1. 8.- Tractaments
Bases del tractament:
El tractament del càncer de mama és multi-disciplinari i hi intervenen el cirurgià, el
ginecòleg, el metge nuclear, l’oncòleg mèdic o l’oncòleg radioterapeuta, el cirurgià plàstic,
el radiòleg i el rehabilitador.
El tractament que han rebut els pacients es planteja en dues fases: el tractament local, que
comprèn la cirurgia i la radioteràpia sobre el tumor, la mama i els ganglis axil·lars i d'altres
zones limfàtiques.
I el tractament sistèmic, que té l'objectiu d'eliminar la malaltia microscòpica metàstica.
Tractament local:
Cirugía:
-Mastectomia:
Es practica habitualment l'extirpació de tota la mama. Això es denomina mastectomia
radical modificada.
*Mastectomia
16

2. -Tumorectomía:
La cirurgia conservadora consisteix en l'extirpació del tumor envoltat d'un marge de
seguretat format per teixit. Es practica normalment en tumors que no superen els 3
centímetres, però també depèn de la grandària de la mama. Després de la cirurgia la pacient
rep quimioteràpia si és necessari i després radioteràpia. És condició fonamental per
practicar aquesta cirurgia intentar aconseguir una estètica mamària correcta.
*Tumorectomía
-Gangli sentinella
Consisteix a determinar quin és el primer gangli de la cadena limfàtica que recull el
drenatge del tumor, que normalment està a l'aixella o a la cadena limfàtica de l'artèria
mamària interna, i analitzar-ho durant l'operació. Si el resultat és negatiu amb gran
probabilitat, almenys del 95%, la resta dels ganglis de l'aixella, amb el que la
limfadenectomía, que és un procediment quirúrgic en el que s'extreuen els ganglis limfàtics
i s'examinen per a determinar si contenen càncer , no és necessària.
*Gangli sentinella
.
17

3. -Radioteràpia:
És el tractament que utilitza radiacions ionitzants
d'alta energia per destruir les cèl·lules canceroses,
es pot administrar a través d'una màquina situada a
certa distància del cos o bé a través d'un material
radioactiu col·locat a l'interior del teixit.
*Tractament de radioteràpia
L'esquema més habitual per administrar la radioteràpia és d'una sessió diària, 5 dies a la
setmana durant 5 o 6 setmanes. El tractament s'administra en pocs minuts per sessió.
Planificació del tractament:
Perquè la radioteràpia sigui efectiva s'ha d'irradiar la mateixa zona durant totes les
sessions. Per a això és necessari un bon sistema d'immobilització que permeti una perfecta
reproducció diària del tractament. Això s'aconsegueix amb la simulació i la realització
d'una TAC que permet col·locar a la pacient en la posició òptima per irradiar el volum
adequat i danyar el menys possible
els teixits circumdants.
*Realització d'un TAC
18

4. Efectes secundaris de la radioteràpia:
La fatiga apareix en les últimes setmanes del tractament i pot durar mesos.
Sovint apareix un enrogiment de la pell de caràcter transitori. A llarg termini la pell pot
enfosquir-se.
Els òrgans com el cor i els pulmons rarament poden resultar danyats a causa de la
radioteràpia.
Tractament sistèmic:
-Quimioteràpia:
És un tractament que fa malbé qualsevol cèl·lula que es divideixi amb rapidesa. La majoria
de fàrmacs lesionen la cèl·lula en el moment en què té lloc la separació d'una cèl·lula en
dues cèl·lules filles; aquests medicaments es denominen citostàtics.
L'objectiu de la quimioteràpia es interferir en la divisió cel·lular per a evitar la reproducció
del càncer i en alguns casos fins i tot per a curar la malaltia ja que aquest tractament ajuda
al cos a desfer-se de les cèl·lules que produeixen la malaltia.
*Persona amb els efectes de la quimioteràpia
19

5. On i quan s'administra la quimioteràpia?
Es possible rebre el tractament en un hospital, un centre per al tractament contra el càncer,
el consultori del metge o simplement a casa. La majoria dels adolescents tornen a casa un
cop han rebut el tractament, en canvi, hi ha cops que la gent que el rep ha de quedar-se a
l'hospital uns dies per a que els metges puguin observar i controlar els efectes secundaris.
Algunes persones reben la quimioteràpia tots els dies, d'altres, cada setmana o cada mes.
Els metges utilitzen la paraula “cicle” per a descriure les sessions perquè els períodes de
tractament es fan amb períodes de descans.
Quins són els efectes secundaris més freqüents?
L'objectiu de la quimioteràpia és atacar al càncer, mentre que les cèl·lules sanes, com per
exemple el cabell, que es reprodueixen ràpidament, també poden quedar afectades.
Això causa problemes que es coneixen com a efectes secundaris, que són temporals i
depenen bàsicament de l'edat de la persona, del tipus de tractament o del lloc on es troba el
càncer.
Alguns dels efectes secundaris més freqüents són el cansament, la incomoditat i el dolor,
els cambis a la pell, la caiguda del cabell, nafres a la boca, genives i gola i problemes
estomacals, del sistema nerviós, del ronyó i sanguinis.
Hormonoterapia:
Les cèl·lules de la mama posseeixen receptors estrogènics. Els receptors són petites
estructures cel·lulars que després de la unió a l'estrogen activen el creixement de la cèl·lula
tumoral.
20

6. S'aconsegueix per dos mecanismes diferents:
• Bloquejant el receptor estrogènic amb tamoxífen, que és un fàrmac oral.
• Provocant la disminució dels nivells d'estrògens en sang i en el tumor, suprimint la
funció de l'ovari amb fàrmacs, quimioteràpia o cirurgia en la dona jove, i suprimint
la font d'estrògens del greix en la dona posmenopàusica
21