1. LA LECTURA DE L’OBRA D’ART
http://www.xtec.cat/~mgallar3/0introduccio/index0.htm
ARQUITECTURA
· Situació cronològica i estilística
· Tres vistes: façana, planta i alçat.
o Façana: s’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (vertical). Elements que
la defineixen: columnes, les pilastres i els ordres arquitectònics.
o Planta: creu llatina i creu grega; plantes basilical i circular; naus centrals i laterals; les
capelles, el creuer, absis, el deambulatori i l’atri.
o Alçat: conjunt d’elements arquitectònics verticals. Elements sostenidors: murs, columnes,
pilastres i pilars. Elements sostinguts: arcs, voltes cúpules, tambor, cimbori i arquitrau.
· La funció és l’aspecte fonamental: utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial, etc. I el
simbolisme: poder polític, religiós o econòmic.
Els antecedents i les influències posteriors; relació amb altres del mateix autor o escola i diferències o
coincidències amb obres coetànies i d’altres èpoques.
Al llibre la fitxa sobre ARQUITECTURA presenta aquest guió:
Fitxa tècnica: Títol , Autor, Cronologia, Tipologia, Materials, Estil, Localització + imatge + dibuix de la
planta
Biografia de l’autor
Descripció formal Façana . Dimensions, relació amb l’entorn, integració urbanística
Planta: Espai interior, tipus de planta i distribució de l’espai
Alçat : elements sostenidors + elements sostinguts
Funció, Contingut i significat
Models e influències
ESCULTURA

2. · Anàlisi formal: Unifacial, amb un sol punt de vista.
Multifacial, des de perspectives diverses.
El ritme o equilibri entre buits i plens, entre ombres i llums.
Tipus de cromatisme: policromia, daurats, estofats, etc.
Elements afegits: vestits, corones, llàgrimes de resina, joies, etc.
Tipologia: de ple volum, alt relleu, mig relleu, baix relleu, relleu incisiu.
La seva situació en retaules, façanes, teulades, timpans, llindes, etc.
En el retaules s’ha de descriure l’estructura (carrers, cossos o pisos, etc.) i
com l’escultura s’incorpora a ella.
· Anàlisi conceptual: Significat de l’escultura.
Temàtica de l’obra.
Fonts literàries.
Identificar la funció: religiosa, política, al·legòrica, didàctica,
devocional o decorativa.
· Anàlisi tècnica: Materials: pedra, marbre, bronze, fusta, ceràmica, etc.
Bloc únic o unió de diversos blocs.
Relació amb altres semblants, coincidències i diferències.
AL LLIBRE:
FITXA TÈCNICA
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
DESCRIPCIÓ FORMAL
TEMÀTICA
MODELS I INFLUÈNCIES
PINTURA

3. · Anàlisi formal: Formes tancades: dibuixístiques.
Formes obertes: pictòriques.
Composició: situar el fons i les figures, la profunditat, etc.
o Centrífuga: oberta, elements als extrems del quadre.
o Centrípeta: tancada, elements al centre del quadre.
o Unitària: si interaccionen o s’entrellacen.
o No unitària: si estan individualitzats.
o Superficial: si les parts que integra estan separades per una
perspectiva geomètrica. Mida variable, més petita o gran,
proporcions geomètriques per aconseguir profunditat.
o Profunda: si es superposen per mitjà d’una perspectiva aèria. Les
figures es difuminen per aconseguir sobre la superfície bidimensional
l’efecte tridimensional de llunyania i profunditat.
o La línia de l’horitzó: baixa per potenciar el tema o mitjana i alta per
mostrar objectivament els elements.
o Geometria: circular, triangular, en franges verticals o horitzontals, amb
corbes, etc
La llum: per l’origen (artificial o natural).
o La tècnica: clarobscur i tenebrisme (època barroca).
o Cromatisme: colors purs, càlids, freds, etc.
· Anàlisi conceptual: Tema: històric, mitològic, retrat, paisatge o natura morta.
o Fons literàries: la Bíblia, el llibres d’història, els evangelis
apòcrifs, mites, etc.
o Iconografia: Atributs i símbols dels sants i personatges
mitològics.
o Funció
· Anàlisi tècnica: Tècnica: oli, fresc, cera, carbó, tinta, gravat, litografia, etc.
Suport: tela, paret o mur, paper, cartró, vidre, pedra, plàstic, ceràmica.
Situació: coves, tombes, esglésies, palaus o cases, retaules, etc.
Relació amb altres obres coetànies semblants, coincidències i diferències o d’altres tendències.

4. El gravat Mètodes
d’impressió:
Permet la seriació o la de
reproduir vàries obres
iguals
Xilografia En relleu sobre fusta
Gravat al buit En buit sobrecoure amb
elburí i l’acció corrosiva
de d’un àcid (aiguafort)
Litografia Sobre pedra:planografia
Serigrafia Sobre sedaes transmet
al paper
L’esgrafiat El dibuix no té relleu, ni
enfonsat.
Fotografia Utilitzen processos
fotomecànics i digitals
Làser
Informàtica
Altres
tipologies
Miniatura Art de la il·luminació.
Pintura al tremp de
petites dimensions, sobre
pergamí o paper i s’utilitza
per decorar manuscrits.
El vitrall Vidriera de colors que
s’uneixen amb vores de

5. plom damunt una
estructura de ferro.
Finestrals i rosasses de les
esglésies i edificis.
El mosaic S’utilitza com a paviment
o per adornar murs.
Tessel·les: peces petites
de pedra, marbre, granit,
lapislàtzuli, etc.
L’opus sectile:grans
L’opus
tessellatum:regulars
L’opus
vermiculatum:petites i
diverses
La
ceràmica
Modela masses d’argila i
terres.
S’obtenen per cocció al
foc i es decoren amb
pintura.
Són objectes quotidians
· Poroses i
permeables:Terraco
tta i pisa.
· Impermeables:
Gres i porcellana
Les tècniques El fresc Modalitat de la pintura mural.
Arrebossat de calç fresc més
pigments dissolts en aigua. S’apliquen
tres capes.
No permet rectificacions
La sinòpia és el dibuix preparatori que
es fa damunt l’arrebossat, fixa els
contorns i marca les jornades
Es combinen dos elements per
aconseguir el color: elspigments i
els aglutinants
El tremp Va ser utilitzada com a pintura mural.
Per aconseguir veladures.
Rovell d’ou barrejat amb aigua i cola.
L’oli Barreja de pigments amb oli de
llinassa.

6. Aconsegueix colors brillants i la
possibilitat de rectificar.
L’encàustica Colors diluïts en cera fosa, que fa
d’aglutinant
L’aquarel·la Fa servir colors transparents i
lleugers, aglutinats amb goma
aràbiga, sense utilització del blanc.
El guaix o
l’aiguada
Semblant a l’aquarel·la. Utilitza colors
opacs, una mica pastosos i l’ús del
blanc.
Collage Pintura matèrica incorporant diversos
materials (sorra, papers, etc.)
L’acrílic Combinació de molècules d’acrilat en
emulsió amb aigua. Assecatge molt
ràpid
La laca Tècnica decorativa d’origen xinés i
consisteix en un vernís dur i brillant
fet amb làtex.