1. EL CONTE DEL VERD TAN I TAN VERD
Una dona trobava el color verd tan bonic que tots els mobles de casa seva havien de ser
verds.El seu marit i els seus fills només podien portar roba de color verd,i, per dinar,a la
taula d’aquella família gairebé cada dia hi havia espinacs,enciams, pèsols i bledes.
Durant molts anys aquella dona va estalviar per poder fer un viatge per la selva amb la seva
família.
-Que n’és de bonic tot, aquí,tan verd!-va dir ella,quan van arribarala selva.
-Sí -li van respondre el seu marit i els nens –. Aquítot sembla gairebé més verd que a casa.
Però, on t’has ficat ara?
-Sóc aquí –va dir la dona-. I vosaltres, on sou?
I és que,com que tot era tan i tan verd,no es podien veure els uns als altres. Els nens ho van
trobar fantàstic i es van posar a jugar a fet a amagar dins del verd.Però,mentre jugaven,el
nen gran es va perdre en la verdor i van trigar mitja hora a trobar-lo,i un home que havia
vingut de viatge va estar a punt d’entrebancar-se amb la nena.
Allò no podia ser.Així que es van posar a caminar en fila índia,l’un darrere l’altre, ben
juntets. El sol ja no era alt i almenys podien veure les seves ombres a l’herba.Després d’una
estona també van poder distingir les seves cares,perquè les tenien plenes de picades
d’ortigues.
FI
Biel Bernal Pratdesaba, 4t- A