1. informe final cor maria

Informe i Buidatge dades de les Enquestes de Mobilitat del Centre Educatiu Cor de Maria.

INFORME DE MOBILITAT

DELS CENTRES EDUCATIUS

COR DE MARIA

Institut Municipal d’Educació d’Olot 2010/2011

1


índex
ÍNDEX --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------2

INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------3

INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA COR DE MARIA ------------------------------------------------------------3

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT 5
OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT 9

ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU ---------------------------------------------------------------------------------- 11

ENTREVISTA AMIPA ----------------------------------------------------------------------------------------------- 14

COR DE MARIA ------------------------------------------------------------------------------------------------------ 15

DADES DE PARTICIPACIÓ 15
HÀBITS DE DESPLAÇAMENT 15
MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT 17
MOBILITAT A PEU19

ACTUACIONS DE MILLORA 23

DADES TOTALS DELS CENTRES EDUCATIUS D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT -------------------- 25

DADES DE PARTICIPACIÓ 25
HÀBITS DE DESPLAÇAMENT 25
MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT 27
MOBILITAT A PEU28

ACTUACIONS DE MILLORA 31

CONCLUSIONS ------------------------------------------------------------------------------------------------------- 32

2


INTRODUCCIÓ

En aquest document es presenta l’Informe i el Buidatge de Dades de les Enquestes de Mobilitat dels
centres educatius d’educació infantil i primària d’Olot, realitzat per l’equip de Mobilitat de l’Institut
Municipal d’Educació d’Olot (IME). Aquest estudi s’emmarca en la línia de treball iniciada el curs 2009-
2010 pel Consell Escolar Municipal (CEM) des de les diverses comissions.
Arran del Pacte per la Mobilitat, iniciat a Olot l’any 2003, l’Ajuntament d’Olot s’ha marcat diversos
objectius (potenciar el transport públic, impulsar els desplaçaments a peu i en bicicleta, etc) que tenen
com a finalitat potenciar la mobilitat sostenible a la ciutat. Des d’aquell any, l’Ajuntament ha realitzat
millores a la ciutat per afavorir la seguretat dels vianants; entre d’altres ha donat suport al Transport
Públic d’Olot (TPO), per exemple, fent que aquest sigui compatible i eficaç en el trasllat d’alumnes als
centres educatius d’infantil, primària i secundària. Un dels objectius que es va acordar en el Pacte per
la Mobilitat, era el d’avançar en les propostes que incideixen en la mobilitat. Per aquest motiu des de
l’IME s’ha elaborat un estudi amb la finalitat de conèixer els hàbits de mobilitat dels ciutadans d’Olot i
així poder incidir de forma eficient en les necessitats que es puguin detectar respecte la mobilitat.
L’estudi ha constat de tres eixos principals:

El Transport Públic d’Olot S’ha portar a terme un estudi en el que s’ha tingut en compte: l’estat de les
parades del TPO, detectant mancances i proposant millores, l’opinió dels usuaris d’aquest servei,
l’observació directa del funcionament de les diferents línies del servei, promoció del servei, etc.
Zones industrials Estudi de les zones industrials sobre l’accessibilitat a la zona, detecció de mancances
i propostes de millora. Redacció i realització d’entrevistes sobre mobilitat a les principals empreses de
les diferents zones industrials les quals s’han utilitzat per portar a terme un estudi comparatiu entre els
horaris del Transport Públic d’Olot i els de les empreses de cada zona.

L’informe d’aquests dos eixos de l’estudi s’ha lliurat als serveis tècnics de l’Ajuntament per poder
esmenar les deficiències.

Estudi de mobilitat als centres educatius del municipi. Estudi d’accessibilitat i propostes de millora,
entrevista sobre els hàbits de mobilitat als equips directius i les AMiPAs dels diferents centres educatius,
enquestes als infants i joves del municipi per tal de conèixer els hàbits de mobilitat d’aquests i les seves
famílies.

Val a dir que aquest últim punt és l’eix vertebrador d’aquest informe. L’Ajuntament d’Olot, des de l’IME
amb la col—laboració de la Regidoria de Mobilitat, ha impulsat aquest estudi convençut de la necessitat
de millorar la seguretat així com la mobilitat de la mainada en els desplaçaments al centre educatiu,
amb l’objectiu de potenciar hàbits de mobilitat més sostenibles i assolir els objectius marcats com a
Ciutat Educadora.
Tots els centres educatius s’han implicat activament en el procés per a que les enquestes sobre hàbits
de mobilitat fossin degudament contestades per part de familiars i alumnes. Alhora, a través d’una
entrevista personalitzada, els Equips Directius i les AMiPAs dels diversos centres educatius han aportat
propostes per millorar l’entorn immediat del centre i afavorir una mobilitat més sostenible. El resultat
és un estudi amb una significativa participació de les famílies i alumnes d’educació infantil i
primària. Han respòs un 58,31% del total de famílies d’Olot amb fills/es en aquestes etapes.
Fent els corresponents càlculs estadístics per saber si la mostra és representativa, el resultat és que
l’estudi és altament representatiu amb un error mostral inferior al 2%.

3


La destacada participació en l’informe global (infantil, primària, secundària) per part de les famílies i
els alumnes mostra el gran interès que desperta el tema de la mobilitat entre els ciutadans. A tots ells,
mestres, professors, directors, pares i mares, infants i joves, agraïm la seva entrega i col—laboració en la
realització de les enquestes i entrevistes.
L’estudi de Mobilitat s’ha realitzat des de l’IME, responent a una clara filosofia i/o manera d’entendre
la realitat social: l’educació és la via més eficaç per promoure nous hàbits de mobilitat més
responsables, tot generant espais de debat i reflexió, realitzant activitats per prendre’n consciència,
entre d’altres. El fet que les famílies amb els infants (en el cas de primària) o els joves (en el cas de
secundària) responguessin una exhaustiva enquesta sobre mobilitat (indicant els hàbits de
desplaçament, els punts de risc del recorregut, etc) ha estat un exercici pedagògic i reflexiu, un pas
més encaminat cap a construir una ciutat més sostenible i responsable amb el medi ambient.
Olot, com a Ciutat Educadora, assumeix que l’educació és un repte de tots, per aquest motiu, la
mobilitat sostenible forma part dels seus propòsits i és un tema rellevant que s’està desenvolupant al
Consell Escolar Municipal. Entre d’altres es vetlla per:
Promoure l’equilibri i l’harmonia a la ciutat.
Recuperar els carrers com a espais de convivència i intercanvi.
Incentivar hàbits més sostenibles i saludables: prioritzar la mobilitat a peu, en bicicleta o en transport
públic ja que són sistemes de desplaçament més eficients, beneficiosos i tranquils.
Impulsar mesures concretes per millorar l’accessibilitat a Persones amb Mobilitat Reduïda (a partir d’ara
PMR).
Educar als ciutadans en alternatives de mobilitat i fomentar la participació i la coresponsabilitat en la
mobilitat sostenible.

Així doncs i tenint en compte que l’educació és un repte de tots, des de l’IME s’ha treballat en xarxa
per tal d’aconseguir que el present estudi reculli les opinions de tots i totes sobre el tema que ens
ocupa. Per això l’Equip de Mobilitat de l’IME vol agrair la participació dels diferents agents i fer constar
que sense la col—laboració de l’alumnat, pares i mares, mestres i professors, equips directius dels
centres educatius, AMIPAS, el Consell Escolar Municipal, la UTE TEISA-TPO, els agents de la Policia
Municipal, l’àrea d’Informació del Territori de l’Ajuntament d’Olot i l’empresa Assessoria
Infraestructura i Mobilitat (AIM) tot això no hagués estat possible. Moltes gràcies!

4


INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA COR DE MARIA

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT

Dilluns 30 d’Agost de 2010
Després de l’anàlisi dels voltants de l’escola Cor de Maria i partint de tots aquells aspectes que tenen a
veure amb l’accessibilitat i la mobilitat sostenible, cal destacar les següents característiques:
L’entrada que s’empra principalment per les entrades i sortides d’alumnes compta amb un porxo prou
ampli a l’interior molt propici per a l’espera en dies de pluja. La vorera en aquest tram no s’eixampla
perquè la via no ho permet, però d’altra banda no s’hi han disposat arbres, fet que incrementa la
capacitat de mobilitat. Aquesta entrada compta amb un gual que facilita el desplaçament de Persones
amb Mobilitat Reduïda (PMR).

Les voreres del carrer Macarnau, on s’hi ubica aquesta entrada, tenen un tram força estret, sobretot el
que condueix al carrer Esglaiers A més, s’han detectat trams en mal estat que es detallen en el mapa
adjunt.

L’altre tram del carrer Macarnau disposa d’una amplada major, de prop de dos metres. En aquest cas, la
viabilitat es veu reduïda per la presència d’arbres. L’amplada restant permet passar una persona amb
cotxet per nadons o cadira de rodes, però no un acompanyant al costat. A la vorera de davant de
l’escola hi ha aparcaments de zona blava força concorreguts, i la vorera es manté molt estreta. Això,
juntament als guals per aparcament, fan que el desplaçament a peu per aquesta banda del carrer
Macarnau sigui bastant dificultosa.

5


El pas de vianants situat davant l’entrada de l’escola ha estat pintat recentment. Alhora podria ser
reforçada la senyalització de zona escolar amb un símbol pintat al terra, ja que és un carrer força
transitat. A l’entrada del carrer Macarnau, al cantó dret en sentit del trànsit, hi ha la senyal vertical de
perill zona escolar. La visibilitat d’aquesta senyal és menor en comparació amb l’altra cantonada, molt
més frontal i també més il—luminada. En la cantonada del costat esquerra en sentit del trànsit, hi
trobem diverses senyals. La que vindria a donar suport a la zona escolar seria el cartell amb la llegenda
“Esteu en una zona de prioritat per als vianants. Reduïu la velocitat”.

L’excés de senyals podria disminuir la funcionalitat de les mateixes. Potser aquestes es podrien
redistribuir (de manera que les que fan referència al casc antic es col—loquessin a l’altra banda). La
informació també es podria clarificar amb una senyal de límit de velocitat (a 20 o 30) i una senyal amb
l’icona d’un vianant.
L’entrada del carrer Esglaiers és utilitzada per personal del centre i excepcionalment per pares i
alumnes que han de realitzar gestions administratives. Aquesta entrada té una vorera més estreta, i
compta amb baranes de seguretat. També disposa d’un porxo que serveix per donar aixopluc en dies
plujosos. En aquest tram del carrer està indicat amb una senyal vertical el pas de vianants que es troba
a la cantonada, i que connecta l’església de Sant Esteve amb els carrers Esglaiers i Macarnau.

6


Les voreres del carrer Esglaiers, com la majoria del nucli antic, són molt estretes, d’aproximadament
un metre d’amplada, fet que dificulta el pas a PMR o de més d’una persona alhora. La zona que uneix
aquest carrer amb el carrer Macarnau s’ha observat la necessitat de col—locar-hi un gual per facilitar el
desplaçament de PMR, tot i que, com s’ha esmentat anteriorment, les voreres no tenen l’amplada
requerida per el pas d’aquestes persones.

A la cruïlla del carrer Esglaiers amb el carrer de les Estires-Sant Francesc d’Assís seria propici la
col—locació d’un pas de vianants amb els respectius guals a les voreres, ja que en aquesta zona no se
n’hi troba cap.
Els carrers d’aquesta zona estan previstos amb aparcaments de pagament, zona blava, ja que l’escola
Cor de Maria es troba al centre de la ciutat. Tot i això, a prop hi ha diversos aparcaments gratuïts: al
mateix carrer Macarnau a prop del carrer Doctor Masmitjà, a la Plaça de les Rodes, o a la Plaça del Pare
Manuel Marcillo.

7


8


9


OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT

Dimarts 19 d’Octubre de 2010
Observació realitzada de les 8:13 a les 9:13. Durant aquest període de temps s’han tingut en compte
diverses premisses relacionades amb aspectes de mobilitat: el mitjà de transport predominant,
aparcaments, trànsit i hàbits de mobilitat de les famílies.
El mitjà de transport que predomina entre els joves no està clar, hi ha un gran nombre de nois/es que
es desplacen a peu a l’institut però també n’hi ha que ho fan amb cotxe, aproximadament trenta-cinc
joves. Aquests van al centre Educatiu amb cotxe de la seva família.
Pel que fa als aparcaments, en aquesta zona i en les immediateses del centre trobem que predominen
els aparcaments de zona blava, hi ha un parell de pàrquings públic i places d’aparcament gratuïtes. Tot
i així la majoria de pares que porten els seus fills a l’escola no aparquen en lloc autoritzat sinó que
paren davant l’escola, l’alumne baixa i se’n van.
Cal tenir en compte que es tracta d’una zona força transitada i amb molta retenció però també que la
majoria de cotxes que hi passen a aquella hora són d’altres pares/mares que acompanyen els seus
fills/es. Un fet curiós que s’ha observat és que els pares esperen que la mainada baixi davant la porta
del centre Educatiu i ben pocs ho fan mentre esperen, tot aprofitant la retenció.
Els que arribaven al centre i ho feien a peu, cal dir que la majoria ho feien per la vorera tot i que
aquesta és força estreta. En moltes ocasions es veien obligats a caminar per la calçada.
També s’han observat joves que vénen en bici (5) i en moto (1). L’escola gaudeix d’aparcaments per
bicicletes a l’interior del centre.
A l’entrada de primària el mitjà de transport que més predomina és el cotxe. S’han observat
aproximadament seixanta-set cotxes dels quals només set han aparcat un moment en lloc no autoritzat
(zona blava), mentre que la resta han parat davant la porta del centre Educatiu i després de deixar a la
mainada han marxat.
Cal tenir en compte que hi ha hagut molta més retenció de cotxes en la franja horària de 8.45 a 9.10 h.
Els alumnes que arribaven a l’escola a peu, la majoria ho feien acompanyats per adults. Aquests n’eren
molt pocs en comparació amb els que ho feien en cotxe.
Pel que fa als alumnes que es desplacen amb TPO al centre Educatiu s’ha observat que un grup ha
arribat a dos quarts de nou acompanyat de la monitora i l’altre ha arribat a les nou en punt, potser
l’últim arriba amb el temps massa just.
L’agent municipal ha arribat al centre Educatiu a les 8.47 i ha marxat a les 9.05 h. S’ha col—locat a la
cruïlla entre Esglaiers i Macarnau. Sembla que dirigeixi el trànsit que vol entrar cap a Sant Esteve i vigila
els vianants.

10


ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU

PERSONA DE CONTACTE TURA BADOSA Telèfon 972 26 13 91 Data 18- 10- 2010
Càrrec DIRECTORA Adreça electrònica b7002417@xtec.net cordemaria@cordemaria.net
DADES DEL CENTRE EDUCATIU
Nom del centre COR MARIA
Nom del barri SANT FRANCESC / NUCLI ANTIC
Nombre d’alumnes PRIMÀRIA: 256 SECUNDÀRIA: 169
Procedència dels alumnes / barris o municipis 20% PROPI BARRI. LA RESTA OLOT I COMARCA

Quants accessos disposa el centre per permetre l’entrada i sortida d’alumnes?
Es troben situats en el mateix carrer? NO UN ACCÉS AL CARRER ESGLAIERS I L’ALTRE AL CARRER
MACARNAU
Disposen de determinades restriccions horàries? SÍ
Quines? MATÍ: de 8:15h A 9:15h
SERVEIS

MENJADOR – Quants alumnes es queden a dinar a l’escola? 130
ACOLLIDA - Hi ha servei d’acollida? SÍ
Matí de 7:30h a: 9:00h 10 alumnes
Tarda de 17:30h a: 19:00h 7/8 alumnes

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ORGANITZADES PEL CENTRE (AMPA)

Activitat Horari Alumnes (nombre i edat) Dies
ESPORTS (FUTBOL I BÀSQUET) 17:30h a 18:30 50 alumnes De Dilluns a
Divendres
DEURES ASSISTITS 17:30h a 19:00 10 alumnes De Dilluns a

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES EN HORARI LECTIU
Els alumnes es desplacen en autocar per realitzar activitats fora del centre? DEPÈN ACTIVITATS BUS
CONTRACTAT, TPO I A PEU.
Existeix un aparcament reservat per l’autocar? NO. VAN A PEU FINS AL CEMENTIRI I
ALLÀ AGAFEN EL TPO. SI ÉS BUS CONTRACTAT VAN FINS ESTACIÓ D’AUTOBUSOS.
CICLE QUANTS VEHICLES ES FAN SERVIR
INFANTIL (P.3, P.4, P.5) BUS CONTRACTAT (2-3)
CICLE INICIAL (DE 1er A 2n) TPO (1) BUS CONTRACTAT (1)
CICLE MITJÀ (DE 3er A 4rt) TPO (1) BUS CONTRACTAT (2)
CICLE SUPERIOR (DE 4rt A 5è) BUS CONTRACTAT (3)

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU
Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels
alumnes i els seus acompanyants? NO Quins trams? VOLTANTS CENTRE EDUCATIU (C/ESGLAIERS I
MACARNAU)
Les voreres es troben en bon estat? NO Quins trams? IGUAL QUE ANTERIOR

11


Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? SI. SOBRETOT DAVANT PORTERIA CENTRE
EDUCATIU. HI HA UNES PLACES D’APARCAMENT QUE IMPEDEIXEN VISIBILITAT.
Considereu que la senyalització és suficient, clara i es respecta? SI.

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Alguns dels alumnes es desplacen en bicicleta? SÍ. ALUMNES D’ESO

Els alumnes que utilitzen la bicicleta, disposen d’aparcament a l’interior de l’escola? SÍ.

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE
La Policia local o els agents cívics regulen el trànsit a les hores d’entrada i sortida?
SÍ. SE SITUA AL CARRER ESGLAIERS EN DIRECCIÓ SANT ESTEVE.
Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? SÍ. CARRER
ESGLAIERS I MACARNAU HI HA UNA MICA DE RETENCIÓ.
Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre?
Quins són els punts més habituals? LA MAJORIA DE PARES NO APARQUEN, PAREN DAVANT ESCOLA I DEIXEN
ELS INFANTS. ALTRES APARQUEN UN MOMENT A LA ZONA BLAVA DEL CARRER MACARNAU I ALTRES
APARQUEN EN UN LLOC AUTORITZAT. TOT I AIXÍ, MANIFESTA QUE ELS PÀRQUINGS PÚBLICS QUE HI HA
PER LA ZONA SEMPRE SÓN PLENS. A MÉS A MÉS ELS PARES JA NO ESTACIONEN SINÓ QUE PAREN, LA
MAINADA BAIXA I SE’N VAN.
En el cas que hi hagi problemes d’estacionament als entorns immediats del centre, s’han pres mesures
per solucionar el problema?
DES DEL CENTRE ES PROPOSA QUE ELS APARCAMENTS DE ZONA BLAVA QUE HI HA AL CARRER MACARNAU
DESAPAREGUIN I S’ADEQÜI LA ZONA AMB PREFERÈNCIA PER ALS VIANANTS.
Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat
excessiva, manca de visibilitat, etc.)? NO.
En els accessos immediats al centres hi ha places de càrrega / descàrrega que generen conflicte? NO.
Disposeu de places d’aparcament per a vehicles dins del centre reservades al professorat? NO.
El professorat ve... TOTAL 60 PROFESSORS/PERSONAL DOCENT
a peu? 4/5 PERSONES
en cotxe? LA RESTA
en bicicleta? 2 PERSONES
ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE
L’escola realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible?
AQCTIVITATS QUE PROPOSA L’IME I ACTIVITATS ELABORADES PER EL MATEIX CENTRE SOBRE CONVIVÈNCIA
I CIVISME.
Us semblaria bé crear una comissió per coordinar la mobilitat? SI
GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT

12


Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?
Poc important Molt important
1 2 3 4 5

Reduir el nombre de cotxes
Millorar la seguretat
Afavorir el bus a peu i els camins escolars
Ampliar la xarxa de carril bici
AltreS
SUGGERIMENTS I MILLORES

Finalment, voleu fer algun suggeriment, comentari o afegir informació complementària en relació a la
mobilitat per anar a l’escola?
PROPOSA:
QUE DESAPAREGUIN ELS APARCAMENTS QUE ES TROBEN AL CARRER MACARNAU I DEL CARRER ESGLAIERS.
SOBRETOT ELS DE DAVANT PORTERIA ESCOLA JA QUE HI HA POCA VISIBILITAT I ÉS UN PAS MOLT ESTRET.
ALTERNATIVA DE PODER TENIR UN PAS ELEVAT EN AQUESTA ZONA I REFORÇAR LA SENYALITZACIÓ PERILL
ESCOLAR I REDUCCIÓ DE VELOCITAT (VERTICAL O HORITZONTAL). AL CARRER MACARNAU POSSIBILITAT
D’ELEVAR UN PAS DAVANT DE L’ACCÉS PRINCIPAL O ESTRENYER EL PAS ALS VEHICLES MITJANÇANT
ORELLES QUE AMPLIEN VORERA.
L’OPCIÓ DE TALLAR EL CARRER NO ES VEU VIABLE, JA QUE ES TROBARIEN AMB MÉS COL—LAPSE QUE ARA.
TOT I QUE ARA ES TROBIN AMB UNA MICA DE RETENCIÓ, COM A MÍNIM ELS COTXES PODEN ACABAR DE FER
TOT EL RECORREGUT.
PEL QUE FA A LA MOBILITAT DELS VIANANTS ÉS COMPLICADA JA QUE ES TROBEN AMB VORERES MOLT
ESTRETES I EN MAL ESTAT.
DES DE L’ESCOLA MANIFESTEN QUE HI HA MOLT D’INTERÈS EN COL—LABORAR AMB LES OBRES I ELLS FER-
SE CÀRREC DE CONSTRUÏR UNA RAMPA PER L’ACCÉS DE LA PORTERIA.
Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de
l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.

13


ENTREVISTA AMIPA

Data 30/10/2010 Adreça electrònica amipacordemaria@gmail.com
NOM CENTRE EDUCATIU Cor de Maria-Maria Reina
PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU
Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels alumnes i els
seus acompanyants? no Quins trams? Tram vorera final pati Cor de Maria fins aparcament
Les voreres es troben en bon estat? sí

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? sí Quins? Pàrquing final pati Cor de Maria

Considereu que la senyalització és suficient i clara? no
En quins punts? Falta senyal de precaució escola
Es respecta? no En quins punts? No existeix
PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Considereu que hi ha riscs en el desplaçament en bicicleta? sí. Quins?
Falta senyalització. La circulació es perillosa per la gran quantitat de cotxes i carrers estrets
Què proposaríeu per millorar el desplaçament en bicicleta al centre?
Millora en la senyalització de precaució escola
PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE
Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? sí
Quines són les vies més carregades? Cr. Macarnau i Cr. Esglaiers
Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre? Sí
Quins són els punts més habituals? A tot l’entorn
Quines mesures proposaríeu per millorar l’estacionament de vehicles?

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat excessiva, manca
de visibilitat, etc.)? sí Quines? Cruïlla davant bar Volcanet es caòtic

ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE
L’AMIPA realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible? no
Us semblaria bé crear i participar en una comissió per coordinar temes de mobilitat? no
GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT
Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?
SUGGERIMENTS I MILLORES

Finalment, voleu fer algun suggeriment, comentari o afegir informació complementària en relació a la mobilitat
per anar a l’escola?
Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de
l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.

14


COR DE MARIA

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011 en aquest centre hi ha un total de 256 alumnes de primària. Per tal de
plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de l’Institut Municipal
d’Educació* ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el nombre de
germans/es. Per tant, a primària s’han repartit 213 enquestes de les quals 173 han estat respostes.
Això significa que en aquest centre Educatiu la participació per famílies, que tenen fills/es en edat
escolar entre 6 i 12 anys, ha estat del 81,22%.
A secundària hi ha un total de 169 alumnes d’ESO, en aquest cas l’enquesta s’ha plantejat de forma
diferent, ja que es pretenia implicar l’alumne d’una forma més directa. Per aconseguir això s’ha decidit
repartir una enquesta per a cadascun i que sigui ell qui la respongui. Per una banda, aquest fet ens ha
ajudat a tenir una participació en les enquestes molt elevada, ja que del total d’alumnes que hi ha en
aquest centre, 115 han respòs l’enquesta, la qual cosa significa un 68.05% de participació. I, per
l’altra, la informació és molt directa.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 1, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels
alumnes de primària d’aquest Centre Educatiu. El 39% dels alumnes (169 respostes) hi va a peu, el 2%
dels alumnes (8 respostes) en bicicleta com a conductor, el 3% dels alumnes (14 respostes) en transport
públic (TPO), el 54% dels alumnes (233 respostes) en cotxe com a passatger i el 2% dels alumnes (9
respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies. El què podem extreure d’aquesta gràfica és què
el 56% dels alumnes de primària del Centre Educatiu Cor de Maria, a les anades i a les tornades ho
fan com a acompanyants en el vehicle familiar.
Figura 1: Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT MÉS UTILITZATA LES ANADES i
TORNADES

250 233

200 169
150

100

50 14
8 0 9 1 0
0

A PEU EN BICI
EN BICI COM A PAQUET TPO
EN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIES
EN MOTO ALTRES

A la següent gràfica es poden observar les anades i tornades per separat. Per un costat s’assenyalen les
anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en cotxe (cotxe de la família
com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de transport). Es pot apreciar
a la figura 2, que a les tornades s’incrementa el mitjà de transport “a peu, bicicleta i TPO” (anada: 20%
dels alumnes/ tornada: 25% dels alumnes) mentre que a les tornades el mitjà de transport “cotxe”
(anada: 30% dels alumnes/ tornada 25% dels alumnes) disminueix. Hi ha un 5% dels alumnes que per
anar a l’escola utilitzen el cotxe mentre que per tornar a casa ho fan a peu.

* Aquest equip ha estat format des de l’IME i com a conseqüència dels Plans d’Ocupació que es varen
iniciar el mes de juliol de 2010.

15


Figura 2 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT

140 132

120 111
106
100
85

ALUMNES
80
ANADA
TORNADA
60

40

20

0
A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes de primària al centre
Educatiu, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es
o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la
figura 3, que el 76.8% dels alumnes (327 respostes) hi van acompanyats per adults, el 16.9% dels
alumnes (72 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 6.3% dels alumnes (27
respostes) hi van sols/es, indiferentment del mitjà de transport utilitzat.
Figura 3 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN ?

6,3%
16,9%

76,8%

SOL

ACOMPANYAT PER COMPANYS
I/O GERMANS

ACOMPANYAT PER ADULTS

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares
sobre les distàncies que hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una
pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les
famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les 173 famílies que han respòs l’enquesta, 162 han
respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 94%
dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el
recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

16


MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família
els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.
(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies
com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 56% dels
alumnes enquestats.
Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola
s’exposen a la figura 4. Es pot observar que el 14.6% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a
causa del trànsit (28 respostes), el 37.5% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del
centre Educatiu (72 respostes), el 13% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més
petit/a (25 respostes) i el 34.9% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge
quan van/tornen de la feina (67 respostes).
Figura 4 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ ELS ACOMPANYO EN COTXE?

14,6%
34,9%

37,5%
13,0%

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT

ÉS MASSA LLUNY

TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS

APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament
de les famílies*, s’exposa a la figura 5. S’observa que el 63% de les famílies diu que no aparca sinó que
para davant de l’escola i la mainada baixa (85 respostes), el 17.8% de les famílies ha respòs que aparca
malament (24 respostes) i el 19.3% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (26
respostes).
* En aquest gràfic s’han contabilitzat famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare pot
portar diferents infants al mateix cotxe.
Figura 5: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

19,3%

17,8%
63,0%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT

17


A continuació (figura 6) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat en vehicle privat. En aquest s’hi detallen els recorreguts
més utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala
la major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.
Figura 6: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van en cotxe a les anades i tornades al/del Centre Educatiu de primària, Cor de Maria.

18


MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili
familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta
com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 44%
dels alumnes enquestats.
Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares
l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i
com es pot apreciar a la figura 7 el 64.7% dels alumnes (141 respostes) NO poden anar sols a l’escola i
el 35.3% dels alumnes (77 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.
Figura 7: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

35,3%

64,7%

SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 7 i veient que la majoria d’alumnes no poden
anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 8) amb les raons per les quals, els pares,
consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 39.2% dels
alumnes (82 respostes) encara no tenen prou edat, el 33.5% dels alumnes (70 respostes) viuen massa
lluny del centre Educatiu, el 16.3% dels alumnes (34 respostes) no hi poden anar sols degut als perills
del trànsit, el 6.7% dels alumnes (14 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur i el 4.3% dels
alumnes (9 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.
Figura 8: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

0,0% 4,3%
6,7%

16,3% 39,2%

33,5%

ÉS PETIT
VIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLAR
ÉS INSEGUR
NO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEU
ALTRES

19


Donat que la majoria (39%) dels alumnes de primària de Cor de Maria no poden anar a escola sols/es
perquè els pares consideren són massa petits s’ha cregut convenient profunditzar una mica més en
aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat corresponent i per
l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els seus fills/es vagin
sols/es a l’escola.
A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 9) de primer de
primària hi ha un 16% dels alumnes (40 respostes), de segon de primària hi ha un 14% dels alumnes (37
respostes), de tercer de primària hi ha un 12% dels alumnes (30 respostes), de quart de primària hi ha
un 9% dels alumnes (23 respostes), de cinquè de primària hi ha un 18% dels alumnes (46 respostes), de
sisè de primària hi ha un 16% dels alumnes (40 respostes) i que no han contestat a la pregunta hi ha un
15% dels alumnes (40 respostes).

Figura 9: Classificació dels alumnes per curs.

CURS DELS ALUMNES ENQUESTATS

50 46
45
40 40 40
40 37
35
30
ALUMNES

30
25 23 ALUMNES
20
15
10
5
0
IA
IA

IA

IA

IA

IA

A
ST
ÀR
R

ÀR

R

ÀR

ÀR
À

À

TE
IM

IM

IM

IM

IM

IM

N
PR

PR

PR

PR
PR

R

O
P

C
4t
2n

5è

6è
1r

3r

O
N

Es pot observar que la majoria d’alumnes que han contestat es troben cursant cinquè de primària (entre
10 i 11 anys). Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del
nombre de pares (40%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a
perquè és massa petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així
doncs, la mitjana d’edat resultant per anar sol/es a l’escola és de 9 anys. Edat en la que els infants
poden cursar tercer o quart de primària.
Si separem els infants enquestats en dos grups, infants de primer a tercer de primària i infants de quart
a sisè (menors de 9 anys i majors de 9 anys), observem que la cosa està molt igualada i parlaríem del
50% dels alumnes a cada grup.

Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 10) sobre el recorregut que fan els alumnes de
primària a peu, en bicicleta o en TPO (44% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat
seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una
característica). El 10% dels alumnes (12 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 6%
dels alumnes (7 respostes) què és bastant agradable, el 3% dels alumnes (4 respostes) què és poc
agradable, el 10% dels alumnes (11 respostes) què és molt segur, el 5% dels alumnes (6 respostes) què
és bastant segur, el 6% dels alumnes (7 respostes) què és poc segur, el 13% dels alumnes (14 respostes)
què és concorregut, el 14% dels alumnes (16 respostes) què és bastant concorregut, el 3% dels alumnes
(4 respostes) què és solitari, el 8% (9 respostes) què és curt, el 3% dels alumnes (4 respostes) què és
bastant curt, el 10% dels alumnes (11 respostes) què és llarg, el 3% dels alumnes ( 3 respostes) què està

20


net, el 3% dels alumnes (3 respostes) què està bastant net i el 3% dels alumnes (4 respostes) què està
brut.

Figura 10: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT A PEU, BICICLETA I TPO

18
16
16
14
14
12
12 11 11
ALUMNES

10 9
8 7 7
6
6
4 4 4 4
4 3 3
2
0

T
T
R
UR

T
R
LE

LE

LE

ET
RI

T
U

ET
U

T
RG
GU

UR
U

UR

U
EG
G

TA
AB

G
AB

AB

N
G

N

BR
RE

A
C
SE

SE
SE

C
R

T
LI

LL
D

AD

AD

AN
T
R
R
RA

SO
C

AN
LT

T

CO
O
R
R

ST
AN

PO
AG

NC
AG

AG

O

ST
ON
M

BA
ST

CO

BA
LT

C
T

C
BA
AN

PO
O

T
M

AN
ST

ST
BA

BA

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 11) que es poden trobar
els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens
ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la
qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. El 7% dels alumnes (7 respostes) es troben amb cotxes sobre
la vorera, el 32% dels alumnes (34 respostes) assenyala que les voreres son estretes, el 8% dels alumnes
(9 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 19% dels alumnes (21 respostes) assenyala que
hi ha poc respecte als vianants, el 10% dels alumnes (11 respostes) assenyala que hi ha pocs passos de
vianants, el 13% dels alumnes (14 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i l’11% dels alumnes
(12 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 11: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A
L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO

40
34
35
30
ALUMNES

25 21
20
14
15 11 12
9
10 7
5
0
COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES
VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS
POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES
MANCA D'ENLLUMENAT

21


A continuació (figura 12) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat a peu. En aquest s’hi detallen els recorreguts més
utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala la
major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.
Figura 12: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van a peu al/del Centre Educatiu de primària, Cor de Maria.

22


ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització
d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del centre. A banda de la proposta es demana als
pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.
S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 13) com la
disposició a participar en el servei (figura 14).
A la pròxima gràfica podem observar que el 45.7% de les famílies (79 respostes) estarien disposades a
utilitzar, el 41.6% (72 respostes) NO estarien disposades i el 12.7% de les famílies (22 respostes) no han
contestat la pregunta.
Figura 13: Predisposició en la utilització del servei.

COR DE MARIA: FAMÍLIES DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI

12,7%

45,7%

41,6%

SÍ
NO
NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació dels familiars acompanyant
a peu a la mainada al centre Educatiu. El 22.5% de les famílies (39 respostes) estarien disposades a
participar, el 51.4% (89 respostes) NO estarien disposades i el 26% (45 respostes) no han contestat la
pregunta.
Figura 14: Predisposició en la participació del servei.

NOMBRE DE FAMÍLIES DISPOSADES A PARTICIPAR EN EL SERVEI
D'ACOMPANYAMENT A PEU.

26,0% 22,5%

51,4%

SI

NO

NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a
utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa
referència a la predisposició a participar com a acompanyant, és molt interessant. El fet de comptar
amb la predisposició de 39 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per satisfer la demanda.

23


24


DADES TOTALS DELS CENTRES EDUCATIUS D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011, als centres Educatius d’Olot hi ha un total de 3027 alumnes d’infantil i
primària. Per tal de plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de
l’Institut Municipal d’Educació ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el
nombre de germans/es. Per tant, a infantil i primària s’han repartit 2413 enquestes de les quals 1407
han estat respostes. Això significa que en aquest a nivell de municipi la participació per famílies, que
tenen fills/es en edat escolar entre 3 i 12 anys, ha estat del 58%.
HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 15, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels
alumnes d’infantil i primària d’Olot. El 42% dels alumnes (1708 respostes) hi va a peu, el 9% dels
alumnes (367 respostes) en transport públic (TPO), el 45% dels alumnes (1856 respostes) en cotxe com a
passatger, el 1% dels alumnes (49 respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies i el 3% dels
alumnes (115 respostes) utilitza altres mitjans de transport.

Figura 15 : Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT ANADA/TORNADA

2000 1856
1800 1708
1600
1400
1200
1000
800
600
367
400
200 115
21 1 49 8
0
A PEU EN BICI
EN BICI COM A PAQUET TPO
EN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIES
EN MOTO ALTRES

A la següent gràfica s’exposen les anades i tornades per separat dels alumnes del municipi. Per un
costat s’assenyalen les anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en
cotxe (cotxe de la família com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de
transport).
Es pot apreciar a la figura 16, que a les tornades s’incrementa el mitjà de transport “a peu, bicicleta i
TPO” (anada: 22% dels alumnes/ tornada: 24% dels alumnes) mentre que a les tornades el mitjà de
transport “cotxe” (anada: 29% dels alumnes/ tornada 24% dels alumnes) disminueix. Hi ha
aproximadament un 4% dels alumnes que per anar a l’escola utilitzen el cotxe mentre que per tornar a
casa ho fan a peu.

25


Figura 16 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT

1400

1251

1200

1057
1021
1000
916

800

ALUMNES
ANADA
TORNADA
600

400

200

0
A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes d’infantil i primària del
municipi, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es
o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la
figura 17, que el 78.1% dels alumnes (3021respostes) hi van acompanyats per adults, el 13.9% dels
alumnes (537 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 8% dels alumnes (311
respostes) hi van sols/es. És clar doncs, més de la meitat dels alumnes d’infantil i primària del municipi
van a l’escola acompanyats per adults indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 17 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN

8,0%
13,9%

78,1%

SOL

ACOMPANYAT PER COMPANYS I/O
GERMANS
ACOMPANYAT PER ADULTS

Respecte el 78.1% dels alumnes que van al centre Educatiu acompanyats per adults i tenint en compte
que el 45% hi va en vehicle privat, un mitjà de transport que implica estar acompanyat d’un adult, s’ha
pogut obtenir una dada aproximada dels alumnes que van a peu acompanyats per adults. El resultat és
que un 33.1% d’alumnes van acompanyats per adults, ja sigui a peu, en bicicleta o TPO.
Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares
sobre les distàncies què hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una
pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les
famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les famílies que han respòs l’enquesta, 1320 han
respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 94%
dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el
recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

26


MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família
els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.
(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies
com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 49% dels
alumnes enquestats.
Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola
s’exposen a la figura 18. Es pot observar que el 14.1% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a
causa del trànsit (186 respostes), el 32.1% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del
centre Educatiu (423 respostes), el 13.6% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més
petit/a (179 respostes) i el 40.1% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge
quan van/tornen de la feina (528 respostes).
Figura 18 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ ELS ACOMPANYO EN COTXE?

14,1%
40,1%

32,1%

13,6%

ÉS MASSA LLUNY
TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS
APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament
de les famílies, s’exposa a la figura 19. S’observa que el 36.4% de les famílies* diu que no aparca sinó
que para davant de l’escola i la mainada baixa (424 respostes), el 20.6% de les famílies ha respòs que
aparca malament ( 240 respostes) i el 43.0% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (501
respostes).
* En aquest gràfic s’han tingut en compte famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare
pot portar diferents infants.
Figura 19: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

36,4%
43,0%

20,6%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT

27


MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili
familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta
com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 51%
dels alumnes enquestats.
Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares
l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i
com es pot apreciar a la figura 20 el 68.3% dels alumnes (1207 respostes) NO poden anar sols a l’escola
i el 31.7% dels alumnes (560 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.
Figura 20: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

31,7%

68,3%

SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 20 i veient que la majoria d’alumnes no poden
anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 21) amb les raons per les quals, els pares,
consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 39.7% dels
alumnes (904 respostes) encara no tenen prou edat, el 21.5% dels alumnes (489 respostes) viuen massa
lluny del centre Educatiu, el 20.8% dels alumnes (474 respostes) no hi poden anar sols degut als perills
del trànsit, el 3.9% dels alumnes (89 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur i l’11.8% dels
alumnes (268 respostes) no hi poden anar sols perquè no està adaptat per anar-hi a peu i el 2.3% dels
alumnes (52 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.
Figura 21: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

2,3%
11,8%
3,9%
39,7%

20,8%

21,5%

ÉS PETIT
VIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLAR
ÉS INSEGUR
NO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEU
ALTRES

Val a dir que la figura 21, s’ha contabilitzat a partir dels alumnes que NO poden anar al centre Educatiu
sols/es, però una dada interessant a tenir en compte és el percentatge resultant del total d’alumnes
que han respòs a aquesta pregunta. Dels 1767 alumnes que han respòs la pregunta sobre si poden anar
sols/es o no, obtenim que un 27% no hi va perquè no te prou edat, un 14.7% perquè viu lluny, un

28


14.2% perquè és perillós a causa del trànsit, un 8% perquè no està adaptat per anar a peu i un 2.7%
perquè és insegur.
Donat que la majoria (40%) dels alumnes d’infantil i primària del municipi no poden anar al Centre
Educatiu sols/es perquè els pares consideren que són massa petits s’ha cregut convenient profunditzar
una mica més en aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat
corresponent i per l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els
seus fills/es hi vagin sols/es.
A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 22) de P3 hi ha un
11% dels alumnes (212 respostes), de P4 hi ha un 10% dels alumnes (190 respostes), de P5 hi ha un 10%
dels alumnes (181 respostes), de primer de primària hi ha un 12% dels alumnes (228 respostes), de
segon de primària hi ha un 11% dels alumnes (215 respostes), de tercer de primària hi ha un 9% dels
alumnes (180 respostes), de quart de primària hi ha un 10% dels alumnes (191 respostes), de cinquè de
primària hi ha un 14% dels alumnes (261 respostes), de sisè de primària hi ha un 10% dels alumnes (182
respostes) i que no han contestat a la pregunta hi ha un 3% dels alumnes (56 respostes).
Figura 22: Classificació dels alumnes per curs.

CURSOS DELS ALUMNES ENQUESTATS

300

261

250
228
212 215

200 190 191
181 180 182
ALUMNES

150

100

52
50

0
A

IA

IA

IA

IA

IA

TA
P3

P4

P5

RI

ÀR

ÀR

ÀR

ÀR

ÀR

ES
À

IM

IM

IM

IM
M

IM

NT
RI

PR

PR

PR

PR
PR

O
P

C
4t
1r

3r
2n

5è

6è

NO

Es pot observar que la majoria d’alumnes que han contestat estan cursant cinquè de primària (entre 10 i
11 anys). Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del
nombre de pares (43%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a
perquè és massa petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així
doncs, la mitjana d’edat resultant a nivell de municipi per anar sol/a a l’escola és de 9 anys. Edat en la
que els infants poden cursar tercer o quart de primària.
Però, si separem els infants enquestats en dos grups, infants de P3 a 3er de primària (63%) i infants de
quart a sisè (34%) (menors de 9 anys i majors de 9 anys), observem que més de la meitat dels alumnes
són menors de 9 anys.

29


Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 23) sobre el recorregut que fan els alumnes de
primària a peu, en bicicleta o en TPO (51% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat
seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una
característica). El 8% dels alumnes (181 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 9%
dels alumnes (191 respostes) què és bastant agradable, el 5% dels alumnes (108 respostes) què és poc
agradable, el 6% dels alumnes (133 respostes) què és molt segur, el 10% dels alumnes ( 213respostes)
què és bastant segur, el 4% dels alumnes (95 respostes) què és poc segur, el 7% dels alumnes (146
respostes) què és concorregut, el 9% dels alumnes (186 respostes) què és bastant concorregut, el 2%
dels alumnes ( 52 respostes) què és solitari, el 10% ( 211 respostes) què és curt, el 7% dels alumnes (136
respostes) què és bastant curt, el 4% dels alumnes (75 respostes) què és llarg, el 7% dels alumnes (148
respostes) què està net, el 7% dels alumnes (147 respostes) què està bastant net i el 5% dels alumnes
(112 respostes) què està brut.
Figura 23: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT A PEU, BICICLETA I TPO

250

200

150
AU N S
L ME

100

50

0
T
LE
LE

R

U
LE

T

T
T
R

R

I
B

U

R
G

E
R

G
O U

N RT

T
U

N T
B

U
B
A

U

N
G

E

TA

R

U
C G

TA E
G
A

N NC EG
A
D

R

C
TA CU
E

R
A

N
N RE
D

T
E
D
A

LI
R
S

B
LL
S
A

T
A

S
R

O
C OR
TA GR

T
R

LT
G

C

S
N
G
A

O

S
TA
O
A

A

A
S
P

O
T

M
LT

B
C

S

A
N

TA O
A

B
O
O

C

T
B
P
M

S
A
B

S
A
B

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 24) que es poden trobar
els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens
ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la
qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. El 8% dels alumnes (87 respostes) es troben amb cotxes sobre
la vorera, el 17% dels alumnes (178 respostes) assenyala que les voreres son estretes, el 7% dels
alumnes (74 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 21% dels alumnes (217 respostes)
assenyala que hi ha poc respecte als vianants, el 11% dels alumnes (121 respostes) assenyala que hi ha
pocs passos de vianants, el 21% dels alumnes (227 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i el
15% dels alumnes (156 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.
Figura 24: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A
L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO.

250 227
217

200 178
156
ALUMNES

150
121

100 87
74

50

0

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES
VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS
POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES
MANCA D'ENLLUMENAT

30


ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització
d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del municipi. A banda de la proposta es demana als
pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.
S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 25) com la
disposició a participar en el servei (figura 26).
A la pròxima gràfica podem observar que el 43.9% de les famílies (608 respostes) estarien disposades a
utilitzar el servei, el 36.6% (507 respostes) NO hi estarien disposades i el 19.5% de les famílies (271
respostes) no han contestat la pregunta.
Figura 25: Predisposició en la utilització del servei.

PRIMÀRIA: FAMÍLIES DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI
D'ACOMPANYAMENT A PEU.

19,6%

43,9%

36,6%
SI
NO

NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació familiars acompanyant a peu
a la mainada al centre Educatiu. El 21.9% de les famílies (307 respostes) estarien disposades a
participar, el 43.4% (608 respostes) NO estarien disposades i el 34.7% (487 respostes) no han contestat
la pregunta.
Figura 26: Predisposició en la participació del servei.

PRIMÀRIA: NOMBRE DE FAMÍLIES DISPOSDES A PARTICIPAR EN
EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU

21,9%
34,7%

43,4%

SI
NO
NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a
utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa
referència a la predisposició a participar com a acompanyant, a nivell de municipi és molt interessant.
El fet de comptar amb la predisposició de 307 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per
satisfer la demanda.

31

1. informe final cor maria

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 1. informe final cor maria

Similar to 1. informe final cor maria (20)

1. informe final cor maria