SlideShare a Scribd company logo
1 of 37
Download to read offline
Recursos Treball Malalties 
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticies/general/noticia/20110622-quequicom-histo.jsp 
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30379
TEMA 4 (segona part) MICROBIOLOGIA
Links d’interès 
http://www.youtube.com/watch?v=1X8p0vhsWRE#t=10 
http://highered.mcgraw- hill.com/sites/dl/free/0073375314/604165/audio_pronunciation_guide__updateds.html 
http://www.microbiologyonline.org.uk/about- microbiology/introducing-microbes/bacteria
REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT
Reproducció i Sexualitat 
REPRODUCCIÓ: Formació d’individus nous. 
SEXUALITAT: Recombinació/intercanvi genètica. (=/= concepte mamífers). 
Hi pot haver reproducció sense sexualitat: Reproducció asexual. Típica en els bacteris. 
Hi pot haver sexualitat sense reproducció: Intercanvi de DNA entre individus, sense formació d’individus nous. No és exclusiva de bacteris però és molt important en ells.
Reproducció 
La reproducció bacteriana és molt més simple que la dels eucariotes perquè només hi ha un cromosoma i no hi ha embolcall cel·lular. 
La reproducció bàsica és la fissió binària (bipartició): 
Hi ha variants com la gemmació i l’esporulació 
1.Duplicació del DNA 
2.DNA migra als pols (ajudat de mesosoma) 
3.Es forma la paret bacteriana al centre del bacteri. No tenen per què separar-se!!
ESPORULACIÓ 
Les ENDÒSPORES són estructures de resistència que es formen quan les condicions ambientals són extremes: Temperatures altes, falta d’aigua... (anaerobi en presència d’O2) 
La cèl·lula tanca el DNA (una còpia) i una petita part del citoplasma, envoltada per cobertes protectores (next diapo) 
El contingut en aigua és molt baix i l’activitat és nul·la, podent mantenir-se així durant anys 
L’estructura és resistent a molts factors externs que destrueixen els bacteris, com: Raigs ultraviolats, raigs gamma, desinfectants, detergents, temperatures altes 
Quan les circumstàncies tornen a ser bones, es forma un nou bacteri a partir de l’endòspora.
Proteïnes: resistència química i enzimàtica 
De peptidoglicà (deshidratació, protegeix de temp. altes) 
DNA, ribosomes...
FENÒMENS PARASEXUALS 
TRANSFORMACIÓ BACTERIANA 
Es dóna en aquells casos en que un bacteris que per fagocitosi agafen fragments d'ADN residuals d'algun altre bacteri mort en el medi. Posteriorment aquest ADN es pot incorporar. És un mètode de transferència horitzontal de gens. 
Experiment de Griffith
FENÒMENS PARASEXUALS 
TRANSDUCCIÓ BACTERIANA 
És la transferència de material genètic d'un bacteri a una altre mitjançant un virus que infecta bacteris (bacteriòfag). Aquest virus pot integrar-se al genoma bacterià i al transferir- se a una altra cèl·lula pot portar part del genoma d'aquest bacteri i així transferir gens, entre ells gens de resistència antimicrobiana.
FENÒMENS PARASEXUALS 
CONJUGACIÓ BACTERIANA 
Procés mediat per plasmidis: elements que tenen la propietat de transferir-se d'una cèl·lula a una altra gràcies a un contacte proper entre ambdues cèl·lules mitjançant un porus de conjugació o pili sexual. Els plasmidis són elements genètics mòbils, de forma circular, posseeixen replicació pròpia (és a dir, independent de la duplicació bacteriana). Dins de la seva informació tenen regions gèniques que poden codificar per a alguna resistència bacteriana.
ANTIBIÒTICS
GENERALITATS 
Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los. 
Els antibiòtics resulten més o menys tòxics per a les cèl·lules humanes o d'organismes superiors. 
http://www.dailymotion.com/video/xc9wok_alexander-fleming- historia-de-la-pe_school 
BACTERICIDES 
BACTERIOSTÀTICS
VIES D’ACTUACIÓ
VIES D’ACTUACIÓ 
Bloquejar la síntesi, exportació, organització o formació de la paret cel·lular, específicament els enllaços creuats del peptidoglicà (NAG, NAM). Ex: penicilina, cefalosporines… 
Lesionar la membrana cel·lular al inhibir la síntesi dels constituents o dissolent els seus components 
Bloqueig dels ribosomes bacterians. Ex: tetraciclines, eritromicina… 
Evitar la síntesi de material genètic (o de proteïnes importants - defectuoses). Ex: sulfamides, quinolones (frameshift!)
VIA D’ADMINISTRACIÓ 
INTRAVENOSA 
PARENTERAL
RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS
Mecanismes de selecció 
Dirigida?
VISITA OBLIGADA! 
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK7627/
Treball sobre malalties bacterianes 
Cal buscar: 
- Nom del/s bacteri/s (Nom d’espècie). 
- Forma (bacil,…), si és Gram + o -.(imatges) 
- Si és aerobi o anaerobi, facultatiu o no. 
Sobre el bacteri causant: 
- Si forma endòspores o no.
Sobre la malaltia en si: 
- Com s’adquireix i/o es transmet. 
- Primers símptomes i signes. 
- Evolució. 
- Morbiditat i mortalitat (mundial i al nostre país). 
- Tractament. 
- Vacunació (si n’hi ha o no i cada quan) o altre tipus de prevenció. 
- Altres: Història, personatges relacionats, epidèmies, anecdotari, ...
-Carboncle 
-Còlera 
-Diftèria 
-Gangrena 
-Gonorrea 
-Legionel·losi 
-Lepra 
-Meningitis 
-Neumònies 
-Pesta 
-Salmonel·losi 
-Sífilis 
-Tètan 
-Tifus 
-Tos ferina -Tuberculosi

More Related Content

What's hot

Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Geneticages_c_mati
 
Teoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I VirusTeoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I Virusyolandatorres
 
Microorganismes 2 virus work
Microorganismes 2 virus workMicroorganismes 2 virus work
Microorganismes 2 virus workjargerich
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusjusescola
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
Regne monera
Regne moneraRegne monera
Regne moneraerodr34
 
El Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma HumàEl Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà14MAS94
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsCC NN
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humàblanca_mg
 
Materials de l'herència
Materials de l'herènciaMaterials de l'herència
Materials de l'herènciaCC NN
 

What's hot (17)

Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Genetica
 
Teoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I VirusTeoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I Virus
 
Microorganismes 2 virus work
Microorganismes 2 virus workMicroorganismes 2 virus work
Microorganismes 2 virus work
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virus
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Regne monera
Regne moneraRegne monera
Regne monera
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
El Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma HumàEl Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
 
J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 
Materials de l'herència
Materials de l'herènciaMaterials de l'herència
Materials de l'herència
 
Crispr/Cas9
Crispr/Cas9Crispr/Cas9
Crispr/Cas9
 

Viewers also liked

Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)tiotavio
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemestiotavio
 
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4   microbiologia (1a part)-alumnesTema 4   microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnesQuim Eppendorf
 
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
Bio2   t2b metabolisme (glúcids)Bio2   t2b metabolisme (glúcids)
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)Quim Eppendorf
 
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VICConeix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VICescorialdigital
 
Presentacion 1 biología disciplinas cientificas
Presentacion 1 biología disciplinas cientificasPresentacion 1 biología disciplinas cientificas
Presentacion 1 biología disciplinas cientificasMaría Méndez
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesQuim Eppendorf
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judeatiotavio
 
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATMoty Martell
 
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del cursQuim Eppendorf
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)tiotavio
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopgenefarre
 
Presentació microbiología
Presentació microbiologíaPresentació microbiología
Presentació microbiologíaescorialdigital
 
Biologia 11 deriva genética
Biologia 11   deriva genéticaBiologia 11   deriva genética
Biologia 11 deriva genéticaNuno Correia
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicOriol Baradad
 
Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)
Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)
Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)tiotavio
 

Viewers also liked (20)

Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
 
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4   microbiologia (1a part)-alumnesTema 4   microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
 
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
Bio2   t2b metabolisme (glúcids)Bio2   t2b metabolisme (glúcids)
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
 
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VICConeix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
 
Pla d’emergència
Pla d’emergènciaPla d’emergència
Pla d’emergència
 
Presentacion 1 biología disciplinas cientificas
Presentacion 1 biología disciplinas cientificasPresentacion 1 biología disciplinas cientificas
Presentacion 1 biología disciplinas cientificas
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judea
 
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
 
Pac 1 presentació
Pac 1   presentacióPac 1   presentació
Pac 1 presentació
 
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
 
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del curs
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtop
 
Presentació microbiología
Presentació microbiologíaPresentació microbiología
Presentació microbiología
 
Biologia 11 deriva genética
Biologia 11   deriva genéticaBiologia 11   deriva genética
Biologia 11 deriva genética
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)
Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)
Pp 2009 10 EvolucióIi(Unitat6b)
 

Similar to Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)

Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societatrmtordera
 
Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Geneticages_c_tarda
 
Unitat nº 3
Unitat nº 3Unitat nº 3
Unitat nº 3jusescola
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiologytiotavio
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismesmpere599
 
Biotecno def
Biotecno defBiotecno def
Biotecno defmeripetas
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologiameri76
 
Moneres 1 r eso
Moneres 1 r esoMoneres 1 r eso
Moneres 1 r esobsaura2
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologiascuadras
 
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1Diana Romero Morales
 
Els microorganismes
Els microorganismesEls microorganismes
Els microorganismesRoser Aguilo
 
Les Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n batLes Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n batjusescola
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESObsaura2
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
Unitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actualUnitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actualvirobiotecb
 

Similar to Tema 4 Microbiologia (2a part+treball) (20)

Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societat
 
Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Genetica
 
Unitat nº 3
Unitat nº 3Unitat nº 3
Unitat nº 3
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismes
 
Biotecno def
Biotecno defBiotecno def
Biotecno def
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Moneres 1 r eso
Moneres 1 r esoMoneres 1 r eso
Moneres 1 r eso
 
Els virus2
Els virus2Els virus2
Els virus2
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1
 
Treballrecerca
TreballrecercaTreballrecerca
Treballrecerca
 
Els microorganismes
Els microorganismesEls microorganismes
Els microorganismes
 
Microbiologia
MicrobiologiaMicrobiologia
Microbiologia
 
Les Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n batLes Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n bat
 
Microbiologia
Microbiologia Microbiologia
Microbiologia
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESO
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
Gens i biotecnologia. Marc i Sergiu
Gens i biotecnologia. Marc i SergiuGens i biotecnologia. Marc i Sergiu
Gens i biotecnologia. Marc i Sergiu
 
Unitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actualUnitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actual
 

Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)

  • 1.
  • 2. Recursos Treball Malalties http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticies/general/noticia/20110622-quequicom-histo.jsp http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30379
  • 3. TEMA 4 (segona part) MICROBIOLOGIA
  • 4. Links d’interès http://www.youtube.com/watch?v=1X8p0vhsWRE#t=10 http://highered.mcgraw- hill.com/sites/dl/free/0073375314/604165/audio_pronunciation_guide__updateds.html http://www.microbiologyonline.org.uk/about- microbiology/introducing-microbes/bacteria
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 13. Reproducció i Sexualitat REPRODUCCIÓ: Formació d’individus nous. SEXUALITAT: Recombinació/intercanvi genètica. (=/= concepte mamífers). Hi pot haver reproducció sense sexualitat: Reproducció asexual. Típica en els bacteris. Hi pot haver sexualitat sense reproducció: Intercanvi de DNA entre individus, sense formació d’individus nous. No és exclusiva de bacteris però és molt important en ells.
  • 14. Reproducció La reproducció bacteriana és molt més simple que la dels eucariotes perquè només hi ha un cromosoma i no hi ha embolcall cel·lular. La reproducció bàsica és la fissió binària (bipartició): Hi ha variants com la gemmació i l’esporulació 1.Duplicació del DNA 2.DNA migra als pols (ajudat de mesosoma) 3.Es forma la paret bacteriana al centre del bacteri. No tenen per què separar-se!!
  • 15. ESPORULACIÓ Les ENDÒSPORES són estructures de resistència que es formen quan les condicions ambientals són extremes: Temperatures altes, falta d’aigua... (anaerobi en presència d’O2) La cèl·lula tanca el DNA (una còpia) i una petita part del citoplasma, envoltada per cobertes protectores (next diapo) El contingut en aigua és molt baix i l’activitat és nul·la, podent mantenir-se així durant anys L’estructura és resistent a molts factors externs que destrueixen els bacteris, com: Raigs ultraviolats, raigs gamma, desinfectants, detergents, temperatures altes Quan les circumstàncies tornen a ser bones, es forma un nou bacteri a partir de l’endòspora.
  • 16. Proteïnes: resistència química i enzimàtica De peptidoglicà (deshidratació, protegeix de temp. altes) DNA, ribosomes...
  • 17. FENÒMENS PARASEXUALS TRANSFORMACIÓ BACTERIANA Es dóna en aquells casos en que un bacteris que per fagocitosi agafen fragments d'ADN residuals d'algun altre bacteri mort en el medi. Posteriorment aquest ADN es pot incorporar. És un mètode de transferència horitzontal de gens. Experiment de Griffith
  • 18. FENÒMENS PARASEXUALS TRANSDUCCIÓ BACTERIANA És la transferència de material genètic d'un bacteri a una altre mitjançant un virus que infecta bacteris (bacteriòfag). Aquest virus pot integrar-se al genoma bacterià i al transferir- se a una altra cèl·lula pot portar part del genoma d'aquest bacteri i així transferir gens, entre ells gens de resistència antimicrobiana.
  • 19. FENÒMENS PARASEXUALS CONJUGACIÓ BACTERIANA Procés mediat per plasmidis: elements que tenen la propietat de transferir-se d'una cèl·lula a una altra gràcies a un contacte proper entre ambdues cèl·lules mitjançant un porus de conjugació o pili sexual. Els plasmidis són elements genètics mòbils, de forma circular, posseeixen replicació pròpia (és a dir, independent de la duplicació bacteriana). Dins de la seva informació tenen regions gèniques que poden codificar per a alguna resistència bacteriana.
  • 20.
  • 21.
  • 23. GENERALITATS Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los. Els antibiòtics resulten més o menys tòxics per a les cèl·lules humanes o d'organismes superiors. http://www.dailymotion.com/video/xc9wok_alexander-fleming- historia-de-la-pe_school BACTERICIDES BACTERIOSTÀTICS
  • 25.
  • 26. VIES D’ACTUACIÓ Bloquejar la síntesi, exportació, organització o formació de la paret cel·lular, específicament els enllaços creuats del peptidoglicà (NAG, NAM). Ex: penicilina, cefalosporines… Lesionar la membrana cel·lular al inhibir la síntesi dels constituents o dissolent els seus components Bloqueig dels ribosomes bacterians. Ex: tetraciclines, eritromicina… Evitar la síntesi de material genètic (o de proteïnes importants - defectuoses). Ex: sulfamides, quinolones (frameshift!)
  • 27.
  • 29.
  • 31.
  • 32. Mecanismes de selecció Dirigida?
  • 33.
  • 35. Treball sobre malalties bacterianes Cal buscar: - Nom del/s bacteri/s (Nom d’espècie). - Forma (bacil,…), si és Gram + o -.(imatges) - Si és aerobi o anaerobi, facultatiu o no. Sobre el bacteri causant: - Si forma endòspores o no.
  • 36. Sobre la malaltia en si: - Com s’adquireix i/o es transmet. - Primers símptomes i signes. - Evolució. - Morbiditat i mortalitat (mundial i al nostre país). - Tractament. - Vacunació (si n’hi ha o no i cada quan) o altre tipus de prevenció. - Altres: Història, personatges relacionats, epidèmies, anecdotari, ...
  • 37. -Carboncle -Còlera -Diftèria -Gangrena -Gonorrea -Legionel·losi -Lepra -Meningitis -Neumònies -Pesta -Salmonel·losi -Sífilis -Tètan -Tifus -Tos ferina -Tuberculosi