1. Institut Català de la Salut
Direcció d'Atenció Primària
Metropolitana Nord
Incidència d’exacerbacions
en el pacient MPOC
Eulàlia Borrell, Lluís Rodríguez, Núria Montellà, Montse Arcas, Juan Herreros, Sandra Santamaria
Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord, IDIAP Jordi Gol, Institut Català Salut
Conèixer la incidència d’exacerbacions en el pacient MPOC en
Objectius: 1
Atenció Primària (AP), en global i segons la gravetat de la malaltia
2 Conèixer el grau d’infraregistre de les exacerbacions en AP
Disseny: Estudi multicèntric observacional prospectiu.
Àmbit: Atenció Primària, 8 Equips d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme.
Material i mètodes:
Es va seguir durant un any a un grup de pacients MPOC de 40-80 anys per a detectar quan
presentaven una exacerbació.
Els pacients es seguiren mitjançant tres fonts d’informació:
1. Telefonada mensual
2. Diari autocomplimentat en domicili
3. Historia Clínica d’Atenció Primària (HCAP)
Un metge va revisar les tres fonts i va decidir si l’episodi es podia considerar una exacerbació.
Es va mesurar la discrepància entre les tres fonts de registre.
Resultats:
N: 171 pacients MPOC
1 Gravetat N % Exacerbacions MPOC
(GOLD) Incidència
Global 171 100 1,9
Lleu 19 11,1 1,4
Moderat 97 56,7 1,9
Sever 53 31,0 2,1
Molt sever 2 1,2 2,5
2 Font de registre
Trucada Diari HCAP
mensual autocomplimentat
Infraregistre
exacerbacions 24% 62% 38%
Conclusions:
1. La incidència d’exacerbacions es semblant a la descrita en la bibliografia (1,5-2
exacerbacions/any). La incidència d’exacerbacions augmenta conforme augmenta la
gravetat de la malaltia
2. Només un 52% de les exacerbacions rep atenció mèdica. El fet de telefonar un cop al mes
al pacient és una font de registre d’exacerbacions millor que el fet de fer un autoregistre a
casa, sobretot pel fet de que el pacient no sempre complimenta el quadern.
eborrell.bnm.ics@gencat.cat