1. Definició de Rondalla:
Una rondalla és una narració breu popular que
combina elements de fantasia, de llegenda i de
reals. La trama sol ser molt senzilla amb
situacions i personatges comuns a tots els
pobles i cultures; els personatges, plans, i el
temps i l'espai indeterminats. Normalment son
anonimes.
5. Hi havia una vegada dos xiquets que havien nascut en un orfenat i es deien Juan i Pere.
Els dos tenien 13 anys i sempre estaven viatjant pel món perquè no tenien casa.
Els agradava molt anar d'excursió i anaven moltes vegades. Un dia van anar a la cova
del Montgó, a Xàbia, que és pel lloc on estaven viatjant ells.
Van tardar 2 hores i mitja a arribar a la cova, i quan van arribar van parar a descansar i a
esmorzar. Quan van acabar d'esmorzar, van dormir una estona, per a recuperar forces i
després poder investigar la cova. Quan es van despertar, van agafar les motxilles i van
guardar tot el menjar que els habia sobrat i les estores on estaven dormint i van marxar.
6. Van entrar en la cova que estava tota obscura i no veien res. Aleshores, Pere va treure la
seua llanterna de la motxilla i la va encendre. Ells dos mai havien vist una cova i es van
quedar amb la boca oberta.
Ells anaven caminant per la cova, quan van sentir un soroll. Van mirar per tots els costats
i no van veure a ningú. Van seguir caminant cap avant i Juan va entropessar amb una
pedra i va caure. Pere, amb la llanterna, va il·luminar la cova i van veure un home molt
vell. Es van espantar molt. Van anar a veure l'home i li van preguntar què feia en la cova.
7. L'home va dir que estava en aquella cova perquè feia uns anys havia vingut a buscar el
tresor de la cova dels misteris.
Juan i Pere, van preguntar:
- I vas vindre sol?
- No, vaig vindre amb un amic, però em va trair, va agafar una part del tresor i em va
deixar ací.
- I no vas trobar l'eixida o vas intentar eixir?
- Sabia on estava l'eixida, però va haver-hi un terratrèmol i una roca va tapar l'eixida. Fins
fa pocs dies, que va haver-hi un altre movement sísmic i es van trencar trossos de roca
per on he pogut eixir. Però aquest matí he sentit sorolls i m'he quedat assegut per a
veure qui era.
8. Juan i Pere li van preguntar al home vell què era el tresor. Els va contestar que era el
tresor del rei Nepomuceno II i que eren molts diners i moltes coses valuoses. Aleshores
varen decidir anar a buscar-lo. La cova estava molt fosca i anaven caminant lentament
per a no entropessar. L'home anava molt lent perquè havia estat molt de temps sense
caminar. Pere va veure una cosa estranya i amb la llanterna la va il·luminar.
-Un fòssil! -diguè l'home.
Es van alegrar molt d'haver-lo trobat, ja que mai n’havia vist cap.
L'home vell els va explicar que els fòssils antigament havien sigut animals. I que la
paraula “fòssil” venia del llatí: “fossile” que significa allò que s'extrau de la terra.
Es van quedar bocabadats, ja que mai no havien escoltat parlar ningú d'aquella manera, i
amb tanta fluïdesa.
9. Van decidir que anaven a agafar el fòssil per a portar-lo al museu del poble. Juan agafà
una pedra i va començar a picar al voltant del fòssil per a poder extraure'l. Però l'home li
va dir:
-No, amb la pedra no! Que trencaràs el fòssil. Extrau-lo amb una faca i amb molta cura
de no tallar-te i de trencar el fòssil.
Una vegada més es van quedar bocabadats de com parlava aquell home, ja que ells mai
no havien anat a l'escola.
Despres de bona estona van extraure el fòssil i el van embolicar amb el paper de
l’entrepà.
10. Juan li donà el fòssil al vell home i aquest el guardà en la seva motxilla.
Van seguir caminant per a anar a trobar el tresor, i la cova continuava i comtinuava cap a
dins. Quan es van cansar de caminar li van preguntar a l’home:
- Falta molt per a arribar al tresor?
- No, el tresor està prop, però cal endevinar una pregunta, que no se on està, perquè la
cova no continue més cap a dins.
Van seguir caminant i buscant a veure on estava la pregunta que devien contestar
perquè la cova no fóra més llarga.
Una altra vegada Juan va entropessar amb una pedra, i davant dels seus ulls, en terra, hi
havia una pregunta que deia:
“ Com es deien les tres barques en les quals anava l‘expedició de Cristòfol Colón?”
L'home va respondre la pregunta:
- La Pinta, la Niña i la Santa Maria.
11. Es va sentir un soroll i al costat, en la paret, es va obrir un forat.
- És el passadís!- va dir Pere
Van entrar pel passadís, que era molt baixet i havien d’entrar-hi arrossegant-se pel terra,
gitats.
Quan van arribar a un lloc on ja podien caminar drets, Pere i Juan van esperar una
estoneta que el vell home passara, perquè, com ja era molt major, li costava molt passar
el passadís. Finalment, l'home va arribar i van continuar caminant per la cova. Un poc
més avant, el camí es separava en dos camins diferents i no sabien per quin havien
d’anar. Aleshores van preguntar a l'home quin era el camí correcte.
Els va contestar que trobava que era el de l'esquerra i ells es van arriscar i van anar pel
de l'esquerra. Van caminar i caminar per dins del túnel de l'esquerra i despres es va
tornar a dividir en dos túnels.
L'home pensava: esquerra, esquerra.
Aleshores va dir, “Aquest també ésper l'esquerra i van anar pel de l'esquerra.
12. Van caminar i caminar pel túnel, que era molt llarg, i, quan estaven a punt de parar a
descansar, Juan, que anava davant, va dir que ja es veia llum i van seguir caminant. Van
arribar a una sala on hi havia una urna de vidre enorme amb un tresor dins.
Van agafar uns pics que tenien dins de les motxilles i van començar a picar el cristall, que
costava molt de picar. Quan portaven dos anys i tres mesos picant el cristall, l'home vell
va caure malalt, i va dir a Pere i a Juan que el deixaren descansar ja en pau. Aleshores
Pere i Juan van picar amb totes les seues forces, perquè l'home vell els havia dit un dia
que eixe tresor et donava tota classe de poders, i que podies fer el que volgueres amb
ells. Aleshores van decidir aconseguir els poder i curar l’home.
13. Portaven tres anys picant quan un dia, de mat,í Pere va pegar amb totes les seves forces
i va obrir un forat al cristall. Van traure el tresor del cristall com van poder, perquè el forat
que hi havia no era molt gran. Van obrir el tresor amb un pic i va eixir una llum
encegadora que no els va deixar veure res durant una estona. Quan va desaparéixer la
llum, van tancar el tresor i van decidir provar si tenien poders o no. Aleshores Juan va
desitjar que el cristall es trencara, i efectivament es va trencar.
Aleshores, en veure que sí que tenien poders, Pere va desitjar que l'home vell es curara i
que es fera jove. Aleshores l'home es va despertar i es va adonar que tenia 25 anys, i els
va agrair molt als dos xiquets que l'hagueren curat.
Pere i Juan van tindre poders durant 65 anys. Els poders desapareixerien el dia 29 de
febrer de 65 anys despres, justament quan ells tingueren 81 anys.
Durant el temps que van tindre poders, van ajudar tota la gent que necessitava ajuda.
FI
Jose Marí Noguera 3r B
