Edició de la revista que edita l'Associació Cultural El Xop en col·laboració amb l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer.

1. V
ALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA
REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 3€ - SETEMBRE 2023
Eleccions municipals
Lo Caragol Food
Festa Major Sant Miquel
Festa del Roser
Primera
edició de la
Fira Lo Caragol
Food a Vallfogona

2. 2
· N94
EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
DIRECCIÓ
Hel·lena Guillén Llop
CORRECCIÓ
Teresa Pallisé
COL·LABOREN EN AQUEST Nº:
Hel·lena Guillén, Gerard Costa,
Lourdes Cardona, AECC Vallfogona,
Colla de grallers i gegants de
Vallfogona, Club Futbol Vallfogona,
Club Excursionista de Vallfogona,
Dolors Mateu, Enric Millà, Rosa Abad,
Neus Gili Masagué i Oscar Hernando.
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ PLURAL.
LA DIRECCIÓ RESPECTA LA LLIBERTAT
D’EXPRESSIÓ DELS COMENTARISTES I
NO ES FA RESPONSABLE DELS CRITERIS
EXPOSATS EN ELS ARTÍCLES FIRMATS
JA QUE SÓN D’EXCLUSIVA
RESPONSABILITAT DELS AUTORS I NO
NECESARIÀMENT L’OPINIÓ
D’AQUESTA REVISTA.
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC
Sumari
03
04
06
08
09
10
12
14
15
16
17
18
20
22
23
24
25
26
27
28
30
32
33
34
35
36
38
39
Editorial
Retalls d’història
Recull de premsa
Vallfogona al dia
Escola Agrària Vallfogona
De tu a tu amb l’alcalde
Cartes a Josep Cases
Associació Cultural El Xop
AECC Vallfogona
Coral Vallfogonina
Primera Fira de Minerals
Colla de grallers i gegants
Festa Major St. Miquel
Els Reis d’Orient - Carnestoltes
Sant Jordi
Sant Antoni
Festa del Roser
Fira Lo Caragol
Club Futbol Vallfogona
Lo Ponentí correcte
Club Excursionista Vallfogona
L’ABC de la Cuina
Innovació als fogons
Racó de l’enòleg
Salut
Relat
Arxiu fotogràfic
Perperdreeltemps
Al seu servei
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
www.instagram.com/revistaxop/
www.facebook.com/RevistaXop/
PÀGINA WEB
http://revistaxop.wix.com/revista
Si us voleu anunciar en propers números
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic
a revistaxop@gmail.com

3. 3
N94 ·
Editorial
per Hel·lena Guillén Llop
Han passat uns mesos, més dels que haurien de ser si es fan 2 revistes a
l’any… (hem empalmat les 2 Festes Majors!) costa omplir aquestes pàgines,
però ja la tenim a casa. I és que El Xop és com tot en aquesta vida, més tard
o més d’hora, al final tot es fa, i m’agradaria agrair a la Lourdes Cardona, su-
poso que m’entén més que ningú, el suport que dona, moltes fotografies són
seves, i bona part de la revista també. Gràcies!
Han passat també unes altres eleccions municipals i unes estatals, de les
municipals, que són les que ens toquen a nosaltres, en parlem a les pàgines
que segueixen, sobre les estatals al final ja et fan dir un...: ja s’ho faran!
A la portada hi ha una foto de la Fira Lo Caragol Food que es va fer a Vall-
fogona al mes de maig, una fira per poder donar a conèixer tot el món de la
cuina dels caragols; hi havia parades, degustacions, concerts i tallers per tots
els visitants, a més un total de deu restaurants de Catalunya van participar-hi
fent algun plat relacionat amb el tema del caragol. Va ser tot un èxit que
esperem que l’any que ve ens porti la segona edició! (A la foto hi surten els
nostres gegants mentre feien una ballada acompanyant la jornada, mentre
uns gaudien dels plats els altres ballaven al ritme de la gralla)
Veureu que en aquest número hi ha unes cartes dedicades a Josep M.
Cases que ens vam deixar de publicar la passada revista, havien d’acompan-
yar el reportatge que recordava al primer alcalde de la democràcia al nostre
poble,perònolesvamarribarapublicar.Lespodreullegirenaquestnúmero,
o potser ja les heu llegit ja que també les hem anat compartint al nostre Ins-
tagram. (Suposo que l’esteu seguint per saber totes les novetats...!)
L’apartat de poesia que era dels escrits que ens regalava el Francisco Alías
l’ocupa ara la Neus Gili amb els seus relats, que de segur també us agradaran.
Aquest que podreu llegir en aquest número va quedar finalista al 7è concurs
de relats breus “En femení” de Les Garrigues i El Pla d’Urgell. Gràcies per
compartir-lo amb nosaltres, Neus!
Ah! I l’apartat de les fotos de l’arxiu, aquest número n’he fet algunes en
color, és bonic veure aquestes fotografies que tota la vida em vist amb blanc
i negre realment tenen color, veure com eren els vestits que portaven, si les
flors eren grogues o vermelles... ens fa sentir als nostres avantpassats una
mica més propers.
Espero que us agradi!
(Com a cada número, deixo el correu electrònic de la revista per si algú vol compartir amb el
poble alguna coseta: revistaxop@gmail.com)

4. 4
· N94
Retalls
d’història
per Gerard Costa
El doctor Pinós:
el rapitenc que va
revolucionar la
radiologia digestiva
Tomàs Àngel Pinós Marsell va néixer l’any 1892
a La Ràpita. Després d’haver estat educat al seu
poble natal, va decidir estudiar medicina a la Uni-
versitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1915.
Durant els seus anys de formació, va demostrar
un gran interès per la medicina i va destacar per
la seva dedicació i habilitats acadèmiques excep-
cionals.
Després de la seva graduació, Pinós va deci-
dir ampliar els seus coneixements i experiència
realitzant estades en diversos països europeus i
nord-americans. Va tenir l’oportunitat de treballar
i aprendre en reconeguts centres mèdics d’Alema-
nya, França, Anglaterra, Estats Units i el Canadà.
Aquests viatges li van permetre adquirir una visió
més àmplia de la medicina, exposantse a dife-
rents metodologies i a les últimes innovacions en
el camp de la salut.Després de les seves estades
a l’estranger, Pinós va tornar a Catalunya per co-
mençar la seva carrera professional. Va començar
treballant com a metge rural a Balaguer i a la Rà-
pita, on feia visites també a domicili, però el 1920
va decidir establir-se a Barcelona, on va obrir una
consulta privada. Durant aquesta etapa, també va
col·laborar com a ajudant del doctor Vidal Freixe-
net, consolidant la seva experiència i guanyant el
reconeixement dels seus col·legues i pacients.
El 1921, Pinós va ingressar com a metge intern
a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un cen-
tre hospitalari de prestigi on va conèixer el que es
convertiria en el seu gran mestre, el doctor F. Gallart
Monés. Benvolgut i respectat en el camp de la radi-
ologia, el doctor Gallart Monés va guiar Pinós cap a
l’especialitat de radiologia digestiva. Pinós es va con-
vertir en un dels pioners d’aquesta branca a Espanya
i va destacar per la seva habilitat i precisió en el di-
agnòstic i tractament de malalties gastrointestinals
mitjançant tècniques radiològiques avançades.La
seva trajectòria professional a l’Hospital de la San-
ta Creu va ser meteòrica. Des del seu ingrés com a
metge intern, va anar escalant posicions fins a con-
vertir-se en numerari de radioteràpia profunda el
mateix any 1921. A mesura que guanyava experièn-
cia i reconeixement, va ser nomenat cap de la Sec-
ció de Radioteràpia, consolidant la seva posició com
un referent en aquest camp. No obstant això, Pinós
també va dedicar temps i esforços a altres activitats
relacionades amb la seva àrea d’expertesa. El 1932,
juntament amb altres metges reconeguts com els
doctors J. Codina Altés i M. Torné Girona, va fundar
la Societat Catalana de Radiologia i Radioteràpia.
Aquesta societat tenia com a objectiu promoure el
coneixement i l’ús adequat de les tècniques radio-
lògiques i radioterapèutiques a Catalunya. Pinós va
ser un dels membres més actius de la societat i va
ocupar diversos càrrecs, incloent-hi el de president.
Durant el seu mandat, va impulsar la investigació
i la formació en radiologia, organitzant conferènci-
es i congressos que van reunir als professionals més
destacats del camp. A més, va publicar nombrosos
articles científics en revistes especialitzades, contri-
buint al coneixement i a l’avanç de la disciplina.
Tomàs Àngel Pinòs i Marsell, joveníssim, pobable retrar de l’orla i el primer de
la seva col·legiació. Barcelona, 1915. [Col·legi Oficial de Metges de Barcelona]
Equip de futbol amateur format amb jugadors de l’Escola Catalana de Patologia
Digestiva, entre ells el porter Tomàs Àngel Pinòs i Marsell, tercer a l’esquerra de la
fotografia. Barcelona, al vosltant de 1933. [T Pinòs]

5. 5
N94 ·
La seva influència i contribució a la radiologia van
trascendir les fronteres de Catalunya. Va ser convidat
a par􀆟cipar en congressos internacionals i a impartir
conferències a diverses institucions mèdiques a Euro-
pa i Amèrica. La seva reputació com a expert en radi-
ologia digestiva va créixer en l’àmbit mundial i va ser
reconegut com un dels principals referents en aquest
àmbit. Tomàs Àngel Pinós
Marsell va continuar exercint
com a metge i investigador
fins a la seva jubilació, deixant
un llegat important en el camp
de la radiologia.
La seva dedicació, coneixe-
ment i contribució al desen-
volupament de la radiologia
digestiva han establert les ba-
ses per a generacions futures
de professionals de la salut.
La seva passió per la medici-
na i la seva incansable cerca
de l’excel·lència en la seva
especialitat el converteixen
en una figura destacada de la
història de la medicina a Ca-
talunya i més enllà. En Tomàs
va morir el 1974, sent víctima
d’una leucèmia, possiblement
causada per la seva activitat
professional com a radiòleg.
Donat que la radiologia implica exposició a radiaci-
ons ionitzants, que poden tenir efectes negatius per
a la salut, s’ha plantejat la possibilitat que l’exposició
prolongada a aquestes radiacions hagués contribuït
al desenvolupament de la leucèmia.
Crec fermament que Tomàs Àngel Pinós Marsell
mereix ser commemorat i homenatjat al seu poble
natal, La Ràpita, amb un carrer, plaça o espai dedicat
a la seva memòria. La seva destacada contribució en
el camp de la medicina, especialment en la radiolo-
gia digestiva, el converteix en un referent i un orgull
per a la seva localitat d’origen. En primer lloc, Pinós
va ser un pioner en la seva es-
pecialitat, sent un dels primers
metges a desenvolupar i apli-
car tècniques radiològiques
avançades per al diagnòstic i
tractament de malalties gas-
trointestinals. El seu treball i
avenços en aquest camp han
influït en la pràctica mèdica i
han millorat la qualitat de vida
de moltes persones.
Dedicar-li un espai a La
Ràpita seria, d’entrada, una
manera de reconèixer la seva
importància com a professio-
nal mèdic. A més, la dedicació
de carrers amb noms genèrics
o relacionats amb els vents
o amb personatges polítics i
diversos pot ser considerada
com a poc distintiva i menys
significativa per a la identitat i
la memòria d’una localitat. En
canvi, honorar la figura de gent com Tomàs Àngel Pi-
nós Marsell a La Ràpita seria una forma de preservar
i compartir la seva història local, així com promoure
l’orgull i la consciència de la comunitat sobre les se-
ves aportacions i els seus èxits.
Tomàs Àngel Pinòs i Marsell, al microscopi. [T Pinòs]
Retrat de recol·legiació de Tomàs Àngel i Marsell acabada la
Guerra Civil i tornat de l’exili a Port Vendres. Barcelona, 1941.
[Col·legi de Metges de Barcelona]
Un dels darrers retrats del doctor Tomàs Àngel
Pinòs i Marsell. Barcelona, 1974. [T Pinòs]

6. 6
· N94
per Lourdes Cardona
Recull de
premsa

7. 7
N94 ·

8. 8
· N94
Xavier Castellana continuarà sent l’alcalde de Vallfogona de
Balaguer quatre anys més en revalidar la majoria absoluta al
consistori en els comicis celebrats el passat 28 de maig. La llista
que encapçalava, Fem Poble, va aconseguir set dels nous regi-
dors de l’arc consistorial, un més que l’any 2019, front els dos
que va sumar la candidatura liderada per Jaume Sarret.
Com a la resta de Catalunya, un altre dels titulars destacats
que ens va deixar la jornada electoral fou la davallada de la par-
ticipació. En aquesta ocasió, de les 1.434 persones cridades a
les urnes al nostre municipi van exercir el seu dret a vot 885,
és a dir, el 61,71% dels electors front el 72,8% que ho va fer el
2019. Malgrat caure 11 punts, la participació registrada a Vall-
fogona fou superior a la mitjana catalana, que es va quedar en
un tímid 55,5%.
Tot i que quatre de cada deu electors del municipi van optar
per quedar-se a casa el 28M, els resultats que va aconseguir la
llistavinculadaaJuntssuperenelsobtingutsfaquatreanys.Cas-
tellana va sumar un total de 604 sufragis, 30 més que al 2019,
quan en va comptabilitzar 574 (un més que al 2015). Aquests
números són els millors obtinguts per la candidatura hereva de
CiU ens les darreres tres convocatòries electorals municipals.
Junts revalida la majoria absoluta a
l’Ajuntament de Vallfogona
i governarà amb set regidors, un més
que el darrer mandat
LallistaencapçaladaperXavierCastellanaobtémés
votsquealscomicisdel2019mentrequeERCes
quedaambdosedilsenperdre’nun
Vallfogona
al dia
per Lourdes Cardona
La llista més castigada pel descens de parti-
cipació fou Esquerra, fet que li ha comportat la
pèrdua d’un edil. En aquests comicis la candi-
datura republicana va aconseguir el suport de
190 electors (el 21,99%), xifra que queda molt
lluny dels 319 del 2019 (aleshores van escollir la
propostaambSarretalfrontel31,93%delselec-
tors).
Pel que fa a la tercera candidatura que conco-
rriaaleseleccionsdel28MaVallfogona,vincula-
daalPSC,vaaconseguir42sufragis(4,86%),xifra
insuficient per obtenir representació al consisto-
ri. Per tant, els propers quatre anys tornarem a
tenirunajuntamentgovernatperJunts(araFem
Poble) en solitari i amb Esquerra a l’oposició. Per
segon cop, Castellana ha estat investit alcalde
amb els vots a favor dels seus regidors i els vots
en blanc dels edils republicans.
Així doncs, el ple de l’Ajuntament està format
pels regidors de Fem Poble Xavier Castellana
(batlle), Cristina Rúbies, Gregorio Esteban, Eva
Labrador, Josep M. Pons, Joan Alías i Arnau Gali-
tó; i els edils d’ERC, Jaume Sarret i Montse Mon-
toliu.
ERC continua guanyant a la Noguera tot i per-
dre vots Pel que fa a la comarca de la Noguera,
els republicans són els clars guanyadors de les
eleccions tot i obtenir menys vots que al 2019.
El passat 28M la formació liderada per Oriol Jun-
queras i Marta Rovira va sumar 6.018 suports (el
33.55%) que li han permès aconseguir 95 regi-
dors als ajuntaments de la comarca més gran de
Catalunya; deu menys que a les anterior munici-
pals(quanvanaconseguir9.050vots,el44.78%).
La llista vinculada a Junts també ha perdut força
tot i que menys en termes absoluts. Fem Poble
suma5.153sufragis(el28,73%)iaconsegueix82
regidorsfrontels6.381votsdefaquatreanys(el
31,58%) que li van donar 100 regidors.
Així doncs, Esquerra s’ha quedat a les portes
de la majoria absoluta al Consell Comarcal de la
Noguera amb nou dels 19 membres del plenari.
Junts en té set, el PSC, dos i Pacte Local, un. Per
tot això, la governança de l’ens comarcal queda
enlaire a l’espera de pactes.

9. 9
N94 ·
Tres alumnes
de l’Escola
Agrària de
Vallfogona
realitzen un
mes de
pràctiques a
Finlàndia
L’Escola Agrària de Vallfogona
deBalaguerjafaanysquefomenta
activitats d’internacionalització per
tal que l’alumnat pugui conèixer la
realitat d’altres països de la Unió
Europea.
Des de l’any 2016 l’Escola parti-
cipaenelprogramaErasmus+amb
el CFGM i a partir del 2021, mo-
ment en què es va obtenir la carta
ECHE, també hi pot participar amb
el CFGS.
Aquest curs 2022-23, dues
alumnes del CFGM de Producció
Agropecuària i una alumna del
CFGSdeRamaderiaiAssistènciaen
Sanitat Animal han obtingut beca
Erasmus+ per realitzar un mes de
pràctiques (FCT) a Finlàndia.
L’estada va tenir lloc del 17
d’abril fins al 19 de maig al centre
de formació agrària Hyria Educa-
tion, situat a Hyvinkää (Finlàndia).
En aquest centre, l’alumnat va po-
der realitzar pràctiques en agricul-
turairamaderia,conèixeraspectes
culturals de la regió i del país, així
com també millorar el nivell d’an-
glès. Les tres alumnes de l’EA de
Vallfogona van dur a terme aques-
ta experiència conjuntament amb
quatre alumnes més de l’EA d’Alfa-
rràs.
En resum, la valoració ha estat
positiva, tant per part de l’alumnat
com per part del centre finlandès.
Per part de l’EA de Vallfogona de
Balaguerescontinuaapostantpels
projectes d’internacionalització, ja
que l’intercanvi de coneixements i
d’experiències és molt enriquidor
pels centres participants.
per Escola Agrària de Vallfogona

10. 10
· N94
Com entoma els resultats electorals del 28M?
De tu a tu
amb l’alcalde
Quins projectes us vau veure obligats a aturar?
No podem estar més agraïts a totes les per-
sones que van anar a votar i sobretot a les
que ens van fer costat. Això vol dir que ava-
lenelprojecteiniciatfaquatreanysperòque
no hem pogut desenvolupar plenament a
causa de la pandèmia, que ha marcat el dar-
rer mandat.
Malgrat la davallada de participació la seva
llista va aconseguir més vots que al 2019…
Fou sorprenent. Ja veníem d’uns vots resul-
tats i millorar-los, en aquest context, ens es-
perona a seguir endavant. I amb un regidor
més!
Digui’m què ha estat el més complicat de la
legislatura que tanquem.
Sense cap mena de dubte, haver de gestio-
nar la pandèmia. Vam passar vora de dos
anys amb molts nervis, preocupació per la
ciutadania, buscar maneres d’estar a prop
delagentmalgrattot,cercaralternativesper
mantenir la vida del municipi… ens va obli-
gar a tots els ajuntaments a reinventar-nos.
Doncs per exemple l’ampliació de l’escola o
la construcció d’una nova biblioteca.
Són dues iniciatives que hem tornat a mou-
re passada la pandèmia però no amb la ce-
leritat que voldríem perquè hi va haver les
eleccions al Palament pel mig també.
Per tant, dos dues de les carpetes que té sobre
la taula per agilitzar quant abans millor, oi?
Exactament, juntament amb la construcció
d’un nou pavelló municipal a Vallfogona
(el projecte del qual ja tenim aprovat). De
la mateixa manera, també volem millorar
l’escola de la Ràpita així com tot l’entorn
del pavelló d’aquest nucli o renovar la xarxa
d’aigua de l’Hostal Nou. De fet, començar
la renovació de la xarxa d’aigua és un dels
projectes que m’enorgulleix més d’aquesta
legislatura.
Són obres que no es veuen però donen re-
sultats; ja que hem passat de gastar 1.300
m3 al dia a 900. En la situació de sequera
que patim, és fonamental seguir el camí
encetat.
per Lourdes Cardona
Xavier
Castellana

11. 11
N94 ·
En aquest sentit, proposa construir un centre
de dia per a la gent gran, oi?
A Vallfogona, per exemple, renovarem les
canonades del passeig Sant Jordi, que en-
cara són de fibrociment. D’aquesta mena
d’obres, així com les que suposen millora
de la seguretat (la zona del canal a l’Hostal
Nou, els accessos a la Ràpita…) i el benestar
de les persones me’n sento especialment
orgullós.
Sí, és una altra de les iniciatives que més
m’il·lusionen. Necessitem un espai on les
persones grans puguin passar el temps
acompanyades, fent activitats i tenint bona
qualitat de vida. De la mateixa manera,
hem de trobar un espai de reunió per al jo-
vent, mirar de trobar oportunitats perquè
pugui viure i treballar al municipi… i tot aixì
va lligat amb l’aprovació del Pla d’Ordena-
ció Urbanística Municipal (POUM).
La mateixa que fins ara. Hem intentat ser
propers a la gent, hem mirat d’estar al seu
costat i d’escoltar totes les opinions i volem
que la ciutadania senti l’Ajuntament la seva
administració i hi pugui prendre part. Per
això volem fomentar la participació ciuta-
dana, com ja vam encetar amb els pressu-
postos participatius.
Ja fa un any que hi treballem, tot i que és
un procés llarg. Però és necessari perquè en
disposar-ne ens impossibilita aprofitar cer-
tes oportunitats.
Projectes que entomareu amb un equip que in-
clou cares noves, oi?
Unes quantes. Deixa’m agrair la feina feta
els darrers quatre anys per tots els meus
companys de govern, que han fet una fei-
na excel·lent; i alhora que hagin entomat
el repte les persones que ara en formaran
part.
Quina serà la vostra manera de treballar d’ara
en endavant?
Que no tenim avui dia.
Ara tenim normes subsidiàries i necessitem
aprovar aquest document que defineix com
volem que sigui el nostre municipi.

12. 12
· N93
Cartes a
Josep Cases
En l’última revista El Xop,
es va deixar de posar,
les cartes dedicades
a Josep Cases En record de Josep M. Cases
M’agradaria poder expressar en poques paraules el que vas significar per a mi
políticament durant els anys que varem treballar junts i amb un bon grup a l’Ajun-
tament de Vallfogona.
En aquella legislatura de l’any 1991, quan tu ja portaves anys d’alcalde treballant
i treballant pel poble i els agregats, em vas convidar a entrar a la legislatura que tu
presentaves.
Eres una persona comunicativa, que transmetia confiança i no em va costar d’ac-
ceptar, ja que era d’un partit independent i no s’hi feia partidisme sinó que hi havia
voluntat i ganes de fer coses pel poble i això a mi m’agradava.
Al teu costat em vas posar les coses molt fàcils.
En el meu càrrec com a regidora de Cultura i Festes mai em vas posar cap impe-
diment a les iniciatives que presentava, tot el contrari, sempre m’animaves a tirar
endavant (si el pressupost ho permetia és clar). Vas respectar sempre les meves
decisions i això no s’oblida.
Recordo que una de les coses que més t’agradava era cada 5 de gener donar la
benvinguda als Reis Maigs. Els rebies sempre amb els braços oberts.
Fino, com amigablement et dèiem, un record crec que és molt poc, et mereixes
un reconeixement on el teu nom quedi reflectit en un bon lloc del municipi. Sento
que si algun dia això arriba, tu ja no ho puguis veure.
Has deixat una petjada molt profunda al poble de Vallfogona que costarà d’es-
borrar.
Gràcies per tot.
Josefina Moreno Garret, regidora d’AIPN
L’any 1979, varem crear un moviment molt important de persones independents
de partits polítics per participar a les primeres eleccions democràtiques als Ajunta-
ments.
Entre aquestes persones hi havia també el Josep M. Aquesta agrupació va acon-
seguir una gran dimensió fins al punt que després de les eleccions ens van adjudicar
dos diputats provincials: en Miquel Benet de Bellcaire i jo d’Almenar.
A partir d’aquest moment vam començar a treballar, en Josep M. com a alcalde
de Vallfogona i nosaltres dos des de la Diputació, intentant ajudar tant com podíem,
tenint en compte la situació i uns pressupostos molt reduïts.
Quan fèiem reunions a Vallfogona, em sembla que eren en un lloc on avui hi
ha el restaurant La Dida. Des d’allí planificàvem les estratègies polítiques a nivell
provincial. En Josep M, com no podia ser d’una altra manera, molt defensor dels
interessos del seu poble.
Va ser una gran persona amb mirada àmplia de país.
ALEXANDRE ALÒS, exdiputat provincial d’AIPN

13. 13
N93 ·
Era en els primers dies del mes de novembre de fa dos anys quan se’m va donar la
trista notícia de la mort del Josep.
Un cop encaixada la crua realitat que suposa la pèrdua d‘un amic entranyable, et
passen pel cap en un moment una multitud de vivències que van conformar una re-
lació noble i autèntica. Amb el Josep no podia ser d’altra manera.
Ens vam iniciar tots dos en la gestió municipal (em costa emprar el mot política)
moguts per un ideal que compartíem: el de fer dels nostres pobles unes comunitats
pròsperes, dignes, solidàries, cultes... i lliures.
Amb aquest esperit vam formar part d’aquelles candidatures AIPN (Agrupació d’In-
dependents Progressistes i Nacionalistes), obertes a tot aquell que creia en un model
de gestió participativa democràtica i de progrés.
Reconec que, en el col·lectiu, aviat va destacar pel seu tarannà, del qual es despre-
nien unes fermes conviccions, una absoluta honestedat i una passió pel seu poble,
Vallfogona, qualitats que van merèixer que es confiés en ell per representar-nos al
Consell Comarcal.
He d’admetre que ara que ja començo a tenir una edat en la qual recordo més
fàcilment el que va passar fa 20 anys que el que fa 20 dies, acudeixo a l’armari dels
records i molt sovint apareix la imatge del Josep, ferm, noble, segur i alhora senzill
i molt amic dels seus amics, respectuós amb els qui pensaven diferent i treballador
infatigable per fer realitat el gran nombre d’idees que sempre se li acudien per fer
avançar el poble.
No hi ha dubte que la seva fou una gran pèrdua i que amb ell se’n va anar un refe-
rent per aquell moviment que ja és història però que, malgrat tot, a la nostra comarca
va tenir una trajectòria intensa: avui dia costa d’imaginar el coratge i la il·lusió que va
comportar fer-lo avançar.
Per acabar, vull posar de manifest el meu reconeixement a un gran amic i una ex-
traordinària persona i a tots els qui el van acompanyar en els anys finals de la seva
intensa vida.
Josep M. Barios Casals, alcalde de Térmens de 1979 a 1991.
Que difícil és trobar paraules per recordar i explicar-vos tots els moments que vaig
viure al costat del meu amic i company Fino.
Els anys que vam compartir com a regidors ens van donar moltes experiències ino-
blidables. Sempre va demostrar molt interès pels seus veïns de la Ràpita.
El Fino era una persona molt lluitadora, amb una ment oberta, amb una dedicació
plena per aconseguir el millor pel municipi. No va ser un camí fàcil, però gràcies a la
seva valentia no es va acovardir mai, aconseguint així els seus objectius amb l’ajuda
del seu equip.
No podem passar per alt la seva passió per la cuina. Sempre estava a punt de fer
una paella o sucar el pa amb tomàquet i tallar el pernil!
He tingut la sort de comptar amb ell, una gran persona, un gran amic.
Mai t’oblidaré.
Vicent Ricart, regidor d’AIPN a Vallfogona

14. 14
· N94
Després d’un parell d’anys de
retard a causa de la pandèmia del
coronavirus, ara fa cosa d’un any
vam renovar íntegrament la Jun-
ta de l’Associació Cultural El Xop.
Per això, en primer lloc volem co-
mençar aquest escrit agraint la
tasca feta per totes les persones
que ens han precedit. Milions de
gràcies per dedicar part del vostre
temps lliure al Xop, al nostre mu-
nicipi.
Com bé sabeu, una de les princi-
pals (sinó la fonamental) funcions
de l’entitat és editar la revista que
teniu a les mans des de fa 34 anys.
Però la nova Junta, formada per
Felip Galitó (president), M. Teresa
Pallissé (secretària), Arnau Galitó
(tresorer), Anna Farré i Lourdes
Cardona (vocals), volem que no
sigui l’única. El nostre objectiu és
esdevenir un dinamitzador cultu-
ral de Vallfogona tot teixint sinèr-
gies amb la resta d’associacions
del poble (tant si s’emparen sota el
nostre paraigua com si no).
En aquest sentit, un dels pri-
mers projectes que hem fet rea-
litat és adherir-nos al Cicle Gaudí
per acostar el cinema amb segell
català a la ciutadania. Així, des del
desembre passat, a Vallfogona tor-
nem a tenir cinema. El tercer di-
vendres de mes projectem una pe-
l·lícula escollida per l’Acadèmia del
Cinema Català. Ara ens aturem per
les vacances d’estiu i reprendrem
les sessions el proper mes de se-
tembre. Moltes gràcies a totes les
persones que heu assistit a alguna
de les projeccions!
Una altra de les iniciatives que
hem dut a terme durant aquest
primer any és l’adquisició de tres
bases de capgròs per tal que la co-
lla gegantera del nostre poble po-
gués oferir un taller a l’Escola Sal-
vador Espriu per confeccionar els
tres nous capgrossos que vam es-
trenar per la Festa Major del Roser.
Associació
Cultural
El Xop
Nova Junta,
nous projectes
per Junta
Amb aquesta iniciativa bus-
quem fomentar les vocacions en-
tre els infants perquè es facin por-
tadors de capgrossos i s’apuntin a
la colla.
I amb els Capgrossos de Vallfo-
gona precisament té a veure un al-
tre dels projectes que tenim inten-
ció de presentar-vos per les festes
de Sant Miquel. I és que hem enca-
rregat un nou capgròs a la Cristina
Colilles! Aquest serà ben especial,
ja que vol retre homenatge a una
persona emblemàtica de la nostra
vila.Persaberdequiestracta,hau-
reu d’esperar un parell de mesos...
Amb les vacances pel mig, de ben
segur que passen ràpid, no patiu!
Volem agrair la col·laboració a
totes les cosidores que van ajudar
lacollageganteraarenovarelsves-
tits dels nostres gegants, força es-
parracats fins que elles van agafar
fil i agulla. Ara, un cop passats pel
taller per refer-se d’alguna caiguda
recent, el Miquel, la Roser, el Tonet
i la Mundeta llueixen ben mudats
i és un goig treure’ls a ballar. Mol-
tes gràcies també a l’Ajuntament
de Vallfogona pel seu suport i per
ajudar-nos a fer realitat els nostres
projectes.
Acabem fent esment del taller
de podcast que vam organitzar
amb la col·laboració de l’Albert Pa-
lau. Amb aquesta activitat volíem
donar a conèixer la ràdio munici-
pal, Vallfogona Ràdio (109.9 FM)
entre els més joves i obrir-los la
porta a crear els seus propis po-
dcast per emetre’ls per la ràdio.
Sembla ser que la llavor fructifi-
carà aviat... però de moment no
us en podem donar detalls. Només
dir-vos que tothom qui vulgui tenir
un espai a la ràdio contacti amb
nosaltres i us en donarem més in-
formació. Moltes gràcies Joan per
avenir-te a emetre els programes
que sorgeixin per les ones de la rà-
dio municipal!

15. 15
N94 ·
Associació
per la lluita
contra
el càncer
Vallfogona
3r Vermut solidari
per Junta ACC Vallfogona
El passat 1 de maig l’associació
contra el càncer de Vallfogona va
organitzar el III vermut solidari.
Gràcies a les entitats, comerços
col·laboradorsialsmúsicsquevan
amenitzar el migdia i, sobretot, a
totes les persones assistents, vam
poder recaptar 3.515,37 euros,
destinats a la lluita contra el càn-
cer. Estem molt contentes de la
resposta de tots i totes i esperem
seguir així de bé o millora l’any vi-
nent. Moltes gràcies!

16. 16
· N94
Coral
Vallfogonina
Celebració
25è Aniversari
1996-2021
XXII Trobada
de Corals
per Junta
Trobada de corals del dia 17 de
juny, amb la coral Vallfogonina,
coral Xiroia i l’Estel. També es va
celebrar el 25è aniversari de la
Coral Vallfogonina.

17. 17
N94 ·
Primera
Fira de
Minerals
Primera fira de minerals
que es va fer a Vallfogona a
nivell de tota Catalunya, que
es va celebrar el 10 de juny.
Un total de 35 expositors
de tot arreu, de Saragossa,
Córdoba, Barcelona, Girona,
Lleida, etc.

18. 18
· N94
Colla
grallera i
gegantera
Vallfogona de Balaguer
1r semestre 2023
El 15 d’abril de 2023 es va realitzar
la primera Trobada Gegantera de la
nova etapa de la Colla Grallera i Ge-
gantera de Vallfogona de Balaguer.
En la Trobada hi varen acudir les
colles: Associació Gegantera Los Aixe-
rits de Fondarella, Colla Gegantera i
Grallera de Balaguer Colla Gegantera i
Grallera de Ponts i Colla Gegantera La
Sarraïna d’Albesa.
Malgrat el contratemps
del fort vent que va obligar a
modificar la sortida prevista
i el recorregut inicial, es va
poder realitzar la cercavila i
acabar amb els balls finals al
poliesportiu. En el mateix po-
liesportiu es va dur a terme
el sopar de germanor amb la
resta de colles.
per Colla grallera i gegantera

19. 19
N94 ·
La colla de Vallfogona vol agrair de nou la
col·laboració de l’associació de jubilats i jubi-
lades que van preparar gran part del sopar, de
les diferents entitats i comerços del poble i el
suport de l’ajuntament.
Per la festa major del Roser, el diumenge 14
de maig, la colla gegantera va estrenar 3 nous
capgrossos que s’han elaborat amb la col·labo-
raciódel’EscolaSalvadorEspriu,lessevesmes-
tres i l’alumnat de cicle mitjà. Es tracta del llop,
el drac i la vaca.
Els nous capgrossos junt amb els ja existents
han estrenat un nou ball amb la música que
ha produït l’Albert Palau i que la colla ha incor-
porat en el seu repertori. L’arribada dels nous
capgrossos ha permès també incorporar nous
integrants que seran els encarregats de fer-los
ballar.
Un grup de dones cosidores del poble van
col·laborar en arreglar la roba i vestuari tant
dels capgrossos, dels gegants, i l’artista Cristina
Colilles en va fer els retocs finals.
La colla els agraeix a tots la seva col·labo-
ració així com el suport de l’entitat cultural el
Xop.

20. 20
· N94
Festa Major
Sant Miquel
29, 30 setembre i
1-2 d’octubre
de 2022

21. 21
N94 ·

22. 22
· N94
Sant
Jordi
Els Reis
d’Orient
Carnaval
25 de febrer
de 2023
Fotografies: Lourdes Cardona

23. 23
N94 ·
St.Antoni
14 de gener
de 2023

24. 24
· N94
Festa del Roser
12 de maig de 2023

25. 25
N94 ·
Fira
Lo Caragol Food
10 de juny 2023
Fotografies: Lourdes Cardona i Pere Català

26. 26
· N94
Club
Futbol
Vallfogona
per Junta
Nova junta
Temporada 2023-2024
Salutacions a tots els socis/es i simpatitzants del club futbol
Vallfogona. Des de la nova junta volem fer un reconeixe-
ment a tots els fidels seguidors/es i en especial a totes
aquelles empreses que durant molts anys ens han fo-
mentat.
A aquesta nova junta, composta per: Justo Flores (pre-
sident), Jaume Mas (vicepresident), Francesc Puig (tre-
sorer), Jordi Puigfel (secretari) i vocals: Mingo Serret, Juan
Gasquez, Josep Bosch, Eduard Aranés i Joel Call, no ens fal-
tarà dedicació ni entusiasme, ho farem amb molta il·lusió per
aconseguir els nostres objectius i, les mostres de complicitat i
suport com aquestes són el millor estímul per engegar el projec-
te que hem dissenyat.
Volem donar un reconeixement a l’anterior junta per la dedica-
ció durant tots aquests anys, que ens ha permès continuar amb
il·lusió el club del nostre poble.
Tenim constància que hi ha uns seixanta nens del poble jugant
amb categories inferiors això vol dir que en arribar a la majoria
d’edat podran continuar jugant i fent-ho al seu poble.
Des de la revista El Xop, us volem animar a fer-vos socis/es du-
rant aquesta temporada que comença i a continuar ajudant-nos
com heu fet fins ara. És molt important el suport de la nostra afició,
els partits també es guanyen a la grada! Acompanyeu-nos aquesta
nova temporada, hi haurà sorpreses!
Si voleu fer-vos socis/es, només cal que contacteu amb qualse-
vol membre de la junta.
Voldria demanar-vos que seguiu el nostre Instagram, on infor-
marem de les convocatòries i esdeveniments.
Ens acomiadem amb un enorme agraïment pel vostre inestima-
ble suport i animar-vos a continuar: Força Vallfogona!!
@c.f.vallfogona
SEGUEIX-NOS!
Nova junta CF Vallfogona

27. 27
N94 ·
Tocava la lletra E però conto que mos la saltem directament,
perque casi tot ho “ampessem”
amb la A, per quatre paraules que mos surtin pode no val la
pena, ja passem directe a les altres!
E
· FALTAT: persona a qui li falta una bullida, o més. “Aquell foraster
de Barcelona és un faltat, fot cada liada…”
· FARGAR-SE: vestir-se, arreglar-se. “fot mitja hora que s’està far-
gant per anar al cini, lo presumit!”
·FATO:menjar.“Quinafatadahihaavuiperdinar,monsobraràper
demà segur”
· FENYA: feina. “No l’amprenyos gaire avui, que te fenya al tros!”
· FITSA’T!: fixa’t. “Fitsa’t que pinxo va avui que és diumenge…”
·FOTRE:comodí,serveixpercasitot.“vesafotrefenyaosti!”“s’ha
fotut una nata…” “va fotre la pota fins al fondo!”
· FOTRE EL CAMP: anar-se’n. “va fotre el camp ancabat de sopar,
deia tenia pressa”
· FURRO: esquerp, poc sociable. “quin paio més furro, no vol vin-
dre mai amb nosaltres!” o per animals: “aquest gat és un furro, no
vol mai faldetes!”
· FESTESMAJONS: això ja se sap lo que és… aquelles festes que
esperem tot l’hivern! “aquest cap de setmana anirem de festes-
majons!“
F
G
· GALIPÀNDIA: refredat, constipat. “Hai agarrat una galipàndria
que no puc parar de moca’m”
· GARTXOT: clatellot. “Ndéu, no parava quiet i al final li ha fotut un
gartxot que ha parat de cop”
· GRASSIOSA: gasosa. “Sempre beu vi amb grassiosa aquest”
·GÈNIT:geni,carácter.“aquellanoateunmalgènitquefaasfarair”
· GINOLL: genoll. “pobre nen, sempre cau, porta los ginolls pelats”
· GOSSADA: mandra. “quina gossada les tardes de diumenge, no
hi ha ganes de fotre res!”
· GOLFADA: igual que gossada.
· GUIXIR:bordar del gos. “aquell gos no para de guixir tota la nit, hi
deu passar la guineu”

28. 28
· N94
Cova Negra de Matasolana
Hem començat l’any, a VILANOVA DE L’AGU-
DA, població de la nostra comarca, que
molts de nosaltres no coneixíem. Un ca-
minada per les seves ermites, els seus ba-
rrancs, i un passeig pel bonic poble, amb
vestigis de vila closa, i raconets que invitem
a prendre la fresca a l’estiu i buscar la solana
a l’hivern.
També hem descobert l’ermita de SANT
SALVADOR DE MONTPEDRÓ, als voltants
d’Alfarràs.
Una bona colla vam fer una pujada exigent,
però amb premi, per les magnífiques vistes,
des de l’ermita, i el bon estat de la mateixa.
Propera a l’embassament de Santa Anna, a
pocs minuts de casa nostra.
LA COVA NEGRA DE MATA-SOLANA, a la
població del mateix nom, a la capçalera de
la Vall de Barcedana (cara nord del Montsec
de Meià/Rúbies), ja al Pallars Jussà. Ens va
sorprendre a tots. Puntualment al seu inte-
rior es fan concerts de música coral. Sembla
un immens amfiteatre amb graderia inclosa.
RUPIT, ens ha encantat, aigua, i cingleres,
amb espadats de vertigen. El Salt de Sallent,
diuen el més alt de Catalunya, amb mes de
100 m. de caiguda. Vam tenir la sort de veu-
re’l amb aigua.
Poblet idíl·lic, que vam visitar i passejar. Una
mica de pluja per fer-ho més divertit, que
ens va respectar la parada del dinar, i la visi-
ta al poblet a la tarda. Sortida de tot el dia,
amb bus.
Continuem descobrint paratges i racons del nostre país
Vols venir amb nosaltres?

29. 29
N94 ·
I continuarem....
Ens espera el VALLE DE PINETA, al Parc Nacional
d’Ordesa i Monte Perdido (Pirineu d’Osca), sorti-
da de cap de setmana (primer cap de setmana de
Juliol). Paissatges d’alta muntanya.
També al Pirineu d’Osca, la Vall de Benasc (primer
cap de setmana de Setembre).
Ens atrevim amb els últims 100 km del Camí de
Sant Jaume. Sortim del 9 al 16 de Juliol. Des de
Sarria (Lugo), fins a Santiago de Compostela. 22
excursionistes, gaudirem d’aquesta experiència.
I a la tardor, racons i Gorgs de La Febró (Muntan-
yes de Prades), imésapropnostreComiolsilaserra
deMontmagastre, propera a Artesa de Segre.
Ens podeu seguir a Facebook i Instagram
Si vols venir amb nosaltres, pots contactar-nos
mitjançant del mail clubexvall@gmail.com
Rupit
Rupit, travesa de la riera
Imatge de dalt: Salt de Sallent - Imatge de baix: Rupit sense vertigen

30. 30
· N94
La gelatina és una matèria sòlida translúcida, no
té color, sabor, ni olor; es trenca fàcilment, i nor-
malment s’extreu del col·lagen de certs animals.
Es fa servir com a agent gelificant en alimentació,
productes farmacèutics, fotografia i cosmètica.
Les substàncies que contenen gelatina, o que fun-
cionen de manera similar a aquesta, s’anomenen
gelatinoses. Es pot trobar en dolços, mousses,
gelats, pastissos i en altres productes com iogurts
baixos en calories.
Gelatina
És interessant saber unes nocions bàsiques dels
productes que tenim al nostre abast emprats per
l’elaboració dels nostres àpats, tant de diari com
de festa, per a dolç i també per a salat.
Beneficis
més dades
La gelatina és una proteïna produïda per hidròli-
si parcial del col·lagen extret dels ossos, teixits,
òrgans i algunes parts internes d’animals, com ja
hem dit abans. També se la coneix com a “cua de
peix”.
També podem trobar gelatina vegetal, que conté
proteïnes, vitamines i minerals com calci, fòsfor,
magnesi i altres oligoelements i és rica en fibra,
aportant beneficis per a la salut.
Es fon, amb aigua freda, s’afegeix a un líquid ca-
lent i se solidifica quan es torna a refredar.
Dissolta en aigua forma un gel col·loidal.
Forma una solució molt viscosa en l’aigua, que
passa a ser un gel en refredar-se. La seva com-
posició química, en molts aspectes, és similar a
la del col·lagen. Si es posa en contacte la gelatina
amb l’aigua freda, una part del material es dissol.
Entre altres coses:
· Retarda els signes d’envelliment
· Ajuda a mantenir cabell i ungles sanes
· Millora la digestió
· Enforteix ossos i articulacions
· Estimula el sistema immunològic
· Millora el son
Usosalimentaris
· Càpsules fetes de gelatina
· Gel de color al teatre i la indústria del film
· Càpsules farmacèutiques per a fer els medi-
caments més fàcils d’empassar
· Cola animal, gelatina sense refinar.
· Fotografia.
En cosmètica tenen una variant no gelificada
anomenada col·lagen hidrolitzat.
En papereria, enduriment del paper en temps
antics.
Usostècnics
Altresusos
· Bales de gelatina per a proves de balística.
· En natació sincronitzada, per a mantenir el ca-
bell al seu lloc.
· Afegida a l’aigua bullent i després refredada és
un sistema casolà de perruqueria.
· Agent gelificant a la cuina
· Per a clarificació de sucs com el de poma, en
el vinagre, vi i cervesa
· Usat en infusions i sopes per als intolerants
als tanins
· Per donar color a begudes sense alcohol que
tinguin betacarotè

31. 31
N94 ·
Pastís de formatge,
cheesecake, amb
maduixes silvestres i
nabius (sense forn)
Ingredients per a 4 persones:
150gr.delletcondensada
1iogurtgrecnatural
Ratlladurad’1llimona
100cc.desucdellimona
200gr.deformatgemascarpone
6-8fullesdementa
12gerds
En un recipient poseu tots els
ingredients menys els gerds i tri-
tureu-ho tot fins que quedi una
massa fina.
Deixeu-ho a la nevera almenys
un parell d’hores.
Proveu-ho per si està al vostre
gust.
En cas contrari, afegiu-hi una
mica de suc de llimona o llet
condensada i barregeu-ho bé.
Serviu en gots individuals i ador-
neu amb gerds, menta i una mica
de ratlladura de llimona
Textura
dellimona
encopes
Ingredients per a 4-6 persones:
· Per a la base de gelatina:
30 gr. de sucre
Suc de 1 llimona
Pell de llimona
80cc. d’aigua
Colorant verd
2 fulles de gelatina
· Per a la mousse:
350gr. de llet condensada
100cc. de suc de llimona
4 iogurts naturals
Pastísdeformatge
ambmaduixes
silvestresinabius
(senseforn)
Gominoles
d’olid’oliva
vergeextra
Ingredients per a 3-4 persones:
50cc. d’aigua
40 gr. de sucre glas
15 gr. de sucre
90-100cc. d’oli d’oliva verge extra
7 gr. de gelatina a fulles
Una mica de sucre per arrebossar
Poseu en un cassó petit l’aigua
i els sucres, remeneu fins a dis-
soldre procurant que no passi de
90º, en arribar a aquesta tempe-
ratura retireu-ho del foc.
Veureu que queda un almívar
dens blanquinós.
Afegiu les fulles de gelatina, que
haurem posat primer en remull
amb aigua freda, escorreu-les bé i
afegiu-les al cassó fora del foc, re-
meneu fins que s’integrin.
Poseu el resultat en un got estret
i amb un batedor de varetes, a ve-
locitat mitjana, aneu batent men-
tre es va tirant l’oli en fil, s’anirà
emulsionant com una salsa, quan
es vegi que les varetes queden
marcades a la massa, deixeu de
batre.
Ruixeu el motlle triat per fer les
gominoles amb oli i aboqueu la
massa, deixeu solidificar a la ne-
vera. Un cop fetes les gominoles,
s’arrebossen en sucre.
· Elaboració de la base de gela-
tina:
Poseu en remull amb aigua freda
les fulles de gelatina perquè s’hi-
dratin.
En un cassó abocar els 80 cc. d’ai-
gua, el sucre, la pell de llimona
neta i deixar coure 2 minuts.
Retirar del foc i afegir el suc de
llimona, les gelatines ben esco-
rregudes i un pessic de colorant,
remenar i tirar al fons de les co-
pes en què se serviran.
Deixar refredar a la nevera incli-
nades, fins que qualli la gelatina.
· Elaboració de la mousse de lli-
mona:
Batre els ingredients de la mous-
se fins que estiguin ben barrejats
i reservar a la nevera fins a mo-
ments abans de servir.
Per muntar la copa abocar la
mousse sobre la gelatina solidi-
ficada.
Adornar amb pell de llimona rat-
llada. Serviu-ho.

32. 32
· N94
2 dotzenes de canyuts frescos
Pebre negre recent molt
Oli d’oliva verge extra
Pel al kimchi, si no en trobeu de
compra:
1 col xinesa
10 grams de farina d’arròs
4 dents d’all
1 tros de ginebre
2 cullerades soperes de sucre
2 litres d’aigua
3 cullerades soperes de pasta de soja
250 grams de sal grossa
4 cullerades soperes de salsa de con-
centrat de peix
1 cullerada sopera de pebre vermell
picant o xile en pols
1 culleradeta de llavors de sèsam en
gra
Opcional: verdolaga i magrana
Ingredients: Elaboracions: Emplatat:
Innovació
als fogons
Canyut del Delta
amb kimchi
Per fer el kimchi es renta la col després es
talla a tires molt fines y es renta amb l’aigua
i la sal gruixuda, aprestant fort perquè la sal
entri a dins la col, deixem fora de la nevera
durant 12 hores en aquesta salmorra, perquè
comenci a fermentar. Passades les 12 hores
la rentem be amb aigua, per treure el excés
de sal.
Amb la resta d’ingredients els passem tots
per un robot de cuina i de la pasta que n’ex-
traiem la barregem amb la col, deixem durant
3 dies a uns 20º perquè fermenti, ja tindrem
el kimchi fet i en nevera ens pot durar molts
mesos.
Netegem be els canyuts amb aigua en sal, per
si fos el cas que portessin arena, els obrim
amb l’ajuda d’un ganivet i els tallem a trossos
petits. Saltegem amb oli d’oliva verge extra
els canyuts amb un toc de pebre.
El canyut del Delta de
l’Ebre, pels qui no els
conegueu, es per dir-ho
d’alguna manera una
navalla petita, però
amb molt de gust, es un
producte extraordinari
que quan comences a
menjar-los no pots parar,
doncs la recepta d’aquest
número del xop es plena
de contrastos.
Emplatem d’amunt
de la pròpia closca
del canyut amb la
pròpia carn saltejada,
unes tires de kimchi i
opcionalment la ver-
dolaga i uns grans de
magrana.
El plat que obtindrem
es ple de contrastos
de sabors i amb una
intensitat increïble.
Salut, creativitat i
bons aliments.

33. 33
N94 ·
Elracódel’enòleg
perEnricMillàNovau
Tornem a tenir el nou nume-
ro de la nostra revista del Xop,
en aquesta ocasió he pensat en
una D.O que esta a l’altra punta
del nostre petit país, l’Empordà,
un lloc impressionat per visitar
i amb moltes bodegues amb
vins molt interessant on la seva
tramuntana ens aporta uns vins
amb caràcters salins i també va-
rietats pròpies, ens endinsem
dins d’aquests indret en el mon
enològic.
No hi ha cap mena de dubte
que la cultura del vi i el coneixe-
ment del comerç del producte
de la vinya arriba a Catalunya
aproximadament al s. VI aC grà-
cies a la més important colònia
grega del país, Empúries, ciutat
que, passats els segles, donarà
nom a tota la comarca de l’Em-
pordà. Quatre segles més tard,
ja hi ha constància arqueològica
i documental que els vins dels
territoris d’Emporiae són co-
neguts en els mercats interiors,
en altres províncies de l’Imperi
Romà i a la pròpia metròpoli.
No hi ha dubte que a l’Empor-
dà de vins en saben, L’Empordà
és terra de carinyenes i garna-
txes, l’ànima del vinyar empor-
danès. Avui dia, les varietats
autòctones són les més planta-
des a la denominació amb dos
de cada tres ceps. El percentat-
ge d’aquestes varietats no ha
deixat de créixer en els últims
anys gràcies a l’aposta decidida
dels viticultors empordanesos
especialment per la garnatxa
i la carinyena, però també pel
macabeu o el moscatell i l’his-
tòric monestrell empordanès.
Actualment dins de la D.O ja 43 cellers a part
d’altres cellers que no pertanyen a la D.O avui ens
fixarem amb un que a mi personalment hem te
captivat per la seva vinya , historia i forma de ser,
actualment ja o porta la nova generació es tracta
del Celler Mas Llunes, si tenim que parlar d’aquests
celler possiblement el seu vi mes conegut i comer-
cial es el Rhodes, però a part d’aquest, actualment
comencen a tenir algun vi natural, estan ubicats al
peu de l’Albera amb un paisatge únic i amb una tra-
dició vinícola familiar de mes de 700 anys.
Parlarem d’un dels seus grans vins a nivell perso-
nal el Singulars Garnatxa Roja, es tracta d’una Gar-
natxa roja 100% provinent de la selecció dels ceps
d’aquesta varietat d’una vinya de més de 70 anys
del paratge de Fontanilles plantada en terrenys de
pissarra. En la seva nota de tast diríem que es de
color daurat brillant amb lleugers reflexes grisos.
Aromes dolços de fruita molt madura, codony, ani-
sats, fonoll,… seguits d’aromes frescos a cítrics amb
lleugeres notes de menta. En boca és un vi molt
equilibrat en dolçor i acidesa, ample, golós, llami-
ner i a la vegada fresc i molt persistent.
Com a referencies en els concursos de degusta-
ció a cegues podríem destacar els 9,76 punts a la
Guia de Vins de Catalunya o 93 punts Guia Peñin.
Un vi que reflexa un territori, si en teniu l’oportu-
nitat no deixeu de degustar-lo.
Salut

34. 34
· N94
Vertigen o mareig?
Salut
per Rosa Abad Badia
Una de les causes més freqüents de consulta mèdica
és el mareig i/o vertigen ja que, molts cops, no sabem
diferenciarbenbél’undel’altre.Elvertigenéscausatper
alguna alteració del sistema vestibular, que es troba lo-
calitzat a l’oïda interna i el seu centre neurològic es troba
al tronc de l’encèfal.
El 35% de les persones majors de 40 anys experimen-
ten algun tipus d’alteració vestibular. La més freqüent és
el Vertigen Posicional Paroxístic Benigne (VPPB) i té una
taxa de recurrència alta, és a dir, la meitat dels pacients
tindran una altre episodi de VPPB en els següents 5 anys
desprès d’haver patit una crisi.
Sovint, confonem el vertigen del mareig i és molt im-
portant saber diferenciar-los:
-VÈRTIG→éslasensacióil·lusòriademoviment,quan
hi ha una sensació de gir de les coses o de la persona. El
vertigen només el pot produir una alteració a nivell del
sistema vestibular; les cervicals, per molt malament que
estiguin, NO pot generar la sensació giratòria. La Colum-
na cervical pot generar mareig, però no vertigen.
- MAREIG → sensació mal definida per part del pa-
cient, no té el cap clar, “caminar sobre coto fluix”, sen-
sació d’estar en un vaixell… El mareig el poden produir
molts sistemes, fins i tot el sistema vestibular i la colum-
na cervical.
La persona pot tenir vertigen i pot estar ma-
rejat tot el dia.
Els símptomes més habituals del vertigen
són: la sensació de gir dels objectes, la inesta-
bilitat, la incapacitat per realitzar activitats nor-
mals i nàusees.
Quan hi ha una crisi de vertigen la persona
es troba en una situació molt incapacitant i
necessita tractament immediat. El tractament
farmacològic més habitual és el SERC, que es
tracta d’un medicament antivertigenós i el seu
principi actiu és dihidroclorur de betahistina.
Hi ha molts tipus de vertígens, però el 90%
dels casos són VPPB (Vertigen Posicional Pa-
roxístic Benigne) que es pot tractar també amb
fisioteràpiaiexercicisdeReeducacióVestibular.
Una persona amb Vertigen Posicional que
acudeix a la consulta d’un fisioterapeuta li
realitzarem una maniobra per tal de poder
reequilibrar l’aparell vestibular, per tal de fer
desaparèixer la simptomatologia; un cop rea-
litzada aquesta maniobra recomanarem al pa-
cient que no faci moviments bruscos durant les
primeres 48h, que descansi amb el cap aixecat
i que, durant 7 dies, eviti dormir del costat que
hem tractat.
A més, per ajudar a millora la inestabilitat, li
recomanarem fer exercicis per millorar-la:
- Mirar un punt fixe a la paret, tirar el cap a la
dreta i esquerra, sense perdre de vista el punt.
- Caminar girant el cap a un costat i a l’altre,
a prop de la paret, per no caure.
- Caminar fent canvis de sentit de 180º: per
exemple, donar voltes a la taula de menjador
de casa i canviar de sentit.
Recordeu: qualsevol dubte, consulteu un
professional qualificat que us pugui ajudar.
Interior orella

35. 35
N94 ·
Relat
per Neus Gili Masagué
Perspectives
Aquest matí el silenci m’aboca la seva pau, placidesa que se sent es-
berlada pel pas de les hores d’un campanar que en mig del no-res sembla
haver-se entossudit a cops de batall, per sobreviure malgrat el temps que
regenta.
Febrer despenja una llengua invisible d’aire que al seu pas arrossega
l’essència de la neu dels cims, retornant-me sensacions d’infantesa.
Endinsant-me com una forastera en un poble que encara sento meu,
penso què hi trobaré en aquells racons que fins avui he sabut guardar a
la memòria d’ençà que vam marxar a viure a la ciutat. I a mesura que vaig
recorrent el poble, copso el fet que tot m’esdevé ben diferent del que jo re-
cordava, i amb desil·lusió, entenc que eren els meus ulls de nena els que ha-
vien construït mil històries imaginades, llocs màgics de contes de fades, i un
munt d’espais on la importància donada avui s’allunya del que havia viscut.
El dia encara mandreja per llevant, mentre la lluna, escapçada, comença
a difuminar-se amb la resplendor de l’albada. He comptat quatre cases amb
el llum encès en alguna de les seves estances, i a jurar per les matrícules
dels cotxes aparcats al seu davant, diria que són gent forana. Aquí, el ritme
batega diferent, quan, a poc a poc, sento el temps com si no importés. An-
darejo com si fos la mestressa d’aquest indret on només es percep el soroll
de les meves passes, i el miolar de gats en zel. M’endinso per carrers estrets
i enfilats.
Transito un recorregut que em duu a temps passats. He tornat després
de molts anys al meu poble, abrigada d’aquells records que em presto a
reviure, deixant-los lliscar sobre la humitat envidriada de les llambordes on
tant hi vaig jugar; pretèrits d’un present de murs de pedra abandonats.
M’emocionoveienttotl’entramatdecarreronsonlavidaabanseixiacom
el doll d’aigua fresca que segueix brollant per la font de la plaça. De l’abans
a l’ara, només queda això: l’esquelet immòbil d’un poble. Veig les portes de
les cases tancades quan adés invitaven a entrar-hi de bat a bat. Ha plogut
molt, i ha nevat!, ha caigut també l’ombra de la mort damunt de cadascuna
de les cases del meu record. La Juanita de Cal Carlets, el Sebastià del forn, la
Carmeta que venia llet... i tants que ja no hi són. Se’m trenca el cor davant
de la que era casa meva. Cada sospir que se m’escapa, fumeja amb l’ànim
de confondre al fred, allunyar-lo de mi, i d’aquí; fer foc de les cendres.
Ara sé que quan el dia clogui amb el so del campanar també es tren-
carà l’encanteri de la innocència dels meus records, i s’esborraran totes les
passes falses, i els somnis només hauran estat això: somnis bonics. Camino
enrere per anar oblidant...
Tot acomiadant-me amb el cor d’una dona adulta, me’n vaig amb la tris-
tesa d’haver-me fet gran, i d’haver perdut la mirada d’infant.

36. 36
· N94
Arxiu
fotogràfic
per Hel·lena Guillén Llop
De blanc/negre a color

37. 37
N94 ·

38. 38
· N94
Per
perdre
el temps
per Oscar Hernando
Soduku romà
VI
VIII
IX
V
V
VI
IX
IV
II
III
VIII
IX
IV
VII
II
VII
III
VIII
VIII
VII
II
II
V
VI
IX
VIII
IX
IV
VIII
II
V
Solució
I
II
VII
III
VI
VIII
IV
IX
V
IV
V
III
IX
II
I
VIII
VI
VII
VI
VIII
IX
IV
VII
V
II
I
III
VIII
VI
V
I
IX
IV
III
VII
II
III
IX
I
II
VIII
VII
VI
V
IV
II
VII
IV
VI
V
III
I
VIII
IX
V
III
VI
VIII
IV
IX
VII
II
I
VII
I
II
V
III
VI
IX
IV
VIII
IX
IV
VIII
VII
I
II
V
III
VI

39. AJUNTAMENT VALLFOGONA
Major, 29
Tel. 973 43 20 08
Fax 973 43 21 80
ajuntament@vallfogona.net
CONSULTORI MÈDIC VALLFOGONA
ATS PRACTICANT
Major, 1
Tel. 973 43 23 60
CONSULTORI MÈDIC LA RÀPITA
Pl. Santa Margarida, 5
Tel. 973 45 03 02
PROGRAMACIÓ VISITES
Https://citasalut.gencat.cat
902 111 444
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU
Pl. Sant Miquel, 4
Tel. 973 43 22 14
LLAR D’INFANTS LA MAINADA
Escoles, 2 · Tel. 973 43 22 75
ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA
Tel. 973 44 36 50
LLAR DE JUBILATS
Pl. Miquel Martí i Pol, s/n
Tel. 973 30 61 38
FARMÀCIA
Tel. 973 43 21 51
SALA DE VETLLA
Pl. Sant Miquel, 11
Tel. 973 43 20 08
PARRÒQUIA
Mn. Jordi Profitos Freixanet
Tel. 973 44 53 42
FUNERÀRIA TORNÉ
Tel. 973 43 22 84 - 606 85 68 18
FUNERÀRIA BORRÀS
Tel. 973 25 80 23 - 973 25 82 61
RÀDIO VALLFOGONA
Major, 29 · Tel. 973 43 22 68
SERVEIS ASSITÈNCIA SOCIAL
Dilluns, de 09:30 a 11:30h, també
amb cita prèvia al 973432008,
a l’Ajuntament de Vallfogona.
L’assistent actual es Ludi Hernández.
TELÈFON D’ATENCIÓ
A LES VÍCTIMES DE
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
016 / 900 900 120

40. Granja
Fleca
C/
Major,
5
Vallfogona
de
Balaguer
Tels.
973
43
23
12
Granja
Fleca
Coca
i
Teca
Carrer
Major,
2
Telèfon
973
432037
VALLFOGONA
DE
BALAGUER
www.calfarre.com
www.fusteriajmsegura.es