Explicació sobre els sistemes d'espionatge com Echelon.

1. ECHELON
Autor: XXXXXXXXXXX
Professor: Dr. YYYYYYYYYYY
Curs 2008-2009, segon trimestre.
Universitat ZZZZZZZZ.

2. ÍNDEX
Pàgina
- INTRODUCCIÓ -
PRESENTACIÓ
- Raó de ser ....................................................................................................... 03
- Objecte d'anàlisi............................................................................................... 03
- Objectiu ........................................................................................................... 03
- Mètode d'exposició .......................................................................................... 03
- FONAMENTS -
LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU
- Trajectòria d'investigació ................................................................................. 04
- Contingut essencial de l'informe ..................................................................... 04
- Opinió minoritària ........................................................................................... 05
- Viabilitat tècnica d'Echelon ............................................................................. 06
- Efectes de la resolució del Parlament .............................................................. 08
- Valoració global de la postura adoptada pel Parlament ................................... 08
- AGENTS SOCIALS -
POSTURA DEL SINDICAT UGT ....................................................................... 09
POSTURA DE LA COMUNITAT ISLÀMICA ................................................ 10
- MITJANS DE COMUNICACIÓ -
RECOPILATORI SOBRE ECHELON DE
LA BIBLIOTECA VIRTUAL “PLEYADES” .................................................... 11
ECHELON A LA GRAN PANTALLA ................................................................ 12
ECHELON A LA PETITA PANTALLA ...
- ...Echelon segons “Cuarto Milenio” .................................................................... 13
- ...Echelon segons “History Channel” .................................................................. 14
- ...Altres reportatges .............................................................................................. 15
- CONCLUSIONS -
CONCLUSIONS
- Resposta ràpida a les preguntes ........................................................................... 16
- Comentari personal final ...................................................................................... 17
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 18

3. PRESENTACIÓ
RAÓ DE SER D'AQUEST TREBALL
Amb motiu de l'assignatura “Informació, Tecnologia i Societat” (dirigida pel doctor
YYYYYYYYY) es va plantejar poder fer un treball (que serà peça clau en l'evaluació continuada)
d'un tema relacionat amb l'objecte de l'assignatura. Aprofitant que el professor va donar llibertat per
triar què investigar i, en base a les meves preferències personals, he decidit rescatar un assumpte
que des de fa temps m'ha cridat la atenció (i picat la curiositat de saber) així com generat una certa
preocupació. Així, vaig pensar que em seria “interessant” focalitzar la investigació en “Echelon” i,
després de que el professor dongués el 'vist i plau' a la proposta, en aquest treball es recull el
resultat.
OBJECTE D'ANÀLISI
L'objecte d'anàlisi, com bé enuncia la portada del treball, és “Echelon”. Sí, una paraula de fonètica
singular que amaga un concepte encara més singular. Moltes són les 'enraonies' (urban legends) que
circulen per Internet, així com diferents explicacions, posicionaments i concepcions respecte del
mateix tema. Seran doncs una gran quantitat d'aquesta informació variada l'objecte d'anàlisi.
OBJECTIU
L'objectiu bàsic és analitzar, des de diferents punts de vista, les diverses postures sobre Echelon
(tant pel que fa a les explicacions donades com les opinions que Echelon suscita).
Bàsicament s'intentarà respondre a les preguntes:
- Què és Echelon? (Existeixen discrepàncies respecte la definició general?)
- S'ha provat la existència d'Echelon? O bé és una mera 'enraonia'?
- Per a què s'ha creat Echelon? (Existeixen diferents explicacions?)
- Té opositors? Si és així... Quina postura defensen els qui estan en contra i perquè?
Desitjem doncs que el lector, al finalitzar aquest treball, pugui fer-se una idea general per, en
definitiva, saber de què es parla quan s'anomena la paraula Echelon
MÈTODE D'EXPOSICIÓ
El treball està centrat en destacar les diferents “visions” segons els diferents “subjectes” que opinen
del tema. És per això que es distribueix en una primera part anomenada “Fonaments” que
s'encarrega d'exposar la versió oficial Europea (per dir-ho d'alguna manera) sobre Echelon en base a
l'informe A5-0264/2001 del Parlament Europeu.
Sentada aquesta base, en una segona part del treball, es passa a analitzar els diferents punts de vista
que circulen, alguns dels quals prendran íntegrament el punt de partida de la versió oficial i d'altres
s'hi desviaran una mica (però cap la eludeix). Aquesta fase expositiva està dividida en dos: la
postura d'alguns “Agents socials” (en concret UGT i WebIslam) i la que ha aparegut als mitjans de
comunicació (Biblioteca Virtual Pleyades, Películes de cinema, Cuarto Milenio, History Channel,
Discovery Channel i Linea900 entre d'altres). Dins de cada “visió diferent” s'intentarà destacar
d'una banda què entenen cadascun d'ells per Echelon i d'un altra banda quina “postura” (o opinió)
tenen al respecte o els suscita. Per últim, en l'apartat de Conclusions, s'intenta sintetizar tot l'exposat
i respondre a les preguntes formulades en l'apartat “Objectiu”, així com un petit comentari personal.

4. LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU
TRAJECTÒRIA D'INVESTIGACIÓ
L'informe que fou presentat per la Comissió del Parlament Europeu i que va donar peu a la
Ressolució del Ple del Parlament Europeu pronunciant-se sobre Echelon és el número
2001/2098[INI] (A5-0264/2001) que es pot descarregar des de www.europarl.europa.eu.
M'agradaria destacar que m'ha impactat l'aparença de “treball ben fet” que té. A mode d'exemple,
destacar que van intervenir gairebé un centenar d'experts altament capacitats en diverses matèries
(referenciats a l'anex del informe europeu). Per això, i per altres motius, veig convenient
(compartint opinió amb molts altres que també ho veuen igual) que precisament sigui aquest
informe europeu el que es prengui com a “versió oficial europea” sobre l'assumpte d'Echelon i que,
com s'ha constatat, servirà de base o “marc de referència” fiable sobre el qual diferents agents
socials es pronunciaran. Alguns acceptant la majoria d'explicacions de l'informe, d'altres
modificant-les (però, com a base, sembla ser una bona i fiable base).
Doncs bé, analitzant la trajectòria cronològica de l'investigació duta a terme pel Parlament Europeu
podem dir que aquesta investigació sobre Echelon s'inicià d'una manera material (pasat tot el procès
de proposició pertinent per part dels parlamentaris legitimats per a fer-ho) amb la constitució de la
Comissió d'investigació el 5 de juliol del 2000. Aquesta comissió va lliurar la seva proposta de
ressolució l'11 de juliol de 2001 (gairebé un any més tard) i el pronunciament del Ple es va produïr
el 3 de Setembre de 2001 (amb 367 vots a favor, 159 vots en contra i 34 abstencions).
CONTINGUT ESSENCIAL DE L'INFORME
Dels considerandos de la resolució del Ple del Parlament Europeu, en resum, s'en extreuen diversos
aspectes rellevants (transcrits literalment a continuació alguns d'ells):
Pel que fa al “marc de legalitat” dels sistemes d'interceptació de comunicacions;
- “[S]i el sistema se utilizase exclusivamente para fines de información, no habría ningún tipo de
contradicción con el Derecho de la UE”.
- “[S]i el sistema se utilizase de manera abusiva para espiar a la competencia, sería incompatible
con el principio de lealtad que deben respetar los Estados miembros y con el concepto de un
mercado común en el que la competencia es libre”.
Manifesten la seva “preocupació” pel que fa al “descontrol parlamentari” dels serveis
d'inteligencia;
- “[R]esulta preocupante que algunos de los Estados miembros no dispongan de órganos de
control parlamentario de los servicios secretos”.
Destacar que Espanya al 2002 amb la Llei 11/2002 de 6 de maig reguladora del CNI, en concret
l'article 11, aquest aspecte es va subsanar.
Denuncien els “usos indeguts” dels serveis d'espionatge estrangers que sobrepasen les finalitats de
prevenció de la delinqüència i seguretat i pretenen obtenir “avantatges comercials i econòmics”;
- “[F]uentes estimaban que esta vigilancia en materia de inteligencia podría permitir a la industria
estadounidense ganar hasta 7000 millones de dólares en los contratos”.
Expressen la “manca de conscienciació” del problema de la interceptació de les comunicacions;
- “[L]a conciencia de riesgo y de seguridad es muchas veces insuficiente en el caso de las
pequeñas y medianas empresas y que no se reconocen los peligros relacionados con el espionaje
industrial y la escucha de comunicacione”.

5. ->Reafirmen l'existència d'un sistema d'interceptació mundial de les telecomunicacions;
- “[Y]a no cabe ninguna duda en cuanto a la existencia de un sistema de interceptación mundial
de las comunicaciones que funciona con la participación de los EE.UU., del Reino Unido, del
Canadá, de Australia y de Nueva Zelanda, en el marco del Acuerdo UKUSA”.
->Insten als països de la Unió Europea a “garantir la protecció dels Drets Humans” en les
comunicacions;
- “Pide a los Estados miembros [...] que proporcionen a todos los ciudadanos europeos las
mismas garantías jurídicas relativas a la protección de la vida privada y de la inviolabilidad de las
comunicaciones”.
- “Insta a todos los Estados miembros a que examinen y en caso necesario adapten su propia
legislación en relación con la conformidad de las actividades de los servicios de inteligencia con
los principios fundamentales establecidos en el Convenio Europeo de Derechos Humanos y con la
jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos”.
->“S'oposen a l'espionatge industrial”;
- “Pide a los Estados miembros que [...] se comprometan a no realizar espionaje industrial”.
->Es demana que s'adoptin mesures per la “promoció de la encriptació” i s'usin programes amb
“codi font obert” per evitar “backdoors”;
- “Pide a la Comisión y a los Estados miembros que adopten medidas adecuadas para impulsar,
desarrollar y producir tecnologías y programas informáticos europeos de encriptación y, en
particular, que apoyen proyectos que tengan como objetivo el desarrollo de programas de
encriptación fáciles de usar y cuyo código fuente sea público”.
- “Insta a la Comisión y a los Estados miembros a que fomenten los proyectos de programas
informáticos de código fuente abierto, ya que éste es el único modo de garantizar que no ofrezcan
'puertas traseras' que puedan hacerlos vulnerables”.
OPINIÓ MINORITÀRIA
La opinió minoritaria de la Comissió es va publicar per separat (a la segona part del document
A5-0264/2001) que recull la “opinió minoritària” d'alguns parlamentaris disidents. La seva
discrepància, bàsicament, fa referència als següents temes:
->Lamenten que no s'hagi demanat que el Regne Unit deixi de col·laborar amb Echelon i un
parlamentari vol constatar que hi ha altres països de la Unió Europea relacionats amb Echelon:
- “En sus conclusiones, el informe debería haber pedido al Reino Unido que se disocie del sistema
Echelon y a Alemania, que cierre la base de escuchas situada en su territorio”.
- “ [S]e ha omitido que esta capacidad tecnológica es utilizada con seguridad por Alemania y los
Países Bajos y probablemente por Francia. ”
->Critiquen la hipocresia de la Unió Europea al promoure també un sistema similar a Echelon;
- “El presente informe hace una observación importante al insistir en la existencia de Echelon.
Pero se queda corto en las conclusiones políticas. Es hipócrita que el Parlamento Europeo critique
la existencia de las prácticas de interceptación de Echelon y al mismo tiempo participe en los
planes de establecimiento de un servicio secreto europeo. No existe en el mundo ningún mecanismo
público eficaz de control de los servicios secretos y sus prácticas antidemocráticas. En la esencia
de los servicios secretos está el que no selos puede controlar. Por lo tanto, deben suprimirse. El
presente informe sirve para legitimar un servicio secreto europeo que infringirá derechos
fundamentales, justamente lo mismo que hace Echelon. Para la mayoría del Parlamento, el centro
de interés es la industria, cuyos beneficios se ven presuntamente amenazados por el espionaje

6. industrial. Sin embargo, la cuestión fundamental es que ya nadie puede comunicarse
confidencialmente a distancia. El espionaje político es una amenaza mucho mayor que el espionaje
económico. El presente informe minimiza constantemente estos peligros que presenta Echelon, y
soslaya los planes de interceptación ENFOPOL de la UE. Para cualquier sociedad vivir bajo un
control permanente es una decisión fundamental. Con la aprobación del presente informe, el
Parlamento Europeo muestra que no le preocupa la protección de los derechos humanos y las
libertades fundamentales de los ciudadanos. ”
D'altra banda existeix un altre investigació feta amb posterioritat a aquesta ressolució del Ple del
Parlament. La “Comisión de Libertades y Derechos de los Ciudadanos, Justicia y Asuntos
Interiores” va decidir encarregar-se d'obrir un nou projecte d'informe amb el títol “Seguridad de las
redes y de la información: Propuesta para un enfoque político europeo ”1 en que es té en compte
l'existència d'Echelon. Aquest projecte d'informe, sota el subtítol “En cuanto a la importancia de
unas redes seguras en el marco de la sociedad de la información ” emfatitza la inseguretat que
existeix al món empresarial en l'ús de les xarxes de la informació i la necessitat d'augmentar la
seguretat en la transmissió de dades i vetllar pel bon cumpliment dels objectius de la “Directiva
sobre la protección de datos”2.
VIABILITAT TÈCNICA D' ECHELON
L'espionatge en general
El punt 2 de l'informe parla dels serveis d'espionatge i inteligència dels països (altrament dit
“serveis secrets”) i del paper que també juguen les “persones” (físiques) a banda de les tecnologies.
Destaca la captació de senyals electromagnètiques que desprenen submarins, avions, tropes... per
saber la seva posició.
Alguns dels mètodes que es fan servir són: ocultació de micròfons, captació de la vibració del vidre
de les finestres, captant les radiacions emeses per les pantalles de tubs catòdics, accès físic al
cablejat d'una xarxa, capturant les dades que emeten els mòvils (si estan a la mateixa cel·la),
interceptació sencilla de les comunicacions per ràdio i dels satèlits,...
El punt 3 esmenta la interceptació de les telecomunicacions. Es parla de 4 àmbits d'actuació: les
ones sonores de l'aire, la llum (“destellos Morse” i fibra òptica), la corrent elèctrica (telègraf i
telefonia) i les ones electromagnètiques (qualsevol senyal de ràdio).
És possible un sistema d'interceptació mundial?
L'informe analitza, punt per punt, els inconvenients tècnics d'haver de “espiar” tots els àmbits
esmentats en els que es mouen les dades. En resum s'arriba a la conclusió que moltes de les dades
de comunicacions no “s'enruten” de manera que surtin, per exemple, d'un àmbit local... i per tant, en
moltes ocasions, el cost i mitjans necessaris per interceptar determinades comunicacions és elevat.
Amb la qual cosa tot sembla indicar que hi ha comunicacions que no estarien sent fruit d'un “control
permanent” per part del sistema d'espionatge (tot i que no es nega que existeixi el potencial per
interceptar aquestes comunicacions). Així doncs parlar d'un sistema que intercepti simultàniament i
a nivell mundial absolutament totes les comunicacions no sembla possible.
En aquest mateix sentit, al debat parlamentari, el ponent Gerhard Schmid comença esclarint que:
quot;podemos decir sin ningún lugar a dudas que no hay ningún sistema que pueda interceptar todo
tipo de comunicaciones, pero s[í] existe un sistema de interceptación que trabaja a nivel mundial
1(COM(2001)298 – C5-0657/2001 – 2001/2280(COS))
2 95/46/CE

7. y en el que participa un Estado miembro de la Unión Europeaquot;. Així, tot sembla indicar que
Echelon no interceptaria totes i cadascuna de les telecomunicacions, encara quesí que pot emprar-se
per espiar a gairebé qualsevol part del món.
Tot i el que a priori podria semblar, “la importància dels satèlits” en les telecomunicacions no és
tant gran. L'informe commenta la minsa importància d'aquestes telecomunicacions per satèlit ja que
el percentatge de flux de dades que maneguen no arriba al 5% del total d'informació i dades
transmesses en el tràfic internacional. Per tant, el sistema d'Echelo no sols s'hauria de centrar en la
itnerceptació de dades dels satèlits (com moltes vegades s'ensenya a les fotos de les antenes a les
instal·lacions de la NSA) sino, també, en la resta de mitjans de transmissió.
El sistema de “filtratge”
Diuen que fan servir sistemes automàtics per “filtrar” els missatges que contenen paraules concretes
i d'aquesta manera fer com una espècie de tria d'aquella informació rellevant. No obstant diuen que
no sembla possible filtrar els missatges parlats (sino sols a les dades escrites). Expliquen:
“El filtrado de las comunicaciones que pasan por determinadas conexiones es sencillo. Mediante
palabras clave pueden aislarse también mensajes de telefax y de correo electrónico. Es posible,
incluso, aislar una voz determinada si se adiestra al sistema para reconocerla. En cambio, el
reconocimiento automático de palabras pronunciadas por una voz cualquiera resulta hoy en día
imposible, a juzgar, por lo menos, por los datos, suficientemente precisos, de que dispone el
ponente”.
De l'existència d'Echelon
L'informe analitza tant la posibilitat a nivell tècnic, fent un estudi dels satèlits existents que haurien
d'estar distribuits per abarcar tota la Terra, així com un anàlisi del cost polític. Estudien tant
declaracions com documents desclasificats per demostrar l'existència d'un acord en el marc UKUSA
per cooperar en matèria d'espionatge de les telecomunicacions.
L'informe recull les explicacions de, per exemple, el neozelandès Nicky Hager que va ser qui va
escriure el primer llibre parlant d'Echelon3 i que explica les diverses entrevistes que va fer a
persones que han treballat pels serveis d'inteligència. Diuen que “[s]egún Hager, la interceptación
de comunicaciones por satélite constituye hoy en día la actividad principal del sistema”. Aquesta
explicació sembla incongruent amb la dada ja esmentada que el mateix informe dona relativa a que
les comunicacions per satèlit suposen un percentatge molt reduït del total de comunicacions
internacionals.
També asseguren i expliquen l'existència i funcionament d'Echelon altres periodistes com Duncan
Campbell i Jeff Richelson (antic membre de la NSA) que expliquen l'acord UKUSA4. O James
Bamford que parla d'UKUSA i Echelon a diversos llibres. Tanmateix es recullen els resultats de
diverses entrevistes dutes a terme a extreballadors de la NSA i d'altres serveis d'inteligència de
diversos paisos. També es recullen declaracions de personalitats com James Woolsey (exdirector de
la CIA) reconeixent activitats d'espionatge a Europa pero assegurant que mai comuniquen aquesta
informació econòmica a les empreses d'Estats Units. Una de les declaracions més explícites és la
feta per Luigi Ramponi, exdirector del SISMI (servei d'inteligència italià) a la revista “Il Mondo”5
confirmant de manera rotunda la existencia de ECHELON.
3“Secret Powers – New Zealand’s role in the international spy network” Craig Potton Publishing, (1996).
4 Jeffrey T. Richelson, Desmond Ball: The Ties that Bind, Boston UNWIN HYMAN (1985).
5 Francesco Sorti, Dossier.esclusivo. Caso Echelon. Parla Luigi Ramponi. Anche i politici sapevano, Il mondo,
17.4.1998

8. Per tant, en definitiva, de manera expresa o tàcita tothom accepta l'existència d'un sistema (més o
menys potent) d'interceptació de les comunicacions.
EFECTES DE LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT
Quin va ser l'efecte d'aquesta resolució del Parlament Europeu de 2001? De què va servir tanta
investigació en Comissió, debat parlamentari i votació en Ple? La resposta la trobem en una nova
resolució del Parlament, del 7 de novembre de 20026, on s'explica clarament les “pobres”
conseqüències d'aquella resolució: “[e]l Parlamento lamenta que, más de un año después de que
concluyera su investigación sobre el sistema mundial de interceptación 'Echelon', ni el Consejo ni
la Comisión hayan adoptado las medidas convenientes para aplicar sus recomendaciones”.
VALORACIÓ GLOBAL DE LA POSTURA ADOPTADA PEL PARLAMENT
Podem resumir que el Parlament Europeu arriba a la conclusió, adoptada per majoria absoluta, de
que es corrobora l'existència d'un complex sistema d'interceptació de les comunicacions (de satèlit i
terrestres) per part dels Estats Units d'Amèrica i d'altres països que potser no sigui tan “potent” com
inicialment s'havia especulat. Les seves preocupacions principals són que no s'estiguin respectant
els Dret Humans i que s'estigui usant Echelon per interessos econòmics, ja siguin nacionals o
privats, i d'espionatge industrial.
6 Butlletí UE 11-2002

9. POSTURA DEL SINDICAT UGT
El sindicat espanyol Unión General de Trabajadores, en article publicat a la Revista “Unión”7,
recull una explicació sobre Echelon bàsicament fonamentada en l'informe que la Fundación Omega
va entregar al 1998 al Parlament Europeu i que s'incorporà a l'informe oficial europeu 8 que va ser
demanat per la Scientific and Technological Options Assessment (STOA)9.
És de destacar que al llegir la postura de la UGT, basada en aquest estudi de la Fundación Omega,
he comprovat com aquest assegura la existència de “escuchas” de ràdio per part de països europeus
des dels anys 50 per tal de controlar el bloc comunista. Així, no sols EEUU estaria [o ha estat]
interceptant comunicacions sino també la UE (corroborant les afirmacions dels vots particulars de
l'informe europeu).
UGT bàsica i principalment destaca el fet de que més enllà dels usos d'Echelon per a al prevenció
dels actes terroristes i delicitius, els goberns els han suposadament fet servir per controlar
organitzacions com Greenpeace (quan van protestar contra les centrals nuclears); sobre temes
empresarials (com en el sector dels recanvis d'automoció); per poder escoltar negociacions i
aconseguir que empreses d'Estats Units aconseguíssin contractes multimilionaris,... En definitiva,
destaquen que Echelon s'ha pogut fer servir per “interessos econòmics”.
Segurament, per tot això, finalitcen la seva exposició plantejant aquesta contundent pregunta:
“¿Porqué los medios de comunicación quot;masivosquot; no informan a los ciudadanos de la existencia de
este 'programa' y de las consecuencias sociales y económicas que ello tiene?. (Nota: Seguramente
habrá quien piense –y con razón- que la respuesta va implícita en la propia pregunta).”
7Revista “unión” número 187 (septiembre de 1999), pàgina 26,
8En concret l'apartat 1.2, d'Introducció, de l'Informe final de la comissió del Parlament Europeu 2001/2098 [INI].
9Servei de la Direcció General d'Estudis del Parlament Europeu que encarrega treballs d'investigació a petició de les
comisions parlamentàries.

10. POSTURA DE LA COMUNITAT ISLÀMICA
La pàgina web http://www.webislam.com , a la seva secció de notícies, també s'ha pronunciat
respecte a Echelon. Webislam és una de les webs de referència del món islàmic i per tant força
representatives d'aquest col·lectiu10.
Bàsicament es refereixen a l'informe del STOA “AN APPRAISAL OF TECHNOLOGIES OF
POLITICAL CONTROLquot;11 que va donar peu a la ressolució del Parlament Europeu de 2001 i les
seves preocupacions es podrien resumir en el següent paràgraf literalment transcrit de la seva pàgina
web:
“Las consecuencias de todo este asunto se extienden sobre una amplia variedad de campos. Estan
en juego los derechos de los ciudadanos europeos a la confidencialidad de sus comunicaciones
privadas. Está en juego el futuro de la democracia, el quot;imperio de la leyquot; y las garantias
constitucionales. Afecta, tambien, a la necesaria confianza mutua para el desarrollo de la
cooperacion internacional en cualquier ámbito y para el desarrollo de unas relaciones comerciales
realmente abiertas y competitivas”.
Els punts als que donen més èmfasi sobre Echelon són els que fan referència a:
-> Els usos “no militars” que en puguin fer de Echelon, destacant l'espionatge econòmic;
- quot;[...] a diferencia de muchos sistemas de espionaje electrónico desarrollados durante la guerra
fría, ECHELON fue diseñado con objetivos fundamentalmente no militares: gobiernos,
organizaciones y empresas de casi todos los paises. El sistema ECHELON funciona interceptando,
de forma indiscriminada, una gran cantidad de comunicaciones que, posteriormente, son cribadas
para seleccionar lo que resulta útil, a través de sistemas de inteligencia artificial como Memex que
utiliza palabras clavequot;.
- “Los objetivos prioritarios de este sistema de vigilancia son seleccionados por las agencias de
espionaje citadas anteriormente sobre la base de su interés político y militar, señala la STOA.
Aunque hay mucha información recopilada sobre potenciales terroristas, tambien hay mucho
espionaje económico, en especial dedicado a los países que participan en las negociaciones del
GATT...quot;.
-> Recullen les mateixes explicacions tècniques emprades a l'informe europeu;
- quot;[...] Dentro de Europa, todas las comunicaciones por correo electrónico, teléfono y fax son
interceptadas rutinariamente por la NSA, que transfiere toda la información obtenida desde
Europa, por medio de un ordenador central existente en Londres y luego a traves de satélite, hasta
el Fort Meade de Maryland, a través del ordenador central de Menwith Hill, de North York Moors,
en el Reino Unidoquot;.
Així podem arribar a la conclusió de que es tracta d'una postura molt similar, i amb les mateixes
preocupacions, que la de UGT (i de fet que l'exposada pel Parlament Europeu). Al meu parer no
afegeixen res significatiu nou. Podriem dir que, doncs, que els agents socials comparteixen punts de
vista molt semblants i en consonància amb la UE.
10 Webislam s'autodefineix de la següent manera: Webislam es un proyecto de Junta Islámica, una organización sin
ánimo de lucro, en la que cooperan, junto a musulmanes, personas de otras confesiones y creencias, dando así un
testimonio práctico del diálogo inter-religioso e intercultural. Junta Islámica ha sido una de las comunidades que más
se ha implicado en hacer posible el Acuerdo de Cooperación, firmado en 1992, entre el Estado y la Comisión Islámica
de España, en el que se recogen los derechos que la Constitución española reconoce a los/as ciudadanos/as españoles/
as de confesión musulmana. Precisamente, el presidente de Junta Islámica, Mansur Escudero, fue co-fundador de la
Comisión Islámica de España y su Secretario General hasta 2006, y presidente de la Federación Española de
Entidades Religiosas Islámicas (FEERI) hasta 2002.
11 document number PE 166 499

11. RECOPILATORI SOBRE ECHELON DE LA BIBLIOTECA
VIRTUAL “PLEYADES”
La explicació recollida a la Biblioteca Pleyades12 és l'inicialment “penjada” a la web “Enlaces de
Seguridad”13. RECOMANO ENTRAR A VEURE EL SEU PUNT DE VISTA. El plantejament
de Echelon que fa, en resum, és el següent:
Com gairebé tothom fa, identifiquen els països UKUSA14 com a membres (usuaris) d'Echelon. La
defineixen també com un sistema d'interceptació de les telecomunicacions a nivell mundial. Explica
el sistema de satèlits que fan servir (enumerant-los per nom) i també parla del sistema de “sniffers”
i filtratje de les dades. També dona l'emplaçament de les bases secretes que conformen la xarxa
Echelon (coincidint amb les que des de diverses fonts s'identifiquen com la de Menwith Hill a
Anglaterra o la de Fort Made de la NSA als EEUU). També parlen sobre les dimensions de les
antenes que usen i d'altres detalls tècnics.
Destacar que aquesta web també recull molta informació treta de l'informe europeu sobre Echelon, i
d'igual manera el menciona.
Pel que fa als “problemes” o “contres” que ells destaquen són bàsicament els que ells exposen sota
el títol “la polémica”:
- Enumeren casos de “informació privilegiada” robada usada per fer competència deslleial i
afavorir els interessos econòmics de certes empreses privades (com “Boeing-McDonnell
Douglas”, “Raytheon”). També parlen “d'espionatge industrial i polític”.
- Enumeren una sèrie d'institucions que diuen haver estat objecte d'espionatge per part de la xarxa
Echelon i que, al seu parer, no té una finalitat militar sino política com ara Greenpeace, Amnistía
Internacional o personatges com Lady Di, Juan Pau II o Margaret Tatcher.
- Exposen el hipòcrita fet de que, igual que es critica, la majoria de països (inclòs Espanya) tinguin
sistemes d'espionatge de les comunicacions i parlen de la mateixa ENFOPOL a nivell europeu.
- Asseguren que el FBI fa servir virus “troyans” per a dur a terme les seves investigacions i que
pressionen a les empreses de seguretat informàtica perquè facin antivirus que no els detectin.
- També vull transcriure literalment una informació important que donen: “La inteligencia militar
francesa asegura que agentes secretos norteamericanos trabajan en la empresa Microsoft (el que
faltaba) para instalar programas secretos en los productos e indicar a los desarrolladores de
programas de Microsoft qué agujeros de seguridad deben crear para que la NSA pueda entrar a
través de ellos. Estos agujeros de seguridad se encuentran en productos como Windows e Internet
Explorer. A cambio, recibiría apoyo financiero y se favorecería el monopolio del Microsoft en el
mercado nacional e internacional, lo cual beneficia a ambas partes”.
- Deixen a entreveure que la NSA ha influit perquè diverses empreses de xifrat informàtic com
“Lotus” o “Crypto AG” afavoreixin de diverses manres (per exemple cedint part del codi de
desencriptació o fent servir com un password especial) la tasca de desencriptar aquelles
comunicacions rellevants per la NSA.
12http://www.bibliotecapleyades.net/ciencia/echelon02.htm apartat “La Gran Oreja”.
13 http://webs.ono.com/usr016/Agika/
14 Estats Units d'Amèrica, Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i Regne Unit.

12. ECHELON A LA GRAN PANTALLA
Han estat numeroses les películes presentades per la gran pantalla que ha tractat directa o
indirectament del tema d'Echelon, per la qual cosa potser seria una tasca força complicada pretendre
fer un llistat tancat amb totes elles.
Amb tot, sí que veig convenient triar i exposar tres de les més rellevants. La darrera i més nova
d'aquestes películes no pot tenir títol més explícit: “Echelon Conspiracy” (“Eagle Eye 2”) dirigida
per Greg Marck i que ha sortit aquest any (2009). És una película que efectivament parla del tema.
Es parla de les funcions de la NSA i el funcionament d'Echelon i l'assumpte central de la película és
un dispositiu electrònic que qui el té és aconsegueix molt de poder. És clar, es tracta d'una película
on el que es busca no és informar sino distraure.
La segona de les películes que vull destacar és “Conspiración en la Red” que va sortir al 2001. El
seu títol original era “Antitrust” i va ser dirigida per Peter Howitt. La película, a la que molts han
volgut trobar similituds amb el món real, tracta d'una empresa multinacional del sector informàtic
que està a punt de treure al mercat un nou programari (anomenat Synaptic) i acompanyat d'un
complex sistema de satèlits que estaria a punt de convertir-se en un monopoli fàctic en el sector de
les telecomunicacions. D'una banda es parla de la trama de corrupció i delictiva que l'empresa
amaga per acabar amb els competidors, d'altra el fet de que aquest nou software pugui contenir una
“porta trasera” que donaria molt de poder a l'empresa. Si bé poques semblen les similituds amb
Echelon, sí que respondria a les recomanacions fetes per la UE de fer servir software amb “codi font
obert” per evitar “backdoors”. És “curiós” que un tema com aquest es mencioni en un informe
europeu sobre Echelon quan, en canvi, res sembla indicar que estiguin relacionats. En tot cas, la
película mostra aquest perill.
L'any 2008 també també va estrenar-se una película que, tot i no tenir un títol tan sugerent, el
contingut de la mateixa plantejava en l'expectador quelcom molt semblant al que Echelon sembla
ser (segons la versió oficial europea) és clar, potser, d'una manera exagerada i espectacular pròpia
de Holywood. El seu títol és “La conspiración del pánico” (títol original “Eagle eye”) dirigida per
D.J. Caruso. La película fa referència a un sistema informàtic amb inteligència artificial (i veu de
dona) que és capaç d'interceptar i analitzar totes les telecomunicacions de tal manera que serveix
per prendre decissions en matèria de “seguretat nacional”. És molt interessant. Al 2009 van treure la
segona part de la película (a dalt explicada).

13. ECHELON A LA PETITA PANTALLA:
SEGONS “CUARTO MILENIO”
Explicacions del video introductori
Al programa Cuarto Milenio, de la Cadena Cuatro, també es va plantejar l'assumpte de Echelon. Al
petit reportatge de la presentació inicial, la veu en off explica va un breu resum de l'assumpte.
Destaquen la ja citada “resolució del ple del Parlament Europeu” amb data 05/09/2007 que
denuncià la existència d'una xarxa d'espionatge de les comunicacions operada per Estats Units al
Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda (països UKUSA).
Identifiquen l'orígen històric d'Echelon a la dècada dels anys 70, amb la posada en òrbita dels
primers satèlits de telecomunicació. Expliquen el sistema de “filtratje” dient que inicialment,
mitjançant un programa anomenat “diccionari”, filtràven aquelles comunicacions que contenien
certes paraules (com si d'un buscador d'Internet es tractès). Assenyalen que els ordinadors principals
d'Echelon són a la “National Security Agency”15 a Fort Meade (EEUU) i a Menwith Hill Station
(Anglaterra). Diuen que els EEUU han desclasficat fa poc diversos documents en els que es
reconeix la existència de Echelon.
Comenten que (a banda del que ja s'ha explicat al treball) el periodista Duncan Campbell16 , en
informe al parlament Europeu, exposa que la major part del software que es comercialitza al món
disposa d'una “porta trasera” que permetria a l'espionatge del govern d'EEUU conèixer totes les
nostres dades. Podem dir, doncs, que venen a ratificar la versió oficial expresada pel Parlament
Europeu.
En el decurs del programa
El presentador, acompanyat d'un expert en seguretat de xarxes, compara el funcionament de
Echelon amb el paper que fa un hacker quan “punxa” una xarxa local i, mitjançant un sniffer (o
rastrejador), intercepta les comunicacions entre els ordinadors d'una xarxa. Echelon funcionaria
doncs de manera similar al que fa un “hacker” però a escala global.
També un dels intervinent afegeix que Echelon ha evolucionat tecnològicament respecte les
darreres “versions” i que ja no rep (o té designat) aquest nóm.
Passen a explicar el funcionament del “filtratje” que es duria a terme mitjançant els anomenats
“diccionaris”. Expliquen que podrien no ser tan sencills com hom pugui pensar, sino que tindrien
intel·ligència artificial i la capacitat d'analitzar el context de les paraules. Santiago Camacho,
reporter de Cuarto Milenio, també assegura que el sistema és capaç d'identificar a qui corresponen
les “veus” de les trucades i videotrucades per filtrar segons locutor.
Diuen que els serveis secrets d'EEUU treballen fent una espècie de “frau de llei” ja que, tot i
que directament no espien als seus ciutadans, ho fan indirectament demanant que la informació
sobre els seus ciutadans els hi aporti els països col·laboradors.
Els problemes i inquietuds que veuen
Fernando Rueda, subdirector d'Interviu, destaca la intranquilitat i por que pot plantejar el que els
serveis d'inteligència violin les telecomunicacions. I, en general, en tot el programa es respira un
15www.nsa.org
16http://duncan.gn.apc.org/

14. ambient de “inseguretat” en tot el que es fa per les telecomunicacions i la vulnerabilitat d'aquestes.
Es centren no tant en les repercussions econòmiques com en el fet de “perdre la privacitat” de les
telecomunicacions.
SEGONS “HISTORY CHANNEL”
Del documental “Echelon: The most secret spy system”emès per HistoryChannel parlant sobre
Echelon, s'en extreu les següents explicacions bàsiques:
El documental presenta Echelon com un sistema per interceptar missatges a qualsevol lloc del món,
és a dir magnifiquen el poder d'Echelon en contraposició de la ressolució del Parlament Europeu
que creu que segurament espiar els missatges intracomunitaris és una tasca que no es pugui fer, sino
sols els intercontinentals.
Es parla que Collin Powell (ex secretari d'Estat dels EEUU) va dir que, gràcies a sistemes
d'interceptació de les comunicacions com Echelon, s'havia pogut interceptar comunicacions que
indicarien de la voluntad de tenir armes de destrucció massiva per part de Saddam Hussein (Irak).
Identifiquen els inicis d'Echelon amb les necessitats d'espionatge des de la segona guerra mundial, i
en concret per controlar a la Unió Soviètica durant la Guerra Freda. No obstant, el projecte
denominat amb el nom “Echelon” seria dels anys 70.
Diuen que tradicionalment s'havien fixat en interceptar televisió i ràdio. La NSA diu que
“interceptaria” els satèlits (i per tant totes aquelles comunicacions telefòniques que anéssin per allà).
Els “experts” entrevistats asseguren que Echelon és capaç de reconèixer la veu. També identifican
que a Maryland hi és el “cuartell general” de Echelon i que treballen conjuntament amb Anglaterra.
Diuen que la seva tasca principal és combatre la “guerra contra el terror”. Expliquen com han estat
monitoritzant les trucades per telèfon mòbil d'Osama Bin Laden. Asseguren que al 1999 hi va
haver-hi l'anomenat “Millenium plan” que fou un intent fallit d'atemptar contra l'Aeroport
Internacional de Los Angeles. També commenten que Echelon pot servir per identificar els autors
d'actes terroristes.
També adverteixen de la possibilitat d'abusar d'aquest poder que otorga Echelon per espiar als
mateixos ciutadans americans “innocents” com ara els activistes “pacifistes o anti-guerra”.
Representants del govern americà expliquen que es veuen legitimats per la llei per fer tot el que
sigui a les seves mans per evitar atacs... commentant que en tot moment respecten la llei i en
especial allò referit a la invasió de la privacitat... En canvi, d'altres asseguren que aquest respecte a
la llei no existeix.
El mateix documental parla de la acció que va prendre la Unió Europea. Com a exemple un
representant del Parlament Europeu commenta que no els preocupa tant Echelon per controlar la
“gent dolenta” com l'ús per interessos econòmics que s'en pugui fer. El documental esmenta de
contractes multimillionaris (com amb Boeing o Raytheon) signats gràcies a la informació
privilegiada proporcionada per Echelon, o en detriment de les empreses europees.
El General Mike Hayden (director de la NSA) assegura que la informació que recapten està
purament destinada a finalitats d'inteligència per combatre el tràfic de drogues, terrorisme, etc.
Commenten que la UE va respondre aconsellant l'encriptació de les telecomunicacions. Diuen que
la NSA tenen 9 acres d'ordinadors (uns 36,000 m2) que en una ocasió van estar més de tres dies

15. “esptallats”. Diuen que el gran problema és processar la gran quantitat d'informació que circula al
món. La fibra òptica els suposa un “repte” perquè cal accedir físicament per poder extraure la
informació, i també els hi és complicat contrarestar la informació encriptada.
ALTRES REPORTATGES
Un altre canal de televisió, Discovery Channel, també té un documental relacionat (especialment
enfocat a respondre aquest últim repte plantejat al video de HistoryChannel) denominat “Top
Secret: National Security Administration”. En aquest documental parlen del paper dels
“criptologistes” de la NSA al llarg de la història. Ensenyen també les instalacions del sistema de
computadores així com els seus sistemes interns de seguretat (inclosa la biomètrica). Asseguren que
el que un ordinador normal trigaria en desxifrar 22.000 anys el supeordinador ho pot fer en uns pocs
segons. Expliquen l'antiga màquina ENIGMA destinada a encriptar a la segona guerra mundial.
També la japonesa GN-25. Es centra, no obstant, en la base de que “hi ha unes comunicacions
interceptades” que posteriorment son desencriptades... però no es centra en explicar el
funcionament d'aquesta interceptació... i està exposat des del punt de vista de “vigilar els països
estrangers (vistos tots gairebé com enemics) per tal de vetllar per la seguretat nacional”. D'Echelon,
doncs, no s'en parla per nom.
TVE també va emetre un interessant reportatge-documental el 4 de juliol de 2004 al programa
Linea900 anomenat “Un mundo transparente: A qualquier precio” que tracta del tema de
Echelon amb la participació i intervencions de personalitats com Ignacio Ramonet (director de Le
Monde Diplomatique), Carlos Sánchez Almeida (advocat) o Marc Carrillo (Catedràtic en Dret
Constitucional de la UPF), entre d'altres. Comencen ensenyant instal·lacions amb antenes
parabòliques gegants i parlant de la ressolució del Parlament Europeu. S'analitza Echelon des de
l'enfoc de la “invasió a la intimitat” i “vulneració del dret a la privacitat”, així com els “avantatges
en espionatge industrial” com a problemes a tenir presents.
La cadena CBS també va emetre un reportatge sobre Echelon el diumenge 27/02/2000 al programa
“60 minutes”. No he pogut aconseguir còpia ni visualitzar-lo, però també analitzen en profunditat
l'assumpte. La mateixa pàgina the CBSNews.com inclouen enllaços de fonts sobre Echelon com les
següents:
- The ACLU (American Civil Liberties Union) has an extensive site about Echelon. Click here17 for
Echelonwatch.
- The New York Times covered the hubbub at the European Parliament. Click here18.
- The Bulletin of Atomic Scientists has more about Echelon. Click here to see its report19.
Viem doncs que des de molt diverses organitzacions, es parla d'Echelon. I totes elles intenten fer
anàlisis seriosos i ben documentats sobre el tema.
17 http://www.aclu.org/echelonwatch/index.html
18 http://www.nytimes.com/library/tech/00/02/biztech/articles/24spy.html
19 http://www.bullatomsci.org/issues/2000/ma00/ma00richelson.html

16. CONCLUSIONS
RESPOSTA RÀPIDA A LES PREGUNTES
Què és Echelon? Existeixen discrepàncies respecte la definició general?
Sembla haver-hi un mínim comú definitori respecte Echelon de totes les fonts analitzades. No hi ha
dubte de que fa referència a un sistema d'interceptació de dades a nivell mundial en mans dels
països de l'acord UKUSA (bàsicament EEUU i Regne Unit).
També és comú el identificar a l'agència de seguretat dels EEUU, la NSA, com la poseïdora
principal del sistema Echelon. Aquest “Echelon” consistiria en una integració entre tecnologia i
infrastructura i mitjans tècnics que inclourien tot el seu sistema de software.
Un assumpte interessant és que en el decurs del treball s'ha constatat una espècie d'incongruència:
Echelon (d'abast mundial) estaria bàsicament pensat per la interceptació de dades per part dels
satèlits i, en canvi, aquestes dades són sols un xic molt petit del total d'informació que es mou
diàriament al món. La resposta, segurament, és que no és ben bé així. D'una altra manera Echelon
estaria pensat per una finalitat (interceptar les dades que transmeten els satèlits) que es queda molt
curt amb la majoria de punts de vista, els quals entenen que les funcions de Echelon són molt mès
àmplies i implicarien (potencialment) a qualsevol comunicació de dades per qualsevol mitjà. No
obstant, tal i com es diu a l'informe oficial, i després de fer l'anàlisi he arribat a la conclusio de que,
efectivament, Echelon podria no ser tot el “potent” que moltes veus diuen. És clar, això no se sap.
S'ha provat la existència d'Echelon? O bé és una mera 'enraonia'?
Tots els estudis i entrevistes semblen indicar que no es tracta d'una enraonia. Amb tot, Echelon no
està reconegut d'una manera oficial i pública per part dels països suposadament intervinents. Aquest
fet ha estat un hàndicap amb el que he hagut de lluitar. Tal i com es commenta al punt 5 de
l'informe europeu: “no existe ninguna declaración oficial de los servicios de inteligencia exterior
de los Estados UKUSA en la que se afirme que gestionan conjuntamente un sistema mundial de
interceptación”. D'altra banda vaig intentar contactar amb el Centre Nacional d'Inteligència
d'Espanya perquè m'informèssin sobre Echelon (o algun sistema anàlog que es pogués estar fent
servir a Espanya) i tampoc vaig rebre resposta.
Per a què s'ha creat Echelon? (Existeixen diferents explicacions?)
La resposta potser s'hauria de fer als seus creadors. En tot cas tothom sembla concordar en indicar
que es va crear amb finalitats militars per l'espionatge a la guerra freda.
Té opositors? Si és així... Quina postura defensen els qui estan en contra i perquè?
El problema és que “d'opositors”, “opositors” que ho siguin de manera oberta no els he trobat. El
motiu és, segurament, pel problema que suposa el fet de que Echelon no estigui reconegut de
manera oficial. No obstant tot això, aquest treball recull moltes opinions (que pressuposen
l'existència d'Echelon) que alerten i emfatitzen aspectes negatius que Echelon sembla suscitar.
La majoria d'aquestes veus “en contra” es centren bàsicament en advertir de que certs països
podrien estar actuan de manera il·legal no respectant certs drets fonamentals dels ciutadans i entrant
en temes d'espionatge industrial i comercial (allunyant-se, doncs, de les finalitats militars). També
es parla d'espionatge polític. I per això, en molts llocs, s'aconsella encriptar les comunicacions i fer
servir programari de codi font obert. Això, no obstant, podria no ser suficient atenent a les
explicacions de la capacitat de desencriptació de què disposa la NSA explicats àmpliament al video
de History Channel.

17. Descobriments curiosos:
Diverses fonts indiquen que Echelon ja no té aquest nom... però en qualsevol cas no seria perquè
s'hagi paralitzat del projecte i tornat a una fase menys “incursora”, sino tot el contrari.
En el decurs del treball d'investigació ha sorgit el fet de que probablement existeix un “Echelon
Europeu” que s'anomenaria Enfopol. Enfopol, sense dubte, podria ser objecte d'un altre treball
d'investigació.
COMENTARI PERSONAL FINAL
Per no estendre'm més en el treball... (prescindint de quin sigui vertaderament el “poder” del
sistema Echelon i dels perills pels drets i llibertats dels ciutadans que un instrument com aquest
pugui tenir) voldria concloure amb una pregunta que és la que dona introducció a l'informe europeu,
i que, desitjo, serveixi per a la reflexió:
quot;Sed quis custodiet ipsos custodes?quot;

18. BIBLIOGRAFIA
Vull destacar que no he pogut trobar cap publicació física escrita que estigués disponible a la
Biblioteca de la Universitat i que tractés la temàtica d'Echelon. Si bé és cert que a la web
d'amazon.com es poden trobar dues noveles titulades “Echelon” de Josh Conviser (2006) i “The
Echelon Vendetta” de David Stone (2008); així com “Echelon: Somebody's Listening” de Jack
O'Neill (2005) i “Chatter: Uncovering the Echelon Surveillance Network and the Secret World of
Global Eavesdropping” (2005). Al treball ja s'han anat citant citant de llibres, reportatges i
documentals, películes i documents oficials. És per aquest motiu pel que, únicament, citaré de la
resta d'informació essencial que es troba disponible on-line:
- L'INFORME EUROPEU (2001/2098(INI) A5-0264/2001 es troba a www.europarl.europa.eu
- Notícies relacionades: http://www.lainsignia.org/2001/septiembre/cyt_004.htm
- COMUNITAT ISLÀMICA: “La red de espionaje «Echelon» denunciada ante el Parlamento
Europeo”: http://www.webislam.com/?idn=3987 i http://www.juntaislamica.org/
- UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS: http://www.ugt.es/globalizacion/echelon.htm en què
es mostra l'article de la Revista “unión” número 187 (septiembre de 1999), pàgina 26.
- BIBLIOTECA VIRTUAL PLEYADES:
http://www.bibliotecapleyades.net/esp_echelon.htm#Multimedia