Treball sobre la Música Digital i els Drets d'Autor.

1. 4t A ESO
Informàtica
Sara Nicolás Castilla
[MÚSICA DIGITAL I DRETS
D’AUTOR]

2. I. Evolució de la música analògica a la digital. 1
II. Infracció dels drets d’autor. 2-3
 Conseqüències de la pirateria.
III. La pirateria i la llei. 4
IV. És defensable la pirateria? 5-6
V. Augment de la pirateria. 7-8
VI. Opinió personal. 9
VII. Bibliografia. 10-11

3. 1
I. Evolució de la música analògica a la digital.
Es diuque un sistema és analògic quan les magnituds de la senyal es representen mitjançant
variables continues, es a dir, són analògiques les magnituds que donen lloc a la generació
d’aquesta senyal. Un sistema analògic conté dispositius que manipulen quantitats físiques
representadesde formaanalògica.Enunsistemad’aquesttipuslesquantitats varien sobre un
interval continu de valors.
El so ésnaturalmentunsenyal analògic.Unsenyal analògicés continu, el que significa que no
hi ha pauses o interrupcions. Un moment desemboca en el següent.
Els senyals digitalsnosóncontínues.Usenvalorsespecífics perarepresentar la informació. En
el cas del so,que significa que representa una ona sonora com una sèrie de valors que repre-
senten toi el volumsobre lalongitud de lagravació.En una gravaciódigital d'aquestaprimitiva
nota descendent es sentiria un sol so llarg com una col·lecció de breus sons.
En elsenregistraments digitalsespotperdre matisossubtils.Peròcomelsprocessos d'enregis-
tramentdigital han millorattant,poden utilitzarmajorsvelocitats de mostreig amb més preci-
sió. Tot i que la senyal encara no
és contínua, l'alta velocitat de
mostreigpotcrear un sosimilar a
la font original.
Abans de la dècada de 1970, els
músics gravaven les seves
actuacions en equips analògics.
Els micròfons de gravació
generen una ona analògica que
altres dispositius transferirien
directament als mitjans de
gravació adequats (generalment
cinta magnètica). Suposant que
l'artista de l'enregistrament ha
utilitzat un equip fiable, el so gravat va ser una representació precisa del so original.
Ambl'enregistrament digital, enginyers d'àudio solen convertir ones analògiques en senyals
digitals. Hi ha molts tipus diferents d'equips que poden convertir d'analògic a digital. Alguns
estudis de so graven una actuació en una cinta mestra analògica primer, i després transferei-
xenel soa un formatdigital.Altresfanservirequips especials per gravar directament en digi-
tal.
Els mitjans digitals com els discos compactes poden reproduir so de forma indefinida.
Un altre delsavantatges de mitjans digitalsésque espodenfermoltes còpiesdels arxius de so
original sense degradar-lo. Amb el temps, fins i tot un enregistrament màster analògic no
sonarà tan bé com la interpretació original.

4. 2
II. Infracció dels drets d’autor.
El terme "pirateria" abasta la reproducció i distribució de
còpies d'obres protegides pel dretd'autor, aixícom la seva
transmissió al públic o la seva posada a disposició en
xarxes de comunicació en línia, sense l'autorització dels
propietaris legítims, quan l'autorització resulti necessària
legalment.Lapirateriaafectaobres de diferents tipus,com
la música, la literatura, el cinema, els programes
informàtics, els videojocs, els programes i els senyals
audiovisuals.
Pirateriaésel substantiu corrent per designar el fenomen
descrit.Noobstantaixò,leslegislacions nacionals relatives
al dret d'autor no inclouen, en general, una definició
jurídica. Avui en dia, l'únic instrument jurídic internacional en l'àmbit del dret d'autor que
ofereix una definició de la "pirateria" és l'Acord sobre els aspectes dels drets de propietat
intel·lectual relacionats amb el comerç (Acord sobre els ADPIC), que resa de la següent
manera:"S'entendrà per "mercaderies pirata que lesionen el dret d'autor" qualssevol còpies
fetes sense el consentiment del titular del dret o d'una persona degudament autoritzada per
ell al país de producció i que esrealitzin directamento indirectamenta partir d'un article quan
la realització d'aquestacòpiahauriaconstituïtinfracció del dret d'autor o d'un dret connex en
virtut de la legislació del país d'importació"(Art.51, n.14)
Tradicionalment,lapirateriaconsistia en la reproducció i distribució no autoritzades, a escala
comercial oamb propòsits comercials,d'exemplars físics d'obres protegides. No obstant això,
el ràpid desenvolupament d'Internet i la utilització massiva en línia, no autoritzada, de
continguts protegits,enlaqual sovintnoexisteixl'element"comercial",han suscitat un intens
debat. La qüestió sobre si aquest ús és un acte de "pirateria" i si s'ha d'abordar de la mateixa
manera que la pirateria tradicional, constitueix l'eix del debat actual sobre el dret d'autor.
Estan sorgintdiferents puntsde vista,sovintdivergents,i lesrespostes a la qüestió difereixen
d'un país a un altre.
En termesjurídics,Internetestàsentunrepte important:lessevesdimensionsglobals, que no
coneixenfronteresterritorials,sónunafontde seriososproblemeslegals.Ielsdretsd'autor no
en són una excepció. Tothom està d'acord que les obres també s'han de protegir quan
s'explotin en entorns de xarxes digitals. Cada dia tenen més importància les qüestions
relacionades amb la jurisdicció i la llei aplicable en l'àmbit de la propietat intel·lectual. Això
responal fetque,mentre elsmercatsestansofrintunprocésde globalització,leslleisde drets
d'autor continuen sent de caràcter bàsicament territorial. Aquesta ponència se centrarà en la
situació actual i en els últims avenços en els àmbits de llei aplicable i jurisdicció per a la
protecció d'obres a Internet. Ens ocuparem tant del marc legal actual que impera als Estats
Unitsi a Europa com delsprincipals instruments de ratificació (i propostes) internacionals en
matèria de drets d'autor, llei aplicable i jurisdicció.

5. 3
El marc jurídic actual per decidirqüestionssobre jurisdicciói llei aplicable en matèria de drets
d'autor es composa de:
 Normes sobre drets d'autor (lleis nacionals i instruments internacionals sobre drets
d'autor).
 Normes de dret internacional privat (regles sobre jurisdicció i normes de conflicte
previstes en lleis nacionals i instruments internacionals).
 Conseqüències de la pirateria
No existeix cap llei internacional de dret d'autor: només existeix un conjunt de lleis internes
que s'apliquen dins de les fronteres dels territoris nacionals respectius. En el segle XIX,
apareixenelsprimersinstrumentsinternacionals(tantde caràcterbilateral,comregional i fins
i tot amb vocació mundial) per assegurar la protecció de les obres d'autors nacionals fora de
lesfronteresdel paísque leshavistnéixer. El més important va ser el Conveni de Berna per a
la Protecció d'obres Artístiques i Literàries de 1886. Els drets de la propietat intel·lectual
sempre s'hanentèscoma dretsterritorials,i elsconvenisinternacionals es basaven en aquest
supòsit.
El Dret Internacional Privats'ocupa de resoldre els problemes derivats del caràcter territorial
delssistemesjurídics.Com ho fa? Atorgant jurisdicció als tribunals nacionals i determinant la
llei nacional aplicable acadacas concret.Noexisteixcapacord internacional que s'ocupi de les
qüestions de jurisdicció (i execució de resolucions judicials estrangeres) i llei aplicable, en
general. Només trobem alguns acords a nivell regional sobre determinats àmbits legals: per
exemple, a nivell europeu, els convenis de Brussel·les i Lugano s'ocupen de qüestions sobre
jurisdicciói execucióde sentènciesen matèria civil, i la Convenció de Roma estableix normes
per determinar la llei aplicable en matèries contractuals. D'una banda, tal com veurem més
endavant, aquests acords no tracten qüestions sobre jurisdicció i llei aplicable per a casos
relacionatsambelsdretsd'autor;i de l'altra,lesreglesgeneralssobre jurisdicciói lleiaplicable
previstes en aquests instruments per a delictes (danys) i contractes no són suficients per
garantir solucions uniformes per a la protecció dels drets d'autor a escala internacional.
Com a conseqüència,elspaïsos(enconcret,elstribunalsnacionals)disposen de força llibertat
perdecidirsobre qüestionsde jurisdicció(i execució de sentències estrangeres) i sobre la llei
aplicable per a la protecció dels drets d'autor a escala internacional.

6. 4
III. La pirateria i la llei.
Què són leslleisSOPA i PIPA?
Els projectes de lleiStopOnlinePiracy Acti ProtectIntelectual Property Actestanpendents
d'aprovacióenel Congrési el Senatrespectivamenti tenencomaobjectiu acabaramb la
pirateriai el robatori de material protegitperdretsd'autor.
Apartats claude la llei SOPA:
Apartat 1 Imposen alsproveïdors d'internetexercirde "vigilants"per
detectarles pàginesque comparteixin contingutil·legal i els
atorga immunitatalsproveïdors d'internetsi bloquegen portals
d'usuarisque nohagin comèscap delicte.
Apartat 2 El Govern podrà tancar pàgines allotjades alsEstatsUnits i que
permetin lesdescàrregues de contingutprotegitperdrets
d'autor, violantpertant la propietatintel·lectual, encaraque els
seusamosresideixin al'estranger.
Apartat 3 El Departamentde Justíciapodràtancar pàgines websense ordre
judicial i també impedirque cobrinbeneficis d'anunciants,
bloquejardominis d'interneti ferque buscadors comGoogle
eliminin aquestes pàginesdelsresultatsde cerca.
Apartat 4 El Govern delsEUA podràimpedirl'ús de leseinesemprades per
ciutadans de la Xinao l'Iranper burlarla censura.
La llei responsabilitzaria a aquells cercadors, portals i pàgines que publiquin links a contingut
protegiti altreswebs de descàrregues.Mitjançantunaordre judicial, qualsevol productora de
cinemaque descobreixi que unapàginaofereix còpies il·legals de les seves pel·lícules, podria
obligar a Google a eliminar dels resultats del cercador.
Llocs com Facebook,YouTube o Flickr haurien de respondre pel contingut que recomanin els
usuaris quan hi hagi sospita que viola la propietat intel·lectual. Els usuaris, per tant, serien
responsabilitzats en compartir-ne pàgines personals, xarxes socials i correus electrònics-
enllaços a webs que allotgin còpies il·legals, encara que no les hagin fet ells mateixos ni es
beneficiïn econòmicament de la seva distribució.
Les lleis SOPA i PIPA, ambdues creades per salvar llocs de treball de diferents indústria,
podrien eliminar llocs de treball en crear incertesa per obligar les empreses a destinar més
tempsal control i vigilància de tot el material que comparteixin els usuaris. També defensen
que el Govern dels EUA podria ordenar el bloqueig de pàgines web utilitzant mètodes
semblantsals empleats a la Xina o l'Iran i que, malgrat tot, la nova legislació no impediria les
còpies il·legals. Finalment, adverteixen que les lleis poden fragmentar internet, censurar la
Xarxa,dificultarlainnovació enindústries que tradicionalment s'han beneficiat de la llibertat

7. 5
online i perquè suposen una intervenció massa àmplia per part del govern en els drets dels
ciutadans.
IV. És defensable la pirateria?
Actualment trobem dos organitzacions molt importants que defensen el Software lliure.
FSF
Els desenvolupadors de programari lliure
tots garanteixen la igualtat de drets per als
seus programes; qualsevol usuari pot
estudiarel codi font,modificari compartir el
programa. Per contra, la majoria del
programari porta lletraque negaalsusuarisd'aquests dretsbàsics, deixant-losvulnerables a la
vigilància i susceptibles als capricis dels seus amos.
 La FSF proporciona infraestructura crítica i finançament per al Projecte GNU, la
Fundacióde la popular família de GNU / Linux de sistemes operatius lliures i la pedra
angular de la Internet.
 El nostre Equip de campanyes crea materials educatius sobre programari lliure,
convoca l'anual conferènciaLibrePlaneti va mà a mà contra poderosos interessos que
amenacen els drets dels usuaris d'ordinadors.
 El nostre laboratori compliment de llicències i defensa el programari amb llicència
lliure d'acaparamentpropietària,assessoraentemes de llicències i certificadispositius
que Respecto la seva llibertat.
FSFE
Mitjançant el seu caràcter com a organització no governamental,
la Fundació europea del Programari Lliure (Free Software
FoundationEurope,enanglès) treballaafavord'un millorconeixementi suportdel programari
lliure i els estàndards oberts en l'àmbit policial, econòmic, legal i en definitiva , en tota la
nostra societat.
A travésdel nostre equiplegal,recollimi compartiminformaciói coneixementssobre aspectes
legalsi de llicènciesde Programari Lliure,salvaguardeml'interès dels projectes de Programari
Lliure, connectem experts a tot el món i ajudem a altres grups en la seva activitat per
aconseguirfinssimilars.Proveïmassistència,formaciói documentació,enestretacol·laboració
amb gpl-violations.org i els membres de l'European Legal Network (Xarxa Jurídica Europea).
Els Estàndards Oberts (Open Standards en anglès) permeten la distribució i intercanvi de tot
tipus de dades d'una manera lliure i amb total precisió. Prevenen "lock-in (dependència
tecnològica) i altres barreres artificials que impedeixen la interoperabilitat. A més,
promocionenl'ofertaentre comerciantsi solucionstecnològiques.El treball de FSFE en relació
als Estàndards brets busca assegurar la facilitat de migració entre Free Software o entre seus
diferències solucions.

8. 6
FSFE treballa en la Comissió Europea i el Parlament Europeu per crear un entorn pro
Programari Lliure i Estàndards Oberts a Europa. Lluitem contra els monopolis i per un mercat
de programari competitiuparticipantcomatercer partitencasos antimonopoli.Informema la
classe policia sobre les diverses oportunitats que el Free Software ofereix i apostem per la
interoperabilitat.
FSFE ha estat present a les Nacions Unides des de 2002, ajudant a crear una societat de la
informacióglobal méslliure i justa. Actualment, estem treballant activament en les següents
àrees: 2002, helping to create a free and equitable global information society.
FSFE promocionaactivamentl'úsde Programari Lliure encol·legis i universitats. El Programari
lliure éspedagògicamentsuperior,el seuesperitbàsicimplicatantllibertatcom la cooperació,
dos factors bàsics educatius per consolidar la democràcia.

9. 7
V. Augment de la pirateria.
Espanya és el país europeu on més ha crescut la pirateria musical, en registrar el 2001 un
percentatge del 30% de còpies il·legals de discos al mercat, el doble que l'any anterior. La
indústria de la música, per la seva banda, es mobilitza per demanar al Govern l'adopció de
mesures més dures i urgents per afrontar aquest delicte que amenaça el sector.
La pirateria, dividida en dos fronts (la distribució de múltiples còpies il·legals per mitjà de
xarxesa peude carrer, d'unabanda, i lesdescàrreguesmusicalsatravés d'Internet, de l'altra),
creix de forma progressiva, i amb això, augmenten les pèrdues econòmiques.
De fet,lacirculacióde còpiesil·legalsaEspanya s'ha duplicat en l'últim any, de manera que el
2001 lescòpiesil·legalsal mercatvanarribaral 30%. Segonsestimacions de l'Associació Fono-
gràfica i Videogràfica Espanyola (AFYVE), la indústria pirata del disc va defraudar a Hisenda
l'anypassat mésde 42 milionsd'euros,fentque laindústrialegítimadeixés de percebre fins a
48 milions d'euros.
Endurir les mesures
Els més alts representants del sector musi-
cal a Europa (agrupats en la Federació In-
ternacional d'Indústria Fonogràfica -IFPI,
perlessevessiglesenanglès) es van reunir
recentment a Madrid per exigir al Govern
de José María Aznar que "treballi colze a
colze amb la indústria per aplicar la legisla-
ció amb més duresa i crear nous instru-
mentslegalsque permetinfomentarel greu
problema ", com la constitució de cossos
policials especialitzats.
Per Emmanuel de Buretel, president per a
Europa del Grup EMI -un dels més afectats
pel fenomende lapirateria-,cal "un consens entre Govern i oposició" per acabar amb un pro-
blemaque influeix al llarg d'una àmplia cadena de producció, després del qual s'oculta la de-
linqüènciaorganitzadai que origina importantíssimes pèrdues econòmiques cada dia a tot el
món.A causa del creixementdel mercatnegre fomentatperlapirateria,EMI s'ha vist obligada
a retallar un total de 1.800 llocs de treball a tot el món (300 a Europa).
Pel que faa lesconseqüènciesde laproliferaciód'un mercat musical il·legal, Jay Berman, pre-
sidentde la IFPI, va afirmar que "el valor de la música s'està veient soscavat per la pirateria a
escalamassiva.Elspiratesnoremunerenaningúl'esforçi tempsque s'inverteix en crear, pro-
duiri promocionarla música. Els pirates no inverteixen en nous artistes ni assumeixen riscos
de cap tipus, simplement treuen partit de la música quan aquesta ha arribat a ser un èxit de
forma generalitzada”
En aquestamateixalínia,altresespecialistes consideren que un dels efectes més perniciosos
de la pirateriaéslafi del suport als nous talents locals, als artistes que lluiten per obrir-se un
buit en l'escena musical.

10. 8
Pera laIFPI,l'actuaciópolicial contraelspiratesmusicalsaEspanyaésinsuficient.Enqualsevol
cas, la lluitacontralapirateriadiscogràficaenaquestpaíss'ha saldaten el que portem de 2002
amb la confiscació de 200.000 còpies il·legals (en tot 2000 van ser 360.000, mentre que l'any
passat es van confiscar un total de 740.000).
Aixímateix,enel que vad'any hanestat detingudes300 personesvinculadesalafalsificacióde
CD-R.
Respecte a això últim, els CD-R (discos no específicament destinats a la reproducció de sons,
sinó,perexemple,aprogramesd'ordinador),lessevesvendes a Espanya han anat creixent en
els últims anys. Així, mentre el 1998 es van vendre 23 milions d'unitats, aquesta quantitat va
ascendir a 105 milions el 2000 i avui arriba als 138 milions. Segons càlculs constatats pels
representantsde la indústria, el percentatge de CD-R destinats a copiar música arriba al 50%.
Existeixen diverses organitzacions nacionals que sobresurten:
• SGAE és la Societat General d'Autors i Editors. Aquesta societat gestiona els drets de
propietat intel·lectual de tots els autors i editors associats a ella.
• AGEDI ésl'Associacióde Gestióde Drets intel·lectuals. És una societat sense ànims de lucre
constituïdaperproductorsmusicalsi fonogràficspergestionarde formacol·lectivaelsdretsde
comunicació pública i el de reproducció per a aquesta comunicació pública, dels seus
fonogrames i vídeos musicals segons el que estableix la Llei de Propietat Intel·lectual.
• AEDEM és l'Associació Espanyola d'Editors de Música. Aquesta és una associació privada i
sense ànims de lucre que defensa i promou els interessos econòmics, socials, culturals i
professionalsdelsseusassociats,fomentarlasolidaritat entre editors associats i crear serveis
d'assistència a editors associats.
• FAPésla Federacióperala Proteccióde la Propietat Intel·lectual. Aquesta associació va ser
creada el 1982 perperseguirexclusivament la pirateria audiovisual i en particular la pirateria
domèstica.

11. 9
VI. Opinió personal.
Pensoque realmentlapirateriaésuntemaque sempre tenimmoltal’abasta l’actualitat,però
sovintnomésensfixemenelsbeneficis.Enel momentenel que al telenotícies expliquen que
una pàginapirataha siguttancada i que elsseuspropietarishi són a la presó, és gairebé l’únic
moment al que les conseqüències de la pirateria se’ns passen pel cap.
La recercad’informació,necessàriaperrealitzaraquesttreball,haampliatlamevaperspectiva
de la pirateria musical. Poques vegades ens aturem a rumiar que quan descarreguem un disc
gratuïta i il·legalment, estem realitzant un delicte.
Confeccionar aquest projecte ha sigut molt entretingut i m’ha semblat més lleuger de
preparar,potsergràciesa que la majorial’he pogut realitzar a hores d’informàtica i preguntar
al professorjust al moment al que tens el dubte és millor que guardar-t’ho fins que arribes a
classe a l’endemà.
Personalment,lapartmés difícil del treball ha estat el redactat de l’índex. Quasi sempre fem
treballspautatsa l’escola,i fer un índex tu mateix al principi és un gran esforç. Has de pensar
quinsaspectes són realment importants i necessaris destacar, en quin ordre posar-los, saber
enllaçardiferentspunts,etc.Peròmicaenmica,he anat arreglant-lo fins que he cregut que ja
estava prou bé.
Una altra possible dificultathaestatlad’equilibrarel treball perquè mésomenystotsel punts
a explicarhi siguinde lamateixaextensió,jaque aanteriorstreballs he tingut problemes amb
aquest aspecte.

12. 10
VII. Bibliografia.
Punt 1:
 Electrònica analògica vs electrònica digital. Disponible des d’Internet en:
http://digitronica.wordpress.com/2009/09/10/electronica-analogica-vs-electronica-
digital/
 XavierJiménez(Publicista i Coordinador de El Periódico). Anem de part, de la música
analògica al part digital. Disponible des d’Internet en:
http://blogs.elperiodico.com/masdigital/afondo/anem-de-part-de-la-musica-analogica-al-
parto-digital
Punt 2:
 Raquel Xalabarber Plantada (Professora de Dret Civil). Drets d’autor: llei aplicable i
jurisdicció competent a l’era digital. Disponible des d’Internet en:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/0105020/xalabarder_imp.html
 Gabriel Cerezo (Periodista de 20 Minutos). Les Conseqüències de la Pirateria.
Disponible des d’Internet en:
http://www.20minutos.es/carta/239742/0/consecuencias/pirateria/cierto/
 Observatori Mundial de Lluita contra la Pirateria. Disponible des d’Internet en:
http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-
URL_ID=39442&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
Punt 3:
 CristinaF.Pereda(Periodistade El País). Les claus de les lleis SOPA i PIPA. Disponible
des d’Internet en:
http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/01/19/actualidad/1326967261_850215.htm
l
 The Wall Street Journal. En defensa de la pirateria. Disponible des d’Internet en:
http://www.aceprensa.com/articles/en-defensa-de-la-pirateria/

13. 11
Punt 4:
 Free Software Foundation. Disponible des d’Internet en:
http://www.fsf.org/
 Free Software FoundationEuropean. Disponibledesd’Interneten:
https://fsfe.org/
Punt5:
 Pirateriamusical I cinematogràfica.Disponible desd’Interneten:
http://www.monografias.com/trabajos77/pirateria-musical-cinematografica/pirateria-
musical-cinematografica2.shtml
 El Mundo i ABC. La pirateriamusical aEspanya arribael nivell mésaltd’Europa,ambel
30% de copiesil·legals.Disponible desd’Interneten:
http://www.belt.es/noticias/2002/02_mayo/06_10/09_pirateria.htm