DEL MEDITERRANI A L'ANETO

2. D el Mediterrani a l’Aneto
és una història que naix
de casualment. La intenció era
Dia 1
Taravaus)
(Portbou-Font de
completar la travessia dels Des de la platja em dirigeix per
Pirineus: des del Mediterrani al la carretera, i després per un
Cantàbric. Però, un seguit de sender, cap al coll de Belitres. La
circumstàncies adverses i la humitat en l’ambient es fa ben
duresa del recorregut van fer present en la suor que provoca
impossible completar-ho. De en mi.
totes maneres ha sigut una
travessia espectacular, dura i
amb molta exigència física i
psíquica. L’època de l’any i
l’absència de llocs on poder
abastir-me’n han estat
determinants en la conclusió
d’aquesta travessia.
El Mediterrani
Després de pujar aquest coll el
pròxim objectiu és el coll del
Frare per a, posteriorment,
dirigir-me al puig Queroig de
636m i que està coronat per les
runes d’un castell. Després de
pujar al Queroig poc temps
després veig a la vora d’una
pista una construcció que
sembla un petit refugi de pedra.
S’està fent de nit i pense que
serà un bon lloc on passar la nit.
Es tracta d’una font amb poc
cabdal i que pense que més
avançat l’estiu no tindrà aigua.
Els Encantats
El dia 14 de juny del 2009 vaig
començar aquesta història
muntanyenca a la vora del
Mediterrani a la població de
Portbou.
Vaig arribar a aquesta població
catalana, amb fort caràcter
fronterer a les 7 de la vesprada.
Tot just em vaig dirigir a la
platja per començar la ruta. Font de Taravaus
2

3. Dia 2 (Font de Taravaus-Coll Dia 3 (Coll de l’Oullat-Amelie-
de l’Oullat) les-Bains)
Abans de les 6 del matí ja estic Comença un dia fort tan per la
en marxa. Recupere el camí del distància com pel desnivell.
dia anterior. Prompte comence a Abans de les 7 del matí ja estic
pujar un seguit de cims de poca caminant seguint els senyals del
alçada però que m’obliguen a un GR 10 camí del Portús, població
esforç continu: Puig de Taravaus fronterera francesa molt prop de
(697m), d’en Jordà (757m), de la la Jonquera.
Perdiu (755m.), de la Calma
(712m), Sallfort (981m), dels
Pradets (1175m), de la
Carabassera (1000m) i el Puig
Neulós (1256m). En total he fet 8
hores de marxa amb un
desnivell positiu de 1400m.
Coll de Panissars
Al principi el camí va retallant
les corbes de la carretera però
els últims cinc kilòmetres no es
pot evitar i tinc que caminar per
Paisatge marcat per la tramuntana una carretera estreta. Em fixe
El paisatge prompte es torna amb els punt kilomètrics i me
verd. Els prats i els boscos n’adone que el ritme és de 9
humits i els arbres torçuts pel min/km... Quin ritme!
vent fan de l’entorn un lloc per a Continue amb aquesta marxeta i
gaudir. molt prompte estic en la població
de Las Illas. Els boscos són
impressionants i ombrívols.
Des de Las Illas i sense parar em
dirigeix al Castell de la Cabrera i
al Santuari de Salines. La meua
sorpresa creix quan a la 1 del
migdia ja hi soc al santuari i les
possibilitats d’arribar a Amelie
són reals.
Després d’aquest atac d’eufòria
carregue aigua en la magnífica
font de Salines i continue el
camí.
A l’arribada al Coll dels Pous de
Neu em trobe amb forces i
encara em dura l’entusiasme i
Bosc de pins al Coll de l’Oullat em plantege pujar al Roc de
3

4. Frausa (1450m) encara que el Dia 4 (Amelie-les-Bains-Refugi
temps amenaça tempesta. de Cortalets)
Puje per un empinat corriol
entre una fageda espectacular Abans que isca el sol ja estic
fins arribar al cim oriental. caminant. Hui és una etapa
dura i llarga. Primer he de pujar
a la Torre de l’Avetera per un
llarg entramat de pistes i
senders solitaris.
Bosc de Salines
La baixada és dura i llarga, el
temps cada vegada més negre, ja
s’escolten els trons de la
tempesta que s’arrima pel
Canigó. Conec aquesta baixada i
sec que és molt incòmoda, no
m’agradaria baixar-la mullada.
Al cap de quasi quatre hores de
descens ja tinc les primeres
cases d’Amelie-les-Bains a la
vista. En Aquest moment
Torre de l’Avetera
comença a descarregar la
tempesta i en menys de cinc El desnivell de hui és molt fort i
minuts estic tot xopat. he de superar els més de 2300m
He invertit un total de 10 hores i positius que n’hi ha des de la
mitja en fer els més de 1500m de població d’Amelie-les-Bains fins
desnivell positiu i els 2250m de al refugi de Cortalets.
descens. A més hem d’afegir que el tram
del Coll de la Cirera fins al ras
del Prat de Cabrera està obstruït
per un munt d’arbres tombats.
El transit pel sender és molt
difícil i he de superar els arbres
uns arrossegant-me pel terra
altres per damunt i en alguns
casos he de buscar un nou pas
pel mig dels matolls.
El dia és esgotador i arribe al
Santuari de Salines refugi prop de les 6 i mitja de la
vesprada.
4

5. Dia 5 (Refugi de Cortalets- El dia és esplèndid i la visió des
Ulldeter) del cim espectacular. Al
capdamunt només estic el temps
precís per acomiadar-me dels
meus amics noruecs i llançar-
me a baixar la famosa xemeneia.
Un pas massa mitificat i que en
condicions estival no té més
dificultat que la d’esquivar les
pedres que puguen caure de la
gent que passa per damunt.
La baixada fins a la cabana
d’Aragó està marcada pel color
groc de l’argelaga i el verd dels
prats. El paratge és encisador.
La flama del Canigó preparada
Hui és el dia del Canigó, el
primer gran cim dels Pirineus
des del Mediterrani. Els seus
2784m d’alçada i el descens per Cabana d’Aragó
la xemeneia li donen un caràcter
de gran muntanya. Però, no Però el camí de hui només ha fet
obstant això es tracta d’una que començar, encara queda
muntanya fàcil i molt accessible, molt de trajecte per arribar a
només cal caminar poc més Ulldeter.
d’hora i quart per a trepitjar el Pràcticament corrent baixe fins
cim. al refugi antic de Marialles i
sense parar comence l’ascens al
Pla de Guillem. La pujada és
molt dura i, a més, els núvols
amenacen tempesta.
Quan arribe al Pla de Guillem la
boira no em deixa vore el camí.
He d’orientar-me amb la
brúixola dins d’un pla a 2000m
d’altura. És l’únic moment que
tinc dubtes de la ruta i he de
traure el mapa. Finalment, trie
caminar per a on marca la
brúixola sense molta confiança
El Canigó després de baixar la xemeneia fins que trobe el camí correcte.
5

6. Una vegada trobat el camí Dia 6 (Ulldeter-Sallagossa)
comence el llarg trajecte que per
damunt de la carena Després d’una estada molt
muntanyenca em condueix cap a agradable en el refugi d’Ulldeter
les pistes de Valter 2000. Abans he d’afrontar una nova etapa
d’això corone el cim Roc Colom amb molta duresa. Es tracta de
de 2505m d’alçada. pujar fins arribar a la carena
que enllaça els cims del Circ de
Núria.
Les prediccions meteorològiques
no són massa bones i
pronostiquen tempestes fortes a
partir del migdia.
Roc Colom 2505m.
Finalment arribe al refugi
d’Ulldeter un poc més tard de les
6 de la vesprada i després de
més de 10 hores de caminada i
prop de 1800m de desnivell Senyals al refugi d’Ulldeter
positiu.
En aquest dia la pujada i
baixada dels cims és una
constant. El Pic de la Fossa del
Gegant (2801m), Noucreus
(2799m), Noufonts (2861m),
Eina (2786m), Puig del Coll
d’Eina (2775m), Puig de Núria
(2684m), Finestrelles (2829m),
Puig del Coll de Finestrelles
(2741m), Puigmal de Segre
(2848m) i el Puigmal Petit de
Segre (2812m) són petites
elevacions però que afegeixen un
plus d’exigència a la ruta. En
total des que puje el cim de la
Fossa del Gegant fins al Puigmal
Petit de Segre he hagut de
superar més de 700m de
desnivell positiu.
El meu objectiu, el Puigmal, es
resisteix amagat baix d’una
Xemeneia del Canigó
6

7. tempesta i he d’abandonar-lo per Dia 7 (Sallagossa-Bésines)
la Vall de Err.
Després d’un llarg descens El camí cap a la Bullosa és
arribe a la població d’Err i poc senzill. Transita per una pista
més tard a Sallagossa. sense molts desnivells i les més
En total han sigut 1300m de de quatre hores que marquen els
desnivell positiu i onze hores de indicadors es converteixen en
caminada. poc més de tres hores.
La moral augmenta i sembla que
vaig a menjar-me el món.
Pràcticament sense adonar-me’n
estic al cim del Carlit (2921m).
Ara queda una impressionant
baixada cap a l’estany de Lanòs.
Noucreus
El Puigmal amagat baix de la tempesta
Baixada del Carlit
La vista des del cim del Carlit és
espectacular, una de les millores
dels Pirineus.
El descens torna a ser molt llarg
Err
i pesat. He de vorejar el llac en
un seguit de puja-i-baixa
constant.
Al final arribe a una cabana
prop de les 5 i mitja de la
vesprada. Estic temptat de fer
nit ací però només tinc un
entrepà tot corretjós per sopar.
Així que opte per continuar camí
Isard fins al refugi guardat de Bésines.
7

8. Altra vegada em trobe pujant. El Dia 8 (Bésines-Refugi de
temps s’està posant nuvolós i Juclar)
l’alegria del caminar del matí ja
no hi és. Malgrat les poques comoditats
de la cabana he passat una nit
reconfortant.
De bon de matí he començat a
caminar. No he menjat res i em
costa baixar, el dia d’ahir em va
deixar una mica tocat, van ser
més d’onze hores de caminada i
quasi 2000m de desnivell
positiu.
Cim del Carlit
Al capdamunt del Coll de Coma
d’Anyell el paisatge canvia amb
força. El descens és per un
estret barranc amb molta neu i
llacs encaixonats per les altes
parets rocoses.
Baixada cap a l’Hospitalet-près-l’Andorre
La baixada al xicotet poble de
L’Hospitalet-près-l’Andorre és un
petit sender per dins d’un bosc
de pins. A l’arribada al poble faig
un esmorzar i compre dos
entrepans per a la jornada.
Capçalera de la Vall de Bésines
Després de baixar prop de dues
hores em trobe amb un senyal
que indica el refugi de Bésines
tot just per a on venia jo... M’he
passat el refugi! Estany de Juclar
Com que no estic dispost a
tornar camí arrere continue per Prompte estic pujant de nou per
la vall fins que trobe una cabana un paisatge ple de llacs i cims
a la vora de la presa del llac on rocosos. Hui ja no camine com
fer nit. ahir, crec que el no menjar i
8

9. l’etapa tan dura del darrer dia Dia 9 (Refugi de Juclar-Canillo)
m’han deixat tocat.
Al passar per baix del Pic Un altre dia en dejú i ja en van
d’Escobes no tinc forces per tres. Es nota en el caminar i les
pujar-lo (és una muntanya que li forces no són les que eren fa tan
tinc ganes) i trie per baixar cap a sols uns dies.
la Vall d’Inclés ja en terres
andorranes.
El magnífic refugi de Juclar
En el descens trobe gent i
pregunte pel camping d’Inclés.
Em diuen que no està obert i
que no hi ha cap tenda, ni bar
on comprar menjar. Inclés
Opte per passar la nit al
magnific refugi de Juclar. Es Efectivament a Inclés no trobe
tracta d’un refugi lliure però cap tenda ni bar on poder
amb més comoditats que molts avituallar-me.
dels guardats, però, sense
menjar. He de racionar els
entrepans i reservar-ne per a
l’endemà.
Coms de Jan
Continue en una dura pujada
cap a la Collada del Clot Sord.
Però el camí es perd i les
indicacions que tinc no són molt
exactes. He de pujar tot dret cap
El Pic Escobes, una muntanya que li tinc ganes.
amunt, això fa que el desgast
físic siga molt gran. A més he de
9

10. baixar també sense camí fins a
la cabana dels Coms de Jam. Hi
arribe tard i molt cansat i opte
per baixar-me’n cap a la
població de Canillo. No vull
arriscar-me a no trobar menjar i
passar-me un altre dia en
aquestes condicions.
Dia 10 (Canillo-Refugi de la
Vall Ferrera)
Aprofite la vesprada en Canillo
per aprovisionar-me de menjar i
material de muntanya que
necessite i descansar, sobretot
descansar.
A les 7 del matí i ja quasi
recuperat dels dies anteriors
emprenc el camí al Coll Pujada al Coma Pedrosa
d’Ordino.
El camí al cim passa en primer
lloc per un agradable bosc,
després per uns prats i
finalment per un caos de pedres
i neu.
Ara queda la baixada,
l’experiència dels darrers dies
em diu que he de tenir-li més
por a les baixades que a les
Coll d’Ordino
pujades. Efectivament, la
Quan arribe a Ordino veig baixada és per dues tarteres de
cafeteries i bars i dic “hui no pedra molt solta i finalment per
passe sense menjar”. Em faig un pendents de neu tova.
entrepà i torne a caminar ara
camí del Coma Pedrosa, màxima
altura d’Andorra.
Refugi lliure de Baiau
Després d’arribar al refugi lliure
de Baiau continue baixant fins
al Pla de Boet, prop d’aquest
Cim del Coma Pedrosa (2942m) racó es troba el refugi de Vall
10

11. Ferrera al peu de la Pica mantenir vius els pobles amb
d’Estats. albergs, hostals i altres serveis
turístics ningú no es preocupe
de mantenir els senders (atenció
a les administracions
competents i/o Federació
Catalana de Muntanyisme).
Després d‘un dia lleig i sense
grans atractius, només boscos
plens d’arbres tombats, llargues
pistes i una interminable i
evitable volta fins arribar a
Tavascan aplegue a les 6 de la
vesprada.
Vista des del coma Pedrosa
Dia 11 (Refugi de la Vall
Ferrera-Tavascan)
El dia de hui les coses ja no
comencen a anar bé. Tenia la
intenció d’ascendir la Pica
d’Estats però crec que amb la
fatiga que porte acumulada és
millor continuar un parell de
jornades pel GR 11, més senzill i
menys exigent. Potser en dues Borda prop d’Àreu
jornades puga arribar a Espot...
Però les coses no són així, el GR
11, almenys des de la Vall
Ferrera fins a Espot, està
completament abandonat.
Estat deplorable de les marques del GR 11
Sembla increïble que després de
l’esforç de la gent de la vall per Camí d’Àreu
11

12. Dia 12 (Tavascan-Estaon) Arribe a Estaon tot just en el
moment que la tempesta torna a
El dia amaneix amb tempesta, tancar-se per sobre de la vall. Al
des de les 5 del matí no ha poc temps ja torna a descarregar
deixat de descarregar amb força amb força durant tota la
i fins les 10 no puc començar a vesprada.
caminar. M’ho prenc com a un dia de
És només un clar en la tempesta descans en el fantàstic refugi
el que aprofite per anar-me’n cap d’Estaon (molt recomanable),
a Estaon. Prompte ix el sol magníficament atés i amb una
encara que jo ja estic bona cuina... tot un luxe!
completament xopat. El camí
cap Estaon és ràpid encara que Dia 13 (Estaon-Espot)
he d’ascendir fins al Coll de Jou.
El ritme és molt bo i avance
ràpidament. Però, de sobte el
camí desapareix sota un mar de
matolls de més d’un metre
d’alçada i pel mig d’un dens
bosc, els senyals de GR són
inexistents o inútils per estar
esborrades per l’abandonament
d’any rere any (alerta a qui li
corresponga).
Aineto baix la pluja
La vall d’Estaon rellueix amb
l’aigua de la pluja i el sol que
comença a aparèixer per darrere
dels núvols.
Les bordes reflecteixen un
passat a hores d’ara oblidat on
aquestes valls tenien vida.
Mont Lo Caubo
Sec que el sender passa a la vora
del cim del Mont Lo Caubo de
2270m i que aquest està coronat
per unes antenes de telefonia.
Puje bosc a través, són més de
dues hores sortejant els matolls i
les branques dels arbres fins que
arribe a la pista que puja al Lo
Caubo.
Des d’ací passe més d’un hora
rastrejant per tots els racons a la
Bordes recerca d’un senyal de GR. A la
fi en trobe una mig esborrada.
12

13. L’alegria és gran però no dura
molt, als pocs metres es torna a
perdre el sender i les marques.
Opte per continuar per l’aresta
fins que trobe una baixada
acceptable cap a Dorve. Un
incendi ho ha devastat tot i és
molt difícil seguir el camí. Son
dues hores més, ara de baixada,
camp a través i per mig de grans Estany de la Guingueta
matolls. Després de descansar continue
camí cap a Espot. Després d’un
hora comença a descarregar una
forta tempesta... sort que estic a
refugi en el portal d’una casa!
Mitja hora després mamprenc el
camí per una pista asfaltada. El
camí es fa interminable fins que
arribe a Espot quasi a les 7 de la
vesprada.
Dia 14 (Espot-Refugi de la
Restanca)
Carrer de Dorve
Per fi arribe a Dorve, un poble
quasi abandonat amb les cases
enderrocades.
Carregue un poc d’aigua i
continue cap a la Guingueta.
Estany
A les 7 del matí i sense
desdejunar mamprenc el camí.
Espot no és una població
orientada als muntanyencs, els
Casa de Dorve bars i cafeteries obren a les 9 del
matí (a la muntanya no es pot
Camí de la Guingueta comença a eixir a eixes hores si no vas, clar
caure pedra i a ploure... El dia està, en els taxis del poble...).
és molt DIVERTIT! Fins que arribe al refugi de
A l’arribada al poble estic molt Colomers (a les 12) no puc
fatigat i estic temptat a fer nit en menjar res i, malgrat que el meu
el poble. Però, no puc perdre ritme ha sigut fort, no puc
més dies en aquest tram. exigir-li molt més al meu cos.
13

14. solitari. Probablement algú
dirà que fa uns anys quan no
hi havia cap telèfon mòbil
també es feia muntanya
assumint certs riscos. Bé, jo
no estic disposat a assumir-los
i, per tant, crec que aquest
instrument és imprescindible
per a la meua travessia.
Salt de la Ratera
Continue camí de la Restanca i Dia 15 (Refugi de la Restanca-
després de passar per paratges Viella)
espectaculars hi arribe a les 6 de
la vesprada. Em desperte de bon matí amb la
intenció d’eixir el més prompte
possible. Abans de les 7 ja estic
preparat per a esmorzar. Però al
fer la motxilla me n’adone que
m’han desaparegut el telèfon i
una petita ràdio. Busque per
tots els racons, faig i desfaig la
motxilla una desena de voltes,
mire en la llitera on he dormit i
no apareixen. Informe als
Port de la Ratera
guardes del refugi i ells tampoc
El Refugi de la Restanca. Es en saben res.
tracta d’un refugi guardat que El sistema que segueixen al
es troba dins del circuit de refugi és el següent: les
Carros de Foc, la inclusió en motxilles es queden tota la nit
aquest circuit fa que sempre en una habitació a la planta
estiga molt massificat amb els baixa del refugi (oberta a
inconvenients que això qualsevol persona). Després
comporta. Jo recomane diposites les coses que vols
tractar d’evitar tots els refugis apujar-te en una cistelleta, de
del circuit. En general, no hi la qual es suposa que no has
trobarem un lloc agradable on de separar-te en cap moment.
descansar d’una dura jornada En un moment que em vaig
de muntanya, sinó un bulliciós separar de la molesta cistelleta
espai on és difícil dormir i que els lladres van aprofitar per a
no et desapareguen algunes furtar-me les meues coses.
coses. En la meua estada en el A les 10 del matí encara no he
refugi de la Restanca em va recuperat el telèfon, trie per
desaparèixer el telèfon mòbil i baixar a Viella per comprar-ne
una petita ràdio, dos objectes un altre i així continuar amb la
amb els quals podia mantenir travessia. El tram que
un contacte amb el món. El començava ara és un dels més
telèfon s’esdevé com a compromesos de la ruta, amb
indispensable eina en cas glaceres, arestes, i passos de
d’accident quan caminem en grimpada.
14

15. El camí de baixada és penós. refugi de Conangles tres hores
Més si saps que és un pas arrere més tard.
en la ruta.
Al migdia d’un diumenge arribe
a Viella. Hauré d’esperar a
l’endemà per a comprar el
telèfon.
Per la nit parle amb el refugi i
em diuen que han recuperat les
dues coses. Uns nens d’uns 12 o
13 anys els havien furtat. Els
guardes del refugi amb molt de
tacte van fer que les tornaren.
El cel blau a l’eixida de la Restanca
Dia 16 (Viella-Refugi de la
Restanca-Refugi de Conangles) Aquest refugi està molt bé i és
molt recomanable. És millor que
De bon matí, i després de fer l’antic Hospital de Sant Nicolau i
unes compres, mamprenc el està a només 15 minuts de la
camí de nou al refugi de la boca sud del Túnel de Viella.
Restanca. Que dur és fer un
camí de tornada. Han sigut dos
dies de perdre el temps, ni he
avançat ni he descansat.
Moralment m’ha afectat molt.
Arribe al refugi cap al mig dia.
Després de recuperar els meus
objectes i d’agrair als guardes la
seua tasca (Crec que els
guardes del refugi fan una
feina formidable, però
l’organització i les
Refugi de Conangles
infraestructures són les que ha
fallat) torne al camí. Dia 17 (Refugi de Conangles)
Els darrers dies m’han deixat
molt tocat. Les circumstàncies
adverses, la climatologia i
l’esgotament acumulat em fan
plantejar-me la retirada.
El dia de hui es presenta plujós i
la predicció és de fortes
tempestes. He decidit descansar
Estany
tot el dia per a veure que faig.
A la mitja hora d’eixir del refugi Dedique part del matí, quan no
el temps comença a empitjorar i plou, a passejar per la magnífica
al poc descarrega una tempesta fageda que envolta el refugi
que no pararà fins que arribe al mentre que se sequen la roba i
les botes.
15

16. s’enfonsa i fique les cames fins
a la cintura.
A poc a poc vaig progressant fins
que trobe un xic que acaba de
tenir un accident en la neu.
M’adverteix que si no tinc piolet
que no puje, que la neu està
malament.
Trac el piolet i em fique els
grampons per a continuar la
marxa. Fins arribar al pas del
Coll de Molieres.
Magnífica fageda de Conangles
Dia 18 (Refugi de Conangles-
Refugi de la Renclusa)
Ho he decidit, ja ho tinc clar.
Aniré al refugi de la Renclusa i
pujaré a l’Aneto. Al seu cim
donaré per conclosa aquesta
aventura pels Pirineus.
A les 6:30 del matí ja estic
caminant. El primer pas de hui
és ascendir a la tuca de Molieres
Vall de Molieres
3010m. Per arribar-hi he de
pujar tota la vall plena de En poc temps corone la tuca de
cascades, llacs i empinades Molieres i sense pensar-ho
costeres de neu. comence la baixada.
La Tuca de Molieres reflectida en un toll Cim de la Tuca de Molieres
Fins el refugi lliure de Molieres Primer baixe sense grampons,
el camí és empinat però senzill. però en algun tram he de tornar
A partir d’ací comença la neu a posar-me’ls i això em fa perdre
que no està amb les condicions molt de temps.
adequades per a caminar. La A la fi he baixat fins al fons de la
neu és tova i per sota ja s’han vall i em trobe ja amb algunes
obert forats entre les roques. A masses de turistes que visiten
vegades, al trepitjar la neu aquests paratges.
16

17. Camí del cim de l’Aneto
Ibons de l’Escaleta
Ara resta pujar al refugi de la Després de posar-me i llevar-me
Renclusa. els grampons unes quantes
Tot just quan m’estic llevant les vegades ja estic davant del
botes per entrar al refugi famós Paso de Mahoma. En pocs
comença una forta tempesta de minuts estic al cim.
pedra.
Dia 19 (Aneto)
Hui és l’últim dia. Ja ho he
decidit.
A les 6 i mitja ja estic en marxa
cap al cim dels Pirineus.
L’absència de neu en els primers
trams de pujada fan que aquesta
siga tediosa tant al pujar com al
baixar.
Cim de l’Aneto
És la tercera vegada que he
pujat aquest cim i mai m’ha
De bon matí ja estic caminant
defraudat. Potser que al fer-ho
sempre en dates de poca
Abans del que pensava ja he afluència mai l’he trobat
passat el Portillón Superior i massificat.
l’Aneto ja està enfront. Prompte
arribaré al seu cim. Crec que aquest és un bon
final per a la travessia.
17

18. DADES TÈCNIQUES:
ASCENSIONS:
• Queroig .............................................................................. 636m
• Puig de Taravaus ................................................................ 697m
• Puig de la Perdiu ................................................................ 755m
• Puig d’en Jordà .................................................................. 757m
• Puig de la Calma ................................................................ 712m
• Puig de Sallfort ................................................................... 981m
• Puig dels Quatre Termes ................................................... 1156m
• Puig dels Pradets .............................................................. 1175m
• Puig Neulós ...................................................................... 1256m
• Roc de Frausa Oriental ..................................................... 1450m
• Roc de Frausa Occidental ................................................. 1417m
• Canigó .............................................................................. 2784m
• Roc Colom ........................................................................ 2506m
• El Pic de la Fossa del Gegant ............................................ 2801m
• Noucreus .......................................................................... 2799m
• Noufonts .......................................................................... 2861m
• Eina ................................................................................. 2786m
• Puig del Coll d’Eina .......................................................... 2775m
• Puig de Núria ................................................................... 2684m
• Finestrelles ....................................................................... 2829m
• Puig del Coll de Finestrelles .............................................. 2741m
• Puigmal de Segre .............................................................. 2848m
• Puigmal Petit de Segre ...................................................... 2812m
• Carlit ............................................................................... 2921m
• Coma Pedrosa .................................................................. 2942m
• Mont lo Caubo .................................................................. 2290m
• Tuc de Molieres ................................................................ 3010m
• Aneto ............................................................................... 3404m
Aneto
18

19. DESNIVELL
Etapa Trajecte Desnivell Desnivell Temps
positiu negatiu (hores)
1 Portbou – Font de Taravaus 700 120 2:30
2 Font de Taravaus – Coll de l’Oullat 1400 940 8
3 Coll de l’Oullat – Amelie-les-Bains 1540 2250 10:30
4 Amelie-les-Bains – R. de Cortalets 2300 357 12
5 R. de Cortalets - Ulldeter 1784 1718 10
6 Ulldeter- Sallagossa 1370 1876 11
7 Sallagossa - Bèsines 2050 1400 11
8 Bèsines – R. Juclar 1160 834 7
9 R. Juclar - Canillo 725 1145 8
10 Canillo – R. Vallferrera 2316 1906 11:50
11 R. Vallferrera - Tavascan 1160 1340 9:30
12 Tavascan - Estaon 920 815 3:45
13 Estaon - Espot 1500 1475 10
14 Espot – R. de la Restanca 1930 1235 9:45
15 R. de la Restanca - Viella 0 866 4
16 Viella - Conangles 1266 920 8:30
17 Conangles 0 0 0
18 Conangles – R. de la Renclusa 1600 1080 8:30
19 Aneto 1280 1430 6:30
23733 21928 152 h 20m
Baixada de la Tuca de Molieres
19

20. DISTÀNCIA
Etapa Trajecte Distància Distància Temps
parcial* total* (hores)
1 Portbou – Font de Taravaus 13 13 2:30
2 Font de Taravaus – Coll de l’Oullat 32 45 8
3 Coll de l’Oullat – Amelie-les-Bains 42,8 87,8 10:30
4 Amelie-les-Bains – R. de Cortalets 40,8 128,6 12
5 R. de Cortalets - Ulldeter 35,7 164,3 10
6 Ulldeter- Sallagossa 27 191,3 11
7 Sallagossa - Bèsines 36,5 227,8 11
8 Bèsines – R. Juclar 27 254,8 7
9 R. Juclar - Canillo 22 276,8 8
10 Canillo – R. Vallferrera 30,4 306,4 11:50
11 R. Vallferrera - Tavascan 25 331,4 9:30
12 Tavascan - Estaon 11,2 342,6 3:45
13 Estaon - Espot 18,5 361,1 10
14 Espot – R. de la Restanca 27,9 389 9:45
15 R. de la Restanca - Viella 15 404 4
16 Viella - Conangles 24,7 428,7 8:30
17 Conangles 0 428,7 0
18 Conangles – R. de la Renclusa 21,2 449,9 8:30
19 Aneto 12 461,9 6:30
461,9 km 152 h 20m
* Tant la distància parcial i total són estimacions i, probablement, poden haver
diferències amb la distància real.
ALTRES ESTADÍSTIQUES
JORNADES TOTALS D’ACTIVITAT...............................................................18d
JORNADES DE DESCANS..................................................................................1d
JORNADES TOTALS..........................................................................................19d
HORES D’ACTIVITAT/DIA*...............................................................................8h
DESNIVELL POSITIU/DIA*.......................................................................1249,1m
DESNIVELL POSITIU/HORA.......................................................................155,9m
DISTÀNCIA/DIA*...................................................................................... 24,263km
DISTÀNCIA/HORA...................................................................................... 3,030km
*Les mitges estan calculades sobre 19 jornades.
20

21. Vista des del Carlit
Text i fotos: Nacho Martínez
21