2. Índex:
• 1. Justificació del títol.
• 2. Estructura.
• 3. Anàlisi del punt de vista.
• 4. Personatges principals.
• 5. Personatges secundaris.
• 6. Espai.
• 7. Temps.
• 8. Lèxic.
• 9. Estil: figures retòriques.
3. 1.Justificació del títol
• El títol “Nochebuena” fa referència al moment en que es
desenvolupa l’acció, la nit de Nadal, vint-i-quatre de desembre. Tot i
que aquesta nit no resulta tan joiosa com hauria de ser, per a la
protagonista.
4. 2.Estructura
• Plantejament: el conte s’inicia amb un diàleg entre la Marcona i la Màxima, la
protagonista, on la primera convenç a la Màxima per a que vagi a jugar cartes a
la nit amb ella i la Mariagneta. A continuació l’autor fa una breu descripció de
les tres amigues i es centra en el personatge de la Màxima. (pàgina 271 a pàgina
277).
• Nus: La Màxima es prepara per sortir, i abans de marxar deixa el gat
adormit, perquè l’inquietava deixar-lo sol. De camí a casa de la Marcona, es
troba en Pere Anton i el saluda fent-li referència a la forma que té de
malbaratar els diners. Quan arriba a casa de la seva amiga, l’entrada estava
plena de gent fent gresca, on també hi havia en Pepe, un pretendent de la
Màxima. Fan una castanyada i beuen vi del porró, fins que arriba l’hora de
plegar i marxar cap a casa. (pàgina 278 a pàgina 283).
5. 2.Estructura
• Desenllaç: La Màxima arriba a casa i la porta està oberta, però ella no
s’estranya perquè es pensa que no l’havia tancat bé. Al entrar a la casa el gat
es desperta, entra a l’habitació amb el llum i veu que el llit està
desfet, s’espanta perquè creu que li han robat el sarró de diners que té sota
el matalàs, quan ho comprova es relaxa perquè veu que no és així. En aquell
moment sent un miol estrany, es gira i veu a en Pere Anton, i després de
què el gat intentant fugir per la porta es esclafat, en Pere Anton s’abalança
damunt la Màxima, la mata i s’emporta els diners. (pàgina 283 a pàgina
286).
6. 3.Anàlisi del punt de vista
• Tot i que al principi la narració és conduïda per diàleg entre la Màxima i
la Marcona, al conte hi predomina el narrador en tercera persona
omniscient, ja que el narrador no participa en l’acció però si que és
conscient dels sentiments, idees, pensaments i intencions dels
protagonistes. Per exemple:
▫ “ Tant perquè no li movés fressa com per a calmar la mica de remordiment que li feia
deixar-lo sol a casa...” (pàgina 277).
▫ “-Deixa’l estar a la glòria el difunt i no te’l posis més a la boca...que al mancos ell no era vell
i boig com tu- digué la Màxima, ja cremada.” (pàgina 280).
▫ “- Ves-te’n, animalot, que no es tic pas per a tu, ara- li deia deshumorada...” (pàgina 284).
▫ “...i tan morta la deixà lo que vegué llavors, que ni que hagués volgut treure’l
després, aquell braç enforatat, li hauria sigut possible.” (pàgina 184).
7. 4.Personatges principals
• Màxima: personatge protagonista. Una vella de setanta-un anys, viuda
d’en Miquel, que no havia tingut mai fills. Es dedicava a tenir la casa ben
endreçada i neta, a diferents treballs domèstics com cosir o rentar la roba i
el diumenge anava a missa i a jugar cartes, aquestes activitats per a ella eren
invariables. A més, anava a tots els enterraments i ajuda a qui ho
necessitava. Tot i això, tenia molta cura amb els seus diners, i al poble deien
que tenia mal geni degut a la seva solitud. Al final del conte l’assassinen.
• Pere Anton: el veí del dalt del carrer de la Màxima, era un gandul i
malbaratava els diners de la família en apostes. Apareix en dos moments en
el conte: quan la Màxima se’l troba de camí a la festa i el saluda dient-li que
és estrany que no estigui malgastant els diners, i quan la Màxima al arribar
a casa troba el llit desfet, i en Pere Anton, que havia entrat forçant la
porta, la mata i li roba els estalvis.
8. 5.Personatges secundaris
• Marcona i Mariagneta: amigues de la infància inseparables de la
Màxima. La Marcona tenia vuitanta-un anys i la Mariagneta era la més jove
de les tres. Les amigues de la Màxima havien tingut molts fills, i la
Marigneta estava casada amb el Piu, que anteriorment havia esta amb la
Màxima. La Marcona participa en el diàleg del principi i organitza la
castanyada, i la Mariagneta no apareix en tota la història.
• En Pep: era un padrí alegre que es trobava a la castanyada assegut al costat
de la protagonista. Tenia els ulls vius i grisos i únicament tenia una dent
que ja estava groga. En Pep volia pretendre a la Màxima.
• El gat de la Màxima: és l’últim ésser viu que li fa companyia a la casa, i
per això li te molta estima i no li agrada deixar-lo sol. Al final del conte mor
abans de l’assassinat, esclafat per la porta.
9. 6.Espai
• L’acció es desenvolupa en tres espais reals:
▫ La casa de la Màxima: En aquest espai hi tenen lloc tres fets. Primer
el diàleg entre la Màxima i la Marcona. També la descripció de les
activitats que la protagonista du a terme a casa seva. Finalment
l’assassinat de la Màxima.
▫ El carrer: en aquest espai es troben la Màxima i en Pere Anton, per
primer cop en el conte.
▫ L’entrada de la casa de la Marcona: en aquest espai té lloc la
castanyada i la festa que fa la colla de la protagonista, és on apareix el
personatge d’en Pep.
10. 7.Temps
• L’acció dura una tarda fins a la mitja nit de Nadal, es desenvolupa el
vint-i-quatre de desembre.
• Tot i que al principi del conte la Màxima i la Marcona recorden
moments de la seva joventut, el temps predominant en l’acció és
lineal, no hi ha retrospeccions ni anticipacions, ja que els fets se
succeeixen cronològicament, és a dir, s’espliquen en l’ordre en que
es van produir.
11. 9.Lèxic
• Nochebuena: mot castellà, nit de Nadal, nit del vint-i-quatre de
desembre.
• Contrabando: mot castellà, passar de contraban, introduir (alguna cosa)
esquivant la vigilància.
• ses, sa : les, la. En el baleàric i en el parlar salat, en registres
informals, forma femenina de l’article definit.
• Cama: llit.
• Encadarnat: refredat.
• Bulla: mot castellà, cridòria.
• Borranga: es diu d’una persona estúpida.
12. 10.Estil: figures retòriques
• Onomatopeia: per donar més pes a l’acció del gat.
▫ “Quan el ruum, ruum, ruum…acompassat denuncià qua la fi dormia”. (el
gat), pàgina 278.
• Interrogació retòrica: per expressar l’enuig de la Màxima.
▫ “- Què dius, borranga...?”, pàgina 271.
• Comparació: per expressar que la Màxima no dormia tranquil·la, per por de
que li robessin els diners.
▫ “Vivia com una òliba”, pàgina 275-276.
• Lítote: negació per expressar que la Mariagneta es comportava com una
adulta.
▫ “Venia a balles a l’era amb la meva colla, i jo no veia pas que menudegés...” (la
Mariagneta), pàgina 273.
• Etopeia: descripció del caràcter, psicologia i costums de la Mariagneta.
▫ “...també podia ésser causa de sa solitud el geni que tenia: un geni tan prompte, que
quan li venia la foguerada- i solia venir-li sovint-...”, pàgina 276.
