1. LA SUBORDINACIÓ COMPLETIVA
(contruccions d'infintiu i amb nexes
subordinants)

2. Definició
Les oracions completives són aquelles que
desenvolupen les funcions pròpies d'un
sintagma nominal en un context oracional, ja
siguin aquestes les de CD o les subjecte. Són
oracions que depenen d'una oració dita
principal i acostumen a presentar-se en forma
d'oració amb un nucli verbal el qual és un
infinitiu, o bé com a oració subordinada amb
un verb en forma personal i introduïda per un
nexe subordinant (
).

3. COMPLETIVES D'INFINITIU
• Les competives d'infinitiu depenen, normalment, de
verbs que expressen opinió, afirmació, voluntat o són
locucuions impersonals:
–
(crec que déu existeix; crec que és
déu)
–
–
–
(diuen que hi ha un altre camí)
(volia que Cir es presentés)
(és just que jo sigui
castigat)
• La negació és
(alguns cops
) amb els verbs
d'opinió. Amb verbs principals que expressin voluntat,
o bé siguin aquests impersonals trobarem .

4. COMPLETIVES D'INFINITIU
• El subjecte de l'infintiu és un acusatiu,
conseqüentment, l’atribut, en cas que calgui,
també va en acusatiu. Quan el subjecte del
verb principal i el de l’infintiu coincideixen, no
cal explicitar-lo i, fins i tot, l’atribut pot anar
en nominatiu .

5. COMPLETIVES D'INFINITIU
• EXEMPLES:
–
–
–
–
–
déu/creu que és déu)
m'assembla que
t'equivoques)
(creu ser un déu/creu que és un
(sembles a mi errar/
t'equivoques/ penso que tu
t'equivoques)
Es deia que Cir va vèncer)
vençut)
(M'assembla que
(Cir era dit d'haver vençut/
(es deia que Cir havia

6. COMPLETIVES AMB NEXE
• Els verbs de dicció, de pensament, de creença, poden
regir una construcció d’infinitiu o bé una subordinació
completiva introduïda per un nexe (
–
•
s’usa quan s’afirma una cosa que se sap falsa o
es té per incerta. El
sol ser el nexe que
introdueix l’estil indirecte (Va dir que vindria)

7. Completives amb nexe (
)
• Verbs que signifiquen procurar, tenir cura,
esforçar-se, ..., es construeixen amb aquest
nexe i el futur d’indicatiu. La negació és .
–
(cal que el general procuri que els soldats
tinguin les coses necessàries)

8. Completives de participi predicatiu
objectiu
• Els verbs de percepció sensible o intel·lectual
(veure, saber, aprendre, conèixer, recordar) se
serveixen del
però no de l’infinitiu:
–
(sé que déu existeix)
[(
(sé que déu existeix)]

9. Activitats
•
•
•
•

10. Activitats
•
•

11. TEXT PER A TRADUIR
Xenofont, Anàbasi