1. 15.- Repercussions psicològiques de familiars i amics
Cada persona es un món, per això cada persona ho afronta diferents. Però, tots els
testimonis que hem entrevistat coincideixen en una cosa: mai t’han de veure enfonsat. En
aquests casos, la família i els amics són el suport més gran. Com ens va dir el psicòleg de
la associació “ hi ha gent que només amb el suport familiar ja en té prou, no necessita
acudir a oncolliga”. I es que si estàs en un entorn acollidor, i envoltat de positivitat, tu
també estàs positiu, per tant la malaltia avança correctament. Perquè l’estat d’ànim també
afecta amb la superació de la malaltia, ja que si ets positiu y saps que te’n sortiràs podràs
aconseguir-ho- si vols, pots. Per això el malalts han de veure a una família feliç, gent que
l’estima, que te ganes de viure i de superar aquest mal moment.
Els familiars, com als afectats, el moment més impactant es quan s’assabenten de que el
seu familiar o amic té càncer. La primera reacció es no creure-ho, de fet hi ha un familiar
que hem entrevistat, Francesc Martínez, que encara avui dia no ha cregut que la seva dona
patís càncer, no ho acaba d’acceptar i no ho farà mai. En aquest cas en concret, el càncer va
poder amb la seva dona, però ell sempre va ser positiu davant la malaltia tot hi que veia
que era poc probable que sobre visques. Va aguantar fins al final amb un somriure ja que
no es podia deixar veure trist i enfonsat, ni davant de la seva dona i molt menys davant dels
seus tres fills. Realment ho va passar molt malament però el seu entorn mai ho va notar.
Altres casos com el de la família de la Manela. Xavi Bosque i Sergi Bosque. El tractament
va ser ràpid i eficaç. Al principi van tenir moment de recaiguda, de dir: d’aquesta no ens en
sortim, ja que ja havien tingut un familiar que va morir de càncer, i no tenien una bona
experiència amb aquesta malaltia. Però després, ser positiu no va ser difícil per ells ja que
el metges no deixaven de donar bones noticies. Van tenir sort, o potser, segons la nostra
opinió, la manera de veure i afrontar les coses va fer que el càncer anés per el bon camí.
43