1. Els escribes de l'antic Egipte eren
els encarregats d'inscriure,
classificar, comptabilitzar i copiar,
utilitzant diversos tipus d'escriptura,
com la hieràtica o demòtica, que
permetia escriure ràpidament, amb
l'ajuda d'un càlam sobre papir o
bé ostràcies.
Els escribes pertanyien a una casta
especial. A l'antic Egipte, el bon
funcionament de l'Estat reposava,
essencialment, en els escribes.
Administradors, comptables, literats
o escrivans públics, aquests mestres
del càlcul i de l'escriptura eren
omnipresents. Treballaven en tots
els departaments de l'administració,
arribant fins i tot a ser escribes
reials, dominant l'administració
central.

2. A Egipte les lletres van
aconseguir un
desenvolupament i valor
considerable, no només en
el camp religiós sinó també en
el científic i literari. El
suport d'aquesta escriptura va
ser la planta de papir que
creixia a la vall
del Nil El Cyperus papyrus, de
la família
de les ciperàcies, aquesta
planta està
considerada com una de les
més antigues, i és molt importa
nt a la història del llibre.

3. La Pedra Roseta és una
pedra de color fosc, que va ser
trobada en el 1799 prop de
Rashid (Egipte) durant
l'ocupació francesa i que
donaria la clau als científics per
interpretar l'escriptura jeroglífica
egípcia.

4. Es caracteritza per l'ús de signes, el
significat es coneix gràcies aldesxifrat dels
textos continguts en la Pedra de Rosetta, que
va ser trobada el 1799, en la
qual està gravat un decret en tres tipus
d'escriptura: jeroglífica, demòtica i grega uncial
. Aconseguir desxifrar aquest document l'hi
devem als estudis realitzats per
Thomas Young i, fonamentalment, a Jean-
François Champollionqui va
aconseguir desxifrar el mètode de la seva
lectura en 1822, 23 anys després de
ser descoberta la pedra.