1. Les roses negres
Aquesta història que us volem explicar va passar fa molts anys. Quan la gent encara treballava
al camp i cuidava el bestiar. Ens remuntem en un poblet petit dels Pirineus catalans. Aquest
poble tenia una peculiaritat. Tenia els millors rosers del món. D’aquests rosers en sortien les
roses més vermelles que hagis vist mai. Les podien fer de tots colors: blaves, vermelles, verdes
( aquest color no quedava molt bé) i de molts altres colors. Només calia afegir-li a l’adob que
feien servir un pigment d’un mineral que només es trobava als Pirineus. Aquest es trobava en
una cova secreta, que els vilatans del poble coneixien. El millor dia per aquell poble era el dia
de Sant Jordi. Era quan venien més roses. Els vells expliquen que la llegenda diu que a la cova
dels minerals hi vivia el drac que Sant Jordi va matar. La sang del drac es va escampar per les
roques i al cap d’un temps es va produir una reacció química d’on en van sortir els minerals.
D’aquí quest pigment. El senyor que va descobrir el pigment era un alquimista anomenat
Ymac.
De roses en tenien de tots colors excepte de negres. El negre era l’únic color que no tenien.
Per aconseguir-lo les llegendes deien que havien de travessar l’estret negre on havien de
passar unes proves. Tres concretament. Al final de l’estret hi havia el mineral negre.
Un dia van decidir enviar un jove intel·ligent i àgil a buscar-lo. Aquest noi va agafar provisions i
es va preparar pel viatge. A l’albada del dia següent va marxar. Li esperava un viatge molt llarg.
Al cap d’unes hores de camí va arribar a l’estret. de seguida va veure la primera prova. Passar
un pont penjat, molt antic i que li faltaven algunes cordes i alguns trossos de fusta. S’ho va
mirar una estona i va decidir com fer-ho. Fent un saltet aquí i un altre allà, faria de contrapès i
podria passar. I així ho va fer, amb un tres i no res ja era a l’altre banda sense gaire esforç.
Desprès de passar la primera prova va continuar caminant una hora més fins que va trobar una
persona encaputxada. La segona prova. Aquesta persona li va fer una pregunta, si l’encertava
podia passar si no, no podia passar. La pregunta feia així: Quantes espines ha de tenir un roser
negre perquè sigui de bona qualitat? Ell, com que de petit havia estudiat a l’Acadèmia de les
roses va saber contestar correctament la pregunta. La resposta era 23. Ho va respondre
correctament així que va poder continuar.
La següent i última prova es situava al mig d’una plaça. Estava enrajolada amb rajoles
blanques i negres: les negres tenien lletres blanques i les blanques lletres negres. Com que no
sabia ben be que fer va agafar un pedreta i la va tirar al mig de la plaça per veure que passava,
la pedra va anar a parar en una rajola negra i seguidament totes les rajoles del mateix color
van caure en el buit d’un forat immens. Va pensar que podria marcar amb les lletres de les
rajoles blanques la paraula rosa negra. Quan va acabar va aparèixer una porta que el va
transportar en una espècie de temple. Aquell lloc era una cúpula rodona amb un altar al mig. Si
va acostar i va llegir el gran text escrit. Posava que darrera la porta daurada de la cúpula hi
havia amagat el gran tresor de la rosa negra. Quan la va obrir va poder veure un roser negre
brillava envoltat del mineral que l’alimentava.
Així va ser com aquell petit poblet dels Pirineus va obtenir la solució per fer roses negres.