1. TALLER DE SABÓ ECOLÒGIC
INTRODUCCIÓ
Qualsevol de les coses que fem diàriament genera residus. Quan anem al
supermercat a comprar, quan ens netegem, quan treballem,...i quan cuinem.
L’oli brut que ens queda després de fregir les patates, el peix o el que sigui és un
residu que moltes vegades llencem per la pica, sense ser conscients ( o si!!) dels
problemes que aquesta acció produeix.
Avui dia l’oli usat es tracta, si prèviament el portem a les deixalleries. Però el
tractament dels residus té un cost que d’una manera o una altra ens repercuteix
a tots.
Aquest taller pretén demostrar com podem convertir de manera senzilla un
residu en un producte útil per a casa nostra. A més, l’elaboració del sabó ens ha
de servir per prendre consciència de la problemàtica dels residus, de la qual en
som tots responsables. Un cop siguem conscients d’això, serà més fàcil fer altres
passes que ens permetin i ajudin a reduir la quantitat de residus que generem.
I sobretot aquest taller pretén fer passar una estona divertida on es pugui
aprendre i compartir coses amb d’altres persones.
LA PREPARACIÓ
Per fer sabó necessitem el següent:
Material:
 Recipient de vidre, metall o plàstic dur per fer la mescla.
 Pal per remenar.
 Balança o mesurador.
 Guants protectors.
 Draps de cotó.
 Calaix de fusta, o algun recipient, per posar la pasta resultant.
 Colador.
 Embut.
 Un davantal
1

2. Components:
 Sosa càustica ( la trobareu al supermercat )
 Oli de cuina usat.
 Aigua.
 Sabó en pols ( opcional)
Recepta:
Mida petita Mida mitjana Mida gran
Aigua 0,5 litres 1 litre 3 litres
Sosa càustica 85 grams 170 grams 500 grams
Oli usat 0,5 litres 1 litre 3 litres
Sabó en pols 75 grams 150 grams 300 grams
Com ho farem:
Sempre es començarà mesclant l’aigua i la sosa, després l’oli i finalment el sabó
en pols, si voleu afegir-li.
Epp!!!!
La sosa crema en contacte prologat amb la pell. Per això es recomana l’ús de
guants protectors per evitar-ne el contacte. En cas que es produís alguna
esquitxada i ens toqués la pell, cal rentar-se amb abundant aigua.
Quan mesclem l’aigua i la sosa es desprèn calor i es poden produir una mica de
vapors irritants, per això es molt recomanable fer el sabó en un espai ben
ventilat.
2

3. UNA MICA D’HISTÒRIA
La fórmula que utilitzarem en aquest taller és una de les moltes variants que
existeixen de com feien el sabó les nostres avies. Però de sabó ja en fa uns
quants d’anys que se’n feia. Anem a fer una mica d’història.
• 3000 A.C. Civilització Sumeria. Els primers, es creu, a utilitzar el sabó van
ser els sumers (Turquia). Aquest se li atribuïen propietats curatives.
• 2500 A.C. A Mesopotàmia. Es coneix l’existència d’unes “tablilles” que
descriu la fabricació de sabó amb oli i herba sabonosa.
• 2000-1500 A.C. Egipte. Els egipcis, a part de fer piràmides, ja rentaven la
roba. Hi ha gravats que descriuen el procés de rentat de roba. També
l’utilitzaven per netejar ferides i combatre malalties a la pell.
• Hi ha passatges bíblics que fan referència a l’ús de mescles d’oli i cendres
de certes plantes per fer una mena de sabó.
• Aprox. 100 D.C. Imperi romà. L’elaboració de sabó es perfecciona.
• Caiguda Imperi Romà fins segle X. No es fabricava sabó. Va ser un període
d’un nivell força baix d’higiene ( bé... que eren una mica marranos!! ).
Coincideix amb una època de plagues, com a conseqüència de malalties
contagioses. Molta gent mor.
• Any 800. A Espanya, a l’època musulmana, la presència del sabó, fet amb oli
d’oliva i cendres de plantes barrileres, va ser força important. I es que els
musulmans eren molt avançats i molt nets!.
• Segle IX. Marsella va ser el punt de ressorgiment del sabó a Europa.
França va ser un país important en la fabricació de sabó.
• Finals segle XVII. Primers problemes: A l’augmentar la demanda de sabó,
comença a faltar matèria primera. Les cendres de plantes eren cares i
escasses. Calia una solució!!
• Finals segle XVIII. Leblanc aconsegueix obtenir sosa mitjançant un procés
fàcil i barato. Es comença a fabricar sabó a partir de sosa i no de cendres.
( La nostra fórmula segueix aquesta base ).
És la pera!!! Les propietats bactericides del sabó fan que disminueix la
mortalitat, augmenta la higiene, es creen hàbits de neteja...
• Segle XX. El descobriment dels tensoactius provoca una nova revolució en el
mon de la detergència.
3

4. PERÒ, QUÈ ÉS UN SABÓ? I, PER QUÈ NETEJA?
Un sabó és la sal alcalina d’un àcid gras.
Molt bé, i això que vol dir???
Al barrejar un oli ( l’àcid gras ) amb un compost alcalí ( en el nostre cas la sosa )
es forma el sabó ( que és aquesta sal alcalina de l’àcid gras ! ).
I això , per quin motiu neteja?
Aquest sabó que s’ha format té una estructura força curiosa. Presenta dues
parts ben diferenciades, una polar( què és afí a l’aigua ) i una no polar
( hidròfoba, bé, que no li agrada l’aigua ).
El que ha passat és què el sabó ha agafat les propietats de l’oli i de la sosa en
relació amb l’aigua.
La part que no vol veure l’aigua correspon a l’oli ( tothom
ha barrejat aigua i oli i ha vist com, de fet, no es
barregen !!) i la part que li mola correspon a la sosa.
Part hidròfoba Part hidrofílica
I aquesta forma de xupa-xup, cap gros o el que un vulgui
pensar, és el que fa que netegi. Quan posem sabó a l’aigua,
tenim moltes particuletes de sabó que es distribueixen de
manera que les cues ( hidròfobes ) s’ajunten i els caps queden orientats en
direcció l’aigua.
4

5. Quan troben una porqueria (sobretot de greix) a la roba, les partícules de sabó la
treuen, l’envolten i la fan pujar a la superfície ( i es forma una espumeta).
I AQUEST SABÓ, EL PODEM FER SERVIR PER RENTAR LA
ROBA SENSE HAVER DE COMPRAR D’ALTRES DETERGENTS?
Els detergents actuals tenen una pila de diferents compostos que tenen una
funció específica.
Però si els nostres avantpassats rentaven amb sabó com el que nosaltres
fabricarem, per quin motiu cal afegir tantes coses?
• Quan les nostres avies, besàvies... rentaven al riu o al safareig del poble
( per cert a Caldes de Montbui encara n’hi ha un ,de no se quin segle, en
servei !!! ) la porqueria de la roba se l’enduia l’aigua. La brutícia que s’havia
tret no tornava a caure sobre la roba perquè l’aigua no deixava que passés.
Ara no es renta al safareig, sinó en rentadores que tenen menys espai per la
roba i consumeixen menys aigua. Llavors, que passa amb la brutícia? Caurà una
altra vegada sobre la roba?
Els detergents tenen uns compostos anomenats antiredipositants que fan
aquesta funció ( els famosos fosfats fan aquesta funció).
• Abans els llençols blancs els estenien sobre l’herba per assecar-los.
D’aquesta manera a més d’assecar-los s’aconseguia que quedessin més blancs
perquè els raigs UV del Sol feien de blanquejants fotoquímics, i l’oxigen que
desprenia l’herba (la fotosíntesi) actuava com a blanquejant químic. I els
llençols quedaven d’un blanc !!!!!!
Ara cal afegir aquesta funció al detergent ( són els blanquejants químics com
el perborat o el percabonat ) perquè trobar un lloc amb herba per estendre
els llençols es feina prou difícil actualment!!!.
5

6. • El sabó de sosa és força agressiu per utilitzar-ho de manera habitual.
Els detergents actuals són menys agressius perquè la majoria de la roba que
rentem no està gaire bruta ( sempre hi ha excepcions, es clar...nens,
mecànics...) i no cal aquest grau d’agressivitat. Així s’aconsegueix que la roba
no pateixi tant i duri més temps.
Abans el concepte d’higiene era lleugerament diferent a l’actual, no es
rentava tant la roba com ara. Per això, tot i rentar amb aquells sabons la roba
durava força més temps que ara ( suposo que també podria ser de més bona
qualitat!!).
LLAVORS, QUE HEM DE FER ?
El millor que podem fer es utilitzar el detergent habitual per rentar la roba, tal i
com fèiem fins ara. Ara bé, el sabó el podem fer servir per:
• Fregar les taques xungues abans de posar la peça de roba a la rentadora
(taques de greix, punys, colls...).
• Barrejar-lo amb el detergent ( abans l’hem de ratllar per fer trocets petits)
si volem posar una rentadora amb roba molt bruta ( tovalles, roba dels nens,
roba de la feina...)
Algú pot pensar que així no val la pena, que no s’estalvia calers, que haurà de
comprar de totes maneres el Dixan o el Lucil...
Això de l’estalvi és molt relatiu. Evidentment això no farà que arribem a final de
més amb gaires euros de més, però si pensem una mica podrem veure com l’estalvi
és prou gran a llarg plaç i no només per a un sinó per a tothom.
• Per una banda, i mirant la part més pràctica, si la taca d’oli de la teva
samarreta preferida, no ha marxat després de rentar-la amb el detergent
normal (que no marxarà, segur!!!), hauràs de rentar-la un altre cop , i tornaràs
a gastar detergent, aigua, llum, temps ... Veus com estalvies!!!
• Si tires l’oli per l’aigüera, aquest aigua bruta cal tractar-la, i el tractament
de les aigües residuals el paguem tots!!!!
• ....
6