5. IUNIUS, una bona
època de l’any per a
celebrar bodes, era el
mes dedicat a Juno,
deessa del
matrimoni.(Iuno, en
llatí)
6. QUINTILIS era el
cinqué mes de l’any
(quintus). Després
s’anomenà IULIUS en
honor de Juli Cèsar.
7. SEXTILIS era el sisé
mes de l’any (sextus).
Després s’anomenà
AUGUSTUS en honor
de l’emperador August.
8. SEPTEMBER era el
seté mes de l’any
(septem).
OCTOBER era el
huité més de l’any
(octo).
9. NOVEMBER era el
nové mes de l’any
(novem).
DECEMBER era el
desé més de l’any
(decem).
10. Posteriorment per a
adequar el calendari
lunar al calendari solar
s’allargà la duració dels
mesos (30 o 31 dies) i
s’afegiren dos mesos
més, que es posaren al
final.
13. L’any nou en el calendari
romà començava l’1 de
març. En temps de la
República eixe dia es feien
les eleccions a cònsol,
càrrec que durava 1 any.
Els cònsols eren dos i van
ocupar el lloc del rei quan
s’acabà la monarquia.
14. L’any 153 aC es va traslladar el
començament de l’any al dia 1
de gener, per avançar l’elecció
dels cònsols, a causa d’unes
revoltes a Hispània. Des
d’aleshores l’any comença l’1
de gener. Els mesos
denominats amb un número
ordinal han perdut el sentit
etimològic.
15. Els romans no dividien
el mes en setmanes.
Encara que els nostres
dies de la setmana són
d’origen llatí, la divisió
per setmanes s’introduí
en l’imperi romà
tardíament, en el s. IV
d.C.
16. Saps d’on ve l’expressió “any
bixest” aplicada als anys que
tenen 366 dies?
Quan l’any tenia 366 dies (cada 4
anys), els romans celebraven
dues vegades el dia 24 de febrer
(ante diem sextum Kalendas
Martias). El dia repetit era “ante
diem bis sextum Kalendas
Martias)