Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Artículos varios

464 views

Published on

Artículos sobre temas varios que realicé en el Diari de Girona

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Artículos varios

  1. 1. Ana Rodríguez, Girona. L’emperadriu Elisabet d’Àustria, Sissi,ésunadelesprimeresdones que va patir una de les malalties que fins fa poc encara crèiem del nostre temps, l’anorèxia. Els tras- torns alimentaris, però, no són di- rectament proporcionals a l’aug- ment de la publicitat ni de la im- portància de la moda a les nostres vides. De fet, tal com explica el co- ordinador de la Unitat de Patolo- gies Alimentàries de la Clínica Bo- fill de Girona, Pablo Chapur, aquest és només un dels factors que hi influeixen. També cal tenir en compte l’educativofamiliar («unaeducaciófamiliarmoltopres- siva, o al contrari, sense límits»), o el genètic. Ara bé, allò que predis- posa una persona a patir anorèxia obulímiaés«la baixa autoestima o lahiperexigència».Disminuirlapu- blicitat, augmentar el pes de les models, o tallar la polèmica de les tallesnoacabaràambaquestespa- tologies. «Tan de bo fos tan fàcil», reconeix Chapur, qui explica que «l’anorèxia i la bulímia no són un capritx, sinó que són malalties re- als», «i perilloses», afegeix. Pablo Chapur comenta que, tot i que encara queda molt camí per fer, la percepció de la societat vers lespacients(lamajoriasóndones) éssuperficialiequivocada.«Quan vaigarribar,elsparespensavenque era una cosa que amb un mastegot s’arreglava».Persort,aquestacon- cepció està canviant, «els pares ho entenen més i saben que no és una qüestióde lamevanenavolonovol menjar ». I és que les patologies ali- mentàries no afecten únicament la manera de menjar. En realitat són elsímptomad’algunaaltracosa.Es desenvolupen com a resultat de problemes en la percepció i en la forma en què una persona es veu a si mateixa i en relació amb el seu món. Dues d’elles coincideixen a afirmarqueelseuproblemavanéi- xer arran de la falta de comunica- cióambaquellsquelesenvoltaven. «Tenint problemes a casa, em vaig anar tancant en mi mateixa, i d’a- quí em vaig anar obsessionant amb el cos i el menjar», explica una, i «comences a muntar-te un perso- natgequeagradialsaltres,quesigui meravellós», afegeix l’altra. Lespatologiesalimentàries,que noacabenenlabulímiail’anorèxia tot i que aquestes són les més cor- rents, neixen de la baixa autoesti- ma i la hiperexigència, però més enllà d’això les pacients són perso- nes normals. A l’hora de reconèi- xer els símptomes, Pablo Chapur parla de la confluència de tres fac- tors clau: adonar-se de si aquella persona a més de tenir una baixa autoestima, és molt perfeccionista i exigent; si li canvia fàcilment el caràcter; o si es comencen a veure «coses rares»ambelcosielmenjar, com ara que parli sempre de die- tes, o que després de menjar vagi al lavabo i torni amb els ulls ploro- sos. «Quan veus les tres coses juntes gairebé sempre hi ha una patologia alimentària»,afirmaPabloChapur. «No és un capritx de nenes mimades» La imatge que es té de les persones que pateixen anorèxia o bulímia és molt superficial. Es té la tendència (errònia) a considerar-les persones que tenen un capritx relacionat amb l’estètica. Pablo Chapur diu que «al principi, molts pares pensaven que era una cosa que amb un mastegot s’arreglava» w La pressió social i la moda són només un dels factors que predisposen a tenir una d’aquestes patologies w COMUNICACIÓ. A les teràpies de grup, les noies de la Unitat de Patologies Alimentàries aprenen a expressar allò que senten i els preocupa. ANIOL RESCLOSA L’AUTOESTIMA. Les pacients solen ser molt dures amb si mateixes. ANIOL RESCLOSA Dijous, 10 de maig de 2007 s Diari de Girona Salut Amenacen amb altra vaga de metges Els metges catalans de la sanitat pública no descarten plan- tejar una altra vaga a la tardor, segons va anunciar ahir el president de Metges de Catalunya, Patricio Martínez, en una trobada amb la premsa en el qual va fer patent el des- contentament dels professionals per la seva situació. Pàgina 2 núm. 241
  2. 2. 37 Diari de Girona I Dimarts, 8 de gener de 2008 Culturai Espectacles Ana Rodríguez, S. Feliu de Guíxols. El ministre de Cultura, César Antonio Molina, va anunciar ahir, després de reunir-se amb Carmen Cervera i l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, que la col·lecció Thyssen de pintura catalana dels segles XIX i XX ocuparà part de les ins- tal·lacions del monestir d’a- quest municipi empordanès. Molina va reiterar que ahir era «el punt de sortida» del projecte i que el seu desig, si el PSOE guanya les eleccions generals, és inaugurar-lo la pròxima le- gislatura. Tot i que no va voler limitar el calendari ja que aquest és un projecte que «s’ha de fer ben fet» i «el temps no és el més impor- tant», Molina va declarar que la seva voluntat és que «en un pa- rell d’anys pugui» estar enllestit. De moment, els tècnics del Mi- nisteri de Cultura visitaran Sant Feliu en les pròximes setmanes i començaran a definir el pro- jecte. Davant l’absència del titular de Cultura i Mitjans de Comu- nicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i després d’haver-se reunit amb ell el dia anterior, el ministre va destacar la bona sintonia que mantenen, en explicar que no hi haurà pro- blemes de finançament ja que aquest aspecte «no és un proble- ma». Segons va explicar, Tres- serras «ja sap d’on sortirà la seva partida», tot i que va reco- nèixer que «nosaltres encara no». Amb tot, Molina va destacar que «crec que el més important no és el pressupost, sinó el pro- jecte», del qual va subratllar la col·lecció cedida per Carmen Cervera i el lloc on s’ubicarà el museu. D’aquest espai el minis- tre va destacar la seva proximi- tat tant a França com a llocs es- tratègics de la demarcació rela- cionats amb la cultura com són Figueres i Salvador Dalí i Pala- frugell i Josep Pla. En aquest sentit, el ministre de Cultura va posar èmfasi en el fet que el museu «serà un atrac- tiu més» de la zona, que ja «visi- ten milers de persones cada any», afirmació amb la qual va coinci- dir després la baronessa Thyssen en afirmar que serà molt important per a Sant Feliu, ja que «revirà de reclam, de pro- paganda» i per fer notar que en el municipi a més de diversió es pot trobar cultura. Estendre la cultura Molina va aprofitar l’ocasió per mostrar el seu agraïment a Carmen Thyssen i va sentenciar que «és un gran dia» per a Sant Feliu de Guíxols, Girona, Cata- lunya i Espanya. La baronessa «té una generositat» que no és habitual, va afegir. Molina en tot moment va po- sar de manifest els seus vincles amb Catalunya i, sobretot, amb Sant Feliu, on estiueja des de fa anys, a més de recordar que va ser professor de la Universitat de Girona (UdG). Carmen Cervera va atendre molt breument la premsa i va dir que ha estat «molt important» la reunió mantinguda i va destacar les qualitats arquitectòniques i estètiques de l’emplaçament. La baronessa Thyssen-Bornemis- za va dir també que no sap el nombre de quadres que acollirà el museu ja que encara li falta per conèixer la magnitud del projecte definitiu per decidir- ho. Per la seva banda, l’alcalde, Pere Albó, va explicar que, des- prés de descartar l’antic hospi- tal municipal, finalment s’han decidit pel monestir ja que és «la millor opció» per al munici- pi. La superfície total del mo- nestir és de 6.833,83 metres quadrats, que es converteixen en 7.442,83 en afegir-hi l’espai enjardinat de l’Hort del Rector. A més, Albó va recordar la re- cent cessió per part del Bisbat de Girona del Palau de l’Abat, espai que també acollirà depen- dències del futur museu. «Queda molt per definir del projecte», va afegir l’alcalde, qui també va mostrar el seu «agraï- ment» a Carmen Cervera per es- collir Sant Feliu com a seu del nou museu. En el projecte estan implicats el Ministeri de Cultu- ra, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Girona i la mateixa Carmen Cervera. Salvador Dalí César Antonio Molina, des- prés de passar per Sant Feliu, va visitar a la tarda el Teatre-Mu- seu Dalí de Figueres, que es tro- bava tancat al públic com cada dilluns. En la que era la seva primera visita pública al museu de l’ar- tista empordanès, el ministre va estar acompanyat pel director de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós; la direc- tora del Centre d’Estudis Dali- nians, Montse Aguer; el direc- tor del Teatre-Museu, Antoni Pitxot; el gerent de la Fundació, Joan Manel Sevillano, i l’alcalde de Figueres, Santi Vila. Molina confirma que el Thyssen de Sant Feliu anirà al monestir i espera enllestir-lo en 2 anys El ministre de Cultura va anunciar ahir la imminent arribada dels tècnics que han de fer el projecte museològic EMPORDÀ MUSEU. Albó, Cervera i Molina passen davant el monsetir, seu de la futura pinacoteca d’art català dels segles XIX i XX. MARC MARTÍ ACORD. Molina va explicar els acords a què s’ha arribat amb la baronessa Thyssen i l’alcalde de Sant Feliu, Pere Albó. MARC MARTÍ A.R., Sant Feliu de Guíxols. El ministre de Cultura, César An- tonio Molina, va assegurar ahir que el retorn dels «papers de Sa- lamanca» a Catalunya està «en la fase final», tot i que va evitar pre- cisar si es conclouria abans de les eleccions generals del 9 de març. «Ho farem bé, de manera definiti- va i aquesta ferida de fa tants anys quedarà curada», va sentenciar Molina).Segonselministre,«que- da poc temps» perquè els arxius siguin retornats. El ministre també va fer referència a la seva relació amb la Generalitat, amb qui manté «bones relacions». Respecte al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, Molina va dir que «ell té les seves idees i jo les meves» i va assenyalar que «segurament és el conseller de Cultura amb qui més vegades» ha parlat. El retorn dels «papers» està molt pròxim I La voluntat del ministre és que el projecte estigui enllestit en 2 anys I El projecte també comptarà amb el cedit Palau de l’Abat
  3. 3. QuarantaanysdesprésqueArmstrongiAl- drin abandonessin el Mar de la Tranquil·li- tat encara segueix en funcionament en aquesta silenciosa planície de la Lluna un dels principals experiments científics de la missióApol·o.Estractad’unpanelldemés demigmetred’ampladaformatperuncen- tenardemirallsorientatscapalaTerra. Des que Armstrong i Aldrin el van deixar allà,aunsmetresdedistànciadelpuntd’a- llunatgedelmòdullunarÀguila,aquestins- trument ha estat el blanc de nombrosos raigs làser enviats des de la Terra fins la Luna, que han servit en aquests quatre de- cennisperprecisarladistànciaentreelnos- tre planeta i el seu únic satèl·lit natural, així comperafinarelsconeixementssobreleste- ories de la gravetat. Els làser es manen amb telescopisfinsalreflectorlunariaquestelstor- na amb exactitud al punt de la Terra des del que van partir. El temps del recorregut per- met determinar la distància entre els dos punts. El fet més notable és que es tracta de l'ú- nicexperimentdel'Apol·loqueencarase- gueix en marxa. Els astronautes van recollir nombroses mostres lunars que en l'actuali- tatsesegueixenestudiant,peròcomaexpe- riment en funcionament només el reflector làser perviu. LadistànciamitjanaentrelaTerrailaLlu- na està xifrada en gairebé . quilòme- tres. Però és una mitjana, ja que varia cons- tantmentacausadel'excentricitatdel'òrbi- tadelaLlunaalvoltantdelnostreplaneta.Per això, en el perigeu, el punt de més proximi- tat, la Lluna s'acosta fins a poc més de .quilòmetres,mentrequeenl'apogeu, el punt més distant, la distància supera els . quilòmetres. Tals canvis influeixen queobservemlaLlunaalcelmésgranope- tita segons la seva posició orbital. Altresmirallssimilarsvanserinstal·latsen diferentsregionsdelaLlunaperlessegüents missionsApol·lo,aixícomperlessondeses- pacialsrussesquevanaconseguirdescendir amb èxit a la superfície lunar. Entre tals mi- ralls es troben els del Lunokhod, un vehicle que va servir per recórrer la superfície de la LlunaiquevamanaralaTerracentenarsde milers de fotografies i que, sens dubte, pot considerar-se un dels principals èxits de l'enginyeria espacial soviètica. Enqualsevolcas,elreflectorderaigslàser del'Apol·lopottenirelsdiescomptats.L'in- vestigador espanyol Jesús Martínez Frías, delCentred'Astrobiologia,vaexplicaraldia- ri Levante-EMV que podria deixar de fun- cionar abans que conclogui . Pel que sembla,laFundacióNacionaldeCiènciadels Estats Units i l'Observatori McDonald de Texasestudiencancel·larelprojectedesprés d'aquests quaranta anys de funcionament. VICENTE AUPI VALENCIA Elreflectorlàserinstal·latper ArmstrongiAldrinestàoperatiu EL PANELL DE MIG METRE D’AMPLADA I CENT MIRALLS ORIENTATS A LA TERRA PERMET PRECISAR LA DISTÀNCIA DEL SATÈL·LIT Laser retroreflector INFOGRAFIA: DdeGFont: DdeG. Aquest dimarts un gironí serà en el punt neuràlgicdel'aniversaridel'arribadaalaLlu- na.FrancescGrau(Banyoles,),relacions públiques ., és a la NASA des d'ahir com a un dels participants d'una experiència pio- nera organitzada per l'agència. Es tracta del primer Tweetup (trobada de twitterers, és a dir,usuarisdeTwitter)del'agènciaaeroespa- cial nord-americana. L'experiència dels  convidats a la NASA constará d'unes  hores en el quarter general de la NASA durant les quals, d'una banda, coneixeran la tripulació del’STS-SpaceShuttlequevatreballaren la missió de millora del Hubble (i entre els qualshihaunaltretwitterer,l'astronautaMike Massimino),i,del'altra,se'lsexplicaràl'estra- tègiaiúsdelesxarxessocialalaNASA.Defet, segons, explica el mateix Francesc Grau, el twitterdelaNASAés«moltactiu». Elgironí,quehaviatjatfinsalsEstatsUnits amblasevadona,esdescriucoma«inquiet», qualitatqueelportadiàriamentanavegarina- vegarperInternet.Vaserprecismentaixí,amb eltwitter,comvatrobarlaconvocatòriadela NASA. SegonsGrau,sorprèn«elgircapal'obertura irespecteperlesnovestecnologies»queestà fent l'administració nord-americana des de l'arribadadeBarackObama.«Sónbencone- gudeslespreferènciesd'Obamapelseucomp- te,tambéaltwitter,lasevaaddiccióalaBlack- berry» o com va mostrar en una roda de premsa a la Casa Blanca, «no tenir cap pro- blemaatrencarelprotocol,adonarlaparau- laprimeraunbloggerabansquealsaltresmit- jans», inclòs el periodista d'Associated Press, «comsempres'hafet».Elresultat?elsassistents van començar a polemitzar sobre què té el blogger que no tingui un periodista. ANA RODRÍGUEZ GIRONA FrancescGrau TwitterportaungironíalaNASApercelebrar l’aniversaridel’arribadadel’homealaLluna GRAU PODRÀ CONVERSAR AMB LA TRIPULACIÓ DE L’STS-125 SPACE SHUTTLE QUE VA TREBALLAR EN LA MISSIÓ DE MILLORA DEL «HUBBLE» ANOMENAT LR-3, es tracta d'un experi- ment instal·lat a la Lluna per Apol·lo 11, 14 i 15, destinat a reflectir un feix de làser disparat des del nostre planeta, amb la finalitat de mesurar amb elevada precisió la distància a la qual en un mo- ment determinat es troba la Lluna. El feix de láser es dispara des de McDonald Ob- servatory (Estats Units) i l’ obser- vatori Côte d'Azur (França). Miralls reflectants ALGUNS DELS RESULTATS D’A- QUEST EXPERIMENT SÓN: 1-L'òrbita de la Lluna s'està allun- yant de la Terra a un ritme de 3,8 centímetres per any, a causa de les marees terres- tres. 2- La Lluna probable- ment té un nucli lí- quid. DIARI DE GIRONA EL PERSONATGE Francesc Grau Viu en i per a la xarxa FrancescGrauésrelacionspúbliques2.0,ésadir, queajudaelsseusclientsafercréixerelseunegoci atravésdecomunicacióon-line,ireputacióalaxar- xa.Ellmateixdiuque«viu»ainternetdesdel1994, quanvaacabarelsseusestudisdeTècnicsuperior endesenvolupamentd'aplicacionsinformàtiques,i esvaobrircamíenelcampdelacomunicacióper veurecompodiaaplicar-laalasevabasetecnològi- ca.LlicenciatenPublicitatiRelacionsPúbliquesala UdG,al2002unapeçasevapresentadaenelFesti- valInternacionaldePublicitatDracvaguanyarun premiespecialdeljuratperlasevainnovació. La NASA celebra dimarts el primer Tweetup, una trobada d’usuaris de Twitter, i entre els 190 participants hi ha el banyolí Francesc Grau 53 Diari de Girona | DIUMENGE, 19 DE JULIOL DE 2009 L’ARRIBADADEL’HOMEALALLUNA CULTURA I ESPECTACLES
  4. 4. 62 Cultura Espectacles s Diari de GironaDiumenge, 10 de juny de 2007 Q ue la nostra societat ha evo- lucionat i evoluciona és obvi. El que sembla que no hem tingut en compte és que ja no vivim fa 3.000 anys ni això és la Roma clàssica. Segons l’ar- queòleg Eudald Carbonell cal que repensem la manera de plan- tejar les ciutats –veient-les com unespaidesocialització– perdei- xar enrere el concepte «arcaic» i evitar el col·lapse de l’espècie. Segons va explicar ahir Car- bonell, durant el Consell de les Arts i de la Cultura de Girona, que se celebrava a La Mercè, cal arribar a la concepció de «plane- ta-ciutat». Avui dia el món es ca- racteritza per una homogeneït- zaciógalopanti,perexemple,Ca- talunya, que «fa quinze anys no era cap xarxa de ciutats», ha uni- formitzat les que abans eren di- ferents formes de vida. Amb el «nou» concepte de ciutat de l’ar- queòleg, «puc deslocalitzar-me a l’espai en un sol dia». Aquest fet és el que, afirma, «ens portarà al col·lapse», i d’aquí a l’emergència d’una consciència d’espècie críti- ca i activa. L’arqueòleg va recor- dar que «Kant, Newton, Hegel o Aristòril som nosaltres», en re- ferència a la seva filosofia, «i no ens serveix de res». Segons Car- bonell «el pensament arcaic ja està amortitzat». A l’actualitat, l’estructura domèstica s’ha di- versificat i fragmentat tant «que no assegura l’estabilitat». Ara no ens trobem a la Roma clàssica, «una ciutat amb una gran concentració de gent». Ara, va insistir Carbonell, «no es trac- ta d’una acumulació, sinó d’inte- raccions». Per a ell, el patrimoni s’ha d’entendre com un «registre i no com un vestigi», i és que, en el fons, és el que «contínuament el coneixement dels ciutadans». En fi, que cal arribar a ser ac- tualitzar la nostra forma de veu- re la nostra realitat per tal de po- der ser conscients de tot això i crear una «espècie urbana», una «visió planetària» d’aquesta i aconseguir la que Carbonell ano- mena «ciutat-món». La forma de concebre la ciutat actual es basa en la Roma clàssica ANTROPOLOGIA Eudald Carbonell assegura que cal repensar la nostra societat per evitar el col·lapse de l’espècie ANA Rodríguez Xavier Paset A fortunadament, Maria João Pires no és una vir- tuosa del piano perquè molt lluny dels malabars cir- censes és un músic excepcio- nal tal i com va demostrar a l’Auditori de Girona amb la seva interpretació. Feia molt de temps que no es presentava en solitari en un recital i l’ex- pectació era màxima. Les in- terpretacions de Pires fan pen- sar molt, sobretot en el que a vegades pot semblar una con- tradicció si es té en compte la claredat i la dicció impecable, el gran treball de dinàmiques i articulació de la pianista lusi- tana que ens portarien a creu- re en aquelles interpretacions que sembla que diuen la parti- tura en tota la seva profunditat com si no es pogués tocar de cap altra manera que no fos aquella. Amb Pires ens passa tot el contrari perquè el saber dir està en relació amb una gran capacitat per expressar tots els ressorts d’una obra en un pro- cés de recerca constant per obrir una peça sense senten- ciar-la. És per això que em sembla que les seves interpre- tacions ens fan pensar tant per- què el seu pianisme és una in- vitació al viatge i al pensament. Després d’un recital seu res- sonen encara tots aquells es- pais que ha sabut crear en la memòria i aleshores ens sen- tim interpel·lats per la música i la seva intèrpret. La música és potser per això l’expressió d’u- na impossibilitat carregada de sentit. La seva carrera va co- mençar molt aviat centrada en el que podem considerar els pi- lars del seu repertori, que són Mozart, Chopin, Schubert i Beethoven tant pel que fa a les obres per a piano sol com els concerts solistes amb orques- tra. Si Pires és una pianista re- coneguda internacionalment és perquè ha sabut crear una sonoritat pròpia reconeixible que no és intercambiable amb cap altre intèrpret. A Girona presentava un pro- grama extraordinari que co- mençava amb les Tres danses argentines op. 2 del compositor Alberto Ginastera, una obra que no es prodiga massa en els auditoris d’arreu i que va cau- sar una forta impressió en el públic. Els plats forts de la vet- llada venien després de l’ex- quisidesa de la Sonata en La Major K. 208 de Domenico Scarlatti. Franz Schubert és un dels compositors que ha donat més èxits a Maria João Pires i no cal dir que amb els Quatre im- promptus op. 142 es va posar el públic a la butxaca. Però potser el millor encara estava per arri- bar amb la Sonata núm. 31, op. 110 del mestre de Bonn, una obra de gran envergadura es- crita durant l’any 1821 que coincideix amb la composició de la Sonata opus 109. Tinc per a mi que segurament el mo- ment més màgic es concentra en el tercer moviment, molt més llarg que el precedent ins- pirat en una cançó popular de Silèsia, quan la primera fuga amb el mateix tema que el pri- mer moment es dissipa i dóna lloc a aquest magnífic i deli- qüescent cant que és l’arioso on Beethoven indica «Perden- do le forze, dolente» fins que re- torna la fuga per imposar el fi- nal de l’obra. Pires coneix bé tots els insterticis de l’obra be- ethoveniana i va oferir-ne una lectura fulgurant, proteica i carregada de sentit. L’ovació del públic també estava carre- gada de sentit, sense cap dub- te. Pianisme palpitant Música Crítica MariaJoãoPires,piano.Obresd’A.Ginas- tera, D. Scarlatti, F. Schubert i L.v.Beetho- ven.SalaSimfònicadel’Auditori-Palaude Congressos de Girona, 08/06/07. ➾ «Pires no és una virtuosa del piano perquè, lluny dels malabars, és un músic excepcional» DEBAT. Els membres del Consell van qüestionar-se la relació patrimoni-ciutat. ANIOL RESCLOSA DdeG, Girona. L’Auditori de Girona presen- ta avui a les dotze del migdia una producció pròpia adreça- da a un públic familiar: Els músics de Bremen. Es tracta d’un espectacle que, a partir de la música de Bernanrd Ro- gers, incorpora la narració de l’actriu Montser Guallar i la projecció d’il·lustracions de Valentí Guabianas així com una producció escenogràfica de Pablo Paz. Els intèrprets d’Els Músics de Bremen seran un grup de professors de l’Escola Muni- cipal de Música de Girona, sota la direcció de Lluís Ca- balleria. L’espectacle es basa en el conegut conte dels ger- mans Grimm i explica la his- tòria de quatre animals amb mala sort que es volen fer mú- sics per guanyar-se la vida. Inesperadament, canvia la seva fortuna. Montse Guallar posa veu avui a l’espectacle «Els músics de Bremen» AUDITORI DdeG, Girona. Amb el poeta Joan Margarit (Sanaüja –La Segarra–, 1938), el Club de lectura Sant Narcís inicia el dia 21 una nova acti- vitat sota el nom de Lectures. Margarit farà un recorre- gut per la seva obra amb un recital de la seva poesia. De la seva extensa obra es poden destacar llibres com Vell ma- lentès, Edat Roja, La dona del navegant, Els primers freds, Els motius del Llop, Estació de França, Joana, Càlcul d'es- tructures i el seu darrer, Casa de Misericòrdia, entre molts d'altres. La cita serà el dia 21 a les 8 del vespre a La Llibre- teria de Girona. Joan Margarit fa un recorregut per la seva obra amb un recital de poesia CLUB DE LECTURA
  5. 5. 58 s Diari de GironaDissabte, 26 de maig de 2007 Culturai Espectacles Ana Rodríguez, Girona. Pablo Picasso, Georges Braque, Fernand Léger, Juan Gris, De- launay, Marcel Duchamp, Tor- res García o Diego Rivera són només alguns dels artistes re- presentats a l’exposició El cubis- me i tendències afins que es pot visitar a la Fontana d’Or fins el 14 de juliol. La mostra, una se- lecció de 74 obres de creació de 45 artistes, ocupa totes les sales del centre, fet que, per primer cop i tal com va comentar el pre- sident de la Fundació Caixa Gi- rona, Arcadi Calzada, «conver- teix la Fontana d’Or en un mu- seu». Les obres que es poden veu- re ara a Girona –seixanta-set pin- tures de diferents tècniques, cinc escultures en bronze, una composició de diversos mate- rials de Duchamp i una màscara africana– formen part de la Col·lecció Fundació Museus Na- cionals de Veneçuela, i vint-i-cinc d’elles van ser donació de Pedro Vallenilla Echevarría. De fet, només aquestes 25 ja havien sortit abans de Veneçue- la. Per tant, n’hi ha moltes que són «obres desconegudes» però, tal com va subratllar Calzada, «els amants de l’art podran des- cobrir obres de gran importàn- cia». I és que l’exposició presenta no només els representants per excel·lència del cubisme, els pin- tors europeus, sinó que també mostra com la seva influència va repercutir en les obres dels ar- tistes llatinoamericans. El cubis- me i tendències afins ofereix al públic una àmplia visió del que va significar aquest moviment –«el més revolucionari després del Renaixement», va dir Calzada– i proposa un recorregut entre la producció dels fundadors de les avantguardes de l’art modern i la dels principals creador d’a- quest a Amèrica Llatina, el con- tacte del qual amb aquell paisat- ge de transformacions i ruptures va ocasionar l’impacte necessari per forjar rumbs inèdits en la creació en el nou continent. L’exposició, el cost total de la qual ascendeix als 60.000 mi- lions de les antigues pessetes tal com va puntualitzar el director de la spanish Painters Society, Julián García, està dividida en cinc àmbits. Diferents espais El recorregut comença a la primera planta amb l’àmbit de- dicat a Cossos i Figures, on es po- den veure obres de Picasso, Lot- hé, Léger o Metzinger. A la plan- ta baixa hi ha els apartats Objec- tes i natures mortes i Natura i paisatge. L’exposició finalitza al soterrani, ocupat per les obres que marquen els Trànsits de l’art abstracte i tancant la mostra, l’es- pai dedicat a Marcel Duchamp. Obres de Picasso, Duchamp i Diego Rivera s’exposen a «El cubisme i tendències afins» La Fontana d’Or acull una mostra sobre l’avantguarda i la seva repercussió a Llatinoamèrica GIRONA PABLO PICASSO. Una visitant observa el «Bust de dona segons Cranach, el jove», que el pintor malagueny va realitzar l’any 1956. PERE DURAN «LES FÚRIES». Escultura d’Ossip Zadkine del 1943, amb un Picasso al fons. ROBIN TOWSEND/EFE CUBISME. Oli sobre tela d’André Lothé titulat «Nus davant d’un paisatge». PERE DURAN DdeG, Olot. La regidora de l’Àrea de Cul- tura d’Olot, Anna Torrent, la directora del Museu Comar- cal de la Garrotxa, Montse- rrat Mallol, i el fill de l’escul- tor basc Eduardo Chillida, Luis Chillida, van inaugurar ahir a la tarda la mostra Chi- llida. Codis, que es podrà veu- re al Museu Comarcal de la Garrotxa fins al 30 de juny de 2007. L’exposició, coorganitzada pel Museu Chillida–Leku i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, constitueix una mostra itine- rant que viatja per diferents poblacions de Catalunya do- nant a conèixer una part es- sencial de l'obra gràfica d’E- duardo Chillida, amb la in- tenció d’acostar l’obra menys coneguda de l’escultor als ciutadans. Chillida. Codis està forma- da 41 obres, entre les quals predomina l'aiguafort amb 33 peces d’aquesta tècnica, 1 li- tografia, 2 xilografies, 4 seri- grafies i 1 punta seca, creades durant el període que va des de 1970 a 1995, un període molt prolífic per a Chillida en l’ús d’aquest mitjà d’expres- sió. Totes les obres guarden certa monumentalitat i una proximitat total amb la seva escultura. La mostra s’acom- panya d’un audiovisual que ajuda a entendre l’obra i la fi- losofia d’Eduardo Chillida. Durant 2007 i després d’O- lot, l’exposició continuarà la seva itinerància per Pineda de Mar, Hospitalet, Terrassa i Fi- gueres. El Museu Comarcal de la Garrotxa obre l’exposició «Chillida. Codis» OLOT DdeG, Sant Feliu de Guíxol. Sant Feliu de Guíxols acull, juntament amb el Prat de Llo- bregat i Tortosa, la 14a edició del Festival de Cinema de Medi Ambient, que tindrà lloc entre l'1 i el 10 de juny. En aquest període es podrà gaudir d'una vintena de pro- jeccions, majoritàriament a l'espai de Casa Irla . De ma- nera excepcional, el dia de la inauguració a Sant Feliu, el dia 2, els actes es faran al Te- atre Auditori Municipal, lloc on es farà el lliurament del Premi Ciutat de Sant Feliu de Guíxols i la projecció de French Frieds to Go, així com una projecció posterior, per acabar després amb focs arti- ficials a la platja de Sant Feliu. Sant Feliu és de nou una de les seus del Festival de Cinema de Medi Ambient CERTAMEN
  6. 6. 51Cultura EspectaclesDiari de Girona s Dijous, 15 de març de 2007 Ana Rodríguez, Girona. En quaranta anys de carrera pro- fessional el doctor Santiago De- xeus ha vist com la discriminació cap a les dones canviava, però no desapareixia. Ahir a la tarda, un centenar de persones (la majoria, dones) va tenir a la Fontana d’Or Una cita amb...el doctor Dexeus, en el cicle que organitza la Fun- dació Caixa de Girona. En aquesta cita, el prestigiós doctor d’obstetrícia i ginecologia va centrar-se en la discriminació que al llarg dels anys les dones han patit i«encara avui pateixen». Dexeus va il·lustrar la conferèn- cia Quant he après de vostès, se- nyores! amb diverses experièn- cies de la seva trajectòria profes- sional, des que va deixar la Fa- cultat de Medicina i va entrar a la Maternitat de Barcelona. Va ser aquí, durant la seva pri- mera guàrdia de cap de setmana, quan va «em vaig adonar que en aquella època les dones tenien una lluita molt diferent a la que podí- em tenir nosaltres». Arran del cas d’una noia jove, repudiada pels seus pares per haver-se quedat embarassada sense haver-se ca- sat, Santiago Dexeus va decidir decantar-se «no pel camí de la lluita política sinó per la reivin- dicació dels drets de les dones». Després d’explicar altres ca- sos denunciant aquesta ja histò- rica discriminació, el conferen- ciant va centrar-se més en la si- tuació actual, que sí, ha canviat, però continua menyspreant les dones. En aquest sentit, Santia- go Dexeus va parlar de la Viagra, que procura per la satisfacció se- xual de l’home, quan encara no s’ha buscat res que intenti solu- cionar els problemes sexuals fe- menins a causa de l’edat. En arri- bar a aquest punt, Dexeus va ex- plicar que «estem investigant per aconseguir una crema que per- meti que la dona senti un plaer si- milar al que sent l’home amb la Viagra». I va afegir que «ho acon- seguirem». Santiago Dexeus denuncia la discriminació que han patit i encara pateixen les dones El doctor va decantar-se per la reivindicació dels drets femenins i no per la lluita política CONFERÈNCIA 2007 Informació: 972 419 010 - www.ajuntament.gi/teatre Amb el carnet “Qltura Jove”, els espectacles tenen un preu especial de 3 € - www.qlturajove.org ENCLAVE DANCE COMPANY HOMELAND 16 de març 21 h Efe/DdeG, Valladolid El Ple de les Corts de Castella i Lleó va aprovar ahir una propo- sició no de llei, amb els vots a fa- vor del PP i en contra del PSOE, que demana al Govern espanyol que no deixi sortir més docu- ments de l'Arxiu de Salamanca i que es tornin els que es van traslladar a Catalunya. Laproposició,presentadapel Grup Popular, sol·licita al Go- vern que torni a Salamanca les cinc-centes caixes de docu- ments que «va espoliar» de l'Ar- xiu General de la Guerra Civil, que van ser traslladades a Cata- lunya el gener del 2006. Així mateix, demana que l'E- xecutiu informi sobre quin acte o disposició va crear la Comis- sióMixtaentreelGovernilaGe- neralitatdeCatalunya,perhaver decidittraslladarelsdocuments, i reclama que paralitzi qualsevol altre trasllat de fons per part del Ministeri de Cultura o del Pa- tronat de l'Arxiu. A més, el Grup Popular sol·li- cita que el Govern compleixi les lleisque«impulsa i aprova»iexi- geix la creació d'un Centre de Recuperació de la Memòria Històrica a Salamanca. Actualment encara queden a Salamancamilersdedocuments de particulars i entitats que el Govern espanyol del PSOE s’ha compromès a retornar als seus titulars a Catalunya. Les Corts de Castella insten a tornar els «papers» a Salamanca El PSOE vota contra la proposició no de llei PATRIMONI Acn/DdeG, Girona El fotoperiodista Jordi Soler ha cedit un fons fotogràfic d'u- nes 100.000 fotografies a l'Ar- xiu d'Imatges de la Diputació de Girona perquè les digita- litzi i conservi. El llegat inclou fotografies tant dels seus anys d'activitat professional com altres imatges més personals. Soler diu que «sempre» ha in- tentat «que les fotografies transmetin alguna cosa i que tinguin interès periodístic». Soler treballa com a fotope- riodista des del 1983 al diari El Punt. El president de la Co- missió de Cultura, Enric Vi- lert, va dir ahir que rebre aquest fons «és un salt de qua- litat per l'arxiu». Jordi Soler cedeix un fons de 100.000 fotografies a l’Arxiu de la Diputació GIRONA Efe/DdeG, Madrid Eduardo Mendoza, amb l’o- bra Mauricio o las elecciones primarias, publicada per Seix Barral, va guanyar ahir a la nit la VI edició del Premi de No- vel·la Fundació José Manuel Lara Hernández, dotat amb 150.000 euros i creat per dot- ze editorials per distingir la millor obra publicada per qualsevol editorial el 2006. La novel·la d'Eduardo Mendoza es va imposar sobre Santo Remedio (Llengua de Trapo), de Rafael Courtoisie; El coleccionista de almas per- didas (Siruela), d’Irene Gra- cia; La voz interior (Pre-tex- tos), de Darío Jaramillo; Últi- mas conversaciones con Pilar Prim (Caballo de Troya), de Antonio-Prometeo Moya i En el nombre del cerdo (Destino), de Pablo Tusset. En el mateix acte es va concedir el premi a la novel·la més venuda el 2006 a La Ca- tedral del mar, d’Ildefonso Falcones i a l'obra que millors crítiques va rebre durant el mateix any a Llámame Bro- ocklyn, d'Eduardo Lago. Eduardo Mendoza guanya el premi de la Fundació José Manuel Lara LITERATURA Acn/DdeG, Reus Un total de 28.868 especta- dors van assistir durant el 2006 al Cicle de Cinema In- fantil en Català (CINC), men- tre que l'any 2005 n'hi va ha- ver 23.217. El secretari de Po- lítica Lingüística, Miquel Pue- yo, va destacar ahir a Reus que això suposa un increment del 24,34% d'espectadors i va anunciar que enguany hi haurà 27 municipis que aco- lliran la programació del CINC, set més que l'any pas- sat. El cicle infantil en català va rebre durant el 2006 28.868 espectadors CINEMA DEXEUS. El doctor va reivindicar el pes de la dona en la societat i va denunciar l’oblit a què sempre ha estat relegada. PERE DURAN PLE. Dexeus va omplir la Fontana d’Or de prop d’un centenar de dones que van seguir les experiències del doctor. PERE DURAN
  7. 7. 48 Cultura Espectacles s Diari de GironaDijous, 8 de març de 2007 Ana Rodríguez, Girona. Tot i que ja ha estat avisada de la fama que tenen els gironins de ser un «públic difícil», Yolanda Pérez Herrera assegura no estar intimidada. «He actuat a Mósto- les»,afirmasomrientlaperformer, «és gent que no està tan habituada a aquest tipus de coses». Yolanda Pérez Herrera (Ma- drid, 1964) és una de les artistes que actuaran avui a les 9 del ves- pre a La Mercè en la 4a Trobada de Performance Ètica i Acció or- ganitzadaperl’AssociacióGresol. Per a l’ocasió, Pérez Herrera ha preparat una acció en què bar- rejaunasèriedepostalsdelsanys 40i50«que vaig trobar en una fira d’antiquaris», unes targetes de contactes d’amor i sexe, uns so- bres que porten escrita la parau- la «boda» i el llibre 99 historias de amor, que recull històries d’a- mants cèlebres «des d’Adam i Eva». La performer vol cosir aquests elements literalment, «amb didal i fil vermell», explica. «Trobo que cosir és una funció molt femenina que s’ha perdut». Segons l’artista ara hi ha moltes dones que no sa- ben cosir, «és com pensar que un home no pot canviar una roda o arreglar un endoll».Davantlapos- sible ombra sexista que, segons la lectura, es podria extreure d’a- questes paraules, Yolanda Pérez Herrera afirma que «la societat ens ha fet relegar aquestes coses com a activitats menors».Ambtot, ella declara que va aprendre a co- sir quan anava «a les monges» però que ara no ho fa. Per contra, la presidenta de Gresol, Denys Blacker, assegura amb un som- riure que «sé cosir i sé canviar un endoll». Per a Pérez Herrera el problema és que «les coses que històricament han estat molt se- xistes han estat arraconades». La performance es titula Ètica i Passió, un títol que Pérez Her- rera assegura que no va buscar però que «si se m’ha acudit és per alguna cosa». En aquest sentit, durant l’entrevista improvisa una possible explicació del concepte de «passió», que ella considera com una cosa«de fora cap a dins i de dins cap a fora, circular», «no té per què ser arrabassadora o fins i tot agressiva». Quant al fet que aquesta tro- bada se celebri en el Dia de la Dona, la madrilenya declara que noliinteressa«l’encasellament de cap tipus». «Accidentalment sóc dona», afirma i afegeix que, «amb això de l’emancipació, l’allibera- ment, la igualtat, ens han enga- nyat. Treballem més que ningú». Necessitat de racionalitzar Un dels problemes a l’hora d’assistir a les sessions de per- formances és «la tendència a vo- ler entendre» que té el públic, afir- ma Denys Blacker. Tot i que ex- plica que una performance té una «base intel·lectual» molt impor- tant, no cal racionalitzar l’acció que es veu. Una performance –o «art d’acció», com prefereix ano- menar-lo Yolanda Pérez Herre- ra–ésunllenguatge«iconogràfic, simbòlic», afirma l’artista madri- lenya, i allò important és «el que et fa sentir». Blacker assegura que «la gent necessita el calor humà d’una abraçada, d’un regal»,duescoses que, de fet, Pérez Herrera practi- ca en les seves accions. «És un llenguatge molt directe»,explicala presidentadeGresol,«com la mú- sica». I per aquest motiu anima la gent a anar a la trobada «amb la ment molt oberta i sense prejudi- cis». «Amb això de l’emancipació i la igualtat ens han enganyat; treballem més que ningú» L’artista actua aquest vespre a la 4a Trobada de Performance organitzada per Gresol YOLANDA PÉREZ HERRERA Sala d’Exposicions PINTURES Del 9 al 31 de març de 2007 Inauguració divendres 9 de març, a les 8 del vespre Obert de dilluns a dissabte, de 6 a 9 del vespre DÍEZHOYOS «ÈTICA I PASSIÓ». Yolanda Pérez Herrera i Denys Blacker són dues de les protagonistes de la trobada de «performers». MARC MARTÍ D.B., Girona L’enginyer químic Ramon Car- bó-Dorca, fundador de l’Institut de Química Computacional de la UdG, situa la seva novel·la La- berint de laberints a la ciutat de X, que resultarà molt familiar als gironins, així com la univer- sitat on es desenvolupa l’acció, la UdX. El llibre, de CCG Edicions, es va presentar ahir a la Llibre- ria 22, en un acte amb la parti- cipació del periodista Jordi So- ler i el professor Joan Miró, a més de l’autor. Per Jordi Soler, la novel·la submergeix el lector en un món real que «de seguida reconeixe- ran els gironins». Per Joan Miró, Laberint de la- berints és com una mena de con- tes de fades modern en el qual un investigador rep l’encàrrec del rector de la UdX d’investigar la no existència d’una sèrie de coses, i que potser tindran rela- ció amb alguns pecats incon- fessables relacionats amb les estructures de poder de la uni- versitat i de la ciutat. Durant la seva intervenció ahir a la 22, Ramon Carbó va vo- ler destacar la gran història d’a- mor que també conté la novel·la. Els fets es desenvolu- pen en el decurs de tres dies, del 22 al 25 de juny, però el dia 24 ha desaparegut. Aquest és el to surrealista del llibre. Un dels personatges és la bella investi- gadora australiana Lola Angler- fish. Un bar del Barri Vell es diu Lurc i els serveis centrals de la universitat no estan pas situats a l’edifici de Les Àligues, sinó al de les Tòrtores. Carbó-Dorca situa una novel·la a la ciutat de X i a la seva universitat UdX Joan Miró presenta el llibre com un «contes de fades modern» LLETRES Efe/DdeG, Sabadell. Nomésundecadaquatremúsics espanyols es considera profes- sional i fa d'aquesta activitat la seva forma regular d'ingressos, segons un perfil sobre aquest col·lectiu a Espanya elaborat pel portal SoloMusicos. El portal detalla en aquest perfil les característiques princi- pals de les persones que es de- diquen, de forma professional o no,al'activitatmusicalaEspanya iprecisaalgunesdelessevespe- culiaritats més significatives. El perfil, elaborat a partir de consultes a uns dos mil músics registrats en aquest portal, indi- ca també que el 90% dels músics a Espanya són homes i el 79% té entre 15 i 34 anys. A l’estudi també es precisa que només un de cada dos mú- sics domina més d'un instru- ment, sent la guitarra, amb un 32%, l'instrument musical més utilitzat. Respecte a estils, els més influents serien el Rock (16%), el Heavy Metal (14%) i el Pop/Rock (12%), seguits de l'Al- ternatiu, Hard Rock, Clàssic i Jazz. Així mateix, més de la mei- tat dels músics enquestats reco- neix no haver rebut cap tipus de formació musical i el 62% con- fessa que mai ha tingut una ex- periènciaprofessional,jasiguien una banda, una coral o una or- questra, o en concerts o grava- cions. Les bandes musicals in- flueixen en més mesura que els artistes en solitari i en aquest sentit,elsquehanexercitmésin- fluènciahanestatMetallica(8%), Led Zepellin (7%), Iron Maiden (5%), Pink Floyd (4%) i Queen (4%). Només un de cada quatre músics espanyols viu d’aquesta activitat ESTUDI LLIBRERIA 22. Jordi Soler, Ramon Carbó-Dorca i Joan Miró, ahir. DANIEL BONAVENTURA
  8. 8. PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2006 s La música, el tea- tre i la dansa. Però també l’arquitectura, les arts visuals i la cièn- cia. Aquestes van ser només algunes de les disciplines que van rebre un reconeixement per part de la Generalitat. Ferran Mas- carell i Pasqual Maragall van obrir i cloure, respectivament, la cerimònia dels Premis Nacionals de Cultura, que va tenir lloc en el recentment estrenat Auditori de Girona. Tot, segons Mas- carell, per demostrar que la descentralització cultural és real. Ana Rodríguez/Efe, Girona. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van presidir ahir la cerimònia de lliurament dels Premis Nacio- nals de Cultura 2006, que es va celebrar a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. Entre els quinze guardonats amb la màxima distinció cultu- ral que s'atorga a Catalunya des- taquen Lluís Homar (Premi Na- cional de Teatre, per L’home de teatre, de Thomas Bernhard), Marta Balletbó-Coll (Premi Na- cional de Cinema, pel film Se- vigné), Anna Veiga (Premi Na- cional de Pensament i Cultura Científica) i Pati Núñez (Premi Nacional de Disseny). També van rebre un guardó Josep-Antoni Llinàs (Premi Na- cional d’Arquitectura i Espai Pú- blic, per la biblioteca Joan Fus- ter de la plaça Lesseps de Bar- celona), Antoni Abad (Premi Nacional d’Arts Visuals, pel pro- jecte canal* ACCESSIBLE), Lala Gomà (Premi Nacional d’Audiovisual), Joan Soler (Pre- mi Nacional de Cultura Popular pel primer volum de la nova en- ciclopèdia Tradicionari), Biel Mesquida (Premi Nacional de Literatura per Els detalls del món) i Milagros Pérez Oliva (Premi Nacional de Periodis- me). Entre les institucions es van distingir el centre de creació de dansa i arts escèniques con- temporànies La Caldera (Premi Nacional de Dansa), l'Orfeó Ca- talà (Premi Nacional de Músi- ca), el Museu del Cinema de Gi- rona (Premi Nacional de Patri- moni), l'espectacle Rodó del Circ d’Hivern de l’Ateneu Po- pular de Nou Barris (Premi Na- cional de Circ) i l'Escola Valen- ciana-Federació d'Associacions per la Llengua (Premi Nacional de Projecció Social de la Llen- gua Catalana). Pasqual Maragall va posar èmfasi, ja al final de la cerimò- nia, que en el decurs d’aquesta s’havien pogut sentir tots els ac- cents del català, «i això ha fet aquesta sessió molt més rica». En el seu discurs de clausura, Ma- ragall va destacar que «d'un sol tronc han sorgit totes les bran- ques del català» i va defensar la pluralitat d'accents. Maragall va exalçar els clàs- sics dient que en ells «trobarem l’arrel de tot», i va destacar es- pecialment William Shakespea- re i Ausiàs March. Per acabar, el president es va adreçar als premiats definint-los com els re- presentants «del millor que te- nim», i va afegir que «l'art és competència; la política, també». Per la seva banda, el conse- ller de Cultura, Ferran Masca- rell, que es va mostrar d’acord amb el president en el fet que aquests premis són un «reco- neixement al treball que ha fet aquesta gent al llarg de l’any», va recordar que es va escollir Gi- rona per acollir la cerimònia d’enguany «per posar de mani- fest que la cultura del país és a totes les ciutats». A més va asse- gurar que «Catalunya és un im- mens laboratori de creació». La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc a la Sala Simfònica de l'Auditori gironí i es va plantejar com una festa de la cultura, amb diferents actua- cions musicals, escèniques i vi- deogràfiques. Els Premis Nacionals de Cul- tura, dotats amb 18.000 euros cadascun i constituïts el 1982, es concedeixen anualment a persones o entitats per les apor- tacions o activitats més relle- vants en els seus respectius àm- bits. Pasqual Maragall defensa la pluralitat d’accents a la festa de la cultura catalana El president de la Generalitat va cloure la cerimònia dels Premis Nacionals celebrada a Girona DISTINCIONS. Els premiats, ja amb el seu guardó a la mà, posen per a la foto de grup a l’escenari de la Sala Simfònica de l’Auditori de Girona. DdeG Culturai Espectacles 65 Diari de Girona sDiumenge, 1 d’octubre de 2006 PATRIMONI CULTURAL. Anna Pagans va recollir el guardó al Museu del Cinema. DdeG MARAGALL. El president va tancar la cerimònia dels Premis Nacionals 2006. DdeG s Maragall: «Aquesta gent representa el millor que tenim»
  9. 9. PREMIS NACIONALS DE CULTURA ➜ La cerimònia Ana Rodríguez, Girona. Un Lluís Homar emocionat va pujar a recollir el seu guardó pel monòleg L’home de teatre. «M’ha fet molta il·lusió que la senyoreta Roser em donés el pre- mi», va declarar l’actor. La Ro- ser a qui feia referència era Ro- ser Capdevila, autora de Les tres bessones, que fa anys va ser mes- tra d’Homar. L’actor també va agrair poder rebre aquest premi «en el perío- de d’un govern d’esquerres». Aquesta afirmació va rebre una gran ovació del públic. L’escrip- tor Biel Mesquida també va arrencar els aplaudiments del públic primer en agrair el reco- neixement d’ahir «al Govern ca- talanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall», i des- prés en acomiadar-se amb un «Llarga vida a la llengua i la cul- tura catalanes». La cerimònia també va tenir un moment per recordar tots els personatges del món de la cul- tura catalana desapareguts al llarg d’aquest any. Al costat de personatges tan diversos com Marta Mata, Ireneu Segarra o Aleix Vergés, els més aplaudits pel públic van ser el polític i his- toriador Francesc Ferrer, l’ar- tista Joan Hernández Pijoan i el realitzador Joaquim Jordà. Pel que fa a la música de la gala –a més de la connexió en directe que hi va haver amb l’A- metlla del Vallès des d’on l’Or- feó Català va interpretar un breu fragment d’El cant de la Senye- ra–, aquesta va anar a càrrec de Marc Parrot i la seva banda. després d’un intermedi per a la publicitat –la cerimònia s’estava emetent en directe per TV3– el cantaor badaloní Miguel Pove- da va interpretar el poema Boca Seca de Narcís Comadira acom- panyat pel pianista Joan Albert Amargós. L’altra actuació va ser a càrrec d’una parella de balla- rins del col·lectiu La Caldera, que va interpretar una breu dan- sa de Nats Nus. Consigna: «Llarga vida a la llengua i la cultura catalanes» AUDITORI PLE. El públic assistent a l’entrega dels premis ahir al vespre a Girona. DdeG MÚSICA. Les notes de la cerimònia les va posar Marc Parrot, que també va interpretar un tema del seu últim disc. DdeG s La música, la dansa i l’art visual van omplir una cerimònia on la cultura catalana i la seva supervivència van ser les grans protagonistes. Un senti- ment que l’actuació de l’Orfeó Català es va encarregar d’accentuar amb la interpretació d’un fragment d’«El cant de la Senyera». 66 Cultura Espectacles s Diari de GironaDiumenge, 1 d’octubre de 2006 HOMAR. L’actor va pujar a recollir el guardó de mans de Roser Capdevila. DdeG CONCENTRATS. Els guardonats es van anar asseient en un costat de l’escenari. DdeG REUNIÓ. Del Pozo, Faxedas i Quintanas al vestíbul de l’Auditori. DdeG La sala gairebé es va omplir. DdeG Miguel Poveda. DdeG Alguns dels premiats van mostrar el seu suport al Govern de Maragall

×