1. FRANCISCA BAÑULS REINA INFANTIL DE FOGUERES 1956
Hui estem a la casa de Francisca Bañuls que va ser reina de Fogueres l’any 1956 a
Xàbia. Hui ens contarà la seua experiència d’aquell any. La trobem a sa casa asseguda
al sofà.
Com van ser les festes d’aquell any?
Primer que tot van fer la presentació al costat del cine d’Espinós on hem van elegir
Reina Infantil de les fogueres de Xàbia. Anàvem als passacarrers com el de raïms i
bacores, la processó de Sant Lluís, l’ofrena, a missa i a la vesprada anàvem a veure els
partits de futbol, recorde que l’equip de Xàbia era molt bo. Feien partits els
diumenges.
Hi havia dos dies de carrosses. L’últim dia (dia 24), vam anar a felicitar a Don Juan Tena
l’alcalde al eixir de missa i ens van fer un convit. Per les nits feien balls a la placeta del
Convent, on estava la falla gran. La falla infantil estava a la plaça de l’Església.
Creus que han canviat molt les festes amb 58 anys?
Si, perquè abans, el diumenge següent de després de cremar la falla encara teníem
festa, les reines majors venien a casa felicitar-me i ma mare preparà un convit.
Després vaig anar jo a casa de les dos altres. Abans hi havia tres reines: la infantil, que
era jo, la Reina del Foc i la Reina de la Foguera.
Va ser una bona experiència?
Per a mi si, perquè jo estava tan des envanida que no em llevava el vestit de fallera.
Abans la comissió ens donava el vestit, el davantal i més coses que alquilaven de
València .
Què recordes de la comissió de gent d’aquell any? Com eren?
Pues recorde que estava molt bé. Aquell any el millor va ser el president Batiste “el
Bufarrotllos” que es va fer molt bon amic meu.
Ara la tradició més important són els focs de Sant Joan, antes també ho eren?
Abans no existien els focs, jo no recorde ni cremà dels focs ni botar-los.
Què va ser el que més et va agradar?
Ens agradava tot, la ofrena, anar a la processó, anar al futbol...

2. Què vas sentir quan et van proclamar reina?
Una alegria molt gran. Quan em van posar la banda la reina de l’any anterior, em vaig
posar molt contenta i amb una gran il·lusió de que començaren les festes ja.
Que recorda de les seues dames? Vas fer bones amistats?
No vaig fer molta amistat, perquè una dama va estar totes les festes malalta.
CORRECCIÓ
FRANCISCA BAÑULS, REINA INFANTIL DE FOGUERES
1956
Hui estem a la casa de Francisca Bañuls, que va ser reina de Fogueres l’any 1956 a
Xàbia. Hui ens contarà la seua experiència d’aquell any. La trobem a sa casa asseguda
al sofà.
Com van ser les festes d’aquell any?
Primer que tot van fer la presentació al costat del cine d’Espinós on em van elegir
Reina Infantil de les fogueres de Xàbia. Anàvem als passacarrers com el de raïms i
bacores, la processó de Sant Lluís, l’ofrena, a missa i a la vesprada anàvem a veure els
partits de futbol. Recorde que l’equip de Xàbia era molt bo. Feien partits els
diumenges.
Hi havia dos dies de carrosses. L’últim dia (dia 24), vam anar a felicitar Don Juan Tena,
l’alcalde, en eixir de missa i ens van fer un convit. A les nits feien balls a la placeta del
Convent, on estava la falla gran. La falla infantil estava a la plaça de l’Església.
Creus que han canviat molt les festes en 58 anys?
Si, perquè abans, el diumenge següent de després de cremar la falla encara teníem
festa, les reines majors venien a casa felicitar-me i ma mare preparà un convit.
Després vaig anar jo a casa de les dos altres. Abans hi havia tres reines: la infantil, que
era jo, la Reina del Foc i la Reina de la Foguera.
Va ser una bona experiència?

3. Per a mi si, perquè jo estava tan des envanida que no em llevava el vestit de fallera.
Abans la comissió ens donava el vestit, el davantal i més coses que alquilaven de
València .
Què recordes de la comissió de gent d’aquell any? Com eren?
Doncs recorde que estava molt bé. Aquell any el millor va ser el president Batiste “el
Bufarrotllos”, que es va fer molt bon amic meu.
Ara la tradició més important són els focs de Sant Joan, abans també ho eren?
Abans no existien els focs, jo no recorde ni cremà dels focs ni botar-los.
Què va ser el que més et va agradar?
Ens agradava tot, l’ofrena, anar a la processó, anar al futbol...
Què vas sentir quan et van proclamar reina?
Una alegria molt gran. Quan em van posar la banda la reina de l’any anterior, em vaig
posar molt contenta i amb una gran il·lusió que començaren les festes ja.
Què recordes de les seues dames? Vas fer bones amistats?
No vaig fer molta amistat, perquè una dama va estar totes les festes malalta.