3. BIOGRAFIA
Francesc Macià i Llussà nèix a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre de
1859. Francesc Macià va ser el segon de set fills, el seu pare es dedicava al
comerç de l'oli de les Borges Blanques, negoci que va gestionar fins al 1881.
Poc després de que el seu pare morís, tenint ell 16 anys, va ingressar a
l'Acadèmia militar de Guadalajara per unir-se al cos d'enginyers de l'Exèrcit
espanyol, especialitzant-se en ponts, ferrocarrils i telègrafs.
El 1887 el van destinar a Lleida, on coneixeria
a la que un any després seria la seva
esposa, Eugènia Lamarca, amb qui va tenir tres
fills, en Joan, l'Eugènia i la Maria.
El setembre de 1923, amb el cop d'estat de Primo
de Rivera, Macià es refugia a
Perpinyà. És en aquesta època quan, desde Estat
Català desenvolupa el seu caràcter
insurreccional mantenint contacte amb anarquistes i
comunistes; i aconseguint l'ajut
econòmic de les comunitats de catalans residents
a Amèrica del Sud. El 1926 va intentar una acció
armada contra la dictadura de Miguel Primo de
Rivera, des de Prats de Molló, a la Catalunya Nord.
Va morir el 25 de Desembre del 1933, als 74 anys a
España.
4. LA POLÍTICA A LA VIDA DE
FRANCESC MACIÀL’Anticatalanisme espanyol
de l’época i els fets del diari “Cu-
cut”, van induir a Macià a entrar a
la política als 47 anys encara que
era un cap militar espanyol (Tinent
Coronel).
Va fundar el nou partit polític
independentista Estat Català i, a
continuació Macià va ser president
de la Generalitat al 1931
proclamant, la República Independent
Catalana a la plaça de Sant Jaume.