1. Tema 6. Apogeu i crisi a
l’Europa cristiana
(s. XIII al XV)
La inquisició
medieval
4 ESO

2. La Inquisició medieval
1. Origen
1. Origen
- Europa cristiana: unitat de la doctrina i dels regnes.
-1184, el Papa Luci III estableix la Inquisició (episcopal) per fer front
l’heretgia albigesa (càtara) mitjançant la bula Ad abolendam:
demanava als bisbes que jutgessin els heretges i els entreguessin a
l’autoritat secular.
- Els dominics intentaren que els valdesos i albigesos corregissin
pacíficament els seus errors; després, amb una violenta croada.
- 1r tribunal inquisitorial: fundat per Honori III el 1220 a petició de
l’emperador Frederic II de Hohenstaufen, del sud d’Itàlia i Sicília.
- Per millorar la imatge amb el Papa (era amic dels musulmans;
no va ajudar a la croada de Terra Santa).
- Papa: tribunal a Sicília format per ordes mendicants.
- Emperador aprofità el tribunal per atacar els seus enemics.
- 1232 davant el fracàs de la Inquisició episcopal, Gregori IX, (bula
Exommunicamus) crea: Inquisició pontifícia, dirigida per ell.

3. La Inquisició medieval
1. Origen
2. L’heretge
2. L’heretge
- La repressió violenta de l’heretgia fou un greu error teològic de
grans conseqüències.
- L’heretgia passar a ser un delicte comparable a qui atenta la vida
contra el rei. Com passava ja al s. IV (Constantí i Teodosi): mort a la
foguera.
- L’heretge era percebut com un perill per a la convivència social.

4. La Inquisició medieval
1. Origen
3. Procés penal (1)
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - “Període de gràcia”. Al 1500 obligació de delatar (excomunió).
a) Autoinculpacions/ Delacions anònimes.
b) No sabien de què se’ls acusava. Llistat dels possibles
perjudicadors.
- Interrogatori. Jurat local: laics i clergues. Finalitat: rebre la
confessió. Coacció: presó, privació d’aliments o tortura.
- Condemna:
a) Lleu: multa, reprensió.
b) Greu: enviat al poder civil.

5. La Inquisició medieval
1. Origen
3. Procés penal (2)
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - Tortura:
- Papa Nicolau I: “no és admès ni per les lleis humanes ni
per les lleis divines, doncs la confessió ha de ser
espontània”.
- 1252, Inocenci IV autoritza el seu us pels tribunals
eclesiàstics ho autoritzà, amb unes condicions que ni
existien en els tribunals civils: la víctima no ha de córrer
cap risc ni de mutilació ni de mort. El bisbe ho ha de
consentir i la confessió ha de ser reiterada lliurement.
- Un cop era declarat culpable, se li demanava que
renunciés a l’heretgia i, si persistia, se l’imposava una
pena: empresonament, confiscació de béns i, en alguns
casos, la foguera.

6. La Inquisició medieval
1. Origen
4. Inquisició i bruixeria (1)
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - L’Església creia que les bruixes no existien.
4. Inquisició i bruixeria (1
i 2)
- 1400, acte: bruixes com gent que renuncia al cristianisme i
adoren al dimoni. Degut al pànic social. Barreja de teologia i
bruixeria (on es creia en elles): els tribunals civil feia temps que
les torturaven i executaven.
- 125.000 processos: la Inquisició espanyola condemnà a mort a
59 bruixes. Itàlia: 36 i Portugal: 4. Res comparable als 50.000
morts a foc pels tribunals civils, d’uns 100.000 processos (civils i
eclesiàstics) celebrats a Europa (Edat Moderna).
- Estimació de xifres d’execucions per tribunals civils i
inquisitorials en proporció execució/població:

7. La Inquisició medieval
1. Origen
4. Inquisició i bruixeria (2)
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - ESTIMACIÓ DE XIFRES:
4. Inquisició i bruixeria (1
i 2)
EUROPA PROTESTANT EUROPA CATÒLICA
Suïssa: 4.000/ 1.000.000 Espanya: 59/125.000
processos
Regne Unit: mil·lers. Itàlia: 36
“Punzadores”
Alemanya: 25.000/ Portugal: 4
16.000.000
- Document de la Congregació del Sant Ofici del 1620: es
recomanen una sèrie de mesures prudencials a l’hora de
tractar a les bruixes, doncs a vegades són persones
desequilibrades i creuen coses que no han fet.

8. La Inquisició medieval
1. Origen
5. Inquisició espanyola (1)
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - 1242, primer tribunal fruit d’un Concili provincial a Tarragona.
4. Inquisició i bruixeria (1
i 2) - Reis Catòlics (Elisabet i Ferran): la unitat religiosa era clau per la
5. Inquisició espanyola (1 unitat del seu regne. Objectiu: aconseguir la conversió dels
i 2) jueus i dels musulmans; alguns es batejaven amb poc
convenciment (els marrans). Aquests foren perseguits.
- 1478: aconsegueixen de Sixte IV el poder anomenar l’Inquisidor
General.
- Els jueus vivien en barris especials (aljamas) i entregaven
tributs directament al rei a canvi de protecció. Per evitar
disturbis i aconseguir la unitat al març de 1492 es va decretar la
expulsió dels jueus (110.000)
- Alternativa: rebre el baptisme (10.000) o marxar.
Conseqüències econòmiques negatives. Inquisició: contra els
falsos conversos.

9. La Inquisició medieval
1. Origen
5. Inquisició espanyola (2)
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - Poc conegut el fet que la Inquisició no tenia jurisdicció sobre els
4. Inquisició i bruixeria (1 no batejats. És a dir, ni jueus ni musulmans podien ser jutjats,
i 2)
detinguts o acusats.
5. Inquisició espanyola (1
i 2) - Importància al segle XVII de la puresa de sang.
- “La Inquisició espanyola va celebrar, entre el 1540 i el 1700,
44.674 judicis. Els acusats condemnats a mort foren l’1,8%
(1.346 persones), i d’ells, l’1,7% foren condemnats en
contumacia, és a dir, no van poder ser jutjats per estar en lloc
desconegut; en el seu lloc es cremava o es penjaven ninots”.
- Els tribunals foren suprimits el 1834.

10. La Inquisició medieval
1. Origen
6. Conclusions
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2) - És innegable que amb la Inquisició es van cometre abusos
4. Inquisició i bruixeria (1 objectivament rebutjables; però també és un fet admès que
i 2)
sovint ha sofert calumnioses interpretacions històriques,
5. Inquisició espanyola (1
i 2) llegendes negres que el gran públic accepta, però que els
6. Conclusions historiadors ja no.
- Joan Pau II va demanar perdó pels abusos comesos per
l’Església durant el Jubileu del 2000, la famosa jornada de
“purificació de la memòria” celebrada a la Basílica de Sant Pere
el 12 de març d’aquell any.