2. DESCRIPCIÓ DE LA GRANOTA
PUNTA DE FLETXA
Aquestes granotes es caracteritzen popularment per la seva pell brillant i acolorida. Tenen una coloració
aposemàtica que és un fenomen que consisteix en què alguns organismes presenten trets cridaners destinats a
allunyar els seus depredadors. Aquests colors vius adverteixen els depredadors de les seves propietats verinoses
ja que tenen la pell coberta de substàncies tòxiques. Les diferents espècies de granota punta de fletxa tenen
colors que van del taronja lluminós i negre blavós fins al groc i el vermell.
Les diferents espècies d’aquestes granotes poden tenir una mida que va d’ 1 a 6 cm de longitud, depenent de l’
edat i l’ espècie de granota. Habitualment pesa de 10 a 20 grams.
Com tot anur, la granota punta de fletxa fa la metamorfosi.
Aquesta granota es diu punta de fletxa perquè si poséssim el seu verí en una fletxa, mataria al moment.
3. Tenen una distribució que va de
Nicaragua a Bolívia, incluent la major part
del nord de Sudamèrica i algunes illes
caribenyes.
Habiten ecosistemes molt diversos:
boscos i selves tropicals de terres baixes.
La seva categoria altitudinal va dels 300
als 2000 m.
Aquest tipus de granota ha estat
introduïda també a l’ illa de Hawai.
La diversitat d’ espècies és més gran a
Panamà i Costa Rica, el Chocó colombià, els
Andes colombians i algunes zones d’
Ecuador i Perú.
HÀBITAT
4. ALIMENTACIÓ
Les granotes punta de fletxa són d’hàbits diürns
i tenen una dieta basada en formigues, àcars,
tèrmits, escarabats, ortòpters com ara el
saltamartí, grills i llagostes.
La granota punta de fletxa menja un escarabat
tòxic que a ella no li fa mal i per això té verí al
seu cos.
5. TOXICITAT I VERÍ
Gairebé totes les granotes fletxa tenen
colors vius per avisar de la seva extrema
toxicitat i el seu sabor desagradable.
Han desenvolupat unes secrecions
epidèrmiques molt verinoses perquè molts
dels seus depredadors, especialment
serps i aranyes, són resistents a les
toxines suaus.
La granota fletxa més verinosa és la
granota daurada. La toxina que posseeix
penetra al seu cos quan es menja un tipus
d’ escarbats.
S’ha comprovat que els nivells de
toxicitat varien dintre d’una mateixa
població segons com sigui de cridaner el
seu color de pell.
6. REPRODUCCIÓ
Aconsegueixen la maduresa sexual quan tenen entre 14 i 18 mesos. La reproducció
és durant l’època de pluges i la fecundació és sempre externa.
Poden tenir entre 3 i 5 ous, embolicats i protegits per una massa gelatinosa que els
mantindrà humits.
El mascle i la femella visiten sovint el niu per mantenir sempre la zona amb unes
bones condicions d’ humitat.
Quan els capgrosos eclosionen els ous, el mascle i la femella els traslladen sobre la
seva esquena fins a zones d’aigua que es formen entre les fulles de les plantes,
sobretot de la família de les bromèlies.
Les bromèlies són unes plantes
amb flor originàries de llocs de
climes tropical i subtropical
d'Amèrica.
7. A diferència de la majoria de les
granotes, aquestes espècies són
actives durant el dia i sovint
presenten vius colors a la seva pell.
Els nivells de toxicitat varien
considerablement d'una espècie a
una altra i d'una població a una altra.
Moltes espècies estan en perill
crític.
Aquests amfibis són anomenats
“fletxa" perquè moltes tribus
indígenes utilitzen el verí d’aquestes
granotes per a enverinar les puntes
de les seves fletxes ja que és
altament tòxic.
CURIOSITATS
