1. EXPOSICIÓ DE CATALÀ: CRÒNICA DE RAMÓN MUNTANER MªCarmen Prat Soto 1º B de Batx. Català: exposició oral Marta Rovira

2. VIDA DE RAMÓN MUNTANER Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265. Era fill d'una família notable que hostatjà Jaume I el Conqueridor (el 1274 Jaume I se'n va al Concili de Lió i passa per Peralada) i Alfons X el Savi de Castella. Aquest fet, que es produí quan tenia nou anys, fou un dels records més preats i l'esmenta amb emoció a la Crònica. El 1285 Peralada va ser destruïda pels almogàvers durant la croada contra la Corona d’Aragó i va haver d’emigrar. Quan tenia vint anys Ramon Muntaner va prendre part en la conquesta de Menorca; després va participar en la lluita contra els francesos a la guerra de Sicília. Es retira després d’haver transportat a un nadó orfe als seus avis i als seixanta anys comença a redactar la Crònica que va acabar tres anys després. Mor l’any 1336 a Eivissa.

3. LA CRÒNICA Com que Muntaner va tenir una relació personal amb tots els reis de la Casa d’Aragó i de la Casa de Sicília. Va recórrer a textos historiogràfics per als regnats de Jaume I i Pere el Gran (la seva font era la pròpia experiència). L’obra va ser escrita per ser llegida en veu alta i per aquest motiu, per això utilitzava procediments joglarescos, a més d’usar un llenguatge viu i col·loquial. Amb aquesta obra, Ramón Muntaner també es va convertir en el primer autor en llengua catalana en plasmar les aspiracions de gran part de l'elit catalana per a una reunificació política ibèrica. Els dos esdeveniments principals van ser la Corona d’Aragó i la Corona de Castella, en relació amb l’època del providencialisme i el nacionalisme dins del monarquisme.

4. ÈPOCA DE LA CRÒNICA: EL NACIONALISME El nacionalisme és una corrent de pensament que propugna a la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasmà com a ideologia política i moviment social ja durant el segle XVII, es consolidà amb un corpus teòric durant el segle XVIII i esdevingué la corrent política hegemònica (durant el segle XIX). S'han oposat a aquesta corrent de pensament diverses doctrines polítiques al llarg de la història com ara l'absolutisme i les monarquies plurinacionals (durant el segle XVII iXVIII), les corrents de pensament individualista -anarquisme- i les ideologies de classe -socialisme, comunisme (durant el segle XIX i XX).

5. FRAGMENT DE LA CRÒNICA L'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva alqueria de Xirivella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom: Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e tres-cents vint-e-cinc

6. CONCLUSIÓ Com a conclusió he pogut comprovar que Ramón Muntaner es basava en experiències viscudes a la seva vida per escriure aquesta Crònica. En el primer capítol parla de Jaume I el conqueridor (amb qui va tenir una bona experiència viscuda a la seva ciutat natal). Més endavant parla de Pere el Gran (amb qui també va tenir a veure en una de les dues conquestes esmentades), com és el cas de la conquesta de la Corona d’Aragó i la Corona de Castella. Gràcies a aquesta obra es va convertir en el primer autor d’obres catalanes.