SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Download to read offline
Dogma 95
Magda Novell, Jordi Corretjé i Mar Arribas
Context Històric
1990-1995
- Progressió de la democràcia
- S’alleugen les tensions entre països (fi de la guerra freda, caiguda de la URSS)
- Millora tecnològica ordinadors Internet
Lars Von Trier i un grup de directors, plantegen a través d'un manifest la necessitat de modificar la forma de realitzar
el relat cinematogràfic.
Context cultural
●

La dècada dels vuitanta és quan l'Institut Danès de Cinematografia va començar a invertir en la realització de
produccions nacionals que buscarien una distribució mundial.

●

Van donar suport a projectes basats en el seu mèrit artístic i no en la perspectiva comercial, com succeeix en la
majoria de països.

●

Va sorgir dels seixanta, ha mantingut un cert rebuig pel cinema de guions simples i repetits que forcen trames
complexes sense la més mínima essència.

●

Rebuig pèl cinema dirigit a un gran públic o amb gran èxit a taquilla.
Context cultural
●

Anys 60. Rebuix de guions simples i repetits que forcen trames complexes sense la més mínima essència.
Rebuig pel pitjor cinema comercial.

●

Tot i la radicalitat del 'vot de Castedat', res del que hi ha fora d'ell és tan contundent, ni la seva aplicació, ni a la
resta de la vida dels directors.

●

John Cassavetes es va oblidar del trípode, de la il·luminació artificial ja prescindia per Eric Rohmer, i no limitar
el guió ho feia Ken Loach fa temps, en permetre als seus actors un bon marge d'improvisació.

●

Hitchcock, sense caure en la radicalitat d'Andy Warhol, va rodar en temps real la Soga, i en aquests dos casos
no és que no es trenqui la linealitat temporal sinó que és estricte temps real sense muntatge.
Caracteristiques del moviment
Van establir una sèrie de regles que s’anomenaven “Vot de Castedat” i que tots els directors havien de seguir.

El vot de Castedat
1.

El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en
concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).

2.

El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present
en l'escena en la qual es roda).

3.

La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan
autoritzats.

4.

La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser
tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
Característiques del moviment
5. Els trucatges i filtres estan prohibits.
6. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
7. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
8. El director no ha d'aparèixer en els crèdits.
9. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).
10. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara).
11.Es caracteritzen per lluir un certificat que atorga l'autenticitat del projecte i d'un nombre de matrícula.
Principals autors i pel·lícules
1.

Festen Thomas Vinterberg 1998.

2.

Idioterne. Lars von Trier 1998.

3.

Mifunes sidste sang Søren Kragh-Jacobsen 1999.

Principals autors i
pel·lícules
Principals autors i pel·lícules
4. The King Is Alive. Kristian Levring 2000.
5. Lovers. Jean Marc Barr 1999.
6.Julien Donkey-Boy. Harmony Korine 1999.
Webgrafia
http://rmweb.ricardomartin.info/articulos/el_movimiento_dogma.php
http://www.uv.es/capelo/Dogme_95.html
http://pezbanana.net/portfolio/dinamarca-una-revolucion-cinematografica-en-cinco-autores-por-cesar-ochoa/
https://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero36/dogmala.html
http://cinecam.wordpress.com/historia-del-cine/cine-dogma/
http://temakel.net/node/397
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95

More Related Content

Similar to Dogma 95 (10)

Els idiotes
Els idiotesEls idiotes
Els idiotes
 
Els idiotes
Els idiotesEls idiotes
Els idiotes
 
Dogma 95
Dogma 95 Dogma 95
Dogma 95
 
Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)
 
Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)Dogma 95 (1)
Dogma 95 (1)
 
Dogma 95
Dogma 95Dogma 95
Dogma 95
 
Història del cinema -ins sant just
Història del cinema -ins sant justHistòria del cinema -ins sant just
Història del cinema -ins sant just
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinema
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinema
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Dogma 95

  • 1. Dogma 95 Magda Novell, Jordi Corretjé i Mar Arribas
  • 2. Context Històric 1990-1995 - Progressió de la democràcia - S’alleugen les tensions entre països (fi de la guerra freda, caiguda de la URSS) - Millora tecnològica ordinadors Internet Lars Von Trier i un grup de directors, plantegen a través d'un manifest la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogràfic.
  • 3. Context cultural ● La dècada dels vuitanta és quan l'Institut Danès de Cinematografia va començar a invertir en la realització de produccions nacionals que buscarien una distribució mundial. ● Van donar suport a projectes basats en el seu mèrit artístic i no en la perspectiva comercial, com succeeix en la majoria de països. ● Va sorgir dels seixanta, ha mantingut un cert rebuig pel cinema de guions simples i repetits que forcen trames complexes sense la més mínima essència. ● Rebuig pèl cinema dirigit a un gran públic o amb gran èxit a taquilla.
  • 4. Context cultural ● Anys 60. Rebuix de guions simples i repetits que forcen trames complexes sense la més mínima essència. Rebuig pel pitjor cinema comercial. ● Tot i la radicalitat del 'vot de Castedat', res del que hi ha fora d'ell és tan contundent, ni la seva aplicació, ni a la resta de la vida dels directors. ● John Cassavetes es va oblidar del trípode, de la il·luminació artificial ja prescindia per Eric Rohmer, i no limitar el guió ho feia Ken Loach fa temps, en permetre als seus actors un bon marge d'improvisació. ● Hitchcock, sense caure en la radicalitat d'Andy Warhol, va rodar en temps real la Soga, i en aquests dos casos no és que no es trenqui la linealitat temporal sinó que és estricte temps real sense muntatge.
  • 5. Caracteristiques del moviment Van establir una sèrie de regles que s’anomenaven “Vot de Castedat” i que tots els directors havien de seguir. El vot de Castedat 1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori). 2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda). 3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats. 4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
  • 6. Característiques del moviment 5. Els trucatges i filtres estan prohibits. 6. Les pel·lícules de gènere no són vàlides. 7. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm. 8. El director no ha d'aparèixer en els crèdits. 9. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas). 10. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara). 11.Es caracteritzen per lluir un certificat que atorga l'autenticitat del projecte i d'un nombre de matrícula.
  • 7. Principals autors i pel·lícules 1. Festen Thomas Vinterberg 1998. 2. Idioterne. Lars von Trier 1998. 3. Mifunes sidste sang Søren Kragh-Jacobsen 1999. Principals autors i pel·lícules
  • 8. Principals autors i pel·lícules 4. The King Is Alive. Kristian Levring 2000. 5. Lovers. Jean Marc Barr 1999. 6.Julien Donkey-Boy. Harmony Korine 1999.