Treball de COMPETIC 3

1. Maria Carme Vilaplana
COMPETIC 3 Curs 16-17
CFA Anna Murià

2. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Sumario
Reserva Natural de la Fageda d'en Jordà..............................................................................................3
Bosc de faigs....................................................................................................................................3
Accés:...............................................................................................................................................3
La fageda d’en Jordà (poema de Joan Maragall)..................................................................................4
Volcà Croscat...................................................................................................................................5
Santa Pau..........................................................................................................................................6
Fesols de Santa Pau....................................................................................................................6
OLOT...................................................................................................................................................7
Les Preses........................................................................................................................................8
El Parc de Pedra Tosca................................................................................................................8
Història de La Fageda (cooperativa)....................................................................................................9
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 2de10

3. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Reserva Natural de la Fageda d'en Jordà
a Fageda d'en Jordà, una de les 28 reserves naturals del Parc Natural, creix sobre una colada
de lava del volcà Croscat que s'estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses.L
Bosc de faigs
(Fagus sylvatica) excepcional per créixer sobre la colada de lava del volcà
del Croscat, en un lloc pla amb turons suaus (tossols). Font d'inspiració
d'artistes, com Joan Maragall, que va escriure el poema que la va fer famosa
(monòlit dedicat al poeta a l'entrada de l'itinerari pedestre núm. 2).
Accés:
Es pot accedir a peu per l'itinerari 2 (recorregut de 30 min. per
la Fageda des de l'aparcament de Can Serra, km. 4,0 ctra d'Olot
a Santa Pau, a mà esquerra). Des d'Olot l'itinerari 3 que va fins
la Fageda (4 km, 1h 30), i des de Santa Pau també s'hi pot
accedir a peu (5,2 km, 1h 45). L'accés en vehicle a motor està
prohibit dins la reserva.
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 3de10
Centre d'informació
del Parc Natural (Can
Serra). Tel. 972 26 81
12. Horari: 10-15h.

4. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
La fageda d’en Jordà (poema de Joan Maragall)
Joan Maragall1
(1860-1911)
S aps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
1 Joan Maragall i Gorina fou un poeta i escriptor català.
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 4de10
Volcans i altres encants de la Garrotxa

5. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Volcà Croscat
l Croscat és un antic volcà2
situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al
nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i
800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península
Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels
vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.
E
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí
el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys
dedicat a l'explotació de greda.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa
17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys.[2] Tot i que la
primera fou més important, en aquell temps ja hi havia
humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que
la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20
km quadrats.
La seva erupció consta de tres fases:
• Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que
l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
• Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i
va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes
gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
• Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del
cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.
2 Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 5de10

6. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Santa Pau
a vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran de
l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies
baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articula un nucli urbà
que cohesionà el poblament fins aleshores dispers i que permeté gaudir d’un espai protegit per a la
celebració del mercat (privilegi atorgat l´any 1297). Aquest centre de poder i d’activitat comercial i
econòmica ha llegat a la historia un patrimoni important.
L
A més d’una fesomia típicament medieval (amb muralles,
carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la
primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un
valor arquitectònic notable, tot i que les principals virtuts
del recinte són l’austeritat dominant i el caràcter pràctic i
funcional que revelen les pedres. La vila de Santa Pau va
ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1971.
Fesols de Santa Pau
El fesol de Santa Pau, és el fruit de la mongetera
científicament anomenada phaseolus vulgaris. Té
un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, i li
calen unes condicions meteorològiques especials.
El temps ha de mimar-la molt per garantir una
bona collita. La varietat genuïna continua essent
la tavella grisa, la més exquisida i la que dóna
prestigi al fesol de Santa Pau.
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 6de10

7. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Es poden començar a plantar el mes de Maig i
d’aquesta manera es poden tastar fesols
primerencs per la Mare de Deu d’Agost,
coincidint amb la festa de Santa Pau. El normal,
però, és plantar-los pels volts de Sant Joan i
arrencar-los a partir de les festes de la Tura, la
segona setmana de setembre.
Sempre s’han de plantar al terraprim, en un
terreny porós, lleuger, de textura granular i
silicis. La terra volcànica és ideal, ja que permet
la filtració fàcil de la pluja. Es poden plantar
amb el mètode tradicional: fent regues i amb un
palot anar fent pics i tirant-hi tres o quatre grans
a cadascun, deixant una separació d’uns
quaranta centímetres entre pic i pic i a dos
centímetres sota terra perquè neixin bé
Un mes i mig després comença la floració, un
dels moments més delicats de la vida de les
fesoleres. El vent de ponent i les insistents
pluges 5 dies després de la floració podrien
destruir la collita. Vuit dies després les plantes
comencen a posar tavelles que es van omplint
progressivament de grana. Cinc o sis setmanes
després quan les tavelles són plenes es poden
començar a arrancar. Es fan manats capgirats
cap per avall i posteriorment s’apilonen en
pallerons i es deixen assecar.
Posteriorment queden 4 processos molt
importants: Batre, Ventar, Garbellar i Triar.
Si el temps no ho impedeix doncs, al setembre
els fesols ja són al sac a punt de ser venuts, cuits
i menjats.
OLOT
lot és la capital de la comarca de la
Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a
la província de Girona, Catalunya. És una ciutat
especialment coneguda pel seu interès natural i
per formar part del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa. Està adherit a la Xarxa
Europea del Paisatge. 3
O
La ciutat d'Olot està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra,
l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la
riera de Riudaura. La presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al
paisatge. Dins la ciutat d'Olot podem trobar-hi quatre volcans: el Montolivet, el Montsacopa, la
Garrinada i el Bisaroques.
3 El Conveni europeu del paisatge es va signar a Florència l'any 2000, amb la voluntat d'impulsar la protecció, gestió
i ordenació dels paisatges europeus, tant els naturals com els urbans.
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 7de10
Volcà Montsacopa
Amb l’església de Sant Francesc al cim

8. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Les Preses
l municipi de les Preses, està situat a 4 km
d’Olot, la capital de la Garrotxa. Forma
part del Parc natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa, i en destaquen la Reserva Natural del
Volcà Racó i les Àrees de la Fageda del Corb i
els Tussols del Bosc de Tosca. L’altitud del pla,
de 474 metres, contrasta amb la part muntanyosa
dels cingles de Marboleny i la serralada del Corb.
Això permet passejades turístiques de poca durada amb vistes ben contrastades. Així, per exemple,
des del mirador natural de Puig Rodó, a 975 metres d’altitud, es pot dominar tota la zona volcànica
de la Garrotxa i el Pirineu. I, ja abans d’arribar a Puig Rodó, es pot gaudir d’una vista àmplia de la
Vall d’en Bas i el Collsacabra.
E
El Parc de Pedra Tosca
Amb l’execució del projecte europeu Life Medi Ambient, l’Ajuntament
de les Preses, ha promogut per a recuperar una part d’aquest espai. És el
que es coneix com a Parc de Pedra Tosca, un indret nascut amb la
voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions fetes pels nostres avantpassats fa uns 150
anys.
El Parc de Pedra Tosca format per un laberint de camins, parets
seques, artigues i cabanes, i amb un paisatge canviant al llarg de
l’any, ens acull i ens torna al silenci i a la sensació de viure sense
pressa, però també ens ajuda a entendre l’extrema necessitat i
tenacitat humanes per modificar un territori de tant excepcional
duresa. La delicada combinació d’intervencions per restaurar i
recuperar el paisatge ha fet que el Parc de Pedra Tosca sigui Premi
Europeu de Paisatge Rosa Barba. Un espai obert que constitueix
un exemple de recuperació de paisatges naturals dels volcans i els
camps de cultiu amb una combinació d’elements artificials i
naturals. Al mateix temps el Parc de Pedra ha aconseguit el Premi
d’arquitectura en l’apartat
d’espais exteriors en la desena
edició dels Premis
d’Arquitectura de les
comarques de Girona de l’any
2006. L’any 2007 el parc va
estar novament reconegut amb
el Premi X+ Verd (per més
verd) al segon congrés Europeu
Ciutat Verda celebrat a
Barcelona.
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 8de10

9. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
Història de La Fageda (cooperativa)
Aquí treballem persones amb capacitats diferents perquè en realitat totes les persones tenim
diferents capacitats.
En aquesta empresa estem convençuts que el treball és un element essencial en la vida de les
persones.
“Ho estic fent perquè algú va creure que jo ho podia fer”. – un treballador de La Fageda
1982
Neix La Fageda.
Es crea la cooperativa La
Fageda i s’ubica en una sala del
convent del Carme d’Olot,
cedida per l’Ajuntament. El
projecte s’inicia amb una
quinzena de persones,
procedents la majoria de
l’hospital psiquiàtric de Salt.
1983
Es crea la secció de jardineria.
La secció és formada
inicialment per una brigada de
deu persones.
1984
Comprem la finca Els Casals.
La cooperativa adquireix la
finca per 15 milions de pessetes,
amb l’ajut de la Diputació de
Girona i un crèdit bancari. Els
treballadors s’hi instal·laran
l’any 87, quan comença el
projecte de viverisme, que en
només 5 anys arribarà a una
producció anual de 3 milions de
plantes anuals.
1985
Estrena de la primera
residència.
A Olot es crea la primera
residència per a persones amb
discapacitat i el Servei de
Teràpia Ocupacional.
1989
S’assoleix la quantitat de
600.000 litres de producció.
La cooperativa ja disposa de
100 vaques i produeix 600.000
litres anuals de llet, que es
venen a Nestlé.
1993
.La Fageda inicia la seva
activitat de producció i venda de
iogurts, inicialment amb 50.000
unitats la setmana. La primera
comanda surt cap a l’Hospital
de la Vall d’Hebron de
Barcelona. El primer centre
comercial que ven els nostres
iogurts, poc després, és el
Maxim d’Olot.
1997
Creem la fundació per gestionar
els serveis assistencials.
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 9de10

10. La Fageda d’en Jordà COMPETIC 3 Curs 15-16
S’amplia la gamma de làctics i
estrenem nova imatge.
La gamma de làctics creix i
estrenem el packaging amb les
tovalles, el logotip amb la vaca i
el concepte de iogurt de granja.
1998
Comencem a rebre visites a la
finca.
Neix la Fageda Tours (actual
Servei d’Atenció al Visitant).
Alhora, estrenem nova sala de
munyir i arribem a produir 10
milions de iogurts anuals.
2004
Neix la Fundació Sentit.
És la propietària dels immobles
i de la marca i ara rep el nom de
La Fageda Fundació.
2006
S’estrena la residència El Caliu.
Nova residència per a persones
amb discapacitat, situada al
centre d’Olot.
2008
Un llibre i un servei d’inserció
en el 25è aniversari.
Amb motiu del 25è aniversari,
publiquem el llibre “Història
d’una bogeria”. També es crea
el Servei d’Inserció a la
Comunitat (SIC), per a la
inserció laboral de persones a
l’empresa ordinària.
2009
Estrena de la residència El
Cassés.
Una nova residència per a
discapacitats, al barri del Pla de
Dalt d’Olot.
2010
S’inicia la producció i venda de
gelats.
2012
Comença la producció i venda
de melmelades.
2013
Fem obres d’ampliació i rebem
cada cop més visitants.
S’inicien les obres per ampliar
les instal·lacions per donar
resposta a les noves necessitats.
Assolim la xifra de 50.000
visitants anuals. El 2006 havíem
arribat a 30.000.
2015
Una producció de 60 milions de
iogurts i estrena del nou Servei
d’Atenció al Visitant.
La directora comercial de la Fageda,
amb alguns iogurts i postres que llueixen
el nou embalatge.
enllaç al Drive La Garrotxa
Maria Carme Vilaplana 21/11/16 20:44:44 10de10