2. BIOGRAFIA
Barcelona, 1912 – Barcelona 1994.
Escriptor i dibuixant català.
Un dels escriptors catalans del segle XX més importants.
Fill d'escriptor i traductor.
Va viure fins als 18 anys en una masia del Vallès Occidental.
Pels voltants de l’any 1920 la seva família va anar a viure a
Barcelona, fet que li va anar bé per entrar a l'Escola superior de
Belles Arts.
3. BIOGRAFIA
Quan va acabar la República, l'escriptor va ser internat al camp de
concentració de Prats de Molló.
Durant la Guerra Civil s’integrà al PSUC i posteriorment va viure
exiliat a Mèxic durant 23 anys, on va coincidir també amb el seu
cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís-Gener.
El 1937, Calders va allistar-se com a voluntari a l'exèrcit de la
República; fou destinat a la rereguarda de Terol, on actuaria com a
cartògraf.
El 1962 va tornar a Catalunya. Aquí va dedicar-se a tasques
editorials i col·laboracions periodístiques.
4. VIDA LITERÀRIA
Va col·laborar amb El Diario Mercantil i el diari l'Avui, i fins i tot en
revistes.
Als 24 anys va publicar els seus primers llibres: el recull de contes
El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén.
Va escriure L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el
premi Sant Jordi (1963).
5. VIDA LITERÀRIA
Durant la seva estada a Mèxic va fundar, amb Josep Carner i Agustí
Bartra, la revista Lletres, va redactar "Fascicles literaris" (1958-59) i va
col·laborar a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 va ser investit
doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1993
va rebre el premi Nacional de Periodisme.
Durant la Guerra Civil, va adquirir una postura de compromís, tot
col·laborant amb publicacions de caire polític, sense ometre la confecció
literària; Durant aquest temps va elaborar els contes de L'any de la meva
gràcia, i la narració La cèl·lula, que es perdria abans de ser publicada.
6. VIDA LITERÀRIA
L'any 1979, el muntatge teatral Antaviana de Dagoll Dagom, a
partir de peces de la seva narrativa, va aconseguir un gran èxit de
crítica i de públic i va desvetllar un nou interès per la seva obra,
refermada per la introducció dels seus textos en l’ensenyament de
la llengua catalana.
Cròniques de la veritat oculta va ser escrita l’any 1955.
Durant aquests anys enrere s’han anat reeditant alguns dels seus
llibres més populars.
