Joan Collell, fundador de la Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús.

1. JOAN COLLELL
CUATRECASAS

2. ViC

3. Al carrer Sant Hipòlit 27
hi viu la família
Collell Cuatrecasas.

4. El 20 de gener de 1864
rep el Baptisme a la catedral de Vic.

5. En Joan creixia com
tots els nens. Era
inquiet, juganer,
intel·ligent i estudiós.
Prat de la riera, on anava a jugar.

6. Cada matí anava,
ben d´hora, a la
capella de les
Davallades,
al convent de les
monges de clausura,
per ajudar al seu tiet
fent-li d´escolà.
Ja sentia a Déu
dins el seu petit cor.

7. La mare d´en Joan, veient la sensibilitat del seu fill
per les coses de Déu, li va demanar al seu germà
capellà, Vicens Cuatrecasas, que comencés l
´acompanyament espiritual del seu nebot.

8. A la tardor de 1873
comença els seus estudis
al Seminari de Sant Just,
a dues passes de casa seva.
Antic Seminari de Vic

9. “Sí,
Bon Jesús,
sí
vull
seguir-vos…
Vull
servir-vos
on
Vós volgueu!”
Joan Collell

10. Antiga entrada al Seminari.
El jove
seminarista
experimenta:

11. Rep les ordres
menors i el
subdiaconat a la
capella del
Palau
Episcopal.
El 19 de març
Mons.
Morgades l
´ordena diaca.
Capella del Palau Episcopal

12. Mireu que
sóc pobre i
em fa falta,
però confio
en que Vós
m´ajuda-
reu a acon
seguir-la...
Jo, per la
meva part,
correspon-
dré a la
vostra
inspiració.”
“Oh
Senyor! ja
que m´heu
escollit
com a
ministre
vostre,
doneu-me
la
santedat
que es
necessita.

13. El 18 de desembr e
de 1886 és or denat
sacer dot pel bisbe
Mor gades.

14. “ El sacerdot ha de ser
sal de la terra, llum
posada sobre el candeler,
ciutat construïda dalt d
´ una muntanya; és a dir,
el sacerdot ha de ser
exemple en el que es
pugui mirar tot el poble.”
Joan Collell.

15. Quina
realitat va
viure i va
veure Joan
Collell i el va
interpel·lar?

16. La revolució industrial va suposar la progressiva
substitució del treball animal pel de les màquines.

17. Èxode de població
del camp…
a la ciutat.

19. A finals del segle
XIX i principis del
XX hi havia a
Espanya més d´un
mil·lió d´obrers
treballant a les
fàbriques. El 67%
treballava al
sector tèxtil tan
característic de
Catalunya.

20. Homes, dones i
nens
treballaven de
12 a 14 hores
diàries en llocs
insalubres;
sense cap tipus
de seguretat en
els contractes, i
on les
reivindicacions
eren molt
difícils de dur a
terme.

21. A mitjans del segle XIX més del 40% de la població obrera
de Barcelona eren dones. La majoria filadores i teixidores.

22. El 1905, la indústria textil de Barcelona ocupava a 30.000 dones i
12.000 homes. Però els salaris de les dones eren més baixos que els
dels homes i les seves feines menys valorades.

23. No es difícil imaginar
els seus problemes i
perills en un ambient
dominat pels homes, la
mala alimentació i la
falta d´higiene.

24. Els nens i les nenes també eren contractats, des de molt petits, a les
fàbriques per a realitzar les feines que els grans no podien fer, però els
seus sous eren encara més baixos que els de les dones.

25. Per altra banda, molts nens i
nenes que treballaven no
rebien cap retribució
econòmica; a canvi del seu
treball se’ls donava aixopluc i
menjar.

26. La revista “La Plana de Vic” parlava de nenes que començaven a
treballar a la fàbrica amb deu o dotze anys i havien de treballar entre
dotze i catorze hores diàries.

27. Els nens i
les nenes
passaven
gran part
del seu
temps a les
màquines
amb molt
poc temps
per a sortir
a l´aire
lliure o
jugar. Fins i
tot, part del
dissabte el
passaven
netejant les
màquines.

28. Patien seriosos
accidents. Molts
resultaven ferits
quan els seus
cabells s
´embolicaven amb la
màquina o aquesta
els enganxava els
dits. Alguns nens
morien quan,
vençuts per la son,
queien dins la
màquina.

29. Joan Collell va viure i va veure
aquesta realitat i, com Jesús,
se li commovien les entranyes i
es preguntava: i jo, què puc fer
davant de tant patiment?
I li deia a Déu: “Parleu que el vostre servent us escolta!
Vull fer la vostra voluntat!”

30. Quina va ser la
resposta que l
´Esperit va
suscitar a en
Joan davant d
´aquesta
realitat?

31. El dia 2 de febrer
de l’any de la Nativitat del Senyor
de 1891,...
al rebedor del seminari
ens reunim
Mn. Josep Clará,
la Sra. Roseta Sobrerriba
i el que escriu aquestes línees...
pertractard’obriruna casa i fundaruna congregació
amb la finalitat de crearuns tallers cristians, on les joves
obreres, alhora que el pa material, hi trobessin el pa
de l’ànima…”

32. Van començar llogant
un pis al Carrer Nou i
allà, les primeres
Germanes: Pia Criach
i Carme Soler, van
començar recollint als
fills de les noies
treballadores i donant
aixopluc a aquestes
quan
no podien tornar a
casa després de la
feina.

33. M. Pia Criach, primera Serventa del Sagrat Cor i cofundadora.
Tot va començar amb
molta pobresa i amb dificultats.
La ciutat sencera se’n reia de
la Petita Obra del Sagrat Cor,
però la plena confiança en Déu
d’en Joan i la Pia i el seu amor
per a les noies obreres
van superar els obstacles.

34. Amb l’ajut del bisbe deVic es va poder comprar una casa més gran: la casa del Llorito.

35. I la Congregació anava creixent
i donant testimoni de l’Amor del Cor de Jesús
per a les noies obreres i els pobres en general.

36. Per ajudar les noies treballadores en Joan i les germanes van obrir un taller de corbates.

37. Una cuina econòmica a Manresa i cases perquè les noies hi poguessin
anar a menjar i a dormir si no tenien temps de tornar a casa des de la fàbrica.

38. Guarderies pels seus fillets.

39. escoles I escoles.

40. I, a poc a poc, el que semblava un somni irrealitzable es va anar convertint en realitat.

41. I AVUI NOSALTRES SOM AQUÍ!
GRÀCIES

42. Presentació realitzada per
Trinidad González
Núria Monteis
Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús
Vic