2.
Què es un microrrelat?
Un microrrelat és una relat breu, de
forma literària narrativa diferent a una
novel•la o a un conte. La seva principal
característica es la brevetat del seu
contingut, l’autor expressa la seva passió
sobre l’obra, de manera que el lector la
pugui comprendre. Al microrrelat també
li podem anomenar micra conte, mini
ficció, etc.
3. Els seus orígens
El microrrelat no és un fenomen nou . La seva
història comença en la edat mitja . A Espanya hi ha
referencies clàssiques en aquest gènere des de
Ramón Gómez de la Serna, Juan Ramón Jiménez
fins Albert Tugues i altres tants que en l'actualitat
conreen el microconte amb gran prolixitat.
A Estats Units es comença aquest gènere als anys
70.
En la literatura francesa, els autors de micra ficció,
como Jacques Fuentealba, Vincent Bastin etc , son
fortament influïts per la micra ficció espanyola.
Els mecanismes de la construcció del microrrelat
contemplen el trencament d'expectatives del lector
4. Semblances i diferencies
amb altres gèneres
La diferencia que hi ha entre el microrrelat i aforisme es que el microrrelat es una construcció literària breu on
t’explica una historia i l’aforisme es una frase curta que te un sentit molt concret, no explica cap conte.
La semblança es que totes dues son breus i expliquen alguna cosa.
La diferencia que hi ha entre el microrrelat i la gregueria es que la gregueria es un text breu generalment d’una
sola frase que l’expressa de forma original. En canvi el microrrelat es una construcció literària narrativa
diferent amb el conte i la novel.la.
La semblança que podem trobar es que totes dues son breus i ens volen dir alguna cosa.
5. La carretera
En J.P.L. i en G.B.L, de dinou anys, surten
engrescats del bar. Pugen al cotxe i enfilen
carretera amunt, rabent. Al cap d'una estona
passa rabent una ambulància, carretera amunt.
La masovera
El cotxe està tombat, més enllà de la cuneta. Les
rodes de davant encara volten. La masovera de
can Bosch ha sortit a l'eixida en sentir un gran
sotrac. Ara mateix només sent la sirena d'una
ambulància que s'acosta.
6.
Truita per sopar
- Aquest vespre faré truita, havia decidit la Pilar.
Mentre estava remenant els ous, li ha semblat
sentir un gran patac, allà baix a la carretera. -
Deuen ser els de can Bosch, que tornen de batre,
L'ocell i el gat ha pensat, mentre engegava la tele per sentir les
notícies.
Al bell mig de la carretera, l'ocell s'ha salvat de
miracle. El gat no ha tingut tanta sort.
7. Marlon Brando
"L'actor Marlon Brando va morir ahir, després
d'una llarga malaltia".
Després de 20 anys, a Bopal, a la Índia,
continuen morint de 10 a 15 persones cada mes a
conseqüència de l'explosió de gas tòxic de la
fàbrica de l'empresa americana Union Carbide.
"Al llarg de la seva vida l'actor havia interpretat
nombrosos films, entre els què cal destacar …"
El padrí
En Joan Pol és un bon home. Fa pocs dies que es
va jubilar i, per celebrar-ho, va regalar el seu vell
cotxe al seu net, en Joan, que s'acabava de treure
el carnet. -Jo ja no el necessito, li va dir satisfet.
Però en realitat, ja havia decidit comprar-se'n un
de nou, el molt punyetero.
8. Much
a sue
el cu
rso y rte con
disfr a
utar.
Nicol
ás Jar
que
Hola, Fernando,
yo todavía guardo muy buen
recuerdo de la asignatura que
impartías de libre elección del
Microrrelato Hispánico, que cursé
en 2009, en la UAB. La disfruté
muchísimo y conseguiste
aficionarme a este género.
Mucha suerte en tus proyectos,
Qué bueno, que vaya todo aunque no creo que la necesites.
bien.
Por cierto, ¿qué es intensivo Un fuerte abrazo.
nocturno?. lio Ana Egea
ibr o de Ju ".
nía el l lamientos
Saludos y gracias por la Yo te usi el
"De f s padres d
reseña. Torri de lo
o
Arte Pun Es un relato no ?
r
micro Black
is
Franc
9. Lástima estar tan lejos. Voy a presumir un poco
Suerte, y dale un de afortunada ;-)
abrazo a Merino de mi En efecto, fue de
parte. Otro para ti maravilla, el curso se hizo
Antonio Serrano Cueto cortísimo y la charla con
Merino fue digna de
recordar. Disfrutamos
mucho, así que
enhorabuena y gracias
por todo.
Y abrazos
Rocío Romero
Divendres passat "El 3 de vuit" s'obria amb un titular que feia
referència a l'augment d'aturats al Penedès, com en tantes altres
comarques enmig d'un sistema que ens mena a la inanició laboral...
L'Anna Romo va publicar a la pàgina 3 aquest acudit gràfic.
Felicitats!
Joan Pinyol
10.
Avui 3 de febrer, enmig de la gelor generalitzada per tot el país, la
Paula Pardo, de segon de batxillerat-A de l'INS Milà i Fontanals
de Vilafranca del Penedès, ha publicat aquest acudit gràfic a "El 3
de vuit", setmanari del Penedès.
La setmana que ve serà el torn de l'Anna Romo, de primer de
Batxillerat-A...
Joan Pinyol
11. Divendres passat va arribar el torn dels acudits que fem des del Milà i
Fontanals de Vilafranca del Penedès a l'Enric Bages, de 2n A.
Va inspirar-se en la festa tradicional dels Tres Tombs, que a la capital
de l'Alt Penedès es combina amb la festa del Xató, i sumant-hi l'odiosa
crisi, aquest en va ser el resultat.
Felicitats Enric!
Joan Pinyol
12. El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap
ocasió, però s’assemblava tant a un veí
meu que em va saludar cordialment: ell
també s’havia confós.
Pere calders
Venim de la pols
Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si
feien una piscina o la base d’una glorieta. «Es tracta
d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I
ho fou, perquè quan van completar les mides li
donaren allò que se’n diu cristiana sepultura
Pere calders
13. Miratge
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me
una altra cara. I no m’era pas desconeguda,
s’assemblava a la d’un veí meu que no puc
veure, un home insuportable amb el qual ens
barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc
mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi
mateix.
Pere calders
14. Els bons costums
El cavall, desorientat per una malapta estirada
de la brida, va fer un bot i el cavaller caigué en
mala posició. El genet es va trencar una cama i el
cavall, convençut que complia un deure pietós,
va rematar-lo amb una forta guitza a la nuca
Pere calders
Via morta
El forense va donar un cop d’ull a les dues
ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males
herbes. «Crispadora paradoxa!», digué.
«Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha
aixafada poc.»
Pere calders
15. L’antiga saviesa
SILENCI La meva àvia, la materna, era una
persona molt serena, molt efectiva (en el
Pesats passos pugen l'escala al costat de bon sentit de la paraula).
l'habitació, les dotze de la nit, una altra vegada a Una vegada, mentre teixia un jersei per
ell no li han pagat, l'aire fa olor a humitat i a l’oncle Manuel, van dir-li que dins
alcohol. Ella té els ulls atapeïts, li costa
dissimular que dorm, el plor en silenci, la
súplica entre dents, el cor agitat. No vol que el
d’una hora i mitja l’aniria a veure el
notari, per tractar de les complicacions
d’un testament. I ella, sense alçar la
seu cor segueixi bategant, té por que ell senti mirada, respongué:
aquest so i s'adoni que és viva. Ell encén la llum —Demaneu-li que vingui demà. El que
de l'habitació, ella apaga el so .... ara em preocupa no és l’hora, sinó la
Deshacer cambios mitja.
INGRID BELTRÁN
16. Autors de microrrelats
Ana Maria Shua
Ana va néixer a Buenos Aires el
1951. Als setze anys va publicar els
seus primers poemes reunits al sol i
jo. El 1980 va guanyar amb la seva
novel·la Sóc Pacient el premi de
l'editorial Losada.
També ha escrit llibres de contes.
Va rebre diversos premis nacionals
i internacionals per la seva
producció infantil-juvenil.
El 2011 publica el seu nou llibre de
contes brevíssims Fenòmens de circ.
17. I
Leí Los amores de Laurita hace unos doce o trece
años. Volví a leerla por estos días: el martes 4 de
Ana María Shua y para preparar el encuentro
agosto –Martes de Eterna Cadencia– entrevisto a
estoy retomando algunos de sus libros. Tenía el
recuerdo de una novela bastante fuerte, casi
pornográfica. Tal vez ese recuerdo estuviera
inflado por la película: dirección de Antonio
Ottone, guión de Ana María Shua y Antonio
Ottone, protagónico de Alicia Zanca.
En la relectura me encontré con una novela
<bastante fuerte, es cierto, pero especialmente>
irónica, poética, melancólica y ¿pesimista?
(…)
18. Fernando Iwasaki Cauti
És narrador, assagista, crític i
historiador.
Com a assagista és autor de ,El meu
ponxo és un quimono flamenc (Sarita
Cartonera, 2005) i El Descobriment
d'Espanya (Nobel, 1996), i les seves
cròniques han estat reunides a
Sevilla.
És editor de l'antologia mexicana i
coeditor amb Gustavo Guerrero de
l'antologia francesa .Els seus relats
han estat recollits en diverses
antologies d'Espanya i Amèrica
Llatina, i la seva obra ha estat
traduïda al rus, anglès, francès, italià,
romanès i coreà.
19. "La casa embruixada"
Feia molts anys que ningú passava una nit a la
vella mansió. Deien que una aberració
s'arrossegava pels seus corredors i que tots els
descendents d'aquella decadent família estaven
maleïts. Els ancians es persignaban, les dones
gemegaven i els homes blasfemaven. No obstant
això, els amos volien vendre-la i jo vaig acceptar
passar la nit per acabar amb la seva llegenda
sinistra, perquè la meva ambició sempre ha
superat al meu covardia.(...)
Des de llavors no he tornat a sortir i viu molt a
gust per aquests corredors. Cap mirall em
molesta i he descobert que m'encanten les rates.
Fernando Iwasaki
