Passat: l'enganyós miracle econòmic espanyol. Present: la situació actual d’Espanya. Futur: cap a on s’encamina Espanya. La Catalunya Estat sí que és sostenible econòmicament. La independència de Catalunya serà beneficiosa per a Espanya

1. Cap a on s’encamina Espanya?
Març 2013

2. Índex
Passat: l'enganyós miracle econòmic espanyol
Present: la situació actual d’Espanya
Futur: cap a on s’encamina Espanya
La Catalunya Estat sí que és sostenible econòmicament
La independència de Catalunya serà beneficiosa per Espanya
2

3. En el període de 2001 a 2008, el Producte Interior Brut d’Espanya
va créixer de forma sostinguda
Producte Interior Brut a preus de mercat d’Espanya
(milers de milions d’euros)
1.053 1.088
986
841 909
729 783
680
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Eurostat 3

4. Aquest creixement de l’economia va incrementar la riquesa per
càpita dels espanyols, apropant-la a la de països com Itàlia
PIB per càpita a preus de mercat
(€)
26.200 26.300
25.300
24.000 24.500
22.800 23.500
22.000
Itàlia 23.500 23.900
22.400
21.000
19.700
Espanya 18.600
17.700
16.700
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Eurostat 4

5. El creixement econòmic espanyol també va generar una
significativa reducció del nivell d’atur
Taxa d’atur estandaritzada per la OCDE
(% sobre la població activa)
25%
En 20 anys es va passar d’un atur
20% superior al 20% a un atur inferior al 10%
15%
10%
5%
0%
1998
1999
1994
1995
1996
1997
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Font: Banco de España 5

6. Aquesta eufòria econòmica va contagiar els Presidents del
Govern Espanyol, que van pronunciar missatges triomfalistes
“España va bien”
José María Aznar, març de 1997
“Superaremos la renta per cápita de Italia, y
nuestro objetivo es superar la de Francia”
José Luis Rodríguez Zapatero, setembre de 2008
Font: Discursos de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero 6

7. Però, en realitat, el miracle econòmic espanyol era un miratge
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
7

8. Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
activitats de baix valor afegit
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
8

9. L’any 2007, la construcció i el turisme, activitats de baix valor
afegit, representaven la quarta part de l’economia espanyola
PIB d’Espanya per sectors
(2007)
La construcció i el turisme representaven
el 24% de l’economia espanyola
Construcció
i turisme
24%
Resta de sectors
76%
Espanya va arribar a tenir un 13% de la força laboral ocupada en la construcció
Font: Instituto Nacional de Estadística, Fons Monetari Internacional, Miquel Puig
(economista)
9

10. No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
10

11. Espanya no va apostar per la recerca: el 2007 es trobava a la cua
d’Europa en inversió en recerca i desenvolupament
Inversió en recerca i desenvolupament per país
(% del PIB)
Finlàndia 4,0%
Suècia 3,5%
Dinamarca 3,2%
Alemanya 2,9%
Àustria 2,8%
França 2,7%
Regne Unit 1,7%
Irlanda 1,7%
Portugal 1,6%
Espanya 1,3%
Itàlia 1,2%
Grècia 0,5%
Font: The Economist
11

12. Espanya tampoc va impulsar la innovació: el 2003 era el país
desenvolupat amb menor registre de patents respecte el PIB
Patents registrades en funció del PIB
(per cada milió de milions de dòlars de PIB, any 2003)
Finlàndia 4,5
Japó 4,1
Suïssa 4,0
Alemanya 3,2
Suècia 3,1
Israel 2,3
Holanda 2,2
Estats Units 1,9
Bèlgica 1,6
França 1,4
Dinamarca 1,3
Regne Unit 1,3
Àustria 1,2
Corea del Sud 0,8
Singapur 0,8
Canadà 0,8
Austràlia 0,7
Noruega 0,7
Nova Zelanda 0,6
Itàlia 0,6
Irlanda 0,5
Espanya 0,1
Font: OCDE
12

13. Espanya, a diferència d’altres països, no va apostar per la
indústria
Pes del sector industrial i energètic en el Pes del sector industrial i energètic en
PIB espanyol el PIB (2010)
27,2%
23,7% Alemanya 28,6%
20,0%
Estats Units 19,2%
14,2%
França 19,0%
Espanya 14,2%
1980 1990 2000 2010
Font: Instituto Nacional de Estadística, Fons Monetari Internacional 13

14. Tampoc es va aprofitar la conjuntura per crear un entorn
favorable a les empreses
Facilitat per fer negocis
Posició País
1 Singapur
2 Hong Kong
3 Nova Zelanda
4 Estats Units
5 Dinamarca
6 Noruega
7 Regne Unit
8 Corea del Sud
9 Geòrgia Espanya ocupa la posició 136 en quant
10 Austràlia a facilitat per muntar una empresa
11 Finlàndia
12 Malàisia
13 Suècia
14 Islàndia
15 Irlanda
... ... Espanya ocupa la posició 44 en
40 Qatar quant a la facilitat de fer negocis
41 Puerto Rico
42 Bahrain
43 Perú
44 Espanya
45 Colòmbia
46 Eslovàquia
47 Oman
48 Mèxic
49 Kazakhstan
50 Tunísia
Font: “Doing Business, 2013”, The World Bank 14

15. Espanya tampoc va ajudar els autònoms a crear negocis
Paguen Seg. Social Paguen encara que Import mínim mensual de
des del primer any? no tinguin vendes? Seguretat Social (€)
Espanya Sí Sí 256
Alemanya Sí No 140
França No No 49
Estats Units - - 37
Anglaterra - No 12
Espanya és un dels països que ha posat més barreres
econòmiques als autònoms a l’inici de la seva activitat
Font: Heraldo.es 15

16. No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
16

17. Espanya no va aprofitar la conjuntura econòmica positiva per
incrementar la productivitat
Creixement anual de la productivitat per persona ocupada
(1996 - 2005)
Lituània 7,2%
Estònia 7,0%
Letònia 6,0%
Polònia 4,5%
Eslovàquia 3,9%
Hungria 3,2%
Irlanda 3,1%
Eslovènia 2,7%
Txèquia 2,7%
Grècia 2,4%
Àustria 2,2%
Estats Units 2,1%
Suècia 2,0%
Finlàndia 1,7%
Malta 1,6%
Regne Unit 1,6%
Dinamarca 1,5%
Japó 1,4%
Luxemburg 1,4%
Alemanya 1,3% Espanya és l’únic país desenvolupat
França 1,2% que va perdre productivitat
Portugal 1,1%
Bèlgica 1,1%
Xipre 0,8%
Holanda 0,5%
Itàlia 0,1%
Espanya -0,5%
Font: “Productivité, temps de travail et taux d’emploi dans l’Union européenne »,
Jean-François Jamet, Fondation Robert Schuman 17

18. Degut a l’arribada massiva d’immigrants amb salaris baixos,
Espanya no va necessitar incrementar la productivitat
Residents estrangers a Espanya
(milions)
5,2
4,5
3,8 4,1
2,7 3,0
2,0
1,0 1,3
0,8
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Instituto Nacional de Estadística
18

19. Durant l’època del boom econòmic, Espanya va perdre
competitivitat de forma accelerada
Tipus de canvi real anual
115
Espanya va perdre
competitivitat respecte
110 Alemanya any rera any
Espanya
105
100
Alemanya
95
90
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Font: Eurostat
19

20. Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
institucions s’endeutessin ràpidament
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
20

21. Els baixos tipus d’interès van estar durant 5 anys per sota de
l’IPC, i això va provocar que endeutar-se sortís a compte
Tipus d’interès a Europa comparat amb l’IPC d’Espanya
El tipus d’interès va estar
6% 5 anys per sota de l’IPC
5% Tipus d’interès
4%
3%
2% IPC
d’Espanya
1%
0%
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: INE, Banc Central Europeu
21

22. Com a resultat, Espanya va anar acumulant un deute monstruós,
tant l’Estat, com les empreses, com els particulars
Evolució del deute d’Espanya Deute total de gairebé
(milers de milions d’euros) 3 bilions d’euros
3.000
2.500
Deute dels
particulars
2.000
1.500
Deute de les
1.000 empreses
500
Deute de l’Estat
0
Font: Banc d’Espanya
22

23. Grans quantitats de diners procedents dels fons de la Unió
Europea van continuar entrant a Espanya
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
23

24. Addicionalment, Espanya va rebre ingents quantitats de diners
provinents dels fons de la Unió Europea
Ajuts rebuts per Espanya provinents de la Unió Europea
(milions d’euros)
61.890
50.654
18.707
1989-1993 1994-1999 2000-2006
Font: Ministerio de Economía y Hacienda. Inclou Fons
Estructurals i Fons de Cohesió 24

25. Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
faraòniques no rendibles
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
25

26. Endeutant-se i amb els fons de la UE, Espanya va construir
múltiples infraestructures faraòniques no rendibles
Autopistes
Trens
Aeroports
Edificis
institucionals
26

27. Espanya té 48 aeroports, dels quals només 9 tenen beneficis
Font: Ministeri de Foment, 2009 27

28. Alemanya, amb el triple del PIB d’Espanya i 40 milions més
d’habitants, només té 38 aeroports, 10 menys que Espanya
28

29. Cap país europeu te més kilòmetres de tren d’alta velocitat que
Espanya
Quilòmetres de tren d’alta velocitat, en servei i planificats
Espanya 5.525
França 4.722
Alemanya 2.333
Itàlia 1.318
Portugal 1.006
Suècia 750
Polònia 712
Regne Unit 317
Espanya 209
Suïssa 107
Font: International Union of Railways 29

30. Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
immobiliària
Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme,
1 activitats de baix valor afegit
2 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
3 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
4 institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels
5 fons de la Unió Europea
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
6 faraòniques no rendibles
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla
7 immobiliària
30

31. Espanya va incrementar les importacions de bens i serveis un
65% entre 2001 i 2008
Evolució de les importacions a Espanya
(milers de milions d’euros)
+ 65%
285 283
263
232
208
173 175 185
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Agencia Tributaria. Departamento de Aduanas e Impuestos
Especiales. 31

32. Les llars espanyoles van incrementar un 60% el seu nivell de
consum entre 2001 i 2008
Despesa en consum final de les llars espanyoles
(milers de milions d’euros)
+ 60%
556 595
480 517
419 444
371 396
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Instituto Nacional de Estadística
32

33. El preu dels pisos es va multiplicar per tres en només 10 anys
Preu mig de les vivendes de nova construcció
(€/m2)
x 2,7
2.905
2.763
2.516
2.286
1.931
1.667
1.453
1.335
1.187
1.089
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Sociedad de Tasación
33

34. En conclusió, la realitat era que “España no iba bien” i que el
creixement econòmic era una il·lusió temporal
 Espanya es va concentrar en la construcció i el turisme, activitats de baix valor afegit
 No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
 No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
 Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i institucions s’endeutessin
ràpidament
 Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels fons de la Unió Europea
 Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions faraòniques no rendibles
 Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla immobiliària
34

35. Índex
Passat: l'enganyós miracle econòmic espanyol
Present: la situació actual d’Espanya
Futur: cap a on s’encamina Espanya
La Catalunya Estat sí que és sostenible econòmicament
La independència de Catalunya serà beneficiosa per Espanya
35

36. Fruit del miratge econòmic i les males polítiques econòmiques
practicades, Espanya es troba immersa en una forta crisi
Miratge econòmic Crisi econòmica
36

37. El Producte Interior Brut d’Espanya ha experimentat una forta
caiguda a partir de l’any 2008
Producte Interior Brut d’Espanya
(Variació interanual)
5%
4%
3%
2%
1%
0%
-1%
-2%
-3%
-4%
-5%
2011
2002
2008
2001
2003
2004
2005
2006
2007
2009
2010
2012
Font: Banco de España 37

38. La construcció de vivendes ha caigut en picat
Nombre de vivendes iniciades a Espanya
(milers)
760
716
692
624 616
534 524 543
511 El nombre de vivendes iniciades
s’ha dividit per 9 respecte el 2006
408
346
159
124
87
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Font: Banco de España
38

39. La morositat a Espanya ha assolit nivells esfereïdors i ha superat
tots els rècords dels darrers 50 anys
En els darrers 50 anys,
Taxa de morositat a Espanya mai havia superat el 9,2%
11,2%
7,6%
5,1% 5,8%
3,4%
0,7% 0,9%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 oct-12
Font: Banc d’Espanya, La Voz de Galicia
39

40. El nivell de deute de l’Estat està arribant a nivells estratosfèrics
Deute de l’Estat Espanyol
(milers de milions d’euros)
882
736
643
565
437
383 382 389 392 391 382
A aquest valor caldria afegir uns
60.000 milions € de deute de les
empreses públiques
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
El deute sobre PIB d’Espanya és el major dels darrers 100 anys
Font: Banc d’Espanya, El País 40

41. L’alt nivell de deute genera uns interessos que ja representen el
18% de les despeses de l’Estat
Despeses de l’Estat pressupostades pel 2013
(milers de milions d’euros)
38% 100%
Els interessos financers constitueixen
el 18% de la despesa, és a dir, tant
com la despesa de tots els Ministeris 80,3
8%
17%
15,6
209,5
18% 35,3
38,6
19%
39,7
Despesa dels Interessos Sistema de Aportació a la Resta de Total
Ministeris finançament Seg Social despeses de
l'Estat
Fuente: Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, El País
41

42. El Banc Central Europeu ha salvat els bancs espanyols de la fallida,
deixant-los ingents quantitats de diners a un baix tipus d’interès
Finançament dels bancs espanyols a través del Banc Central Europeu
(milers de milions d’euros)
450
400 El Banc Central Europeu ha deixat grans
quantitats de diners als bancs espanyols
350
300
250
200
150
100
50
0
mar-12
mar-09
mar-10
dic-10
dic-09
sep-09
sep-10
mar-11
jun-11
dic-11
sep-11
jun-09
jun-10
jun-12
Font: Banco de España, Goldman Sachs 42

43. Però els bancs espanyols han dedicat aquests diners a sanejar-
se i a comprar deute de l’Estat
Deute públic espanyol en mans de bancs espanyols
(milers de milions d’euros)
x 2,1
197
94
2011 2012
Font: Banco de España, Vozpópuli 43

44. Com a resultat, els bancs no donen crèdit a les empreses
Taxa d’evolució anual del crèdit en el període 1963 - 2012
Caiguda en picat del
crèdit a partir de 2008
Per primer cop en els darrers
50 anys, el crèdit està
disminuint any rera any
Font: Banco de España 44

45. I sense crèdit, moltes d’empreses acaben tancant, generant atur i
pobresa
Nombre d’empreses que han entrat en procés
concursal a Espanya
+25%
+17%
7.799
5.821
4.845
2010 2011 2012
Font: Instituto Nacional de Estadística, PIMEC 45

46. Espanya és l’únic país europeu que ha tingut un atur superior al
20% en 3 ocasions els darrers 35 anys
Taxa d’atur d’Espanya en els darrers 35 anys
(%)
L’atur a Espanya ha superat el 20%
30% en 3 ocasions en els darrers 35 anys
25%
20%
15%
10%
El màxim atur històric
s’ha assolit ara
5%
0%
2011
1980
1987
1994
2001
2008
1976
1977
1978
1979
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2009
2010
2012
Font: Encuesta de Población Activa 46

47. Espanya és el país d’Europa amb major nivell d’atur, a gran
distància de la majoria de països europeus
Taxa d’atur regional a Europa Taxa d’atur nacional
(2010) (Setembre de 2012)
Espanya 26,6%
Grècia 26,0%
Portugal 16,3%
Irlanda 14,6%
Eslovàquia 14,5%
Letònia 14,1%
Xipre 14,0%
Lituània 12,5%
Bulgària 12,4%
Itàlia 11,1%
Hungria 10,9%
Polònia 10,6%
França 10,5%
Suïssa 9,6%
Suècia 8,1%
Dinamarca 7,9%
Finlàndia 7,9%
Gran Bretanya 7,8%
Bèlgica 7,4%
Txèquia 7,4%
Malta 6,9%
Rumania 6,7%
Holanda 5,6%
Alemanya 5,4%
Luxemburg 5,1%
Àustria 4,5%
Font: Eurostat (European Commission) 47

48. Juntament amb Grècia, Espanya bat el rècord de taxa d’atur
entre els joves per sota de 25 anys
Taxa d’atur entre els joves de menys de 25 anys
(Març 2012)
Grècia 51,2%
Espanya 51,1%
Portugal 36,1%
Itàlia 35,9%
Eslovàquia 33,9%
Irlanda 30,3%
Hungria 28,4% Estem condemnant els nostres fills
Polònia 26,7% a un futur duríssim i immerescut
Estònia 24,9%
Suècia 22,8%
Gran Bretanya 21,9%
França 21,8%
Finlàndia 19,4%
Txèquia 19,0%
Luxemburg 17,4%
Bèlgica 17,1%
Eslovènia 16,5%
Dinamarca 15,1%
Holanda 9,3%
Àustria 8,6%
Alemanya 7,9%
Noruega 7,6%
Suïssa 7,5%
Font: OCDE, Eurostat (European Commission), Instituto Nacional de
Estadística 48

49. L’atur a Espanya és superior al de països com Montenegro,
Palestina (Cisjordània), Croàcia i Geòrgia
Taxa d’atur de països amb nivells d’atur semblants al d’Espanya
(setembre 2011)
South Africa 23,9%
Serbia 23,7% (novembre 2011)
Espanya 23,3% (gener 2012)
Belize 23,2% (desembre 2010)
Grècia 19,9% (gener 2012)
Montenegro 18,1% (desembre 2011)
Palestina (Cisjordània) 17,2% (desembre 2010)
Croàcia 16,4% (abril 2012)
Geòrgia 16,3% (desembre 2010)
Font: Idescat, Eurostat, OCDE
49

50. Espanya és líder en índex de misèria, que inclou dèficit públic i
taxa d’atur
Índex de misèria
(2010)
Dèficit públic Taxa d’atur
Espanya 10,0% 20,0%
Letònia 8,0% 20,0%
Lituània 8,5% 18,5%
Irlanda 12,5% 14,5%
Grècia 12,4% 10,1%
Regne Unit 13,0% 9,0%
Islàndia 11,0% 10,5%
Estats Units 10,2% 10,8%
França 8,0% 10,5%
Estònia 3,0% 15,0%
Portugal 7,8% 9,5%
Hungria 4,0% 12,0%
Alemanya 5,0% 9,3%
Itàlia 5,2% 8,8%
Txèquia 5,5% 8,0%
Font: Moody’s Investor Services, Expansión
50

51. Com a resultat, 12 milions d’espanyols es troben en risc de
pobresa o d’exclusió social, i cada cop n’hi ha més
% de la població espanyola que es troba
en risc de pobresa o d’exclusió social
12,4 milions d’espanyols
25,5% 27,0%
22,9% 23,4%
2008 2009 2010 2011
Font: Eurostat, Informe INSOCAT (gener de 2013) 51

52. Espanya es troba entre els països europeus amb major risc de
pobresa o exclusió social
% de la població en risc de pobresa o d’exclusió social
(2011)
Bulgària 49%
Rumania 40%
Letònia 40%
Lituània 33%
Croàcia 33%
Grècia 31%
Hungria 31%
Irlanda 30%
Polònia 27%
Espanya 27%
Itàlia 25%
Portugal 24%
Xipre 24%
Estònia 23%
Regne Unit 23%
Malta 21%
Bèlgica 21%
Eslovàquia 21%
Alemanya 20%
Eslovènia 19%
França 19%
Dinamarca 19%
Finlàndia 18%
Suïssa 17%
Àustria 17%
Luxemburg 17%
Suècia 16%
Holanda 16%
Txèquia 15%
Noruega 15%
Islàndia 14%
Font: Eurostat, El País, Expansión, La Gaceta, eldiario 52

53. La manca de feina està impulsant a molts catalans i espanyols a
emigrar a altres països
Espanyols que han emigrat a altres països
62.611
35.302 36.967
2009 2010 2011
El 68% dels joves espanyols vol emigrar
Font: Instituto Nacional de Estadística, UGT 53

54. Fruit de l’atur i la pobresa, centenars de milers de famílies han
perdut el seu pis
Execucions hipotecàries a Espanya En els darrers 5 anys s’han
(milers) iniciat 415.000 execucions
hipotecàries
93 94 91
78
59
26
2007 2008 2009 2010 2011 2012
(estimat)
Font: Consejo General del Poder Judicial 54

55. Però el pitjor de la crisi és que el Govern Espanyol està prenent
decisions absurdes i contràries al que fan els altres països
Espanya ha reduït fortament la inversió en R+D
Europa ha incrementat fortament la
durant la crisi
inversió en R+D durant la crisi
(milions d’euros)
 La Comissió Europea ha incrementat la
- 32% inversió en R+D en 25.000 milions d’euros
 Alemanya l’ha incrementat un 5%
 França l’ha incrementat en 33.000 milions
d’euros
4.175
3.572 3.390
2.860
2009 2010 2011 2012
(estimat)
Altres mesures absurdes són, per exemple, la continuïtat de les inversions en tren
d’alta velocitat i la continuïtat de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics
Font: Carta Abierta por la Ciencia en España 55

56. En conclusió, Espanya està immersa en una profunda crisi,
d’arrels estructurals i no simplement conjunturals
 La situació econòmica d’Espanya és dantesca
 Forta caiguda del PIB
 Morositat esfereïdora
 Deute estratosfèric de l’Estat
 Interessos financers que ja representen el 18% de les despeses de l’Estat
 Els bancs espanyols han dedicat els diners del Banc Central Europeu a sanejar-se i a comprar deute de
l’Estat, enlloc de donar crèdit a les empreses
 Com a resultat:
 L’atur és el major de la Unió Europea
 Espanya és líder en índex de misèria, que inclou dèficit públic i taxa d’atur
 12 milions d’espanyols es troben en risc de pobresa o d’exclusió social
 La manca de feina està impulsant a molts catalans i espanyols a emigrar a altres països
 Centenars de milers de famílies han perdut el seu pis
 El Govern Espanyol està prenent decisions absurdes i contràries al que fan els altres països europeus
56

57. Índex
Passat: l'enganyós miracle econòmic espanyol
Present: la situació actual d’Espanya
Futur: cap a on s’encamina Espanya
La Catalunya Estat sí que és sostenible econòmicament
La independència de Catalunya serà beneficiosa per Espanya
57

58. Espanya s’encamina cap al col·lapse econòmic
Miratge econòmic Crisi econòmica Col.lapse econòmic
58

59. Espanya s’encamina a una llarga etapa de baix creixement, alt
endeutament, elevat atur i alt índex de pobresa
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
59

60. Durant els propers anys, Espanya continuarà augmentant el seu
endeutament
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
60

61. L’any 2013, Espanya ha d’emetre l’astronòmica xifra de 230.000
milions € de deute públic, més del 20% del PIB espanyol
Emissió de deute públic espanyol
(milers de milions d’euros)
Diferents organitzacions econòmiques,
com UBS i FEDEA, reconeixen la dificultat
de col·locar aquesta enorme xifra de deute
230
205
2012 Estimació
2013
Font: Ministeri d’Economia, Fons Monetari Internacional
61

62. La Comissió Europea estima que el deute públic espanyol pot
assolir el 114% del PIB el 2020 i el 129% el 2030
Estimació del deute públic d’Espanya si
no hi ha un canvi brusc de tendència
(deute sobre PIB)
El deute superarà el
100% del PIB el 2014
129%
114%
96% 101%
88%
2012 2013 2014 2020 2030
Font: “European Economic Forecast, Winter 2013”, Comissió Europea, “Fiscal
Sustainability Report”, Comissió Europea, 2012, El País, febrer de 2013 62

63. Com a resultat d’aquest creixent endeutament, els interessos
financers que ha de pagar Espanya continuaran augmentant
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
63

64. Com a conseqüència del continu creixement del deute, les
despeses financeres de l’Estat seguiran augmentant
Interessos del deute públic espanyol
(milers de milions d’euros)
Les grans despeses financeres
impedeixen dedicar diners al
creixement de l’economia
38,6
27,4 28,8
23,2
16,6 17,1
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Font: Ministerio de Hacienda
64

65. Alhora, es produirà un progressiu envelliment de la població
espanyola
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
65

66. La societat espanyola patirà un progressiu procés d’envelliment
durant els propers 20 anys
Piràmides de població d’Espanya
Font: Instituto Nacional de Estadística
66

67. La població de 65 anys en amunt passarà de 8 milions el 2012, a
9,3 milions el 2021 i a 15 milions el 2052
Població de 65 anys en amunt a Espanya
(milions)
15,2
9,3
8,0
2012 2021 2052
Font: Instituto Nacional de Estadística
67

68. Aquest envelliment provocarà un continu augment de les
despeses de l’Estat en pensions
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
68

69. L’envelliment de la població farà que la despesa de l’Estat en
pensions passi del 10% del PIB el 2012 al 20%-30% el 2050
Evolució estimada de la despesa en
Despesa anual en pensions
(milers de milions)
pensions
(% del PIB)
116
109 112
103
98
92
85
80
74
69
65
58 61 20% - 30%
10%
2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2012 2050
Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social, Instituto Nacional
de Estadística, Universidad de Cantabria, Sintetia 69

70. Degut a l’elevat cost de les pensions, l’atur i els interessos del
deute, l’Estat no tindrà diners per impulsar l’economia espanyola
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
70

71. Degut a l’elevat cost de les pensions, l’atur i els interessos del
deute, l’Estat no tindrà diners per impulsar l’economia espanyola
Variació estimada del producte
Diners de interior brut d’Espanya
l’Estat
-0,2%
Interessos
del deute
-1,4%
Impuls de Durant anys, Espanya tindrà
l’economia creixements negatius o baixos,
Subsidis Pensions -1,9% incapaços de reduir l’atur
d’atur
L’estat podrà dedicar pocs
diners a impulsar l’economia
2012 2013 2014
Font: HSBC, Expansión
71

72. Múltiples economistes han fet pronòstics molt negatius sobre
l’evolució de l’economia espanyola
400 experts i  Sense noves reformes, l’economia espanyola creixerà per sota del 1,5% durant
empresaris (1) 10 anys seguits
Nouriel Roubini(2)  La recessió d’Espanya es perllongarà fins el 2015
(Economista)  Quan acabi, les expectatives de creixement són molt febles
Joseph Stieglitz  Per a Espanya, no hi ha llum al final del túnel
(premi Nobel)  El futur d’Espanya és molt preocupant
Charles  El creixement màxim que Espanya pot esperar el 2017 és només del 1,7%
Robertson  Aquest creixement és massa baix per crear ocupació.
(Renaissance capital)  L’atur estarà al voltant del 30% en 4 anys
 La situació econòmica a Espanya no remuntarà fins als anys 2016 o 2017
Josep Piqué  Després, el creixement serà baix, lluny dels que es van viure abans de la crisi
(Pres. de Vueling)
 Els bons temps mai seran com abans
(1) “Consenso Económico”, elaborat per PWC a partir de 400 experts i empresaris
(2) Economista i professor de la Universitat de New York
(3) Fonts: Expansión, Cinco Días, El Confidencial 72

73. Els baixos nivells de creixement que tindrà l’economia espanyola
seran incapaços de reduir l’atur de forma significativa
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
73

74. Espanya continuarà amb nivells d’atur estratosfèrics, superiors
al 26% i superarà els 6.300.000 aturats
Estimació de la Unió Europea sobre Estimació de la OCDE sobre
l’evolució de la taxa d’atur a Espanya l’evolució de la taxa d’atur a Espanya
26,9% 26,6% 26,9% 26,8%
25,0% 25,0%
2012 2013 2014 2012 2013 2014
Font: “European Economic Forecast, Winter 2013”, Comissió Europea,
“OCDE Economic Outlook”, OCDE 74

75. Les elevades taxes d’atur, el baix creixement econòmic i l’envelliment
de la població provocaran l’empobriment dels espanyols
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
75

76. Les elevades taxes d’atur, el baix creixement econòmic i l’envelliment
de la població provocaran l’empobriment dels espanyols
Evolució del PIB per càpita d’Espanya
(PIB per càpita del 2005 = 100)
100
95
84
Baix creixement 77
econòmic
Elevada taxa d’atur
Envelliment de la
població
2005 2020 2040 2050
Per molts espanyols, l’única solució serà emigrar
Font: “Demographics: the challenges facing the world economy”,
Société Générale 76

77. Milers d’emigrants espanyols van arribar a Catalunya els anys
60. Ara, els seus néts es veuran també forçats a emigrar
Dècada dels 60 Dècada del 2010 al 2020
Dues emigracions en només tres generacions trenca les famílies
77

78. L’atur, l’emigració i l’envelliment faran que els assalariats hagin
de suportar cada cop més impostos
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
78

79. L’atur, l’emigració i l’envelliment incrementaran la taxa de dependència i
els assalariats hauran de suportar cada cop més impostos
Taxa de dependència a Espanya
(població major de 65 anys sobre població en edat de
treballar de 16 a 64 anys)
58,7 Any 2010 Any 2050
46,4 4 treballadors per 2 treballadors per
cada pensionista cada pensionista
34,3
27,4
24,4
2010 2020 2030 2040 2050
La pressió fiscal recaurà sobre una proporció de persones cada cop menor
Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social, Instituto Nacional
de Estadística, Edward Hugh 79

80. Això augmentarà el desequilibri entre treballadors, funcionaris,
aturats i pensionistes, fent-lo difícilment sostenible
Distribució d’assalariats, funcionaris, aturats i pensionistes
(milions de persones) (2012)
Un Estat amb aquest 18
desequilibri no és sostenible
Assalariats
3 funcionaris
13
6 Aturats
13
9 Pensionistes
Assalariats no Funcionaris, aturats i
funcionaris pensionistes
Font: Instituto Nacional de Estadística
80

81. Espanya seguirà generant un alt dèficit públic, donat que
l’increment dels ingressos no compensarà l’augment de despeses
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
81

82. Espanya seguirà generant un alt dèficit públic, donat que
l’increment dels ingressos no compensarà l’augment de despeses
Els ingressos de l’Estat no podran
compensar les enormes despeses d’atur, Estimació del dèficit públic d‘Espanya
pensions i interessos del deute
2012 2013 2014
Impostos
-6,7% -7,2%
-10,2%
Atur
Pensions Interessos
del deute
El continuat dèficit públic provocarà encara més augment del deute de l’Estat
Font: “European Economic Forecast, Winter 2013”, Comissió Europea
82

83. En definitiva, Espanya es troba dins una espiral negativa, amb baix
creixement, alt endeutament, elevat atur i alt índex de pobresa
Deute de l’Estat Envelliment de la
elevat i creixent població
Alt cost dels Major cost de les
Dèficit públic
interessos del deute pensions
Major taxa de Baix creixement
dependència econòmic
Pobresa i emigració Elevada taxa d’atur
83

84. FALLIDES HISTÒRIQUES
Espanya s’apropa perillosament a una nova fallida, que seria la
24 de la seva història. És l’Estat que ha acumulat més fallides
Monarca Any Solució
Només paga els interessos del deute. No es torna el
Carles I 1519
crèdit a la banca Fugger
1557 Primer Estat modern en fer fallida
Felipe II
1596 Invenció dels bons deute sobirà
Felipe III 1607 L’Estat fa fallida, confisca els bens dels moriscos
Felipe IV 1627-1662 4 suspensions dels “asientos”
Carlos II 1666 Quitança del 70% del deute
Carlos IV 1799 -1809 2 suspensions de pagament dels interessos
Fernando VII 1814-1820 Dèficit
Isabel II 1866 Crisi dels ferrocarrils – suspensió pagaments
Amadeo I 1872 L’Estat fa fallida. Ven Rio Tinto a Anglaterra
L’Estat fa fallida. EEUU es queda amb Cuba i Puerto
Alfonso XII 1882
Rico
F. Franco 1939 Impagament del deute del Govern republicà
84

85. En conclusió, Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a Catalunya
dins l’Estat
 El model econòmic espanyol no és sostenible
 Les altes despeses de subsidis d’atur, pensions i interessos del deute impediran dedicar diners a reactivar l’economia
 L’economia espanyola creixerà durant molts anys de forma insuficient com per crear ocupació
 L’atur generarà pobresa i emigració
 Avui hi ha més funcionaris+aturats+pensionistes que assalariats no funcionaris, i aquest desequilibri empitjorarà
 L’Estat continuarà tenint dèficit, el qual augmentarà l’endeutament de l’Estat i els interessos del deute
 L’Estat Espanyol no podrà pagar l’ingent deute que acumula i que seguirà acumulant
 Els fons que l’Estat Espanyol obté de Catalunya i de la Unió Europea són insuficients per evitar el
col·lapse econòmic d’Espanya
 Tots els intents que ha fet Catalunya per intentar que Espanya prengui decisions en base a criteris
econòmics han estat infructuosos
 Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a Catalunya dins l’Estat
85

86. Índex
Passat: l'enganyós miracle econòmic espanyol
Present: la situació actual d’Espanya
Futur: cap a on s’encamina Espanya
La Catalunya Estat sí que és sostenible
econòmicament
La independència de Catalunya serà beneficiosa per Espanya
86

87. La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat confirmada
per economistes de renom
Kenneth Rogoff
Ex Cap del Fons Monetari Internacional, Professor d’Economia a Harvard
“Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món"
James Mackintosh
Editor d’Inversions del Financial Times
“Una Catalunya independent tindria el producte interior brut (PIB) per càpita més alt
dels països mediterranis”
Santiago Niño-Becerra
Catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull
"Una Catalunya independiente es viable económicamente"
"Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya"
Oriol Amat
Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Univ. Pompeu Fabra
"Catalunya és viable com país independent i el que no és viable és l'actual model de
relació amb Espanya"
Font: El Periódico, Expansión, Ara, La Vanguardia
87

88. La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat confirmada
per economistes de renom
Enrico Spolaore
Catedràtic d'Economia de la Universitat de Tufts (Massachusetts, Estats Units).
Co-autor amb Alberto Alesina de The Size of Nations (2003)
«Una Catalunya independent podria ser tan viable econòmicament com qualsevol altre
país»
Gary Stanley Becker
Premi Nobel de Economia el 1992. Membre de la Oficina Nacional d'Investigació
Econòmica i professor a les universitats de Columbia i Chicago
“La independència de Catalunya de la resta d'Espanya no suposaria un desastre
econòmic per a la regió catalana”
Erling Kydland
Premi Nobel de Economia el 2004. Professor a la Universitat de California
“Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha
permès a Irlanda créixer tan espectacularment en els últims 20 anys”
Font: uoc.edu, economista.es, CNA.com
88

89. Els països europeus petits com Catalunya són dels més competitius
del món, creixen més i estan sortint més aviat de la crisi
Font: “Els Països Petits són Viables Econòmicament”, CCN
89

90. L’economia catalana té un nivell d’obertura comercial a l’exterior
i un saldo comercial molt superior al d’Espanya
Grau d’obertura de l’economia el 2011 Saldo de la balança de pagaments
(exportacions+importacions sobre PIB) respecte el PIB, any 2011
Catalunya 94,0% Catalunya 3,9%
Espanya sense
43,0% Espanya -4,2%
Catalunya
Font: Eurostat, Idescat
90

91. Les inversions de Catalunya en recerca i desenvolupament (R+D)
respecte PIB superen amb escreix les d’Espanya
Inversió en R+D sobre PIB Patents per milió d’habitants
(2011) (2011)
Catalunya 1,6% Catalunya 47,0%
Espanya 1,3% Espanya 34,0%
Font: Idescat, Eurostats
91

92. La Catalunya Estat seria el 4rt país amb major PIB per càpita
d’Europa
PIB per càpita de països europeus el 2011
(100 = mitjana europea)
Noruega 189
Suïssa 151
Holanda 131
Catalunya Estat 129
Àustria 129
Suècia 126
Dinamarca 125
Bèlgica 118
Finlàndia 116
Fonts: Eurostat GDP per capita in PPS, Anàlisi CCN 92

93. L’atur de la Catalunya Estat estaria entorn el 10-12% en la
situació de crisi actual
Font: “Atur de la Catalunya Estat”, CCN
93

94. Índex
Passat: l'enganyós miracle econòmic espanyol
Present: la situació actual d’Espanya
Futur: cap a on s’encamina Espanya
La Catalunya Estat sí que és sostenible econòmicament
La independència de Catalunya serà beneficiosa
per Espanya
94

95. A mitjà-llarg termini, la independència de Catalunya és el millor
que pot passar-li a Espanya
Serà el dinamitzador del canvi de model econòmic i polític que
1 necessita Espanya
Permetrà a Espanya desenvolupar amb plenitud la seva
2 estratègia econòmica
Focalitzarà el sistema polític espanyol en el progrés econòmic
3 d’Espanya
4 La competència amb Catalunya impulsarà l’economia espanyola
Espanya aprofitarà les infraestructures que construeixi
5 Catalunya per augmentar les seves exportacions
La fortalesa econòmica de Catalunya ajudarà a l’economia
6 espanyola
95

96. La independència de Catalunya serà el dinamitzador del canvi de
model econòmic i polític que necessita Espanya
 Per sortir de la crisi, Espanya necessita imperiosament:
1. Remodelar per complet el seu model productiu
2. Aprimar seu model administratiu
3. Reemplaçar les seves elits polítiques i empresarials
 Però no ho està fent:
 Les polítiques actuals del Govern Espanyol no van dirigides a canviar de model, ...
 ... sinó simplement a augmentar impostos i imposar mesures d'austeritat amb l'esperança que la
tempesta passi i vinguin temps millors, ...
 ... provocant mentrestant l'empobriment d'empreses i ciutadans
 La independència de Catalunya serà el catalitzador, el detonant, la guspira que obligarà a
Espanya a canviar per fi de model
La independència de Catalunya serà el dinamitzador de la reconversió
d'Espanya en un estat productiu, eficient i ben gestionat
96

97. La independència de Catalunya permetrà a Espanya
desenvolupar amb plenitud la seva estratègia econòmica
 L'estratègia empresarial i econòmica de Catalunya i la d'Espanya són diferents:
 L'estratègia de Catalunya pivota en petites i mitjanes empreses innovadores, àgils i flexibles, enfocades a
nínxols de mercat, amb una gran orientació a l'exportació i amb un fort component tecnològic i industrial
 L'estratègia d'Espanya està enfocada a grans empreses, operant en sectors regulats (banca, elèctriques,
hidrocarburs, telecomunicacions, grans infraestructures, etc) i amb una presència internacional molt
important sobretot a Llatinoamèrica
 Aquestes dues estratègies, per tenir èxit, requereixen legislacions i polítiques diferents.
 L'estratègia econòmica d'Espanya requereix una legislació mercantil, laboral, financera i una política
d'infraestructures diferent de la que necessita Catalunya
 La independència de Catalunya, per tant, permetrà a Espanya dictar lleis i establir polítiques per
desenvolupar el seu propi model de creació de riquesa, …
 … la qual cosa reforçarà la posició competitiva de les seves empreses, creant llocs de treball i
augmentant la prosperitat dels espanyols
97

98. La independència de Catalunya focalitzarà el sistema polític
espanyol en el progrés econòmic d’Espanya
 Durant els últims 30 anys, les constants diferències, desavinences i discussions polítiques
entre Catalunya i Espanya han consumit ingents recursos polítics d'ambdues:
 Recursos d'inconstitucionalitat
 Traspassos de competències
 Comissions bilaterals
 Campanyes electorals
 ...
 A partir de la independència de Catalunya, Espanya ja no haurà de dedicar esforços polítics
a entendre’s ni discutir amb Catalunya
 Espanya podrà, per tant, concentrar tot el seu sistema polític en legislar per ajudar a les
seves empreses i per vetllar pel benestar dels seus ciutadans
 En definitiva, Espanya concentrarà els seus esforços polítics en l'economia, generant
així prosperitat i progrés pels ciutadans espanyols
98

99. La competència entre països i entre empreses és molt positiva
per la prosperitat dels ciutadans
 A la lliga 2011-2012 el Madrid va arribar als 100 punts, el millor resultat de la seva història
 Per què? Perquè va competir contra el millor Barça de la història
 “Només competint en igualtat de condicions és possible obtenir els millors resultats”, Warren
Buffet
La competència és la millor garantia de prosperitat
99

100. La competència entre Catalunya i Espanya en igualtat de
condicions farà progressar econòmicament a Espanya
 La independència de Catalunya permetrà que hi hagi una sana competència entre Espanya
i Catalunya, ambdues dotades amb els mateixos instruments d'estat
 Aquesta competència farà que Espanya emprengui inversions en infraestructures basades
en criteris de rendibilitat i no en criteris polítics
 Això redundarà en un millor aprofitament dels recursos públics i una millora en la
competitivitat de les empreses espanyoles
 Així mateix, Espanya es dotarà d'instruments per competir amb Catalunya en l'atracció de la
inversió estrangera
 Finalment, Espanya podrà concentrar tots els seus recursos econòmics, tots els seus
funcionaris i totes les seves ambaixades a ajudar exclusivament a les empreses espanyoles
 Tot això reforçarà a les empreses espanyoles i augmentarà la riquesa dels ciutadans
espanyols
100

101. Espanya aprofitarà les infraestructures que construeixi
Catalunya per augmentar les seves exportacions
 Un cop sigui independent, Catalunya farà importants inversions en infraestructures per
impulsar l’economia catalana:
 Línies de tren, carreteres, ports, aeroports, …
 Aquestes infraestructures serviran tant per exportar productes a Espanya com per importar
productes espanyols, i per enviar productes espanyols a Europa
 Per tant, aquestes infraestructures contribuiran a dinamitzar l’economia espanyola
101

102. La fortalesa econòmica de la Catalunya Estat ajudarà a
l’economia espanyola
 El dinamisme i fortalesa econòmics de la Catalunya Estat
faran augmentar les importacions de productes espanyols
 Les empreses catalanes faran inversions a Espanya que
revertiran positivament en l’economia espanyola
 Catalunya farà aportacions a la Unió Europea que
arribaran com a fons europeus a Espanya
 Catalunya podrà aportar ajuts econòmics directes a
Espanya
102