1. 3. Diferencia autococepte i autoestima. Explica com un bon o un mal
concepte d’un mateix influeix en el desenvolupament de l’estructura de la
personalitat.
La personalitat es va definint a partir dels múltiples aprenentatges als que
estem exposats al llarg de la nostra vida. Aquests aprenentatges els hem
adquirit a partir de l’observació de tot el que passa al nostre entorn i
concretament dels resultats de les nostres accions. D’aquesta manera, les
decisions i reaccions que tenim en front les situacions que se’ns presenten
repercuteixen directament en la construcció de la nostra personalitat, que es va
desenvolupant des que naixem fins que morim.
Quan realitzem una acció, la sometem a judici i la valorem segons creiem que
ha estat més o menys adient. Aquesta valoració té efectes directes al que
pensem de nosaltres mateixos, a la nostra manera de comportar-nos davant
d’una situació. És així com ens formem un autoconcepte. L’autoconcepte és la
idea que tenim sobre nosaltres mateixos, és a dir, el conjunt de catacterístiques
com: les habilitats físiques, característiques psicològiques, la imatge personal,
o la destreça que tenim per a relacionar-nos amb els altres.
Aquestes concepcions afecten de manera directa sobre la nostra conducta, i
segons l’autor Rogers (1961) poden haver dos tipus d’autoconcepte: el real i
l’ideal. El real, com el seu nom indica, fa referència a com una persona creu
que és, i l’ideal a com l’agradaria ser. L’autoconcepte forma part de la part
cognitiva i racional sobre la imatge que tenim sobre nosaltres, però a partir de
les dues distincions que fa Rogers, queda evidenciat que l’autoncepte no es
forma d’una manera objectiva, sinó que té incidència la nostra part emocional i
afectiva. Com que els sentiments tenen repercussió sobre el nostre
autoconcepte, sorgeix un altre terme, aquest és l’autoestima.
L’autoestima representa l’afecte que té una persona sobre si mateixa i
dependrà de si la imatge que té és bona o dolenta. Tindrà una autoestima alta
quan s’autovalora de manera positiva i tindrà una autoestima baixa quan ho fa
negativament. Dos dels factors que actualment tenen més repercussió en el
nivell d’autoestima són l’autoconcepte que tenim sobre la nostra imatge física i
les nostres habilitats socials. Resumint, l’autoconcepte és el que pensem sobre
nosaltres mateixos i l’autoestima seria l’afecte personal que ens tenim, fruit de
la valoració (positiva o negativa) que ens autorealitzem.
La percepció que tenim sobre nosaltres mateixos la disposem gràcies a la
nostra memòria autobiogràfica, que és aquella que arxiva les vivències del
nostre passat, i a l’automemòria semàntica, que forma part del coneixement
físic i mental que tenim sobre nosaltres. Segons Epstein, l’autoconcepte
compleix una sèrie de funcions, que són: aconseguir un equilibri entre el plaer i
el dolor durant la vida, mantenir els nivells d’autoestima i interioritzar les dades
aportades per les vivències per a poder utilitzar amb èxit aquests coneixements
en properes ocasions.
En moltes ocasions, la nostra memòria es veu distorsionada i moltes vegades
fa que tinguem un autoconcepte equivocat de nosaltres mateixos i afecti
2. negativament a la nostra autoestima. Per una banda, el fet de tenir un mal
concepte sobre nosaltres mateixos té conseqüències negatives en la
construcció de la nostra personalitat, ja que el nostre nivell d’autoestima serà
baix i ens provocarà sentiments d’inferioritat, d’inseguretat i desajustos
emocionals. Tot això ens dificultarà a l’hora de relacionar-nos amb altres
persones, convertint-nos en una persona amb pors, tímida i introvertida, o bé
ens comportarà dificultats a l’hora d’enfrontar aprenentatges.Per altra banda,
un bon concepte genera una autoestima alta i això es tradueix en sentiments
de seguretat, confiança, de superació etc. que repercuteixen favorablement en
les relacions socials i en estats de posivitat, felicitat i tranquil·litat davant la vida.
Com a reflexió del dit anteriorment es desprèn la idea de que per a la
construcció correcta i un bon desenvolupament de la personalitat d’un nen és
bàsic que hi hagi un creixement de l’autoestima per a que la seva autonomia es
consolidi. Això vol dir que quan un nen fa alguna acció ben feta ha d’estar
orgullòs i autofelicitar-se pel fet d’haver-ho fet correctament tot sol i no només
pensant en el judici d’altres persones. Una bona autoestima ha de tenir el seu
origen en la seguretat i valoració personal i no en les valoracions que fan els
altres, que moltes vegades son contraproduents i afecten negativament i creen
distorsions de l’autoconcepte d’un mateix.
