1. TEMA 11 CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA Berta Martínez

3. 1-L’origen del concepte ciutadà Ciutadà és l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país. -La pertinença a una comunitat política a un país s’estableix d’un mode permanent en un territori. -Gaudir d’un drets protegits per la ciutat o Estat on s’inclou la possibilitat de participar en les tasques del govern de forma directa o indirecta. Ciutadania en l’antiguitat grecollatina A Grècia i a Roma el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb independència del nivell econòmic i destacava el deure de defensar a la ciutat fent servir les armes si era necessari

4. La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política -Ser ciutadà significava participar activament a la política i prendre part dels debats públics. Els càrrec públic es feien per sorteig. -Significava sobretot ocupar-se de qüestions publiques i fer-ho mitjançant deliberació. La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica -Pels romans consistia en el reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la república i més tart de l’imperi. -El ciutadà gaudia de protecció jurídica. -Títol jurídic que permet reclamar certs drets.

5. Ciutadania excloent, únicament eren ciutadants els homes adults que reuenien requisits establerts per la llei Només es considerava <<lliures i iguals>> els membres de la comunitat política que tinguessin condició de ciutadants Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de possibles abusos de les autoritats Dues tradicions que encara perduren en la idea contemporànea de ciutadania Participació política a través de deliberació (origen grec) Protecció legal dels drets de la persona (origen romà) LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA LA DOBLE ARREL DE LA CIUTADANIA MODERNA

6. 2- Ciutadania moderna CIUTADANIA I ESTAT El terme ciutadania està lligada a dos costat de l’expressió <<estat nacional>>: <<Estat>> i <<nació>> Segons els costums de cada país, es dona prioritat a una de les carateristiques següents : El dret de <<sòl>> que s’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en territori nacional El dret de <<sang>> concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares

7. CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT Segons Habermas hi han diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadants i l’Estas: Concepció liberal que manté una separació enter les llibertats civils i els drets polítics Concepció republicana on la ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel, i per això el respecte a aquests procediments, sense exclusions arbitràries, és la millor garantia d’integració social Concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals

9. 3-Dimensions de la ciutadania contemporània La racionalitat de la justícia i el sentiment de pertinença a una comunitat concreta han d’anar alhora, si desitgem assegurar ciutadans pels i , a la vegada, una democràcia sostenible. Solidaritat internacional, equitat mundial Cosmopolita Respecte actiu, solidaritat, diàleg de debò Intercultural Ètica professional, participació en l’opinió pública, voluntariat Civil Equitat en les relacions laborals, responsabilitat personal i corporativa Econòmica Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions Social Igualtat de drets civils i polítics, responsabilitat de respectar els drets dels altres Política Implicacions de reconeixement i d’exercici Dimensions de la ciutadania

10. Noves facetes de la ciutadania Ciutadania econòmica Ciutadania civil Ciutadania intercultural Ciutadania cosmopolita Consisteix aquest ideal en què construïm un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta, sentint-se part activa i responsable en la marxa del món A més de ciutadans polítics som també <<ciutadans econòmic>> que implica prendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses On les persones aprenen a participar i a interessar-se per les qüestions públiques ja en que l’àmbit polític està bastant restringit per la majoria de població Consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures relegades a la triomfant, ni acceptar tampoc la simple coexistència dels grups culturals en guetos separats, sinó a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups

11. Fí