb major
freqüència que la resta de classes socials.
- Més del 60% de les persones d’entre 15 i 21 anys es consideren,
com a mínim, lleugerament actives, mentre que una mica menys
del 20% afirmen ser persones sedentàries. Les noies confirmen
ser sedentàries amb major freqüència que els nois. Alhora, les
persones que pertanyen a les classes socials més desafavorides
són mínimament actives o sedentàries en major proporció que la
resta de classes socials.
- A Catalunya, l’any 2008 hi ha 293.889 nois i noies menors de 20
anys federats en alguna disciplina esportiva. Tres quartes parts
dels infants i adolescents federats són nois.
La federació catalana que agrupa més federats menors de 20 anys
és la Federació Catalana de Futbol seguit de la Federació Catalana
de Basquetbol i de la federació catalana de tennis.
- El 61,4% de les persones de 15 a 21 anys són no fumadores,
mentre que el 27,5% són fumadores diàries. Les noies fumen a
diari una mica més que els nois i també comencen a fumar en
edats més joves.
- Un 27,1% de les persones de 15 a 21 anys és consideren
persones no bevedores; el 62,3% és consideren bevedores
moderades, i el 9,3% són bevedores de risc. Per sexe, hi ha
diferències entre els bevedors de risc, on hi ha una prevalença
major entre els nois que entre les noies (13,4% els nois per 4,9%
les noies).
- El 37,0% de les persones d’entre 15 i 21 anys declaren haver
consumit marihuana en alguna ocasió, mentre que el 26,6%

CONCLUSIONS |
Pàg. 57
PLA DIRECTOR
afirma haver-ne consumit en el darrer any i el 18,1% assegura
haver-ne consumit en el darrer mes. El 9,6% han pres
tranquil—litzants alguna vegada i el 6,8% declara haver consumit
cocaïna en alguna ocasió. Per sexe, els nois han consumit
marihuana i cocaïna en major mesura que les noies, i aquestes
han pres més tranquil—litzants que els nois.
- Al voltant del 60% dels i les adolescents consideren bastant o
molt perillós fumar un paquet de cigarrets al dia, beure cinc o
més copes una o dues vegades al mes i fumar marihuana cada
cap de setmana. Més del 80% considera bastant o molt perillós
prendre èxtasi o similars cada cap de setmana.
- Més de la meitat dels i les adolescents creuen que els
resultaria fàcil aconseguir marihuana mentre que al voltant del
30% dels i les adolescents consideren que els resultaria fàcil
aconseguir cocaïna.
- Pràcticament la meitat de les persones d’entre 12 i 16 anys no
han dut a terme cap dels comportaments de risc contemplats.
L’acció de risc realitzada més habitualment entre les persones
de 12 a 16 anys és pujar a un ciclomotor sense casc (27,7%),
seguida de fer “botellón” (25,8%) i conduir un ciclomotor sense
carnet de conduir (21,7%). La majoria d’accions de risc
considerades són realitzades en major freqüència pels nois que
per les noies.
- Entre els i les adolescents que han incorregut en algun
comportament de risc, s’observa que augmenta la probabilitat
de dur a terme algun d’aquests comportaments entre aquells
adolescents, els amics dels quals, tenen una proclivitat alta a
realitzar aquests actes, així com entre aquells adolescents, els
pares i les mares dels quals, són més permissius.
8. Treball
- Estudiar és la principal activitat que realitzen les persones
d’entre 15 i 21 anys. Una tercera part d’aquestes persones,
però, estan treballant, i són els nois els que treballen en major
mesura que les noies.
- Una cinquena part dels adolescents d’entre 12 i 16 anys
ajuden en la feina dels seus pares i mares o altres familiars. Al
voltant d’un 20% dels adolescents asseguren treballar a canvi
de diners, essent els nois els que ho fan en major mesura que
les noies.
- El 35,5% de les persones de 15 a 21 anys que treballen o han
treballat tenen o han tingut un contracte temporal d’una durada
menor a sis mesos. Un 21,0% tenen un contracte indefinit,
mentre que un 11,2% treballa o ha treballat sense contracte.
Alhora, les noies treballen o han treballat sense contracte en
major mesura que les nois (14,8% les noies i 8,2% els nois).
9. Participació
- A Catalunya hi ha 29 municipis que disposen d’un consell
municipal d’infants i representen el 3% del total de municipis de
Catalunya.
- A Catalunya hi ha 18 municipis que disposen d’una regidoria
d’infància que representen el 2% del total de municipis de
Catalunya.
-Per altre costat, hi ha una sèrie d’Ajuntaments que participen
de la Xarxa Projecte Educatiu de Ciutat i una sèrie de ciutats
que formen part de l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores.
- A Catalunya el 32,6% dels nois i les noies entre 15 i 19 anys
participen en alguna associació. Les principals associacions on
participen els adolescents i joves de 15 a 19 anys són associacions
de joventut i esplai (7,1%) seguit de les associacions solidàries
(4,6%).
Persones detingudes
- L’any 2007 hi van haver 18.132 persones detingudes
entre 14 i 21 anys. El 36,6% d’aquests detinguts tenien entre 14 i
17 anys. El nombre de nois detinguts es major que el nombre de
noies detingudes.
Justícia Juvenil
- Durant l’any 2007, 9,6 persones d’entre 13 i 23 anys de
cada mil han tingut algun tipus de relació amb la Justícia Juvenil,
essent l’edat d’entre 16 i 18 anys l’edat més prevalent (més del
70% dels contactes amb la Justícia Juvenil els han tingut joves
d’entre 16 i 18 anys). Alhora, els nois han tingut molts més
contactes amb la Justícia Juvenil que les noies (40,5‰ els nois i
9,8‰ les noies).
- L’any 2007, hi ha 13,5 joves de cada deu mil d’entre 18 i 21
anys que estan empresonats, dels quals més del 90% són nois i
més del 60% són de nacionalitat estrangera.
Agressions i agressions sexuals
- El 34,5% dels i les adolescents consideren que les
persones entre 12 i 18 anys pateixen agressions força vegades
per un 15% que considera que els i les adolescents d’aquesta
franja d’edat no pateix agressions mai o gairebé mai. Segons sexe
els nois tenen una menor percepció que les noies de que les
persones de la seva edat pateixin agressions.
- El 38,2% dels i les adolescents considera que les
persones de la seva edat no pateixen agressions sexuals mai o
gairebé mai. Segons sexe les noies consideren molt més que els
nois que les persones de la seva edat pateixen agressions sexuals
força vegades (el 23,5% de les noies per un 9,1% dels nois).
Segons l’edat també s’observa que a meura que aquesta
augmenta també augmenta la percepció de que els i les
adolescents pateixin agressions sexuals.
- L’àmbit on els i les adolescents consideren que la gent de
la seva edat pateix força o moltes agressions i forrça o moltes
agressions sexuals és la discoteca.
Mutilació genital femenina (MGF)
- A Catalunya, hi ha 5.336 noies d’entre 0 i 19 anys
l’origen de les quals es d’alguna de les zones dels països on es
practica la mutilació genital femenina i, en hipòtesi, són noies en
risc de patir una mutilació genital femenina.
Menors atesos pel sistema de protecció
- A Catalunya, la taxa de menors amb expedient
administratiu de diligències prèvies, guarda o tutela per part de la
DGAIA se situa en 13,8 expedients per cada mil menors. Entre els
nois, aquesta taxa se situa en el 15,4‰, mentre que entre les
noies se situa en el 12,2‰.
Per tipus d’expedient, la taxa de tuteles respecte al total de
població menor de 18 anys se situa en el 4,5‰, mentre que la
taxa de diligències prèvies respecte al total de la població menor
de 18 anys se situa en el 9,1‰. Finalment, la taxa de guardes
respecte al total de la població menor de 18 anys se situa en el
0,2‰
- L’any 2008 es van presentar per a protecció de la DGAIA
457 menors estrangers no acompanyats . El 67,8% eren originaris
del magrib i el 10,1% eren originaris de l’Àfrica Subsahariana. La
resta de menors estrangers no acompanyats (el 22,2%) tenien
diversos.

BIBLIOGRAFIA |
Pàg. 58
PLA DIRECTOR
BIBLIOGRAFIA
De Paul, J., Arruabarrena, M.I., Torres, B., Muñoz, R. La
prevalencia del maltrato infantil en la provincia de Guipuzkoa.
Infancia y Aprendizaje 1995; 71: 49-58.
Krieger N, Williams DR, Moss NE. Measuring social class in US
public health research: concepts, methodologies, and
guidelines. Annu Rev Public Health. 1997; 18: 341-78.
Inglès, A., i altres. Els maltractaments infantils a Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Atenció a la
Infància, 1991.
Ingles, A. et al (2000) El maltractament d’infants a Catalunya.
Quants, Com, Per què. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i
Formació Especialitzada, Departament de Justícia.
Verdugo, M.A., Gutiérrez, B., Fuertes, J., Elices, J.A. Maltrato
infantil y minusvalía. Madrid, Ministerio de Asuntos Sociales,
1993.
Regidor E, Grupo de Trabajo de la SEE. La clasificación de clase
social de Goldthorpe: Marco de referencia para la propuesta de
medición de la clase social del grupo de trabajo de la sociedad
española de Epidemiología.
Rev. Esp. Salud Pública. 2001;75:13-22.
Sanmartín, J. (director). Maltrato infantil en la familia.
Comunidad Valenciana (1997/1998). Serie Documentos núm. 3.
Valencia, Centro Reina Sofia para el Estudio de la Violencia
2000
Mari-Klose, P. Et al. Temps de les famílies: anàlisi sociològica
dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les
dades del Pànel de Famílies i Infància. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2008.
Vidal, F.; Mota, R. Encuesta de Infancia en España 2008.
Cuadernos Fundación SM Nº11,2008.
Departament d’Educació. Indicadors de Resultat. Abril 2009.

TAULES |
Pàg. 59
PLA DIRECTOR
TAULES
Taula 1. Pes de la població de 0 a 19 anys respecte al total de població de cada país. Europa, 2006. (Figura 1)
Total població infantil Total població Pes població infantil sobre el total
Irlanda 1.162.754 4.261.827 27,3
Espanya 8.692.521 44.116.441 19,7
França 15.820.899 63.195.457 25,0
Itàlia 11.224.610 58.941.499 19,0
Xipre 196.932 772.549 25,5
Portugal 2.229.183 10.584.344 21,1
Regne Unit 14.751.743 60.622.964 24,3
UE 25 102.306.617 464.765.182 22,0
Catalunya 1.356.554 7.134.697 19,0
Font: Elaboració SIA. Eurostat. Oficina europea d’estadística.
Taula 2. Evolució de la taxa bruta de natalitat. Catalunya, 1996-2006. (Figura 3)
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Taxa bruta natalitat 8,9% 9,3% 9,2% 9,6% 10,2% 10,3% 10,6% 11,1% 11,4% 11,6% 11,7%
Font: Elaboració SIA. Institut d’Estadística de Catalunya. Base de dades de municipis i comarques.
Taula 3. Pes de la població estrangera de 0 a 21 anys, segons nacionalitat i segons sexe. Catalunya, 2007.
(Figura 4)
Nois Noies Total
n % n % n %
Europa 26.151 21,8% 25.965 22,9% 52.116 22,3%
Magrib 34.450 28,7% 31.301 27,7% 65.751 28,2%
Resta d’Àfrica 6.856 5,7% 4.974 4,4% 11.830 5,1%
Amèrica del Nord i Central 5.212 4,3% 5.894 5,2% 11.106 4,8%
Amèrica del Sud 36.287 30,2% 36.631 32,4% 72.918 31,3%
Àsia i Oceania 11.101 9,2% 8.431 7,4% 19.532 8,4%
Total 120.057 100% 113.196 100% 233.253 100%
Taula 4. Evolució de la població de 0 a 17 anys de nacionalitat estrangera. Catalunya, 2000-2007. (Figura 5)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Europa 6.578 8.101 11.337 16.816 20.810 27.137 33.156 38.707
Magrib 18.575 22.041 27.049 31.444 36.429 43.808 49.008 52.546
Resta d’Àfrica 3.519 4.220 5.080 5.953 6.670 8.123 8.965 9.564
Amèrica del Nord i Central 2.552 3.509 4.413 5.370 6.116 7.288 7.822 7.957
Amèrica del Sud 4.658 9.116 18.755 32.438 43.267 50.036 53.135 55.866
Àsia i Oceania 3.114 3.877 5.151 6.760 8.718 12.051 14.771 14.954
Total 38.996 50.864 71.785 98.781 122.010 148.443 166.857 179.594
Pes respecte al total de població 3,7% 4,8% 6,6% 8,8% 10,7% 12,5% 13,7% 14,5%

TAULES |
Pàg. 60
PLA DIRECTOR
Taula 5. Evolució i evolució del percentatge dels naixements segons la nacionalitat dels progenitors.
Catalunya, 2000-2006. (Figura 6)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
N
Naixements estrangers 6.990 8.427 10.861 13.412 16.371 18.502 20.752
Naixements espanyols 55.679 55.384 56.368 58.401 59.029 59.689 59.714
Total 62.669 63.811 67.229 71.813 75.400 78.191 80.466
%
% naixements estrangers 11,2% 13,2% 16,2% 18,7% 21,7% 23,7% 25,8%
% naixements espanyols 88,8% 86,8% 83,8% 81,3% 78,3% 76,3% 74,2%
Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Taula 6. Nombre d’adults en les llars amb persones de 0 a 21 anys, segons per nombre de persones residents
a la llar. Catalunya, 2006. (Figura 11)
Un adult Dos adults 3 adults o més Total
0-14 anys
Un menor (0-14) 67 3,0% 431 19,6% 192 8,7% 690 31,4%
Dos menors 51 2,3% 1.040 47,3% 114 5,2% 1.205 54,8%
Tres menors 5 0,2% 186 8,5% 47 2,1% 238 10,8%
4 menors o més 2 5,7% 47 2,1% 18 0,8% 67 3,0%
Total 125 5,7% 1.704 77,5% 371 16,9% 2.200 100%
15-21 anys
Un menor (15-18) 4 0,3% 45 3,7% 439 35,8% 488 39,8%
Dos menors 26 2,1% 119 9,7% 327 26,7% 472 38,5%
Tres menors 22 1,8% 109 8,9% 80 6,5% 211 17,2%
4 menors o més 2 0,2% 31 2,5% 22 1,8% 55 4,5%
Total 54 4,4% 304 24,8% 868 70,8% 1.226 100%
Taula 7. Estructura familiar de les llars amb persones de 0 a 14 anys a càrrec. Catalunya, 2006. (Figura 12)
Noi Noies Total
n % n % n %
Monoparental pare 17 1,5% 12 1,1% 29 1,3%
Monoparental mare 91 8,0% 86 8,0% 177 8,0%
Biparental 993 87,7% 929 87,0% 1.922 87,4%
Avis 5 0,5% 4 0,4% 10 0,4%
Reestructurada 20 1,8% 34 3,2% 54 2,5%
Altres 5 0,4% 3 0,3% 8 0,4%
Total 1.133 100% 1.067 100% 2.200 100%

TAULES |
Pàg. 61
PLA DIRECTOR
Taula 8. Persona que s’ocupa del fill/a en llars amb persones de 0 a 14 anys, segons sexe del fill/a.
Catalunya, 2006. (Figura 13)
Nois Noies Total
n % n % n %
Pare sol 46 4,2% 60 5,8% 106 4,9%
Pare i altre persona 172 15,7% 175 16,8% 347 16,2%
Mare sola 498 45,4% 464 44,6% 962 45,1%
Mare i altre persona 349 31,8% 312 30,0% 661 30,9%
Altres 32 2,9% 29 2,8% 61 2,9%
Total 1.097 100% 1.040 100% 2.137 100%
Taula 9. Lloc de naixement dels progenitors en llars amb persones de 0 a 14 anys, segons sexe dels fills/es.
Noi Noies Total
n % n % n %
Pare i mare a Catalunya 645 56,9% 622 58,0% 1.266 57,5%
Pare i mare a Espanya 97 8,6% 69 7,0% 166 7,6%
Pare i mare a l’estranger 94 8,3% 106 10,0% 200 9,1%
Un a Espanya i l’altre a Catalunya 218 19,2% 199 19,0% 418 19,0%
Un a l’estranger i l’altre a Catalunya 62 5,5% 52 5,0% 114 5,2%
Un a Espanya i l’altre a l’estranger 17 1,5% 19 2,0% 36 1,6%
Total 1.133 100% 1.067 100% 2.200 100%
Taula 10. Nivell d’estudis dels progenitors en llars amb persones de 0 a 14 anys. Catalunya, 2006. (Figura 15)
Nois Noies Total
n % n % n %
Pare i mare amb menys de secundària 444 39,7% 389 36,9% 833 38,3%
Mare amb menys de secundària i pare amb més de secundària 124 11,0% 114 10,8% 237 10,9%
Mare amb més de secundària i pare amb menys de secundària 139 12,4% 174 16,5% 313 14,4%
Pare i mare amb més de secundària 412 36,9% 378 35,9% 791 36,4%
Total 1.119 100% 1.055 100% 2.174 100%
Taula 11. Ocupació dels progenitors en llars amb persones de 0 a 14 anys, segons sexe. Catalunya, 2006.
(Figura 16)
Nois Noies Total
n % n % N %
Treballen pare i mare 717 63,9% 693 65,1% 1.410 64,5%
Mare treballa i pare no 31 2,8% 37 3,5% 68 3,1%
Pare treballa i mare no 326 29,1% 295 27,7% 621 28,4%
No treballa cap dels dos 26 2,3% 16 1,5% 42 1,9%
Mare treballa i pare mort 12 1,1% 15 1,4% 27 1,2%
Mare no treballa i pare mort 8 0,7% 5 0,5% 13 0,6%
Pare treballa i mare morta 2 0,2% 3 0,3% 5 0,2%
Pare no treballa i mare morta 0 0,0% 1 0,1% 1 0,0%
Total 1.122 100% 1.065 100% 2.187 100%

TAULES |
Pàg. 62
PLA DIRECTOR
Taula 12. Amuntegament i percentatge d’amuntegament en llars amb persones de 0 a 21 anys segons grup
d’edat i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 17)
Nois Noies Total
n % n % n %
0-14 anys
No amuntegament 1.067 94,2% 1.000 93,7% 2.067 94,0%
Amuntegament 66 5,8% 67 6,3% 133 6,0%
Total 1.133 100% 1.067 100% 2.200 100%
15-21 anys
No amuntegament 600 94,7% 556 93,7% 1.156 94,2%
Amuntegament 33 5,3% 38 6,3% 71 5,8%
Total 634 100% 593 100% 1227 100%
Taula 13. Equipaments de les llars amb persones de 0 a 21 anys segons grup d’edat i segons sexe. Catalunya,
2006. (Figura 18)
Nois Noies Total
n % n % n %
0-14 anys
Dutxa, banyera 1.129 99,6% 1.064 99,7% 2.193 99,70%
Aigua calenta 1.127 99,5% 1.067 99,9% 2.194 99,70%
Calefacció 914 80,7% 838 78,6% 1.752 79,70%
Ascensor 578 51,0% 534 50,0% 1.112 50,50%
Rentadora 1.120 98,8% 1.058 99,1% 2.178 99,00%
Rentaplats 681 60,1% 644 60,3% 1.325 60,20%
Aire condicionat 450 39,7% 448 42,0% 898 40,80%
15-21 anys
Dutxa, banyera 632 99,7% 593 99,9% 1.225 99,8
Aigua calenta 632 99,7% 588 99,1% 1.220 99,4
Calefacció 501 79,0% 446 75,1% 947 77
Ascensor 304 48,0% 270 45,6% 575 46,8
Rentadora 633 99,8% 589 99,3% 1.222 99,5
Rentaplats 373 58,9% 337 56,8% 710 57,8
Aire condicionat 261 41,2% 227 38,2% 488 39,7
Taula 14. Distribució dels nadons en funció del seu pes en néixer. Catalunya, 2006. (Figura 19)
2006
n %
Pes baix 6.145 7,5%
Pes normal 71.778 86,9%
Sobrepès 4.633 5,6%
Total 82.556 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Indicadors de salut Maternoinfantils a Catalunya.

TAULES |
Pàg. 63
PLA DIRECTOR
Taula 15. Distribució del pes dels nadons en néixer, segons nacionalitat de la mare. Catalunya, 2006. (Figura
20)
pes baix < 2.500 pes normal sobrepès > 3.999 Total
n % n % n % n %
Espanyola 4.558 7,7% 51.973 87,6% 2.768 4,7% 59.299 100%
CE-PPDD 71 5,4% 1.160 87,6% 93 7,0% 1.324 100%
Resta d’Europa 124 7,1% 1.480 85,2% 133 7,7% 1.737 100%
Magrib - Vall del Nil 276 5,2% 4.452 83,8% 587 11,0% 5.315 100%
Resta d'Àfrica 85 8,9% 842 87,8% 32 3,3% 959 100%
Amèrica Central i del Sud 365 5,8% 5.332 85,3% 557 8,9% 6.254 100%
Àsia i Oceania 102 5,7% 1.558 87,3% 125 7,0% 1.785 100%
Total 5.581 7,3% 66.797 87,1% 4.295 5,6% 76.673 100%
Taula 16. Taxa de mortalitat infantil per cada mil nadons. Catalunya, 1996-2006. (Figura 21)
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Taxa de mortalitat infantil 4,3‰ 4,2‰ 4,1‰ 4,2‰ 3,4‰ 3,2‰ 3,3‰ 2,9‰ 3,1‰ 2,9‰ 2,6‰
Taula 17. Principals causes de mortalitat infantil, segons l’agrupació dels 20 grans grups, segons sexe.
Principals causes de mortalitat infantil Nois Noies
Certes malalties Infeccioses i parasitàries 2,2% 4,3%
Tumors 1,5% 3,2%
Malalties de la Sang i dels òrgans hematopoètics i certs trastorns que afecten el mecanisme de la inmunitat 0,7% 1,1%
Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques 6,0% 2,1%
Malaties del sistema nerviós 2,2% 7,4%
Malalties del sistema circulatori 0,7% 5,3%
Malalties del sistema respiratori 1,5% 4,3%
Malalties del sistema digestiu 0,7% 0,0%
Certes afeccions originades en el període perinatal 47,8% 41,5%
Malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosomàtiques 27,6% 28,7%
Símptome, signes i troballes anormals clíniques i de laboratori, no classificades enlloc més 5,2% 2,1%
Causes externes de morbilitat i mortalitat 3,7% 0,0%
Total 100% 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris. Servei d’informació i estudis .
Taula 18. Ràtio del nombre de parts per cada 1000 noies entre 13 i 21 anys, Catalunya, 2007. (Figura 23)
Edat Parts Població Ràtio per mil
12 1 30.784 0,0
13 1 31.015 0,0
14 14 31.753 0,4
15 60 31.160 1,9
16 146 31.452 4,6
17 322 31.800 10,1
18 553 33.433 16,5
19 880 34.270 25,7
20 1.083 36.618 29,6
21 1.404 39.190 35,8
Total 4.464 331.475 13,5
Font: Elaboració SIA. Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) dels hospitals d'aguts

TAULES |
Pàg. 64
PLA DIRECTOR
Taula 19. Evolució de la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs de les noies d’entre 11 i 21 anys.
Catalunya, 2000-2006. (Figura 24)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Taxa d'interrupcions voluntàries d'embaràs 1,06‰ 1,16‰ 1,19‰ 1,18‰ 1,25‰ 1,30‰ 1,46‰
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris. Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs.
Taula 20. Estat de salut percebuda de les persones de 0 a 14 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 27)
Nois Noies Total
n % n % n %
Excel—lent 311 27,4% 306 28,7% 617 28,0%
Molt bona 499 44,0% 440 41,2% 939 42,7%
Bona 281 24,8% 299 28,0% 580 26,4%
Regular 41 3,6% 19 1,8% 60 2,7%
Dolenta 1 0,1% 3 0,3% 4 0,2%
Nc 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
Total 1.133 100% 1.067 100% 2.200 100%
Taula 21. Estat de salut percebuda de les persones de 15 a 21 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 28)
Nois Noies Total
n % n % n %
Excel—lent 108 17,0% 72 12,1% 180 14,7%
Molt bona 280 44,2% 232 39,1% 512 41,7%
Bona 221 34,8% 259 43,7% 480 39,1%
Regular 20 3,2% 29 4,9% 49 4,0%
Dolenta 5 0,8% 1 0,2% 6 0,5%
Nc 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
Total 634 100% 593 100% 1.227 100%
Taula 22. Prevalença de trastorns de salut en persones de 0 a 14 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
29)
Nois Noies Total
n % n % n %
Otitis de repetició 152 13,4% 127 11,9% 279 12,7%
Deficiència visual 138 12,2% 129 12,1% 267 12,2%
Al—lèrgies cròniques 125 11,0% 116 10,9% 241 11,0%
Bronquitis crònica 108 9,6% 85 7,9% 193 8,8%
Trastorn de conducta 101 9,0% 44 4,1% 145 6,6%
Enuresi 84 7,4% 63 5,9% 147 6,7%
Asma 66 5,8% 55 5,1% 121 5,5%
Defectes de la parla 45 4,0% 17 1,6% 62 2,8%
Restrenyiment crònic 29 2,5% 42 3,9% 71 3,2%
Diabetis 2 0,2% 2 0,2% 4 0,2%

TAULES |
Pàg. 65
PLA DIRECTOR
Taula 23. Prevalença de trastorns crònics en persones de 15 a 21 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
30)
Nois Noies Total
n % n % n %
Al—lèrgies cròniques 111 17,5% 107 18,1% 218 17,7%
Migranya 72 11,4% 102 17,3% 175 14,2%
Mal d’esquena
lumbar 77 12,2% 75 12,6% 152 12,4%
Mal d’esquena
cervical 49 7,8% 85 14,3% 134 10,9%
Asma 37 5,8% 48 8,1% 85 6,9%
Depressió i/o
ansietat 32 5,0% 53 8,9% 85 6,9%
Anèmia 16 2,5% 48 8,0% 63 5,2%
Bronquitis crònica 26 4,1% 30 5,1% 56 4,6%
Problemes de pell 21 3,3% 33 5,6% 54 4,4%
Mala circulació 5 0,8% 33 5,6% 38 3,1%
Diabetis 2 0,4% 1 0,1% 3 0,3%
Taula 24. Població de 0 a 21 anys amb discapacitat, segons edat i segons sexe. Catalunya, 31 de desembre de
2007. (Figura 31)
Nois Noies Total
n N ‰ n N ‰ n N ‰
0 a 17
0 anys 29 40.141 0,7 20 37.217 0,5 49 77.358 0,6
1 any 105 42.093 2,5 79 39.070 2,0 184 81.163 2,3
2 anys 173 40.475 4,3 133 38.421 3,5 306 78.896 3,9
3 anys 282 39.531 7,1 209 37.114 5,6 491 76.645 6,4
4 anys 350 37.486 9,3 252 35.498 7,1 602 72.984 8,2
5 anys 472 36.460 12,9 289 34.692 8,3 761 71.152 10,7
6 anys 593 36.397 16,3 318 34.681 9,2 911 71.078 12,8
7 anys 626 34.859 18,0 342 33.290 10,3 968 68.149 14,2
8 anys 628 33.849 18,6 336 31.393 10,7 964 65.242 14,8
9 anys 621 33.813 18,4 368 31.707 11,6 989 65.520 15,1
10 anys 664 32.961 20,1 341 30.539 11,2 1.005 63.500 15,8
11 anys 668 32.366 20,6 362 30.590 11,8 1.030 62.956 16,4
12 anys 637 32.439 19,6 391 30.784 12,7 1.028 63.223 16,3
13 anys 724 32.753 22,1 432 31.015 13,9 1.156 63.768 18,1
14 anys 755 33.528 22,5 520 31.753 16,4 1.275 65.281 19,5
15 anys 757 33.333 22,7 470 31.160 15,1 1.227 64.493 19,0
16 anys 749 33.713 22,2 522 31.452 16,6 1.271 65.165 19,5
17 anys 716 34.306 20,9 509 31.800 16,0 1.225 66.106 18,5
Total 9549 640.503 14,9 5893 602.176 9,8 15442 1.242.679 12,4
18 a 21
18 anys 802 35.342 22,7 445 33.433 13,3 1.247 68.775 18,1
19 anys 746 36.479 20,5 499 34.270 14,6 1245 70.749 17,6
20 anys 828 37.690 22,0 527 36.618 14,4 1355 74.308 18,2
21 anys 814 40.686 20,0 563 39.190 14,4 1377 79.876 17,2
Total 3190 150.197 21,2 2034 143.511 14,2 5.224 293.708 17,8
0 a 21
Total 12.739 790.700 16,1 7.927 745.687 10,6 20.666 1.536.387 13,5
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Cens de persones valorades amb discapacitat.

TAULES |
Pàg. 66
PLA DIRECTOR
Taula 25. Persones de 0 a 24 anys que han estat víctimes d’un accident de trànsit segons zona i segons grup
d’edat. Taxes per 1.000. Catalunya, 2006. (Figura 34)
Zona urbana Zona interurbana Total
n %
Taxa pobl.
‰ n %
Taxa pobl.
‰ n %
Taxa pobl.
‰
De 0 a 1 anys 40 0,6% 0,3‰ 14 0,7% 0,1‰ 54 0,6% 0,3‰
De 2 a 5 anys 197 2,9% 0,7‰ 47 2,4% 0,2‰ 244 2,8% 0,8‰
De 6 a 9 anys 244 3,6% 0,9‰ 49 2,5% 0,2‰ 293 3,3% 1,1‰
De 10 a 14 anys 409 6,0% 1,3‰ 86 4,4% 0,3‰ 495 5,6% 1,6‰
De 15 a 17 anys 1.340 19,6% 6,8‰ 296 15,2% 1,5‰ 1.636 18,6% 8,3‰
De 18 a 20 anys 2.169 31,8% 10,0‰ 573 29,4% 2,7‰ 2.742 31,3% 12,7‰
De 21 a 24 anys 2.423 35,5% 6,6‰ 887 45,4% 2,4‰ 3.310 37,7% 9,0‰
Total 6.822 100% 3,8‰ 1.952 100% 1,1‰ 8.774 100% 4,9‰
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Anuari estadístic d’accidents de trànsit de Catalunya.
Taula 26. Taxa de mortalitat sobre 100.000 habitants de la població de 0 a 24 anys, segons grup d’edat i
segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 35)
Nois Noies Total
n Taxa pobl. X 100.000 n Taxa pobl. X 100.000 n Taxa pobl. X 100.000
De 0 a 14 anys 6 1,1 0 0,0 6 0,6
De 15 a 24 anys 65 16,2 14 3,7 79 10,1
Total 71 7,7 14 1,6 85 4,7
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Anuari estadístic d’accidents de trànsit de Catalunya.
Taula 27. Evolució de la taxa de mortalitat de les persones de 0 a 21 anys per cada mil persones de la
mateixa franja d’edat. Catalunya, 2001-2006. (Figura 36)
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Defuncions de 0 a 21 anys 587 554 590 525 539 505
Població de 0 a 21 anys 1.390.964 1.414.773 1.437.880 1.451.829 1.484.009 1.514.189
Taxa població x 1.000 0,42 0,39 0,41 0,36 0,36 0,33
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Registre de mortalitat de Catalunya. Servei d’informació i estudis.
Taula 28. Principals causes de mort de les persones entre 0 i 14 anys, segons l’agrupació dels 20 grans grups
de causes de mort, segons sexe. Catalunya, 2005. (Figura 39)
Nois Noies Total
n % n % n %
I. Certes malalties Infeccioses i parasitàries 6 2,9% 4 3,0% 10 3,0%
II. Tumors 16 7,8% 10 7,6% 26 7,7%
III. Malalties de la Sang i dels òrgans hematopoètics i certs trastorns
que afecten el mecanisme de la inmunitat 3 1,5% 2 1,5% 5 1,5%
IV. Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques 11 5,4% 5 3,8% 16 4,7%
VI. Malaties del sistema nerviós 10 4,9% 16 12,1% 26 7,7%
IX. Malalties del sistema circulatori 6 2,9% 6 4,5% 12 3,6%
X.Malalties del sistema respiratori 5 2,4% 4 3,0% 9 2,7%
XI. Malalties del sistema digestiu 1 0,5% 0 0,0% 1 0,3%
XVI. Certes afeccions originades en el període perinatal 65 31,7% 40 30,3% 105 31,2%
XVII. Malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosomàtiques 42 20,5% 31 23,5% 73 21,7%
XVIII. Símptome, signes i troballes anormals clíniques i de laboratori, no classificades enlloc més 11 5,4% 3 2,3% 14 4,2%
XX. Causes externes de morbilitat i mortalitat 29 14,1% 11 8,3% 40 11,9%
Total 205 100% 132 100% 337 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos sanitaris. Servei d’informació i estudis.

TAULES |
Pàg. 67
PLA DIRECTOR
Taula 29. Persones escolaritzades a l’educació secundària postobligatòria segons tipologia d’estudi i segons
sexe. Catalunya, curs 2005-06. (Figura 42)
Nois Noies Total
n Matriculats Taxa n Matriculats Taxa n Matriculats Taxa
Batxillerat 103.427 38.510 37,2% 96.525 45.932 47,6% 199.952 84.442 42,2%
CFGM 103.427 21.809 21,1% 96.525 14.400 14,9% 199.952 36.209 18,1%
PGS 103.427 1.859 1,8% 96.525 1.174 1,2% 199.952 3.033 1,5%
Total 103.427 62.178 60,1% 96.525 61.506 63,7% 199.952 123.684 61,9%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Estadística del Departament d’Eduació.
Taula 30. Percentatge d’alumnes Graduats i no Graduats, segons el nombre d’alumnes matriculats a 4rt
d’ESO i segons sexe. Catalunya, curs 2006-2007. (Figura 43)
Nois Noies Total
n % n % n %
Graduats 22.279 73,1% 24.254 80,3% 46.533 76,7%
No Graduats 8.181 26,9% 5.931 19,7% 14.112 23,3%
Matriculats 30.460 100% 30.185 60.645
Font: Elaboració SIA. Departament d’Educació. Estadística del Departament d’Eduació.
Taula 31. Percentatge d’alumnes repetidors matriculats en cadascun dels cursos de l’Educació Secundària
Obligatòria, segons sexe. Catalunya, curs 2006-2007. (Figura 44)
Noi Noia Total
Primer 10,9% 6,6% 8,9%
Segon 11,1% 7,5% 9,3%
Tercer 10,2% 8,1% 9,2%
Quart 11,7% 9,2% 10,5%
Taula 32. Expectatives educatives dels alumnes de l’ESO (12-16 anys) segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
45)
Nois Noies total
n % n % n %
No em trauré el graduat en ESO 9 0,7% 7 0,4% 16 0,5%
Em trauré el graduat en ESO i deixaré d'estudiar 71 5,6% 33 2,0% 104 3,6%
Faré un cicle formatiu de formació professional 170 13,5% 140 8,4% 310 10,6%
Deixaré els estudis quan acabi el batxillerat 83 6,6% 78 4,7% 161 5,5%
Faré una carrera universitària 762 60,3% 1.197 72,1% 1.959 67,0%
Faré una altra cosa 24 1,9% 18 1,1% 42 1,4%
No ho sé 144 11,4% 188 11,3% 332 11,4%
Total 1.263 100% 1.661 100% 2.924 100%
Font: Elaboració SIA. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Panel de Famílies i Infància, 2006.

TAULES |
Pàg. 68
PLA DIRECTOR
Taula 33. Percentatge d’alumnes que fan faltes injustificades a classe en l’ESO, segons sexe. Catalunya,
2006. (Figura 46)
Nois Noies Total
n % n % n %
Sempre o molt sovint 84 6,5% 92 5,5% 176 5,9%
Bastant sovint 266 20,5% 348 20,7% 614 20,6%
Alguna vegada 661 51,0% 893 53,1% 1.554 52,2%
Mai o gairebé mai 284 21,9% 348 20,7% 632 21,2%
Total 1.295 100% 1.681 100% 2.976 100%
Taula 34. “Pensa en el temps que passes amb la teva mare. Consideres que és suficient?”, segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Passo temps suficient 964 77,9% 1.123 69,8% 2.087 73,4%
M’agradaria passar més temps 177 14,3% 349 21,7% 526 18,5%
Passo massa temps 93 7,5% 135 8,4% 228 8,0%
No tinc aquest parent 3 0,2% 1 0,1% 4 0,1%
Total 1.237 100% 1608 100% 2.845 100%
Taula 35. “Pensa en el temps que passes amb el teu pare. Consideres que és suficient?”, segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Passo temps suficient 773 64,3% 927 59,4% 1.700 61,5%
M’agradaria passar més temps 326 27,1% 532 34,1% 858 31,1%
Passo massa temps 68 5,7% 53 3,4% 121 4,4%
No tinc aquest parent 36 3,0% 48 3,1% 84 3,0%
Total 1.203 100% 1.560 100% 2.763 100%

TAULES |
Pàg. 69
PLA DIRECTOR
Taula 36. “En el darrer mes has fet alguna de les següents activitats amb la mare?”, segons sexe. Catalunya,
2006. (Figura 49)
Nois Noies Total
n % n % n %
Fer els deures 465 37,2% 591 36,5% 1.056 36,8%
Passejar pel teu poble o ciutat 671 53,7% 1.050 64,9% 1.721 60,0%
Anar de compres 958 76,6% 1.410 87,1% 2.368 82,6%
Fer exercici físic o un esport 132 10,6% 232 14,3% 364 12,7%
Anar al cine, teatre o concerts 518 41,4% 731 45,2% 1.249 43,6%
Visitar un museu o exposició 384 30,7% 470 29,0% 854 29,8%
Anar a un espectacle esportiu 304 24,3% 350 21,6% 654 22,8%
Visitar un parc d’atraccions o d’entreteniment 577 46,2% 691 42,7% 1.268 44,2%
Fer una visita cultural 427 34,2% 518 32,0% 945 33,0%
Anar d’excursió al camp o a la muntanya 545 43,6% 716 44,2% 1261 44,0%
Anar a la biblioteca 166 13,3% 210 13,0% 376 13,1%
Anar a missa o cerimònia religiosa 211 16,9% 305 18,8% 516 18,0%
Vegeu la televisió 1.059 84,7% 1.432 88,4% 2.491 86,9%
Total 1.250 100% 1.619 100% 2.867 100%
Taula 37. “En el darrer mes has fet alguna de les següents activitats amb el pare?”, segons sexe. Catalunya,
2006. (Figura 50)
Nois Noies Total
n % n % n %
Fer els deures 296 24,5% 405 26,1% 701 25,4%
Passejar pel teu poble o ciutat 591 48,9% 743 47,9% 1.334 48,4%
Anar de compres 431 35,7% 393 25,3% 824 29,9%
Fer exercici físic o un esport 453 37,5% 353 22,8% 806 29,2%
Anar al cine, teatre o concerts 485 40,1% 534 34,4% 1019 36,9%
Visitar un museu o exposició 341 28,2% 399 25,7% 740 26,8%
Anar a un espectacle esportiu 641 53,1% 508 32,8% 1.149 41,6%
Visitar un parc d’atraccions o d’entreteniment 550 45,5% 624 40,2% 1.174 42,6%
Fer una visita cultural 377 31,2% 454 29,3% 831 30,1%
Anar d’excursió al camp o a la muntanya 572 47,4% 694 44,7% 1266 45,9%
Anar a la biblioteca 90 7,5% 89 5,7% 179 6,5%
Anar a missa o cerimònia religiosa 155 12,8% 211 13,6% 366 13,3%
Vegeu la televisió 996 82,5% 1.268 81,8% 2.264 82,1%
Total 1.208 100% 1.551 100% 2.759 100%
Taula 38. Proporció d'adolescents que parlen amb la seva mare a diari o gairebé a diari de diversos temes,
Nois Noies Total
L'escola i els seus professors/es 31,0 52,5 43,0
El que fa amb els amics/gues 19,7 38,1 30,0
Les coses que passen al món 24,8 27,8 26,0
Esports 23,8 13,9 18,0
Els nois/es que li agraden 4,6 14,7 10,0

TAULES |
Pàg. 70
PLA DIRECTOR
Taula 39. Proporció d'adolescents que parlen amb el seu pare a diari o gairebé a diari de diversos temes,
Nois Noies Total
L'escola i els seus professors/es 20,1 30,9 26,0
El que fa amb els amics/gues 15,3 19,1 17,0
Les coses que passen al món 24,9 23,9 23,0
Esports 43,7 24,5 32,0
Els nois/es que li agraden 5,3 4,2 4,5
Taula 40. Temps que dediquen a estudiar les persones de 12 a 16 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
53)
Nois Noies Total
n % n % n %
Temps d’estudi entre setmana
No tinc treballs 47 3,6% 29 1,7% 76 2,5%
Tinc treballs però no els faig 72 5,5% 37 2,2% 109 3,6%
Estudio una hora o menys 423 32,3% 359 21,2% 782 26,0%
Estudio d'una a tres hores 689 52,7% 1.086 64,0% 1.775 59,1%
Estudio més de tres hores 43 3,3% 142 8,4% 185 6,2%
Estudiar en el cap de setmana
Estudiar o fer els deures 1.151 88,0% 1.578 93,0% 2.729 90,8%
Taula 41. Activitats d’oci que realitzen les persones de 12 a 16 anys dintre de la llar, durant la setmana i
durant el cap de setmana, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 54)
Nois Noies Total
n % n % n %
Activitats d’oci durant la setmana
Jugar a la videoconsola o ordinador 1.113 85,1% 1.008 59,4% 2.121 70,6%
Escoltar música 1.205 92,1% 1.636 96,5% 2.841 94,6%
Navegar per Internet 1.137 86,9% 1.475 87,0% 2.612 87,0%
Mirar la televisió abans de sopar 1.126 86,1% 1.335 78,7% 2.461 81,9%
Mirar la televisió després de sopar 1.194 91,3% 1.503 88,6% 2.697 89,8%
Trucar o enviar missatges de mòbil 762 58,3% 1.352 79,7% 2.114 70,4%
Activitats d’oci durant el cap de setmana
Jugar a la videoconsola 1.167 89,2% 1.092 64,4% 2.259 75,2%
Escoltar música 1.207 92,3% 1.649 97,2% 2.856 95,1%
Navegar per Internet 1.137 86,9% 1.484 87,5% 2.621 87,3%
Mirar la televisió 1.253 95,8% 1.616 95,3% 2.869 95,5%

TAULES |
Pàg. 71
PLA DIRECTOR
Taula 42. Tasques domèstiques que realitzen els nois i les noies de 12 a 16 anys dintre de la llar, durant la
setmana i durant el cap de setmana, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 55)
Nois Noies Total
n % n % n %
Tasca de cura de les persones durant la setmana
Fer-se el llit cada dia 491 37,5% 793 46,8% 1.284 42,7%
Fer-se el llit de tant en tant 397 30,4% 475 28,0% 872 29,0%
No fer-se mai el llit 400 30,6% 410 24,2% 810 27,0%
Ajudar en feines de la llar cada dia 291 22,2% 514 30,3% 805 26,8%
Ajudar en feines de la llar de tant en tant 783 59,9% 956 56,4% 1.739 57,9%
No ajuda mai en feines de la llar 216 16,5% 213 12,6% 429 14,3%
Tasca de cura de les persones durant el cap de setmana
Ajudar en feines de la llar 343 81,0% 349 90,4% 692 86,3%
Taula 43. “Quants bons amics/gues tens?”, segons edat i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 56 i 57)
Nois Noies Total
Edat 13 14 15 16 13 14 15 16 13 14 15 16
De 0 a 5 amics 16,8% 18,2% 17,4% 20,9% 17,1% 23,1% 22,8% 24,2% 17,0% 21,0% 20,6% 22,9%
De 6 a 10 amics 24,9% 24,6% 34,3% 30,8% 30,3% 25,6% 38,2% 37,7% 27,8% 25,2% 36,5% 35,0%
11 amics o més 58,4% 57,2% 48,3% 48,3% 52,5% 51,3% 39,0% 38,0% 55,2% 53,9% 42,9% 42,1%
Total (N) 370 297 327 234 432 390 461 355 802 687 788 589
Taula 44. “De dilluns a divendres, després de l’escola, passes temps amb amics/gues?”, segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Mai o gairebé mai 165 13,3% 299 18,5% 464 16,2%
Un o dos cops per setmana 503 40,5% 637 39,4% 1.140 39,9%
Tres o quatre cops per setmana 255 20,5% 328 20,3% 583 20,4%
Cada dia 318 25,6% 352 21,8% 670 23,5%
Total 1.241 100% 1.616 100% 2.857 100%

TAULES |
Pàg. 72
PLA DIRECTOR
Taula 45. Percentatge de participació en diverses activitats realitzades durant la setmana i durant el cap de
setmana de les persones de 12 a 16 anys segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 59 i 60)
Nois Noies Total
n % n % n %
Activitats durant la setmana
Participar en associacions i activitats de lleure 312 23,9% 376 22,2% 688 22,9%
Assistir a classes de repàs o reforç 326 24,9% 408 24,1% 734 24,4%
Assistir a classes d'altres activitats acadèmiques 403 30,8% 547 32,3% 950 24,4%
Assistir a classes d'activitats artístiques 228 17,4% 629 37,1% 857 28,5%
Practicar activitats esportives 996 76,1% 866 51,1% 857 62,0%
Anar de botigues 536 41,0% 1.115 65,7% 1.651 55,0%
Activitats durant el cap de setmana
Quedar amb els amics 1.195 91,4% 1.587 93,6% 2.782 92,6%
Participar en activitats de lleure 282 21,6% 377 22,2% 659 21,9%
Participar en activitats esportives 1.073 82,0% 976 57,5% 2.049 68,2%
Anar de botigues 745 57,0% 1.469 86,6% 2.214 73,7%
Visito museus i exposicions 320 24,5% 460 27,1% 780 26,0%
Anar a concerts 477 36,5% 814 48,0% 1.291 43,0%
Anar al cine 1.078 82,4% 1.440 84,9% 2.518 83,8%
Anar al teatre 244 18,7% 447 26,4% 691 23,0%
Anar d'excursió 675 51,6% 852 50,2% 1.527 50,8%
Anar a la discoteca 350 26,8% 547 32,3% 897 29,9%
Taula 46. Tipus d’activitat relacionada amb el treball que realitzen les persones de 12 a 16 anys, durant la
setmana i durant el cap de setmana, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 61)
Nois Noies Total
n % n % n %
Treball durant la setmana
Ajudar el pare/mare o altres familiars 315 24,1% 305 18,0% 620 20,6%
Treballar per guanyar diners 258 19,7% 258 15,2% 516 17,2%
Treball durant el cap de setmana
Ajudar el pare/mare o altres familiars 343 26,2% 349 20,6% 692 23,0%
Treballar per guanyar diners 294 22,5% 299 17,6% 593 19,7%
Taula 47. Quantitat de diners de que disposen, a la setmana, els adolescents d’entre 12 i 16 anys per a les
seves despeses, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 62)
Nois Noies Total
n % n % n %
0 euros 363 28,9% 516 31,8% 879 30,5%
De 0 a 5 euros 287 22,9% 339 20,9% 626 21,7%
De 5 a 10 euros 242 19,3% 328 20,2% 570 19,8%
Més de 10 euros 364 29,0% 441 27,2% 805 28,0%
Total 1.256 100% 1.624 100% 2.880 100%

TAULES |
Pàg. 73
PLA DIRECTOR
Taula 48. Percentatge de les principals despeses dels adolescents de 12 a 16 anys. Catalunya, 2006. (Figura 63)
%
Roba 45,1%
Revistes 37,1%
Mòbil 42,9%
CD, DVD 11,6%
Videojocs 12,0%
Cosmètics, colònies 17,1%
Llibres 15,7%
Tabac, alcohol 12,7%
Altres drogues 4,1%
Benzina 6,1%
Altres despeses 36,3%
Taula 49. Assistència de les persones de 15 a 19 anys a biblioteques, galeries d'art i exposicions i museus,
Assistència a biblioteques,
exposicions i galeries d'art i museus
Nois Noies Tots
n % n % n %
Sí 133.218 76,9% 127.719 78,8% 260.938 77,8%
No 36.155 20,9% 28.199 17,4% 64.354 19,3%Biblioteques
No consta 3.800 2,2% 6.196 3,8% 9.996 3,0%
Sí 73.069 42,2% 78.528 48,4% 151.598 45,2%
No 98.909 57,1% 82.828 51,1% 181.737 54,2%Exposicions i galeries
No consta 1.194 0,7% 759 0,5% 1.953 0,6%
Sí 104.990 60,6% 107.234 66,1% 212.223 63,3%
No 67.315 38,9% 54.376 33,5% 121.690 36,3%Museus
No consta 869 0,5% 506 0,3% 1.374 0,4%
Total 173.173 100% 162.114 100% 335.287 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i IDESCAT. Enquesta de consum i pràctiques culturals, 2006.
Taula 50. Nombre i percentatge de persones entre 15 i 19 anys que han anat al cinema durant els darrers 12
mesos, segons sexe. Catalunya 2006. (Figura 65)
Nois Noies Total
n % n % n %
Espectadors habituals 107.595 62,1% 101.164 62,4% 208.759 62,3%
Espectadors esporàdics 48.315 27,9% 48.685 30,0% 97.000 28,9%
No espectadors 14.983 8,7% 9.484 5,9% 24.467 7,3%
No consta 2.280 1,3% 2.782 1,7% 5.062 1,5%
Total 173.173 100% 162.115 100% 335.288 100%

TAULES |
Pàg. 74
PLA DIRECTOR
Taula 51. Hàbit de lectura, de les persones d’entre 15 i 19 anys, de llibres, diaris i revistes, segons sexe.
Nois Noies Tots
n % n % n %
Lectors habituals 60.149 34,70% 76.884 47,40% 137.034 40,90%
Lectors esporàdics 85.555 49,40% 70.182 43,30% 155.737 46,40%
No lectors 26.166 15,10% 13.278 8,20% 39.444 11,80%
Lectura de llibres
No consta 1.303 0,80% 1.770 1,10% 3.073 0,90%
No lectors 20.412 11,80% 36.798 22,70% 57.210 17,10%
Lectura de diaris
No consta 0 0,0% 0 0,00% 0 0,0%
No lectors 28.772 16,60% 24.406 15,10% 53.177 15,90%
Lectura de revistes
No consta 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0%
Total 173.173 100% 162.114 100% 335.287 100%
Taula 52. Tecnologia a les llars on hi viuen persones de 15 a 19 anys. Catalunya, 2006. (Figura 67)
n %
Sí 253.627 99,6%
Televisió
No 1.090 0,4%
Sí 233.340 91,6%
Vídeo
No 21.376 8,4%
Sí 249.526 98,0%
Ordinador
No 5.191 2,0%
Sí 227.820 89,4%
Connexió Internet
No 26.897 10,6%
Total 254.717 100%
Taula 53. Ús de l'ordinador i d'Internet de les persones de 15 a 19 anys segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
68)
Nois Noies Tots
n % n % n %
Sí 141.796 81,90% 136.445 84,20% 278.240 83,0%
Ús d'ordinador
No 31.377 18,10% 25.670 15,80% 57.048 17,0%
Sí 166.767 96,30% 158.448 97,70% 325.215 97,0%
Ús d'Internet
No 6.406 3,70% 3.667 2,30% 10.073 3,0%
Total 173.173 100% 162.115 100% 335.288 100%

TAULES |
Pàg. 75
PLA DIRECTOR
Taula 54. Freqüència amb que els nois i les noies d’entre 7 i 14 anys han practicat esport, en les últimes
quatre setmanes, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 69)
Nois Noies Total
n % n % n %
Cap dia 30 4,0% 47 6,7% 77 5,3%
Molt pocs dies 59 7,8% 60 8,6% 119 8,2%
Alguns dies 345 45,4% 416 59,0% 761 52,0%
Gairebé cada dia 234 30,9% 147 20,8% 381 26,0%
Tots els dies 91 12,0% 35 4,9% 126 8,6%
Total 759 100% 705 100% 1.465 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Enquesat de salut de Catalunya, 2006.
Taula 55. Activitat física de les persones d’entre 15 i 21 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 70)
Nois Noies Total
n % n % n %
Molt actius 222 35,6% 59 10,0% 281 23,2%
Moderadament actius 46 7,4% 19 3,2% 65 5,3%
Lleugerament actius 238 38,2% 301 51,1% 538 44,5%
Mínimament actius 51 8,3% 50 8,5% 101 8,4%
Sedentaris 66 10,6% 160 27,2% 226 18,7%
Total 623 100% 588 100% 1.211 100%
Taula 56. Nombre i percentatge de persones federades en alguna disciplina esportiva segons grup d’edat i
Grup d’edat Nois Noies Total
n % n % n %
< 10 anys 47.250 76,7% 14.361 23,3% 61.611 100,0%
10-11 anys 34.055 73,9% 12.049 26,1% 46.104 100,0%
12-13 anys 42.680 76,7% 12.976 23,3% 55.656 100,0%
14-15 anys 33.374 74,1% 11.686 25,9% 45.060 100,0%
16-17 anys 24.753 75,5% 8.021 24,5% 32.774 100,0%
18-19 anys 39.419 74,8% 13.265 25,2% 52.684 100,0%
Total 221.531 75,4% 72.358 24,6% 293.889 100,0%
Font: Elaboració SIA. Departament de Vicepresidència. Secretaria General de l’Esport .Consell Català de l’Esport.
Taula 57. Percentatge de persones federades en alguna disciplina esportiva per cada 100 persones segons
grup d’edat i segons sexe. Catalunya, 2008. (Figura 72)
Nois Noies Total
% % %
< 10 anys - - -
10-11 anys 50,0 22,6 46,8
12-13 anys 64,4 19,2 35,8
14-15 anys 49,2 20,3 42,2
16-17 anys 36,0 18,2 33,9
18-19 anys 54,0 11,7 23,1

TAULES |
Pàg. 76
PLA DIRECTOR
Taula 58. Nombre i percentatge de persones federades segons federació esportiva i segons sexe. Catalunya,
2008. (Figura 73)
Nois Noies Total
n % n % n %
Federació Catalana de Futbol 79.422 35,9% 3.356 4,6% 82.778 28,2%
Federació Catalana de Basquetbol 46.769 21,1% 22.870 31,6% 69.639 23,7%
Federació Catalana de Tennis 26.306 11,9% 12.300 17,0% 38.606 13,1%
Federació Catalana de Patinatge 6.805 3,1% 5.752 7,9% 12.557 4,3%
Federació Catalana de Taekwondo 5.617 2,5% 2.151 3,0% 7.768 2,6%
Resta de federacions 56.612 25,6% 25.929 35,8% 82.541 28,1%
Total 221.531 100,0% 72.358 100,0% 293.889 100,0%
Taula 59. Consum de tabac de les persones d’entre 15 i 21 anys segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 74)
Nois Noies Total
n % n % n %
Fumador diari 167 26,8% 166 28,2% 333 27,5%
Fumador ocasional 30 4,8% 39 6,7% 69 5,7%
Exfumador 33 5,3% 33 5,6% 66 5,4%
No fumador (no ha fumat mai i altres no fumadors) 393 63,1% 350 59,5% 743 61,4%
Total 623 100% 588 100% 1.211 100%
Taula 60. Darrera vegada que les persones de 15 a 21 anys han pres alguna beguda alcohòlica segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Menys de 30 dies 387 62,1% 370 62,9% 757 62,5%
D'1 a 12 mesos 69 11,1% 52 8,8% 121 10,0%
Més d'un any 56 9,0% 70 11,9% 126 10,4%
Mai 111 17,7% 96 16,4% 207 17,1%
Total 623 100% 588 100% 1.211 100%
Taula 61. Hàbit de consum d’alcohol de les persones entre 15 i 21 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
76)
Nois Noies Total
n % n % N %
No bevedor 167 26,4% 166 28,0% 333 27,1%
Bevedor moderat 371 58,5% 393 66,3% 764 62,3%
Bevedor de risc 85 13,4% 29 4,9% 114 9,3%
NP (informador indirecte) 11 1,7% 5 0,8% 16 1,3%
Total 634 100% 593 100% 1.227 100%

TAULES |
Pàg. 77
PLA DIRECTOR
Taula 62. Persones de 15 a 21 anys que han pres en alguna ocasió tranquil—litzants, marihuana o cocaïna,
Nois Noies Total
Substància Freqüència
n % n % n %
Consum de tranquil—litzants en alguna ocasió 40 6,5% 76 12,9% 116 9,6%
Consum de tranquil—litzants l’últim any 21 3,4% 52 8,9% 73 6,0%Tranquil—litzants
Consum de tranquil—litzants l’últim mes 12 2,0% 27 4,5% 39 3,2%
Consum de marihuana en alguna ocasió 241 38,6% 208 35,3% 448 37,0%
Consum de marihuana l’últim any 185 29,7% 137 23,3% 322 26,6%Marihuana
Consum de marihuana l’últim mes 133 21,3% 86 14,7% 219 18,1%
Consum de cocaïna en alguna ocasió 49 7,9% 33 5,5% 82 6,8%
Consum de cocaïna l’últim any 21 3,4% 20 3,4% 42 3,4%Cocaïna
Consum de cocaïna l’últim mes 7 1,0% 8 1,3% 14 1,2%
Taula 63. Percepció de perill per part dels i les adolescents de 12 a 18 anys en fumar un paquet de cigarret al
dia o més segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 78)
Nois Noies Tots
n % n % n %
Cap perill 174 5,6% 125 3,9% 299 4,7%
Una mica de perill 668 21,3% 744 23,4% 1.412 22,3%
Bastant perill 1.117 35,6% 1.259 39,5% 2.376 37,6%
Molt perill 890 28,4% 911 28,6% 1.800 28,5%
No ho sé 217 6,9% 109 3,4% 326 5,2%
Nc 71 2,3% 38 1,2% 109 1,7%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i Departament d’Educació. Enquesta de convivència escolar i seguretat a
Taula 64. Percepció de perill per part dels i les adolescents entre 12 i 18 anys, en prendre cinc copes
d'alcohol, o més, una o dues vegades al mes. Catalunya, 2006. (Figura 79)
Nois Noies Tots
n % n % n %
Cap perill 288 9,2% 201 6,3% 489 7,7%
Bastant perill 1.054 33,6% 1.142 35,8% 2.196 34,7%
Molt perill 713 22,7% 870 27,3% 1.584 25,0%
No ho sé 192 6,1% 96 3,0% 288 4,6%
Nc 84 2,7% 44 1,4% 128 2,0%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%

TAULES |
Pàg. 78
PLA DIRECTOR
Taula 65. Percepció de perill per part dels i les adolescents entre 12 i 18 anys de fumar marihuana cada cap
per setmana o gairebé. Catalunya, 2006. (Figura 80)
Nois Noies Tots
n % n % n %
Cap perill 396 12,6% 232 7,3% 628 9,9%
Bastant perill 749 23,9% 942 29,6% 1.691 26,7%
Molt perill 952 30,3% 1.079 33,9% 2.031 32,1%
No ho sé 257 8,2% 159 5,0% 416 6,6%
Nc 86 2,7% 49 1,5% 134 2,1%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%
Taula 66. Percepció de perill per part dels i les adolescents entre 12 i 18 anys, de prendre èxtasis o similars
cada cap de setmana, o gairebé. Catalunya, 2006. (Figura 81)
Nois Noies Tots
n % n % n %
Cap perill 116 3,7% 43 1,3% 159 2,5%
Una mica de perill 82 2,6% 73 2,3% 154 2,4%
Bastant perill 363 11,6% 390 12,2% 753 11,9%
Molt perill 2.090 66,6% 2.323 72,9% 4.413 69,8%
No ho sé 399 12,7% 307 9,7% 706 11,2%
nc 88 2,8% 49 1,5% 137 2,2%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%
Taula 67. Percentatge de nois i noies d’entre 12 i 18 anys que creuen que els seria fàcil o molt fàcil
d'aconseguir drogues il—legals. Catalunya, 2006. (Figura 82)
Nois Noies Tots
n % n % n %
Marhiuana 1.810 57,7% 1.883 59,1% 3.693 58,4%
Cocaïna 944 30,1% 1.067 33,5% 2.011 31,8%
Heroïna 494 15,7% 499 15,7% 993 15,7%
Amfetamines 657 21,0% 588 18,5% 1.245 19,7%
Èxtasis 709 22,6% 600 18,8% 1.309 20,7%
LSD 525 16,7% 475 14,9% 1.000 15,8%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%

TAULES |
Pàg. 79
PLA DIRECTOR
Taula 68. Proporció de persones d’entre 12 i 16 anys que han incorregut en comportaments de risc, segons
el nombre d’accions diverses que han realitzat. Catalunya, 2006. (Figura 83)
Nombre d’accions %
0 46,0%
1 18,7%
2 12,4%
3 8,3%
4 5,7%
5 3,9%
6 1,9%
7 1,7%
8 0,7%
9 0,6%
10 0,1%
Taula 69. Comportaments de risc i tendències asocials dels adolescents d’entre 12 i 16 anys segons sexe.
Taula 70. Persones de 15 a 21 anys que treballen o han treballat anteriorment, segons sexe. Catalunya, 2006.
(Figura 85)
Nois Noies Total
n % n % n %
No treballa ni ha treballat 284 44,8% 295 49,7% 579 47,2%
Treballa o ha treballat 349 55,1% 296 50,0% 645 52,6%
Ns/Nc 1 0,1% 2 0,3% 3 0,2%
Nois Noies Total
Sí No Sí No Sí No
n % n % n % n % n % n %
Pujar a un ciclomotor sense casc 418 31,1% 928 68,9% 408 25,0% 1.227 75,0% 826 27,7% 2.155 72,3%
Conduir un ciclomotor sense permís de conduir 407 32,0% 864 68,0% 239 14,0% 1.471 86,0% 646 21,7% 2.335 78,3%
Conduir un ciclomotor després d'haver begut alcohol 62 5,0% 1.168 95,0% 17 1,0% 1.734 99,0% 79 2,7% 2.902 97,3%
Portar a sobre un ganivet o navalla 203 17,0% 989 83,0% 89 5,0% 1.700 95,0% 292 9,8% 2.689 90,2%
Robar en una botiga o a un centre comercial 290 17,0% 1.414 83,0% 204 16,0% 1.073 84,0% 494 16,6% 2.487 83,4%
Robar a un company/a a l'escola 108 9,0% 1.088 91,0% 71 4,0% 1.714 96,0% 179 6,0% 2.802 94,0%
Destruir mobiliari urbà 264 20,0% 1.054 80,0% 116 7,0% 1.547 93,0% 380 12,7% 2.601 87,3%
Fer "botellón" 288 24,1% 908 75,9% 481 26,9% 1.304 73,1% 769 25,8% 2.212 74,2%

TAULES |
Pàg. 80
PLA DIRECTOR
Taula 71. Activitat principal que realitzen les persones de 15 a 21 anys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
86)
Nois Noies Total
n % n % n %
Treballa 202 31,9% 169 28,5% 371 30,3%
Treballa, però té una baixa 4 0,6% - - 4 0,3%
Aturat/da amb subsidi 1 0,1% - - 1 0,1%
Aturat/da sense subsidi 25 3,9% 17 2,8% 41 3,4%
Feines de la llar 0 0,1% 17 2,8% 17 1,4%
Estudiant 395 62,3% 391 65,9% 786 64,0%
Incapacitat 4 0,6% - - 4 0,3%
Treballa en pràctiques 2 0,4% - - 2 0,2%
Altres 2 0,3% - - 2 0,1%
Total 634 100% 593 100% 1227 100%
Taula 72. Situació laboral de les persones de 15 a 21 anys que treballen o han treballat, segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Funcionari/a 1 0,4% 0 0,1% 2 0,3%
Contracte indefinit 71 20,1% 65 22,0% 136 21,0%
Contracte < 6 mesos 117 33,4% 113 38,0% 230 35,5%
Contracte 6 mesos i menys de 12 55 15,7% 20 6,8% 76 11,7%
Contracte 1 any i menys de 2 22 6,2% 9 2,9% 30 4,7%
Contracte de 2 anys i més 1 0,4% - - 1 0,2%
Contracte de durada no especificada 39 11,2% 32 10,9% 72 11,1%
Treballador ETT 1 0,4% 8 2,8% 9 1,5%
Treballa sense contracte 29 8,2% 44 14,8% 73 11,2%
Autònom sense assalariats 13 3,8% 5 1,7% 18 2,8%
NC 1 0,3% - - 1 0,1%
Total 351 100% 296 100% 648 100%
Taula 73. Nombre de persones d’entre 15 i 19 anys que pertanyen a alguna associació, segons sexe.
Noi Noia Tots
n % n % n %
Una 45.600 26,3% 43.248 26,7% 88.848 26,5%
Dues 8.252 4,8% 4.932 3,0% 13.183 3,9%
Tres 2.497 1,4% 2.908 1,8% 5.406 1,6%
Quatre i més 1.194 0,7% 506 0,3% 1.700 0,5%
Cap 115.630 66,8% 110.521 68,2% 226.151 67,4%
Total 173.173 100% 162.115 100% 335.288 100%

TAULES |
Pàg. 81
PLA DIRECTOR
Taula 74. Tipus d’associacions a les quals pertanyen les persones que tenen entre 15 i 19 anys segons sexe.
Noi Noia Tots
n % n % n %
Sí 6.514 3,8% 7.967 5,0% 14.481 4,4
Cultura popular i tradicional
No 165.356 96,2% 151.872 95,0% 317.228 95,6
Sí 2.171 1,3% 885 0,6% 3.057 0,9
Religioses
No 169.699 98,7% 158.954 99,4% 328.652 99,1
Sí 977 0,6% 1.391 0,9% 2.368 0,7
Regionals
No 170.893 99,4% 158.448 99,1% 329.341 99,3
Sí 4.451 2,6% 1.770 1,1% 6.222 1,9
Ecològiques
No 167.419 97,4% 158.068 98,9% 325.487 98,1
Sí 4.451 2,6% 1.770 1,1% 6.222 1,9
Pacifistes
No 167.419 97,4% 158.068 98,9% 325.487 98,1
Sí 8.469 4,9% 6.955 4,4% 15.424 4,6
Solidàries
No 163.401 95,1% 152.884 95,6% 316.285 95,4
Sí 10.749 6,3% 12.772 8,0% 23.521 7,1
Joventut i esplais
No 161.121 93,7% 147.067 92,0% 308.188 92,9
Sí 1.411 0,8% 4.299 2,7% 5.711 1,7
Club de fans
No 170.459 99,2% 155.539 97,3% 325.998 98,3
Sí 1.411 0,8% 4.299 2,7% 5.711 1,7
Altres
No 170.459 99,2% 155.539 97,3% 325.998 98,3
Total 171.870 100% 159.839 100% 331.709 100%
Taula 75. Distribució de la població de 0 a 14 anys, segons classe social i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura
96)
Nois Noies Total
n % n % n %
Grup I 135 11,9% 146 13,7% 281 12,8%
Grup II 149 13,1% 98 9,1% 246 11,2%
Grup III 334 29,4% 304 28,5% 638 29,0%
Grup IVa 248 21,9% 229 21,5% 477 21,7%
Grup IVb 161 14,3% 158 14,8% 320 14,5%
Grup V 106 9,4% 132 12,3% 238 10,8%
Total 1.133 100% 1.067 100% 2.200 100%
Taula 76. Distribució de la població de 15 a 21 anys, segons classe social i segons sexe. Catalunya, 2006.
(Figura 97)
Nois Noies Total
n % n % n %
Grup I 81 12,7% 63 10,7% 144 11,7%
Grup II 47 7,5% 57 9,5% 104 8,5%
Grup III 182 28,8% 193 32,5% 375 30,6%
Grup IVa 151 23,9% 126 21,2% 277 22,6%
Grup IVb 95 15,1% 77 12,9% 172 14,0%
Grup V 77 12,1% 78 13,2% 155 12,6%
Total 634 100% 593 100% 1.227 100%

TAULES |
Pàg. 82
PLA DIRECTOR
Taula 77. Estructura de la llar de les persones de 0 a 14 anys segons classe social. Catalunya, 2006. (Figura 98)
Monoparental Biparental Reestructurada Altres Total
n % n % n % n % n %
Grup I 7 2,5% 268 95,4% 5 1,8% 1 0,4% 281 100%
Grup II 27 11,0% 213 86,6% 4 1,6% 2 0,8% 246 100%
Grup III 101 15,8% 515 80,7% 22 3,4% 0 0,0% 638 100%
Grup IVa 15 3,1% 456 95,6% 4 0,8% 2 0,4% 477 100%
Grup IVb 13 4,1% 303 94,7% 4 1,3% 0 0,0% 320 100%
Grup V 43 18,1% 167 70,2% 15 6,3% 12 5,0% 238 100%
Total 206 9,4% 1.922 87,4% 54 2,5% 18 0,8% 2.200 100%
Taula 78. Estructura de la llar de les persones de 15 a 21 anys segons classe social. Catalunya, 2006. (Figura
99)
Monoparental Biparental Reestructurada Altres Total
n % n % n % n % n %
Grup I 10 3,8% 251 94,7% 3 1,1% 1 0,4% 265 100%
Grup II 26 11,3% 199 86,1% 4 1,7% 2 0,9% 231 100%
Grup III 109 17,2% 494 78,2% 29 4,6% 0 0,0% 632 100%
Grup IVa 17 3,2% 506 95,8% 3 0,6% 2 0,4% 528 100%
Grup IVb 13 4,3% 283 94,3% 3 1,0% 1 0,3% 300 100%
Grup V 39 16,0% 183 75,0% 12 4,9% 10 4,1% 244 100%
Total 214 9,7% 1.916 87,1% 54 2,5% 16 0,7% 2.200 100%
Taula 79. Lloc de naixement del pare i la mare de les persones de 0 a 14 anys segons classe social. Catalunya,
2006. (Figura 100)
Pare i mare
a Catalunya
Pare i mare
a Espanya
Pare i mare
a l’estranger
Un a Espanya i
l’altre a Catalunya
Un a l’estranger i
l’altre a Catalunya
Un a Espanya i
l’altre a l’estranger Total
n % n % n % n % n % N % n %
Grup I 186 66,2% 10 3,6% 7 2,5 51 18,1% 20 7,1 7 2,5% 281 100%
Grup II 149 60,6% 17 6,9% 9 3,7 41 16,7% 26 10,6 4 1,6% 246 100%
Grup III 397 62,3% 40 6,3% 31 4,9 136 21,4% 30 4,7 3 0,5% 637 100%
Grup IV a 251 52,6% 38 8,0% 81 17,0 80 16,8% 17 3,6 10 2,1% 477 100%
Grup IV b 180 56,4% 43 13,5% 18 5,6 66 20,7% 10 3,1 2 0,6% 319 100%
Grup V 104 43,9% 18 7,6% 53 22,4 42 17,7% 11 4,6 9 3,8% 237 100%
Total 1.266 57,5% 166 7,5% 200 9,1% 418 19,0% 114 5,2% 36 1,6% 2.200 100%
Taula 80. Taxa de pobresa “abans de transferències” segons estructura de la llar dels adolescents d’entre 12
i 16 anys. Catalunya, 2006. (Figura 101)
Famílies monoparentals Famílies biparentals
Famílies
reconstituïdes
Altres
tipus de família
Sí 37,0% 12,1% 27,6% 30,7%
No 63,0% 87,9% 72,4% 69,3%
Total 100% 100% 100% 100%

TAULES |
Pàg. 83
PLA DIRECTOR
Taula 81. Llars amb adolescents d’entre 12 i 16 anys en situació de precarietat econòmica. Catalunya, 2006.
(Figura 102)
Famílies monoparentals Famílies biparentals Famílies reconstituïdes Altres tipus de família
Sí 16,0% 5,8% 9,6% 13,2%
No 84,0% 94,2% 90,4% 86,8%
Total 100% 100% 100% 100%
Taula 82. Persones d’entre 3 i 14 anys que no realitzen activitats extraescolars segons classe social i segons
sexe. Catalunya, 2006. (Figura 103)
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 54 21,1% 41 18,1% 94 19,7%
Classe III 77 25,5% 79 28,8% 156 27,1%
Classes IV i V 147 31,4% 156 34,0% 303 32,7%
Total 54 21,1% 41 18,1% 94 19,7%
Taula 83. Persones d’entre 3 i 14 anys que miren la televisió o juguen amb la videoconsola cada dia, segons
classe social i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 104)
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 176 69,1% 145 64,7% 321 67,1%
Classe III 224 74,6% 203 74,1% 428 74,4%
Classes IV i V 397 84,8% 358 77,9% 755 81,4%
Taula 84. Persones d’entre 7 i 14 anys que pratiquen esport molts pocs dies o cap dia, segons classe social i
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 11 11,8% 15 13,9% 25 13,0%
Classe III 26 29,4% 35 32,3% 61 31,0%
Classes IV i V 52 58,8% 58 53,7% 110 56,0%
Total 89 100% 107 100% 197 100%
Taula 85. Persones d’entre 15 i 21 anys que són mínimament actives o sedentàries, segons classe social i
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 22 18,6% 33 15,9% 55 16,9%
Classe III 31 26,7% 72 34,3% 103 31,6%
Classes IV i V 64 54,6% 104 49,8% 169 51,6%
Total 118 100% 210 100% 327 100%

TAULES |
Pàg. 84
PLA DIRECTOR
Taula 86. Alumnes que han repetit ESO (12-16 anys) segons el nivell d’estudis de la mare. Catalunya, 2006.
(Figura 107)
Sense graduat
escolar
Estudis
primaris
Estudis
secundaris
Formació
professional
Estudis
universitaris Total
n % n % n % n % n % n %
Ha repetit ESO
Mai 139 88,0% 744 89,1% 552 94,0% 508 93,6% 662 96,9% 2.605 92,8%
Ha repetit una vegada 19 12,0% 88 10,5% 34 5,8% 34 6,3% 18 2,6% 193 6,9%
Ha repetit dues vegades 0 0,0% 3 0,4% 1 0,2% 1 0,2% 3 0,4% 8 0,3%
Total 158 100% 835 100% 587 100% 543 100% 683 100% 2.806 100%
Taula 87. Alumnes que fan faltes injustificades a classe a l’ESO, segons el nivell d’estudis de la mare.
Sense graduat
escolar
Estudis
primaris
Estudis
secundaris
Formació
Professional
Estudis
universitaris Total
n % n % n % n % n % n %
Alumnes fan faltes
Sempre o molt sovint 16 10,0% 53 6,4% 27 4,6% 34 6,3% 28 4,1% 158 5,7%
Bastant sovint 47 29,4% 199 24,0% 104 17,9% 108 19,9% 111 16,3% 569 20,4%
Alguna vegada 75 46,9% 439 53,0% 307 52,8% 273 50,2% 385 56,5% 1.479 52,9%
Mai o gairebé mai 22 13,8% 138 16,6% 143 24,6% 129 23,7% 158 23,2% 590 21,1%
Total 160 100% 829 100% 581 100% 544 100% 682 100% 2.796 100%
Taula 88. Expectatives educatives dels/les alumnes de l’ESO (12-16 anys) segons el nivell d’estudis de la
mare. Catalunya, 2006. (Figura 109)
Sense
estudis
Estudis
primaris
Estudis
secundaris
Formació
professional
Estudis
universitaris Total
n % n % n % n % n % n %
Fins on arribaràs amb els estudis
No em trauré el graduat en ESO 1 0,7% 9 1,1% 3 0,5% 1 0,2% 0 0,0% 14 0,5%
Em trauré el graduat en ESO i deixaré d'estudiar 19 12,4% 46 5,7% 6 1,0% 19 3,6% 3 0,4% 93 3,4%
Faré un cicle formatiu de formació professional 30 19,6% 125 15,5% 49 8,5% 59 11,1% 28 4,1% 291 10,6%
Deixaré els estudis quan acabi el batxillerat 7 4,6% 55 6,8% 36 6,3% 30 5,6% 17 2,5% 145 5,3%
Faré una carrera universitària 71 46,4% 456 56,4% 406 70,5% 357 67,2% 566 83,4% 1.856 67,5%
Faré una altra cosa 2 1,3% 10 1,2% 7 1,2% 10 1,9% 11 1,6% 40 1,5%
No ho sé 23 15,0% 108 13,3% 69 12,0% 55 10,4% 54 8,0% 309 11,2%
Total 153 100% 809 100% 576 100% 531 100% 679 100% 2.748 100%

TAULES |
Pàg. 85
PLA DIRECTOR
Taula 89. Persones d’entre 0 i 21 anys amb discapacitat, segons grau de discapacitat i segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
0-17 anys
33 a 64% 6.945 72,7% 4046 68,7% 10.991 71,2%
65 a 74% 1.096 11,5% 748 12,7% 1.844 11,9%
75% o més 1.508 15,8% 1.099 18,6% 2.607 16,9%
Total 9.549 100% 5.893 100% 15.442 100%
18-21 anys
33 a 64 1.732 54,3% 1.092 53,7% 2.824 54,1%
65 a 74 740 23,2% 467 23,0% 1.207 23,1%
Més de 75 718 22,5% 475 23,4% 1.193 22,8%
Total 3.190 100% 2.034 100% 5.224 100%
0-21 anys
33 a 64 8.677 68,1% 5.138 64,8% 13.815 66,8%
65 a 74 1.836 14,4% 1.215 15,3% 3.051 14,8%
Més de 75 2.226 17,5% 1.574 19,9% 3.800 18,4%
Total 12.739 100% 7.927 100% 20.666 100%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Cens de persones valorades amb discapacitat
Taula 90. Salut percebuda dolenta o regular en les persones de 7 a 14 anys, segons classe social i segons
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 7 17,6% 4 16,9% 11 17,4%
Classe III 11 26,2% 7 29,8% 18 27,5%
Classes IV i V 24 56,1% 12 53,3% 35 55,1%
Total 42 100% 22 100% 64 100%
Taula 91. Distribució de les deu categories diagnòstiques més freqüents (segons la CIM-9-MC) en persones
d’entre 0 i 17 anys a les consultes ambulatòries psiquiàtriques, segons sexe. Catalunya, 2007. (Figura 112)
Nois Noies Total
n % n % n %
Reacció d'adaptació 4.892 19,4 4.197 25,8 9.089 21,9
Síndrome hipercinètica de la infància 4.307 17,1 973 6,0 5.280 12,7
Trastorns de la infància 2.840 11,3 1.968 12,1 4.808 11,6
Trastorns neuròtics 1.882 7,5 2.044 12,6 3.926 9,5
Símptomes i síndromes especials, no classificats 1.615 6,4 1.757 10,8 3.372 8,1
Trastorn de la conducta no classificat 1.912 7,6 774 4,8 2.686 6,5
Retards específics del desenvolupament 1.663 6,6 711 4,4 2.374 5,7
Trastorns de personalitat 1.141 4,5 568 3,5 1.709 4,1
Psicosis originades en la infància 996 3,9 246 1,5 1.242 3,0
Psicosis afectives 264 1,0 286 1,8 550 1,3
Altres 3.710 14,7 2.741 16,9 6.451 15,5
Total 25.222 100 16.265 100 41.487 100

TAULES |
Pàg. 86
PLA DIRECTOR
Taula 92. Persones d’entre 15 i 21 anys bevedores de risc, segons classe social i segons sexe. Catalunya,
2006. (Figura 113)
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 17 13,0% 8 7,1% 25 10,1%
Classe III 26 14,6% 6 3,0% 32 8,6%
Classes IV i V 42 13,3% 15 5,3% 57 9,5%
Total 85 13,6% 29 4,9% 114 9,4%
Taula 93. Persones d’entre 15 i 21 anys fumadores diàries de tabac, segons classe social i segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 31 24,5% 33 27,8% 64 26,1%
Classe III 56 31,3% 59 30,6% 115 30,9%
Classes IV i V 80 25,3% 74 26,7% 154 25,9%
Total 167 26,8% 166 28,2% 333 27,5%
Taula 94. Persones d’entre 15 i 21 anys consumidores de marihuana durant la darrera setmana, segons
classe social i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 115)
Nois Noies Total
n % n % n %
Classes I i II 36 28,0% 23 19,3% 58 23,8%
Classe III 34 18,6% 35 18,3% 69 18,5%
Classes IV i V 64 20,2% 28 10,2% 92 15,5%
Total 133 21,3% 86 14,7% 219 18,1%
Taula 95. Distribució de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a Catalunya en noies d’entre 9 i 21 anys,
segons edat. Catalunya, 2005-2006. (Figura 116)
edat IVE %
9 anys 1 0,0%
10 anys 0 0,0%
11 anys 1 0,0%
12 anys 6 0,1%
13 anys 14 0,2%
14 anys 91 1,1%
15 anys 290 3,7%
16 anys 591 7,5%
17 anys 816 10,3%
18 anys 1.279 16,2%
19 anys 1.486 18,8%
20 anys 1.575 19,9%
21 anys 1.764 22,3%
Total 7.914 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos Sanitaris. Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs.
2005-2006.

TAULES |
Pàg. 87
PLA DIRECTOR
Taula 96. Distribució de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a Catalunya en noies d’entre 9 i 21 anys
segons grans grups de zona d’origen. Catalunya, 2005-2006. (Figura 117)
2005 2006 Total
n % n % n %
No estrangeres 2.641 70,7% 2.765 66,2% 5.406 68,3%
Unió Europea 35 0,9% 50 1,2% 85 1,1%
Resta d’Europa 195 5,2% 234 5,6% 429 5,4%
Àfrica (excepte Magrib) 41 1,1% 29 0,7% 70 0,9%
Magrib 106 2,8% 124 3,0% 230 2,9%
Amèrica del Nord 5 0,1% 5 0,1% 10 0,1%
Amèrica Central 90 2,4% 131 3,1% 221 2,8%
Amèrica del Sud 550 14,7% 788 18,9% 1.338 16,9%
Àsia 19 0,5% 29 0,7% 48 0,6%
Sud-est asiàtic 4 0,1% 4 0,1% 8 0,1%
Oceania 1 0,0% 0 0,0% 1 0,0%
Total 3.736 100% 4.178 100% 7.914 100%
Font: Elaboració SIA. Departament de Salut. Direcció General de Recursos Sanitaris. Servei d’informació i estudis. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs.
2005-2006.
Taula 97. Distribució de la proclivitat al risc o comportament asocial del grup d’iguals al qual pertany una
persona entre 12 i 16 anys segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 118)
Nois Noies
Proclivitat baixa 34,3% 38,8%
Proclivitat mitja 36,4% 33,4%
Proclivitat alta 29,2% 27,8%
Taula 98. Distribució dels/les adolescents entre 12 i 16 anys segons la permissivitat familiar i segons sexe.
Nois Noies
Permissivitat baixa 13,0% 12,9%
Permissivitat mitja 56,0% 55,0%
Permissivitat alta 31,0% 32,1%
Taula 99. Percentatge de realització de comportaments de risc i tendències asocials dels/les adolescents de
12 a 16 anys, segons la proclivitat del seu grup d’iguals. Catalunya, 2006. (Figura 120)
Proclivitat alta Proclivitat mitjana Proclivitat baixa
Pujar a un ciclomotor sense casc 47,0% 28,0% 13,0%
Conduir un ciclomotor sense permís de conduir 37,0% 20,0% 11,0%
Conduir un ciclomotor després d'haver begut alcohol 8,0% 1,0% 0,0%
Portar a sobre un ganivet o navalla 19,0% 9,0% 4,0%
Robar en una botiga o centre comercial 35,0% 14,0% 4,0%
Robar a un company/a a l'escola 12,0% 6,0% 2,0%
Destruir mobiliari urbà 26,0% 12,0% 4,0%
Fer "botellón" 58,0% 23,0% 4,0%
Emborratxar-se en el darrer mes 39,0% 11,0% 1,0%
Fumar en la darrera setmana 27,0% 6,0% 2,0%

TAULES |
Pàg. 88
PLA DIRECTOR
Taula 100. Percentatge de realització de comportaments de risc i tendències asocials dels/les adolescents de
13 a 16 anys segons permissivitat familiar. Catalunya, 2006. (Figura 121)
Permissivitat alta Permissivitat mitjana Permissivitat baixa
Pujar a un ciclomotor sense casc 35,0% 26,0% 17,0%
Conduir un ciclomotor sense permís de conduir 25,0% 21,0% 15,0%
Conduir un ciclomotor després d'haver begut alcohol 5,0% 2,0% 1,0%
Portar a sobre un ganivet o navalla 14,0% 9,0% 6,0%
Robar en una botiga o centre comercial 23,0% 14,0% 12,0%
Robar a un company/a a l'escola 7,0% 6,0% 5,0%
Destruir mobiliari urbà 15,0% 12,0% 10,0%
Fer "botellón" 37,0% 22,0% 15,0%
Emborratxar-se en el darrer mes 25,0% 12,0% 7,0%
Fumar en la darrera setmana 15,0% 8,0% 6,0%
Taula 101. Accions que els/les adolescents d’entre 12 i 16 anys s'han vist pressionats a fer alguna vegada
per quedar bé davant dels seus amics o companys, segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 122)
Nois Noies Total
Fumar tabac 8,8% 6,0% 7,2%
Provar marihuana o altres drogues 3,9% 2,1% 2,9%
Prendre begudes alcohòliques 8,8% 5,7% 7,1%
Taula 102. Nombre i percetnatge de detencions, segons grups d’edat (14-17 anys i 18-21 anys) i segons
Edat Noi Noia Tots
De 14 a 17 anys 5.138 35,6% 1.497 40,6% 6.635 36,6%
De 18 a 21 anys 9.309 64,4% 2.188 59,4% 11.497 63,4%
Total 14.447 100% 3.685 100% 18.132 100%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Secretaria de Seguretat. Gabinet de Seguretat.
Taula 103. Detencions realitzades segons nacionalitat i segons sexe del detingut en el grup d’edat entre 14 i
17 anys. Catalunya, 2007. (Figura 124)
Noi Noia Total
Nacionalitat
n % n % n %
Espanya 3.189 63,9% 1.037 70,7% 4.226 65,5%
Magreb 605 12,1% 56 3,8% 661 10,2%
Resta d'Àfrica 59 1,2% 11 0,8% 70 1,1%
Amèrica Central i del Sud 561 11,2% 169 11,5% 730 11,3%
Amèrica del Nord 10 0,2% 1 0,1% 11 0,2%
Àsia i Oceania 57 1,1% 7 0,5% 64 1,0%
UE-25 116 2,3% 41 2,8% 157 2,4%
Resta d'Europa 277 5,6% 121 8,3% 398 6,2%
No consta 113 2,3% 23 1,6% 136 2,1%
Total 4.987 100% 1.466 100% 6.453 100%

TAULES |
Pàg. 89
PLA DIRECTOR
Taula 104. Nombre de detencions segons tipologia del delicte, segons grup d’edat (14-17 anys) i segons
Noi Noia Total
n % n % n %
Delictes 4.520 58,1% 602 28,6% 5.122 51,8%
Faltes penals 3.266 41,9% 1.503 71,4% 4.769 48,2%
Total 7.786 100% 2.105 100% 9.891 100%
Taula 105. Nombre de detencions segons tipologia del delicte, segons grup d’edat (18-21 anys) i segons
Noi Noia Total
n % n % n %
Delictes 9.067 61,7% 1.408 43,2% 10.475 58,3%
Faltes penals 5.635 38,3% 1.848 56,8% 7.483 41,7%
Total 14.702 100% 3.256 100% 17.958 100%
Taula 106. Taxes de contactes amb Justícia Juvenil de persones de 14 a 23 anys, segons edat i segons sexe.
Nois Noies Total
n % Taxa poblacional n % Taxa poblacional n % Taxa poblacional
14 anys 349 5,6% 10,4‰ 130 9,5% 4,1‰ 479 6,3% 7,3‰
15 anys 935 14,9% 28,1‰ 311 22,7% 10,0‰ 1.246 16,3% 19,3‰
16 anys 1.364 21,7% 40,5‰ 307 22,4% 9,8‰ 1.671 21,9% 25,6‰
17 anys 1.715 27,3% 50,0‰ 363 26,5% 11,4‰ 2.078 27,2% 31,4‰
18 anys 1.196 19,1% 33,8‰ 194 14,2% 5,8‰ 1.390 18,2% 20,2‰
19 anys 493 7,9% 13,5‰ 47 3,4% 1,4‰ 540 7,1% 7,6‰
20 anys 161 2,6% 4,3‰ 11 0,8% 0,3‰ 172 2,3% 2,3‰
21 anys 39 0,6% 1,0‰ 3 0,2% 0,1‰ 42 0,5% 0,5‰
22 anys 15 0,2% 0,3‰ 3 0,2% 0,1‰ 18 0,2% 0,2‰
23 anys 5 0,1% 0,1‰ 0 0,0% 0,0‰ 5 0,1% 0,1‰
Total 6.272 100% 15,4‰ 1.369 100% 3,5‰ 7.641 100% 9,6‰
Font: Elaboració SIA. Departament de Justícia. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Àrea de Planificació i Projectes Estratègics.
Taula 107. Contactes de persones de 15 a 19 anys, de nacionalitat estrangera, amb Justícia Juvenil, segons
Edat Nois Noies Total
15 a 19 anys 66,5% 8,9% 38,9%

TAULES |
Pàg. 90
PLA DIRECTOR
Taula 108. Contingut de les resolucions judicials en persones d’entre 14 i 23 anys. Catalunya, 2007. (Figura
132)
2005 2006 2007
n % n % n %
Absolució 369 4,7% 454 5,7% 532 5,9%
Amonestació 193 2,5% 201 2,5% 225 2,5%
Sobreseïment lliure 1.875 24,0% 2.115 26,5% 2.606 28,9%
Sobreseïment prescripcional 606 7,7% 795 9,9% 930 10,3%
Sobreseïment provisional 510 6,5% 509 6,4% 586 6,5%
Internament règim obert 6 0,1% 9 0,1% 4 0,0%
Internament règim semiobert 482 6,2% 444 5,6% 444 4,9%
Internament règim tancat 400 5,1% 332 4,2% 375 4,2%
Internament en centre 7 0,1% 8 0,1% 9 0,1%
Internament cap de setmana 162 2,1% 145 1,8% 109 1,2%
Internament terapèutic 28 0,4% 33 0,4% 36 0,4%
Assistència centre de dia 30 0,4% 10 0,1% 13 0,1%
Convivència amb altres persones, família o grup educatiu. 4 0,1% 11 0,1% 11 0,1%
Llibertat vigilada 1.573 20,1% 1.346 16,8% 1.544 17,1%
Llibertat vigilada regles de conducta imposades pel jutge. 152 1,9% 164 2,1% 202 2,2%
Règim d'internament amb llibertat vigilada 205 2,6% 167 2,1% 145 1,6%
Permanència cap de setmana en domicili 92 1,2% 102 1,3% 112 1,2%
Realització tasques socioeducatives 167 2,1% 142 1,8% 172 1,9%
Prestacions en benefici de la comunitat 935 12,0% 983 12,3% 927 10,3%
Tractament terapèutic ambulatori 25 0,3% 26 0,3% 28 0,3%
Total 7.821 100% 7.996 100% 9.010 100%
Taula 109. Persones d’entre 18 i 21 anys ingressades a presons a desembre de cada any segons sexe. Taxa
per cada 10.000 persones entre 18 i 21 anys. Catalunya, 2002-2007. (Figura 133)
Nois Noies Total
n %
Taxa
X 10.000 n %
Taxa
X 10.000 n %
Taxa
X 10.000
2002 299 90,6% 17,8 31 9,4% 1,9 330 100% 10,1
2003 302 92,1% 18,5 26 7,9% 1,7 328 100% 10,3
2004 334 92,8% 21,3 26 7,2% 1,7 360 100% 11,7
2005 317 91,6% 20,6 29 8,4% 2,0 346 100% 11,5
2006 349 93,1% 22,9 26 6,9% 1,8 375 100% 12,6
2007 375 94,7% 25,0 21 5,3% 1,5 396 100% 13,5
Taula 110. Evolució dels joves empresonats de 18 a 21 anys, segons nacionalitat. Catalunya, 2002-2007.
(Figura 134)
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Espanyols 41,5% 39,9% 37,2% 35,0% 40,5% 36,9%
Estrangers 58,5% 60,1% 62,8% 65,0% 59,5% 63,1%

TAULES |
Pàg. 91
PLA DIRECTOR
Taula 111. Nombre de víctimes de delictes o de faltes penals, segons grup d’edat i segons sexe. Catalunya,
2007. (Figura 135)
Edat Nois Noies Tots
De 14 a 17 anys 4.359 28,9% 4.103 25,9% 8.462 27,4%
De 18 a 21 anys 10.712 71,1% 11.749 74,1% 22.461 72,6%
Total 15.071 100% 15.852 100% 30.923 100%
Taula 112. Víctimes de delictes o faltes penals, segons nacionalitat per gran grups d’origen i segons sexe del
detingut en el grup d’edat entre 14 i 17 anys. Catalunya, 2007. (Figura 136)
Nacionalitat Nois Noies Total
n % n % n %
Espanya 3.373 77,6% 2.841 69,5% 6.214 73,7%
Magreb 136 3,1% 72 1,8% 208 2,5%
Resta d'Àfrica 18 0,4% 17 0,4% 35 0,4%
Amèrica Central i del Sud 278 6,4% 333 8,1% 611 7,2%
Amèrica del Nord 11 0,3% 20 0,5% 31 0,4%
Àsia i Oceania 41 0,9% 31 0,8% 72 0,9%
UE-25 397 9,1% 619 15,1% 1.016 12,0%
Resta d'Europa 64 1,5% 118 2,9% 182 2,2%
No consta 31 0,7% 35 0,9% 66 0,8%
Total 4.349 100% 4.086 100% 8.435 100%
Taula 113. Víctimes de delictes o de faltes penals, segons nacionalitat per grans grups d’origen i segons sexe
del detingut en el grup d’edat entre 18 i 21 anys. Catalunya, 2007. (Figura 137)
Nacionalitat Nois Noies Total
n % n % n %
Espanya 6.882 64,6% 6.686 57,5% 13.568 60,9%
Magreb 416 3,9% 310 2,7% 726 3,3%
Resta d'Àfrica 84 0,8% 61 0,5% 145 0,7%
Amèrica Central i del Sud 716 6,7% 1.006 8,7% 1.722 7,7%
Amèrica del Nord 130 1,2% 350 3,0% 480 2,2%
Àsia i Oceania 283 2,7% 263 2,3% 546 2,5%
UE-25 1.782 16,7% 2.393 20,6% 4.175 18,7%
Resta d'Europa 260 2,4% 461 4,0% 721 3,2%
No consta 94 0,9% 93 0,8% 187 0,8%
Total 10.647 100% 11.623 100% 22.270 100%
Taula 114. Nombre de víctimes segons tipologia del delicte, segons grup d’edat (14-17 anys) i segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Delictes 2.788 56,1% 2.155 45,8% 4.943 51,1%
Faltes penals 2.186 43,9% 2.547 54,2% 4.733 48,9%
Total 4.974 100% 4.702 100% 9.676 100%

TAULES |
Pàg. 92
PLA DIRECTOR
Taula 115. Nombre de víctimes segons tipologia del delicte, segons grup d’edat (18-21 anys) i segons sexe.
Nois Noies Total
n % n % n %
Delictes 5.907 48,7% 6.213 47,1% 12.120 47,9%
Faltes penals 6.224 51,3% 6.976 52,9% 13.200 52,1%
Total 12.131 100% 13.189 100% 25.320 100%
Taula 116. Percepció de que les persones entre 12 i 18 anys pateixin agressions segons els propis
adolescents i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 141)
Noi Noia Tots
n % n % n %
No, mai o gairebé mai 555 17,7% 394 12,4% 949 15,0%
Sí, però poques vegades 1.384 44,1% 1.206 37,8% 2.589 40,9%
Sí, força vegades 919 29,3% 1.263 39,6% 2.182 34,5%
Sí, moltes vegades 234 7,4% 289 9,1% 523 8,3%
Ns/Nc 47 1,5% 34 1,1% 80 1,3%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%
Catalunya. 2005-2006
Taula 117. Percepció, de les persones de 12 a 18 anys, que la gent de la mateixa edat pateixi agressions
segons els propis adolescents, segons grups d'edat. Catalunya, 2006. (Figura 142)
n % n % n %
No, mai o gairebé mai 594 18,9% 186 10,2% 166 5,9%
Sí, però poques vegades 1.298 41,3% 723 39,6% 1.177 41,8%
Sí, força vegades 938 29,9% 734 40,3% 1.152 40,9%
Ns/Nc 46 1,5% 27 1,5% 45 1,6%
Total 3.141 100% 1.824 100% 2.817 100%
Taula 118. Percepció de que les persones entre 12 i 18 anys pateixi força o moltes vegades agressions,
segons els propis adolescents i segons sexe, en diferents àmbits. Catalunya, 2006. (Figura 143)
Nois Noies Tots
n % n % n %
A les discoteques 1.663 53,0% 1.890 59,3% 3.554 56,2%
A l'escola 897 28,6% 1.269 39,8% 2.166 34,3%
Als carrers del lloc on vius 568 18,1% 635 19,9% 1.203 19,0%
Entre els amics 281 8,9% 360 11,3% 641 10,1%
Amb la parella 207 6,6% 475 14,9% 683 10,8%
Amb els pares 192 6,1% 371 11,7% 564 8,9%
A través del xat, correu electrònic o del mòbil 663 21,1% 925 29,0% 1.588 25,1%
Total 3.141 100% 1.824 100% 2.817 100%

TAULES |
Pàg. 93
PLA DIRECTOR
Taula 119. Percepció de que les persones entre 12 i 18 anys pateixi agressions sexuals, segons els propis
adolescents i segons sexe. Catalunya, 2006. (Figura 144)
Nois Noies Tots
n % n % n %
No, mai o gairebé mai 1.449 46,2% 964 30,3% 2.413 38,2%
Sí, però poques vegades 1.234 39,3% 1.273 40,0% 2.508 39,7%
Sí, força vegades 286 9,1% 747 23,5% 1.034 16,3%
No consta 81 2,6% 62 1,9% 143 2,3%
Total 3.138 100% 3.185 100% 6.323 100%
Taula 120. Percepció de que les persones entre 12 i 18 anys pateixi agressions sexuals, segons els propis
adolescents i segons grups d’edat. Catalunya, 2006. (Figura 145)
n % n % n %
No, mai o gairebé mai 1.395 44,4% 635 34,8% 367 16,2%
Sí, però poques vegades 1.104 35,1% 788 43,2% 1.219 53,9%
Sí, força vegades 413 13,1% 313 17,2% 483 21,4%
No consta 81 2,6% 41 2,3% 79 3,5%
Total 3.141 100% 1.824 100% 2.259 100%
Taula 121. Percepció de que les persones d’entre 12 i 18 anys pateixin força o moltes vegades agressions
sexuals, segons els mateixos adolescents i segons sexe, en diferents àmbits. Catalunya, 2006. (Figura 146)
Noi Noia Tots
n % n % n %
A les discoteques 1.361 43,4% 1.726 54,2% 3.087 48,8%
A l'escola 269 8,6% 305 9,6% 574 9,1%
Als carrers del lloc on vius 97 3,1% 171 5,4% 267 4,2%
Entre els companys i coneguts 215 6,8% 235 7,4% 450 7,1%
Als transports públics 207 6,6% 281 8,8% 488 7,7%
Mitjançant l'ordinador 743 23,7% 1.162 36,5% 1.905 30,1%
Mitjançant el telèfon mòbil 396 12,6% 567 17,8% 963 15,2%
En un altre lloc 118 3,8% 138 4,3% 256 4,0%
Total 3.141 100% 1.824 100% 2.259 100%
Taula 122. Infants i adolescents en situació de risc social assignats als equips d’atenció a la infància i
l’adolescència (EAIA). Catalunya, 2004-2007. (Figura 148)
2004 2005 2006 2007
Derivats per a estudi i en estudi 2.998 64,5% 2.272 66,2% 2.002 65,2% 2.489 70,9%
Contenció en el nucli 1.651 35,5% 1.160 33,8% 1.068 34,8% 1.021 29,1%
Total 4.649 100% 3.432 100% 3.070 100% 3.510 100%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria d’Infància i Adolescència

TAULES |
Pàg. 94
PLA DIRECTOR
Taula 123. Nombre i percentatge de persones menors de 18 anys amb expedient obert a la DGAIA, segons
tipus d’expedient i segons sexe. Catalunya, juny de 2008. (Figura 149)
n
Població
infantil 2007 %
Taxa poblacional
per 1.000 menors
Nois
Tutela 3.191 32,3% 4,9‰
Guarda 172 1,7% 0,3‰
DP 6.502 65,9% 10,6‰
Total 9.865 640.503 100% 15,4‰
Noies
Tutela 2.498 32,7% 4,0‰
Guarda 122 1,6% 0,2‰
DP 5.026 65,7% 8,0‰
Total 7.646 625.055 100% 12,2‰
Total
Tutela 5.689 32,5% 4,5‰
Guarda 294 1,7% 0,2‰
DP 11.528 65,8% 9,1‰
Total 15.511 1.265.558 100% 13,8‰
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria d’Infància i Adolescència. Dades del Sistema d’Informació de la Infància i l’Adolescència
(Síni@).
Taula 124. Incidència d’altes i de baixes de menors a la Direcció General d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència per 1.000 menors, segons tipologia d’expedients i segons sexe. Catalunya, gener-juny de
2008. (Figura 150)
Altes Baixes
n Taxa poblacional per 1.000 menors n Taxa poblacional per 10.000 menors
Nois
Tutela 232 0,36‰ 217 0,34‰
Guarda 3 0,00‰ 3 0,00‰
DP 1.688 2,64‰ 338 0,53‰
Total 1.923 3,00‰ 558 0,87‰
Noies
Tutela 147 0,24‰ 167 0,27‰
Guarda 8 0,01‰ 6 0,01‰
DP 1280 2,05‰ 298 0,48‰
Total 1.435 2,30‰ 471 0,75‰
Total
Tutela 379 0,30‰ 384 0,30‰
Guarda 11 0,01‰ 9 0,01‰
DP 2968 2,35‰ 636 0,50‰
Total 3.358 2,65‰ 1.029 0,81‰
(Síni@).

TAULES |
Pàg. 95
PLA DIRECTOR
Taula 125. Percentatge d’infants i adolescents tutelats per la DGAIA segons mesura de protecció. Catalunya,
2008. (Figura 151)
Mesures de protecció %
Atenció en família propia 15,1%
Acolliment en família extensa 33,2%
Acolliment en família aliena 9,4%
Acolliment en família preadoptiva 8,5%
Atenció en centre d’acolliment 6,0%
Atenció en centre residencial 24,6%
Atenció en centre de primera acollida 2,3%
Pisos assistits 0,9%
Total 100%
(Síni@).
Taula 126. Percentatge dels menors estrangers no acompanyats segons la zona de procedència. Catalunya,
2008. (Figura 152)
Zona de procedència %
Magrib 68%
Àfrica subsahariana 22%
Altres zones de procedència 10%
Total 100%
Font: Elaboració SIA. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria d’Infància i Adolescència. Dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència (EFI-1)
Taula 127. Pervalença de maltractament infantil segons tipologia a Catalunya. Catalunya, 2000. (Figura 153)
n %
Pernatal 190 3%
Físic 713 11%
Negligència 3.346 50%
Psíquica 1.788 27%
Abús sexual 422 6%
Explotació sexual 23 0%
Explotació laboral 115 2%
Corrupció 79 1%
Drogues 32 0%
Total 6.708 100%
Font: Elaboració SIA. Ingles, A. Et al (2000). El maltractament d’infants a Catalunya. Quants, Com, Per què. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada. Departament de Justícia.

2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

More Related Content

Similar to 2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya

More from Jordi Muner

2009 PdIIAC - Estudi de la població infantil i adolescent a Catalunya