2. BernatMetge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) va ser un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. Ésconsiderat un delsmillors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
3. Biografia Va neixera l'any1359. Cinc anysdesprés, la seva mare, Agnès, contreumatrimoniamb Ferrer Saiol funcionaride la CancelleriaReial. Gràcies al seupadrastre va poder entrar a treballar a la CancelleriaReial, on va fer carrera i va acabar essent el protonotari de la reina Elionor de Sicília .Aquestafeina li exigiaunsconeixementsespecíficscom per exemple: el domini de l'escripturatant en còpiacom en redacció, coneixements de llengüesutilitzades per alsdocumentsimportants (llatí, català i aragonès), formacióbàsica en la doctrina cristiana i fins i totfonaments del dret. BernatMetge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparacióprofessional. Per part de pare va rebre la cultura delsprofessionals de la salut i per part del seupadrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obresclàssiques i medievals que van aportar moltsbeneficis a la sevaformació. Méstardva ser un home de confiança del rei Joan I, peròposteriorment a la mortd'aquestfouprocessat i empresonatjuntamentambd'altresfuncionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un úsindegut de dinerspúblicsperò va ser perdonat per Martí l'Humà i va ser rehabilitatcom a secretarireial.
4. Les sevesprimeres obres van ser Llibre de Fortuna i Prudència (1381) ,onexplica el seuviatgefictici a l'illa de la Fortuna onaprèn que les desgràcies que el persegueixensón una prova de Déu per demostrar la sevainnocència i la sevavirtut, una altre obra es Sermóhumorístic i paròdic, i la traducció del llibresegon del poema llatí De vetula, d'Ovidi. També féu la traducció de la història de Valteri Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval, si béBernatMetge es va basar en la traduccióllatina de Petrarca, sent el primer autor en traduir-lo al català, no en l'originalitalià de Bocaccio. Inicisliteraris i traduccions.
5. Lo somni La seva obra mestraes Lo somni, redactat el 1399, pocdesprés de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingutexpressament per dir-li que seria rehabilitatpelseugermà Martí l'Humà, cosa que juntamentambd'altrespassatges elogiosos pelrei i per membres de la sevafamília fa pensar que la intenció principal de l'obraés la recuperació del favor reial, cosa que va aconsegui.
6. Primer llibre Durantaquestapart, l'autor, que estàtancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, ambquiestableix un diàlegfilosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Delsquatrellibresés el que mésreflexa el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentantracionalment. Segonllibre Es coneix la identitatdels dos acompanyants del rei Joan, que sónelspersonatges de la mitologiaclàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un elementclarament humanista: la referènciaalsclàssics. El rei Joan I també explica que el destí de la sevaànima no ésl'infern, sinó el purgatori, on la sevaànimaserà purificada per després poder anar al cel. Aquestapartés un elementmoltimportant en la defensa de la innocència de BernatMetge. Tercer llibre Orfeu fa una explicació de la seva vida, per desprésdescriurel'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, dientgairebéliteralmentfragmentstraduïts de IlCorbaccio, de Boccaccio. Quartllibre Per contra, Metge fa una lloançamolt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para especial atenció a la reina Maria de Luna, volent-se'nguanyar el favor. Critica elshomes, i méstard comenta punt per puntelsarguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quanl'autor es desperta del seusomni.
7. E quanhaguí ben remirat, especialment lo dessúsdithom de mija estatura, a mi fovijares que veés lo rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que poctempshavia que era passatd’aquesta vida, al qualjollongamenthaviaservit. E dubtantqui era, espaordí’mterriblement. Lladoncsell me dix: —Llunya tota paor de tu, car josónaquell que et penses. Quanjol’oí parlar, coneguí’ltantost; puistremolantdiguí: —Oh senyor! Comsótsvósací? E no morís l’altredia? —No morí —dix ell—, mas lleixí la carn a la sua mare, e retíl’espirit a Déu, qui el m’haviadonat. —Coml’espirit? —diguíjo—. No puccreure que l’espirit, si res és, puixateniraltrecamísinóaquell que la carn té. —E doncs, quèentens —dix ell— que siajo? No saps que l’altrediapassé de la vida corporal en què era? —Oïtho he dir —responguíjo—, mas ara no hocrec, car, si fóssetsmort, no fóretsací; e entén que sótsviu. Mas la gent, o per tal comhovolria (car totstempss’alegra de novitats, e especialment de novellasenyoria), o per alguna barateria que volfer, ha mes en fama que sótsmort. —La fama —dix ell— és vera que jo he pagat lo deute a natura; e lo meuespiritésaquestqui parla ab tu. —Vós, senyor, me podetsdirquèusplaurà; mas, parlant ab vostrareverència, jo no creuré que siatsmort, car hòmensmorts no parlen. —Ver és —dix ell— que elsmorts no parlen; mas l’espirit no mor, e per consegüent no li ésimpossible parlar. —No em par —diguíjo— que l’espiritsia res aprés la mort, car moltesvegades he vist morir hòmens e bèsties e ocells, e no veïa que espiritnealtra cosa los isqués del cos, per la qualjopoguésconèixer que carn e espiritfossendues coses distintes e separades; mas totstemps he creegut que ço que homdiuespirit e ànima no fosàlssinó la sang o la calor natural que és en lo cos, que per la discrepància de les suesquatrehumors se mor, aixícom fa lo foc per lo ventqui el gita de son lloc, o quanéscorromput lo subjecte en quèés, quis’apaga e d’aquíavant no el veuhom. Lo somni original..
8. Lo somni en traduit.. I quanaixíl'hagiremirat, el dessusespecialment home ditd'EstaturaMillars, jofaig a la ves vijares Que reid'en Joan Aragó, de gloriosa memòria, Poctempspassat Que haviad'queresti Vida va ser, en aquestllongamentjohavia servites. I aquí es terriblementdubtant, espaordí'm. DixLladoncsemell: TotalitatLluny que Paor, fill de cotxesjoallò Que et pensar. Quanjooidiscurs, tantostconeguí'l, puisparpelleigDigue Senyor-Oh! Sotsvósacicom? I capaltre Moris dóna? -No Mori-dix-ells, més la carnlleixí en el seu mar, i aquí les xarxes en el DéuEspirit, Donatm'havia el. L'Espirit-Com? -Jo-digue. No puccreure que l'Espiritismeésés res, puixallò Que CamíTenirfins que el te de la carn. E-doncs, Que ellEntença-dix-joésaixò? No Sucs Quina passada de moda oferiralsaltrescorporals de la Vida en l'era que? Jo responguídir-h-OIT-jo, ara però no ho CREC, cotxe, fóssetsmort, senseàcidForêts, i Sotsentendre Que viu. Però la gent, o que tincambvolria (cotxetotstempss'alegra de novitats i especialment de notíciesSenyor), o barateriesvolfermentació Alguna Que, té fama de mes a Sots Que mort. La fama-dix-colze-jo Que és real que PagatDeut a la naturalesa i Espiritésmeu porta a terme les converses que ab aquí. -Vós, Senyor, podetsemdirplaurà Que nosaltres, mes, parlant ab sareverència, jo Que no mortsiatscreure, vehicle parle Homens no morts. Que els hi Veure-dix-ésell-morts no parlamentàries, l'Espirit no ter més, i per tantn ésimpossible parlar ambells. No Digue la participació empresa jove Que l'Espiritésjutjadaaprès la mort, vehicle que visita Moltes VEGADES morir Homens i millorsamics i ocells, i no es veia Que elsisquèmiaEspiritfer res tics, per al qualjoPogues Que Conèixer carn i Espirit coses Fossequotesdistingit i separades; méstotstempscreegut Que col home que diu no fosAlsEspirit i l'ànima va cantar fins que la calor o el Que és natural-en-tics, Que els demanda per discrepàncies de humorsquatre si mortalitat, gestió fa amb el foc per al full quilloc El tour de fill, o quan el tema éscorromput as Que, senseavantguardes El ed'aquí aquí home s'apague VEU.
