SlideShare a Scribd company logo
1 of 13
Download to read offline
LA GESTIÓ DEL BOSC:
LES ACLARIDES

     Observeu aquests talls;            Si observem un tall transversal del
     quina edat creieu que              tronc d’un arbre, a part de la capa
tenien els arbres en el moment          externa o escorça hi podrem veure
en el que es van tallar? Van            una sèrie d’anells concèntrics. Mentre
créixer tots dos en les mateixes        l’arbre és viu, cada any s’afegeix un
condicions?                             nou anell de creixement al tronc.
      Albeca    Duramen




                                                                        Escorça

                                                                        Floema

                                                                      Càmbium

                                                             Anell de creixement



Els anells de creixement                que consisteixen a tallar els arbres
reflecteixen les condicions en          que estan molt junts per tal que no es
què ha crescut l’arbre. Els anells      facin nosa entre ells i es puguin
amples indiquen un creixement           desenvolupar adequadament (drets,
prolongat en condicions climàtiques     forts, ben arrelats, amb el diàmetre
bones. En temps de sequera, els         del tronc més gran), i les tallades de
anells són més estrets. Això també      regeneració, que consisteixen en
passa quan un bosc és molt dens i els   tallar els arbres per obtenir fusta i
arbres estan molt junts i entren en     facilitar la renovació natural del bosc
competència pels recursos (llum,        amb el creixement dels plançons.
aigua, sòl).
                                        També es fan aclarides per prevenir la
Quan es gestiona un bosc es tallen      propagació d’incendis. En aquest cas
alguns arbres perquè la resta de        s’obren tallafocs: franges de terreny
massa forestal es desenvolupi           que es deixen sense vegetació per
correctament. S’hi fan dos tipus de     evitar que el foc es propagui fàcilment
tallades: les de millora o aclarides,   d’una banda a l’altra del bosc.
Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
LA BIOMASSA
          Heu passat pel costat de La Solana. Hi heu
          vist alguna xemeneia?
La Solana utilitza una caldera de biomassa com a
sistema de calefacció per escalfar la casa. La
biomassa és massa de matèria viva de residus
agrícoles i forestals, entre d’altres (clofolla de fruits
secs, palla de cereals, fusta, etc.). En termes
energètics, la biomassa es considera una energia
renovable, que en aquest cas s’utilitza com a llenya.

La biomassa forestal pot procedir de treballs
silvícoles: podes, aclarides, obertures de tallafocs, etc.

Actualment, els tres tipus principals de
combustibles que fan servir les calderes
de biomassa són les estelles, les brique-
tes i els pèl·lets. Les estelles provenen del
fraccionament de la llenya. Els pèl·lets i les brique-
tes s’obtenen a partir de la compactació de la
biomassa triturada.

A la caldera de La Solana s’hi cremen estelles de pi
roig i pi negre procedents de boscos públics del
Ripollès.



Estella
Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
EL BOSC DE PI ROIG I
LA ROUREDA DE ROURE
MARTINENC

Des del mirador podem observar dos tipus de boscos
diferents. Els bons gestors coneixen bé la forest.

      A partir de les fulles i dels fruits d’aquests arbres,


Les pinedes de pi roig ocupen majoritàriament les
zones obagues i les rouredes de roure martinenc, les
solelles.

En condicions adequades, el pi roig és un arbre que
creix alt i dret, per això la seva fusta s’utilitza en la
construcció de palets i de pals de línies elèctriques o
de telèfon i per fer paper. L’explotació d’aquests
boscos ha propiciat que ocupés vessants que
habitualment ocupaven les rouredes.

Al parc es fan aclarides al bosc per afavo-
rir el bon desenvolupament dels arbres per
evitar que creixin febles i siguin fràgils a les nevades o
ventades, per a que tinguin el diàmetre més gran i per
poder-ne explotar la fusta.

En les pinedes de pi roig es potencia el creixement
d’arbres d’uns 50 cm de diàmetre. El temps que tardi
la pineda a assolir aquesta mida dependrà de les
condicions meteorològiques i de la intensitat de les
aclarides. L’edat aproximada que tindran aquests
arbres és d’entre 80 i 120 anys.
Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
SANITAT FORESTAL
     Veieu una trampa com             És el cas de l’Ips sexdentatus, un
     aquesta, per aquests             insecte barrinador que ataca el pi
                                      roig, en especial els arbres menys
Agafeu un full i feu un calc de les
galeries del tronc de mostra amb el   forats de l’escorça per travessar-la i
llapis de cera.

                                      una cambra nupcial. Les femelles
              Trampa de feromones
                                      arribaran a la cambra per aparellar-se
                                      i faran noves galeries on pondran els
                                      ous. Les larves que neixin

                                      més galeries. Al llarg de tot el cicle,
                                      poden arribar a ocasionar la mort de

                                      de saba. Inicialment, els arbres es
                                      defensen segregant resines, però si
                                      l’atac és molt fort queden debilitats i
                                      no poden fer-hi front.

                                      Per lluitar contra aquesta plaga es
                                      porten a terme tasques de prevenció
                                      tallant els arbres debilitats per
                                      condicions desfavorables (sequera,
                                      incendis, ventades, nevades) o els
                                      que pateixen un atac important.
                                      D’altra banda, es fan mesures de
                                      control col·locant trampes que
                                      contenen feromones agregatives.
En la gestió del bosc cal             Les feromones són substàn-
actuar per prevenir i per             cies que segreguen els insec-
combatre les plagues                  tes per comunicar-se entre si.
causades per alguns insec-            Les agregatives atrauen mascles i
tes (barrinadors o proces-            femelles, que queden atrapats dins la
sionària, entre d’altres).            trampa i no en poden sortir.
Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
LES PASTURES




Al llarg del temps, la humanitat ha obtingut recursos del
medi forestal: fusta per fer llenya, per a la construcció, per
fer paper o mobles, suro, fruits, bolets, pastures per a la
ramaderia, etc.

Dins el parc trobem explotacions agràries
de caire familiar amb pastures per al
bestiar. Els passos canadencs que es troben al mig dels
camins forestals impedeixen que el bestiar creui el camí,
ja que les reixes no són adequades per a les seves potes.

El pla especial de gestió del parc prioritza la conservació
dels boscos actuals per dur-los cap a formacions més
estables. Només es recuperen zones de pastures a partir
d’erms.

El manteniment dels camins forma part de les tasques de
gestió del parc. La circulació motoritzada no hi està
permesa, excepte per a l’extinció d’incendis, les tasques
forestals o els usos agrícoles i ramaders que coexisteixen
dins el parc.
Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
CLAU DICOTÒMICA

                    P i Ro i g                Pi
                                                   B l anc




     P i n yoner
Pi
                                 Escorça de
                    no              color              si
                                  grisenc




                      Pinyes
     si              grosses i        no
                   arrodonides


                                 A l z i na                       e Ma r t i n e
                                                             ur
                                                                               nc
                                                       Ro




                                                Fulles
                                 no           lobulades                  si



                                 Fulles en
                    si            forma               no
                                 d’agulla
Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
GEOAMAGATALL
LLEGIU-ME
SI US PLAU
Enhorabona, ho heu trobat! Potser per casualitat?
Què hi ha amagat dins aquest contenidor?
Què dimoni fa això aquí amb tots aquest objectes a dins?
Forma part d’un joc mundial dirigit als usuaris de GPS (Global Positio-
ning System), conegut com a geoamagatall o Geocaching. Resumida-
ment, el joc involucra a un usuari de GPS que amaga un “tresor” (aquest
recipient i el seu contingut) i després publica les seves coordenades
exactes perquè d’altres usuaris de GPS puguin anar a la “caça del tresor”
i trobar-lo.
En la variant que presentem, us demanem que no agafeu cap element
del tresor i que deixeu una nota sobre la vostra visita a la llibreta de
registre. Normalment, la persona que ha amagat aquest contenidor ha
trobat un bon amagatall, en un lloc públic, que no és fàcil de trobar per
la gent que no està al corrent. Però de vegades, un bon amagatall es pot
convertir en mal amagatall

SI HEU TROBAT AQUEST CONTENIDOR PER ACCIDENT:
Perfecte! Benvingut al joc! Només us demanem que:

      consisteix en trobar el contenidor i intercanviar les vostres
      impressions amb tots els altres que el trobaran.



     indicat més avall.
Geocaching està obert a tothom que tingui un GPS i sentit de l’aventura.

voleu saber més o si voleu fer algun comentari. L’adreça de
l’organització és la següent:
http://www.geocaching.com
Si aquest contenidor es troba en un lloc on no hauria de ser i necessita
ser retirat, si us plau feu-nos-ho saber. Accepteu les nostres disculpes, el
desplaçarem el més aviat possible.

More Related Content

Similar to Fitxes BUSCABOSCOS

Similar to Fitxes BUSCABOSCOS (16)

El suro
El suroEl suro
El suro
 
El suro
El suroEl suro
El suro
 
Els arbres i les fulles
Els arbres i les fullesEls arbres i les fulles
Els arbres i les fulles
 
Banyarriquer
BanyarriquerBanyarriquer
Banyarriquer
 
El bosc
El boscEl bosc
El bosc
 
Vegetacio Mediterranea
Vegetacio MediterraneaVegetacio Mediterranea
Vegetacio Mediterranea
 
Carolina i lluna dia del arbre
Carolina i lluna dia del arbreCarolina i lluna dia del arbre
Carolina i lluna dia del arbre
 
Granota de vidre
Granota de vidreGranota de vidre
Granota de vidre
 
Falgueres i cicadofitins
Falgueres i cicadofitinsFalgueres i cicadofitins
Falgueres i cicadofitins
 
Els arbres
Els arbresEls arbres
Els arbres
 
Els boscos del pirineu
Els boscos del pirineuEls boscos del pirineu
Els boscos del pirineu
 
Platero en el Desert de les Palmes
Platero en el Desert de les PalmesPlatero en el Desert de les Palmes
Platero en el Desert de les Palmes
 
Arbreamic3 andreasempere
Arbreamic3 andreasempereArbreamic3 andreasempere
Arbreamic3 andreasempere
 
T.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesT.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemes
 
Grup 2 vegetació
Grup 2 vegetacióGrup 2 vegetació
Grup 2 vegetació
 
El montseny
El montsenyEl montseny
El montseny
 

More from ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora

More from ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora (20)

ESCOLA SEGIMON COMAS. CODE WEEK EDICIÓ 2018
ESCOLA SEGIMON COMAS. CODE WEEK EDICIÓ 2018ESCOLA SEGIMON COMAS. CODE WEEK EDICIÓ 2018
ESCOLA SEGIMON COMAS. CODE WEEK EDICIÓ 2018
 
1819 REUNIÓ INICI DE CURS MENJADOR ESCOLAR
1819  REUNIÓ INICI DE CURS MENJADOR ESCOLAR1819  REUNIÓ INICI DE CURS MENJADOR ESCOLAR
1819 REUNIÓ INICI DE CURS MENJADOR ESCOLAR
 
1819 cartell beques nee
1819 cartell beques nee 1819 cartell beques nee
1819 cartell beques nee
 
1819 cartell reunions nodes
1819  cartell reunions  nodes1819  cartell reunions  nodes
1819 cartell reunions nodes
 
01 201819 JORNADA DE PORTES OBERTES ESCOLA SEGIMON COMAS
01 201819 JORNADA DE PORTES OBERTES ESCOLA SEGIMON COMAS01 201819 JORNADA DE PORTES OBERTES ESCOLA SEGIMON COMAS
01 201819 JORNADA DE PORTES OBERTES ESCOLA SEGIMON COMAS
 
Setmana europea de la programació edició 2017
Setmana europea de la programació  edició 2017Setmana europea de la programació  edició 2017
Setmana europea de la programació edició 2017
 
1718 cartell beques nee
1718 cartell beques nee 1718 cartell beques nee
1718 cartell beques nee
 
ESCOLA SEGIMON COMAS: info 28.07.2017
ESCOLA SEGIMON COMAS: info 28.07.2017ESCOLA SEGIMON COMAS: info 28.07.2017
ESCOLA SEGIMON COMAS: info 28.07.2017
 
23 09 2017 sismics nab's
23 09 2017 sismics nab's23 09 2017 sismics nab's
23 09 2017 sismics nab's
 
ESCOLA SEGIMON COMAS: carta final de curs
ESCOLA SEGIMON COMAS: carta final de cursESCOLA SEGIMON COMAS: carta final de curs
ESCOLA SEGIMON COMAS: carta final de curs
 
MATRICULACIÓ -VISITA AULA P3-
MATRICULACIÓ -VISITA AULA P3-MATRICULACIÓ -VISITA AULA P3-
MATRICULACIÓ -VISITA AULA P3-
 
Programa Festa de Final de Curs
Programa Festa de Final de CursPrograma Festa de Final de Curs
Programa Festa de Final de Curs
 
FESTA DE FINAL DE CURS
FESTA DE FINAL DE CURSFESTA DE FINAL DE CURS
FESTA DE FINAL DE CURS
 
ESCOLA SEGIMON COMAS: matrícula 17/18
ESCOLA SEGIMON COMAS: matrícula 17/18ESCOLA SEGIMON COMAS: matrícula 17/18
ESCOLA SEGIMON COMAS: matrícula 17/18
 
1617 LLEGIM CS NO RIU EL RIU -MAPA GES-
1617 LLEGIM CS NO RIU EL RIU -MAPA GES-1617 LLEGIM CS NO RIU EL RIU -MAPA GES-
1617 LLEGIM CS NO RIU EL RIU -MAPA GES-
 
1617 LECTURA PI CM NO RIU EL RIU
1617 LECTURA PI CM NO RIU EL RIU1617 LECTURA PI CM NO RIU EL RIU
1617 LECTURA PI CM NO RIU EL RIU
 
1617 PI CI ACTIVITAT A REVEURE, PETITA BALENA
1617 PI CI ACTIVITAT A REVEURE, PETITA BALENA1617 PI CI ACTIVITAT A REVEURE, PETITA BALENA
1617 PI CI ACTIVITAT A REVEURE, PETITA BALENA
 
1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA
1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA
1617 LECTURA PI CI A REVEURE, PETITA BALENA
 
EL TRESOR DEL TER: activitat de CL
EL TRESOR DEL TER: activitat de CLEL TRESOR DEL TER: activitat de CL
EL TRESOR DEL TER: activitat de CL
 
ESCOLA SEGIMON COMAS: Programa PI EL RIU
ESCOLA SEGIMON COMAS: Programa PI EL RIUESCOLA SEGIMON COMAS: Programa PI EL RIU
ESCOLA SEGIMON COMAS: Programa PI EL RIU
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Fitxes BUSCABOSCOS

  • 1. LA GESTIÓ DEL BOSC: LES ACLARIDES Observeu aquests talls; Si observem un tall transversal del quina edat creieu que tronc d’un arbre, a part de la capa tenien els arbres en el moment externa o escorça hi podrem veure en el que es van tallar? Van una sèrie d’anells concèntrics. Mentre créixer tots dos en les mateixes l’arbre és viu, cada any s’afegeix un condicions? nou anell de creixement al tronc. Albeca Duramen Escorça Floema Càmbium Anell de creixement Els anells de creixement que consisteixen a tallar els arbres reflecteixen les condicions en que estan molt junts per tal que no es què ha crescut l’arbre. Els anells facin nosa entre ells i es puguin amples indiquen un creixement desenvolupar adequadament (drets, prolongat en condicions climàtiques forts, ben arrelats, amb el diàmetre bones. En temps de sequera, els del tronc més gran), i les tallades de anells són més estrets. Això també regeneració, que consisteixen en passa quan un bosc és molt dens i els tallar els arbres per obtenir fusta i arbres estan molt junts i entren en facilitar la renovació natural del bosc competència pels recursos (llum, amb el creixement dels plançons. aigua, sòl). També es fan aclarides per prevenir la Quan es gestiona un bosc es tallen propagació d’incendis. En aquest cas alguns arbres perquè la resta de s’obren tallafocs: franges de terreny massa forestal es desenvolupi que es deixen sense vegetació per correctament. S’hi fan dos tipus de evitar que el foc es propagui fàcilment tallades: les de millora o aclarides, d’una banda a l’altra del bosc.
  • 2. Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
  • 3. LA BIOMASSA Heu passat pel costat de La Solana. Hi heu vist alguna xemeneia? La Solana utilitza una caldera de biomassa com a sistema de calefacció per escalfar la casa. La biomassa és massa de matèria viva de residus agrícoles i forestals, entre d’altres (clofolla de fruits secs, palla de cereals, fusta, etc.). En termes energètics, la biomassa es considera una energia renovable, que en aquest cas s’utilitza com a llenya. La biomassa forestal pot procedir de treballs silvícoles: podes, aclarides, obertures de tallafocs, etc. Actualment, els tres tipus principals de combustibles que fan servir les calderes de biomassa són les estelles, les brique- tes i els pèl·lets. Les estelles provenen del fraccionament de la llenya. Els pèl·lets i les brique- tes s’obtenen a partir de la compactació de la biomassa triturada. A la caldera de La Solana s’hi cremen estelles de pi roig i pi negre procedents de boscos públics del Ripollès. Estella
  • 4. Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
  • 5. EL BOSC DE PI ROIG I LA ROUREDA DE ROURE MARTINENC Des del mirador podem observar dos tipus de boscos diferents. Els bons gestors coneixen bé la forest. A partir de les fulles i dels fruits d’aquests arbres, Les pinedes de pi roig ocupen majoritàriament les zones obagues i les rouredes de roure martinenc, les solelles. En condicions adequades, el pi roig és un arbre que creix alt i dret, per això la seva fusta s’utilitza en la construcció de palets i de pals de línies elèctriques o de telèfon i per fer paper. L’explotació d’aquests boscos ha propiciat que ocupés vessants que habitualment ocupaven les rouredes. Al parc es fan aclarides al bosc per afavo- rir el bon desenvolupament dels arbres per evitar que creixin febles i siguin fràgils a les nevades o ventades, per a que tinguin el diàmetre més gran i per poder-ne explotar la fusta. En les pinedes de pi roig es potencia el creixement d’arbres d’uns 50 cm de diàmetre. El temps que tardi la pineda a assolir aquesta mida dependrà de les condicions meteorològiques i de la intensitat de les aclarides. L’edat aproximada que tindran aquests arbres és d’entre 80 i 120 anys.
  • 6. Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
  • 7. SANITAT FORESTAL Veieu una trampa com És el cas de l’Ips sexdentatus, un aquesta, per aquests insecte barrinador que ataca el pi roig, en especial els arbres menys Agafeu un full i feu un calc de les galeries del tronc de mostra amb el forats de l’escorça per travessar-la i llapis de cera. una cambra nupcial. Les femelles Trampa de feromones arribaran a la cambra per aparellar-se i faran noves galeries on pondran els ous. Les larves que neixin més galeries. Al llarg de tot el cicle, poden arribar a ocasionar la mort de de saba. Inicialment, els arbres es defensen segregant resines, però si l’atac és molt fort queden debilitats i no poden fer-hi front. Per lluitar contra aquesta plaga es porten a terme tasques de prevenció tallant els arbres debilitats per condicions desfavorables (sequera, incendis, ventades, nevades) o els que pateixen un atac important. D’altra banda, es fan mesures de control col·locant trampes que contenen feromones agregatives. En la gestió del bosc cal Les feromones són substàn- actuar per prevenir i per cies que segreguen els insec- combatre les plagues tes per comunicar-se entre si. causades per alguns insec- Les agregatives atrauen mascles i tes (barrinadors o proces- femelles, que queden atrapats dins la sionària, entre d’altres). trampa i no en poden sortir.
  • 8. Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
  • 9. LES PASTURES Al llarg del temps, la humanitat ha obtingut recursos del medi forestal: fusta per fer llenya, per a la construcció, per fer paper o mobles, suro, fruits, bolets, pastures per a la ramaderia, etc. Dins el parc trobem explotacions agràries de caire familiar amb pastures per al bestiar. Els passos canadencs que es troben al mig dels camins forestals impedeixen que el bestiar creui el camí, ja que les reixes no són adequades per a les seves potes. El pla especial de gestió del parc prioritza la conservació dels boscos actuals per dur-los cap a formacions més estables. Només es recuperen zones de pastures a partir d’erms. El manteniment dels camins forma part de les tasques de gestió del parc. La circulació motoritzada no hi està permesa, excepte per a l’extinció d’incendis, les tasques forestals o els usos agrícoles i ramaders que coexisteixen dins el parc.
  • 10. Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
  • 11. CLAU DICOTÒMICA P i Ro i g Pi B l anc P i n yoner Pi Escorça de no color si grisenc Pinyes si grosses i no arrodonides A l z i na e Ma r t i n e ur nc Ro Fulles no lobulades si Fulles en si forma no d’agulla
  • 12. Per conèixer la gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu
  • 13. GEOAMAGATALL LLEGIU-ME SI US PLAU Enhorabona, ho heu trobat! Potser per casualitat? Què hi ha amagat dins aquest contenidor? Què dimoni fa això aquí amb tots aquest objectes a dins? Forma part d’un joc mundial dirigit als usuaris de GPS (Global Positio- ning System), conegut com a geoamagatall o Geocaching. Resumida- ment, el joc involucra a un usuari de GPS que amaga un “tresor” (aquest recipient i el seu contingut) i després publica les seves coordenades exactes perquè d’altres usuaris de GPS puguin anar a la “caça del tresor” i trobar-lo. En la variant que presentem, us demanem que no agafeu cap element del tresor i que deixeu una nota sobre la vostra visita a la llibreta de registre. Normalment, la persona que ha amagat aquest contenidor ha trobat un bon amagatall, en un lloc públic, que no és fàcil de trobar per la gent que no està al corrent. Però de vegades, un bon amagatall es pot convertir en mal amagatall SI HEU TROBAT AQUEST CONTENIDOR PER ACCIDENT: Perfecte! Benvingut al joc! Només us demanem que: consisteix en trobar el contenidor i intercanviar les vostres impressions amb tots els altres que el trobaran. indicat més avall. Geocaching està obert a tothom que tingui un GPS i sentit de l’aventura. voleu saber més o si voleu fer algun comentari. L’adreça de l’organització és la següent: http://www.geocaching.com Si aquest contenidor es troba en un lloc on no hauria de ser i necessita ser retirat, si us plau feu-nos-ho saber. Accepteu les nostres disculpes, el desplaçarem el més aviat possible.