SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
3. Diferencia autococepte i autoestima. Explica com un bon o un mal
concepte d’un mateix influeix en el desenvolupament de l’estructura de la
personalitat.
La personalitat es va definint a partir dels múltiples aprenentatges als que
estem exposats al llarg de la nostra vida. Aquests aprenentatges els hem
adquirit a partir de l’observació de tot el que passa al nostre entorn i
concretament dels resultats de les nostres accions. D’aquesta manera, les
decisions i reaccions que tenim en front les situacions que se’ns presenten
repercuteixen directament en la construcció de la nostra personalitat, que es va
desenvolupant des que naixem fins que morim.
Quan realitzem una acció, la sometem a judici i la valorem segons creiem que
ha estat més o menys adient. Aquesta valoració té efectes directes al que
pensem de nosaltres mateixos, a la nostra manera de comportar-nos davant
d’una situació. És així com ens formem un autoconcepte. L’autoconcepte és la
idea que tenim sobre nosaltres mateixos, és a dir, el conjunt de catacterístiques
com: les habilitats físiques, característiques psicològiques, la imatge personal,
o la destreça que tenim per a relacionar-nos amb els altres.
Aquestes concepcions afecten de manera directa sobre la nostra conducta, i
segons l’autor Rogers (1961) poden haver dos tipus d’autoconcepte: el real i
l’ideal. El real, com el seu nom indica, fa referència a com una persona creu
que és, i l’ideal a com l’agradaria ser. L’autoconcepte forma part de la part
cognitiva i racional sobre la imatge que tenim sobre nosaltres, però a partir de
les dues distincions que fa Rogers, queda evidenciat que l’autoncepte no es
forma d’una manera objectiva, sinó que té incidència la nostra part emocional i
afectiva. Com que els sentiments tenen repercussió sobre el nostre
autoconcepte, sorgeix un altre terme, aquest és l’autoestima.
L’autoestima representa l’afecte que té una persona sobre si mateixa i
dependrà de si la imatge que té és bona o dolenta. Tindrà una autoestima alta
quan s’autovalora de manera positiva i tindrà una autoestima baixa quan ho fa
negativament. Dos dels factors que actualment tenen més repercussió en el
nivell d’autoestima són l’autoconcepte que tenim sobre la nostra imatge física i
les nostres habilitats socials. Resumint, l’autoconcepte és el que pensem sobre
nosaltres mateixos i l’autoestima seria l’afecte personal que ens tenim, fruit de
la valoració (positiva o negativa) que ens autorealitzem.
La percepció que tenim sobre nosaltres mateixos la disposem gràcies a la
nostra memòria autobiogràfica, que és aquella que arxiva les vivències del
nostre passat, i a l’automemòria semàntica, que forma part del coneixement
físic i mental que tenim sobre nosaltres. Segons Epstein, l’autoconcepte
compleix una sèrie de funcions, que són: aconseguir un equilibri entre el plaer i
el dolor durant la vida, mantenir els nivells d’autoestima i interioritzar les dades
aportades per les vivències per a poder utilitzar amb èxit aquests coneixements
en properes ocasions.
En moltes ocasions, la nostra memòria es veu distorsionada i moltes vegades
fa que tinguem un autoconcepte equivocat de nosaltres mateixos i afecti
negativament a la nostra autoestima. Per una banda, el fet de tenir un mal
concepte sobre nosaltres mateixos té conseqüències negatives en la
construcció de la nostra personalitat, ja que el nostre nivell d’autoestima serà
baix i ens provocarà sentiments d’inferioritat, d’inseguretat i desajustos
emocionals. Tot això ens dificultarà a l’hora de relacionar-nos amb altres
persones, convertint-nos en una persona amb pors, tímida i introvertida, o bé
ens comportarà dificultats a l’hora d’enfrontar aprenentatges.Per altra banda,
un bon concepte genera una autoestima alta i això es tradueix en sentiments
de seguretat, confiança, de superació etc. que repercuteixen favorablement en
les relacions socials i en estats de posivitat, felicitat i tranquil·litat davant la vida.
Com a reflexió del dit anteriorment es desprèn la idea de que per a la
construcció correcta i un bon desenvolupament de la personalitat d’un nen és
bàsic que hi hagi un creixement de l’autoestima per a que la seva autonomia es
consolidi. Això vol dir que quan un nen fa alguna acció ben feta ha d’estar
orgullòs i autofelicitar-se pel fet d’haver-ho fet correctament tot sol i no només
pensant en el judici d’altres persones. Una bona autoestima ha de tenir el seu
origen en la seguretat i valoració personal i no en les valoracions que fan els
altres, que moltes vegades son contraproduents i afecten negativament i creen
distorsions de l’autoconcepte d’un mateix.

More Related Content

What's hot

El Valor De La Persona Equival A
El Valor De La Persona Equival AEl Valor De La Persona Equival A
El Valor De La Persona Equival Agueste07b6c
 
Adolescencia 2 L’Autoestima
Adolescencia 2   L’AutoestimaAdolescencia 2   L’Autoestima
Adolescencia 2 L’AutoestimaCVA
 
T1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonalsT1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonalsGuidacardona
 
Educació emocional
Educació emocionalEducació emocional
Educació emocionalsiranicolas
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5adriasentis
 
Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013Merce Grau
 

What's hot (7)

El Valor De La Persona Equival A
El Valor De La Persona Equival AEl Valor De La Persona Equival A
El Valor De La Persona Equival A
 
Adolescencia 2 L’Autoestima
Adolescencia 2   L’AutoestimaAdolescencia 2   L’Autoestima
Adolescencia 2 L’Autoestima
 
L'autoestima
L'autoestimaL'autoestima
L'autoestima
 
T1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonalsT1 les relacions interpersonals
T1 les relacions interpersonals
 
Educació emocional
Educació emocionalEducació emocional
Educació emocional
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5
 
Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013
 

Viewers also liked

Practicum II - Psicopedagogía
Practicum II - PsicopedagogíaPracticum II - Psicopedagogía
Practicum II - PsicopedagogíaHome
 
CAME de mi proyecto realizado por Eva Aguilar
CAME de mi proyecto realizado por Eva AguilarCAME de mi proyecto realizado por Eva Aguilar
CAME de mi proyecto realizado por Eva AguilarHome
 
Contexto escolar, maite
Contexto escolar, maiteContexto escolar, maite
Contexto escolar, maiteHome
 
CAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la Peña
CAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la PeñaCAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la Peña
CAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la PeñaHome
 
Plan de trabajo - Maite Pardo
Plan de trabajo - Maite PardoPlan de trabajo - Maite Pardo
Plan de trabajo - Maite PardoHome
 
Mínimos establecidos en Educación Infantil
Mínimos establecidos en Educación InfantilMínimos establecidos en Educación Infantil
Mínimos establecidos en Educación InfantilHome
 
CAME relativo al DAFO de lucia otaduy
CAME relativo al DAFO de lucia otaduyCAME relativo al DAFO de lucia otaduy
CAME relativo al DAFO de lucia otaduyHome
 
CAME relativo al DAFO de Fernando Guadix
CAME relativo al DAFO de Fernando GuadixCAME relativo al DAFO de Fernando Guadix
CAME relativo al DAFO de Fernando GuadixHome
 
Temas a tener en cuenta en la entrevista
Temas a tener en cuenta en la entrevistaTemas a tener en cuenta en la entrevista
Temas a tener en cuenta en la entrevistaHome
 
Pardo Aldabaldetrecu memoria
Pardo Aldabaldetrecu memoriaPardo Aldabaldetrecu memoria
Pardo Aldabaldetrecu memoriaHome
 
Observación aula, maite
Observación aula, maiteObservación aula, maite
Observación aula, maiteHome
 
Entrevista familiar, maite
Entrevista familiar, maiteEntrevista familiar, maite
Entrevista familiar, maiteHome
 
Maite, evaluación psicopedagógica
Maite, evaluación psicopedagógicaMaite, evaluación psicopedagógica
Maite, evaluación psicopedagógicaHome
 
Educación infantil 5 años
Educación infantil   5 añosEducación infantil   5 años
Educación infantil 5 añosHome
 
Pardo aldabaldetrecu memoria
Pardo aldabaldetrecu memoriaPardo aldabaldetrecu memoria
Pardo aldabaldetrecu memoriaHome
 
Familias con hijos con necesidades educativas especiales
Familias con hijos con necesidades educativas especialesFamilias con hijos con necesidades educativas especiales
Familias con hijos con necesidades educativas especialesHome
 
CAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía Otaduy
CAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía OtaduyCAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía Otaduy
CAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía OtaduyHome
 
La lateralidad y su evaluación
La lateralidad y su evaluaciónLa lateralidad y su evaluación
La lateralidad y su evaluaciónHome
 
Prueba Del Dibujo De La Familia 6
Prueba Del Dibujo De La Familia 6Prueba Del Dibujo De La Familia 6
Prueba Del Dibujo De La Familia 6Elizabeth Torres
 
Educación Infantil en el País Vasco
Educación Infantil en el País VascoEducación Infantil en el País Vasco
Educación Infantil en el País VascoMikel Agirregabiria
 

Viewers also liked (20)

Practicum II - Psicopedagogía
Practicum II - PsicopedagogíaPracticum II - Psicopedagogía
Practicum II - Psicopedagogía
 
CAME de mi proyecto realizado por Eva Aguilar
CAME de mi proyecto realizado por Eva AguilarCAME de mi proyecto realizado por Eva Aguilar
CAME de mi proyecto realizado por Eva Aguilar
 
Contexto escolar, maite
Contexto escolar, maiteContexto escolar, maite
Contexto escolar, maite
 
CAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la Peña
CAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la PeñaCAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la Peña
CAME de mi DAFO realizado por mi compañera Concepción De la Peña
 
Plan de trabajo - Maite Pardo
Plan de trabajo - Maite PardoPlan de trabajo - Maite Pardo
Plan de trabajo - Maite Pardo
 
Mínimos establecidos en Educación Infantil
Mínimos establecidos en Educación InfantilMínimos establecidos en Educación Infantil
Mínimos establecidos en Educación Infantil
 
CAME relativo al DAFO de lucia otaduy
CAME relativo al DAFO de lucia otaduyCAME relativo al DAFO de lucia otaduy
CAME relativo al DAFO de lucia otaduy
 
CAME relativo al DAFO de Fernando Guadix
CAME relativo al DAFO de Fernando GuadixCAME relativo al DAFO de Fernando Guadix
CAME relativo al DAFO de Fernando Guadix
 
Temas a tener en cuenta en la entrevista
Temas a tener en cuenta en la entrevistaTemas a tener en cuenta en la entrevista
Temas a tener en cuenta en la entrevista
 
Pardo Aldabaldetrecu memoria
Pardo Aldabaldetrecu memoriaPardo Aldabaldetrecu memoria
Pardo Aldabaldetrecu memoria
 
Observación aula, maite
Observación aula, maiteObservación aula, maite
Observación aula, maite
 
Entrevista familiar, maite
Entrevista familiar, maiteEntrevista familiar, maite
Entrevista familiar, maite
 
Maite, evaluación psicopedagógica
Maite, evaluación psicopedagógicaMaite, evaluación psicopedagógica
Maite, evaluación psicopedagógica
 
Educación infantil 5 años
Educación infantil   5 añosEducación infantil   5 años
Educación infantil 5 años
 
Pardo aldabaldetrecu memoria
Pardo aldabaldetrecu memoriaPardo aldabaldetrecu memoria
Pardo aldabaldetrecu memoria
 
Familias con hijos con necesidades educativas especiales
Familias con hijos con necesidades educativas especialesFamilias con hijos con necesidades educativas especiales
Familias con hijos con necesidades educativas especiales
 
CAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía Otaduy
CAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía OtaduyCAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía Otaduy
CAME de mi DAFO realizado por nuestra compañera Lucía Otaduy
 
La lateralidad y su evaluación
La lateralidad y su evaluaciónLa lateralidad y su evaluación
La lateralidad y su evaluación
 
Prueba Del Dibujo De La Familia 6
Prueba Del Dibujo De La Familia 6Prueba Del Dibujo De La Familia 6
Prueba Del Dibujo De La Familia 6
 
Educación Infantil en el País Vasco
Educación Infantil en el País VascoEducación Infantil en el País Vasco
Educación Infantil en el País Vasco
 

Similar to 3. autoconcepte i_autoestima

SINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdf
SINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdfSINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdf
SINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdfwitch14
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdfbeccaarjona
 
De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions
 De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions  De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions
De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions Katia Velar Ceballos
 
Concepció sistèmica del rol
Concepció sistèmica del rolConcepció sistèmica del rol
Concepció sistèmica del rolMerce Grau
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5adriasentis
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5adriasentis
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5adriasentis
 
Autoestima i assertivitat mostra
Autoestima i assertivitat mostraAutoestima i assertivitat mostra
Autoestima i assertivitat mostramnoguer
 
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialNoeliamf
 
Competències emocionals per docents
Competències emocionals per docentsCompetències emocionals per docents
Competències emocionals per docentsMerce Grau
 
Creences, Aules Obertes 08
Creences, Aules Obertes 08Creences, Aules Obertes 08
Creences, Aules Obertes 08mcunille
 
T5.lideratge (1)
T5.lideratge (1)T5.lideratge (1)
T5.lideratge (1)ilocui1968
 
E Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreE Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreNuria Alart
 
Observacio Psicomotriu
Observacio PsicomotriuObservacio Psicomotriu
Observacio Psicomotriuegirbau
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriuegirbau
 
Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...
Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...
Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...CarlosGuerra209
 

Similar to 3. autoconcepte i_autoestima (20)

SINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdf
SINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdfSINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdf
SINTESI_consciencia_emocional_fragments seleccionats.pdf
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
 
Habilitats socials
Habilitats socialsHabilitats socials
Habilitats socials
 
De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions
 De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions  De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions
De la intel·ligència emocional a l'educació de les emocions
 
13 Personalitat
13 Personalitat13 Personalitat
13 Personalitat
 
Concepció sistèmica del rol
Concepció sistèmica del rolConcepció sistèmica del rol
Concepció sistèmica del rol
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5
 
Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5Autoconcepte adolescent sord grup 5
Autoconcepte adolescent sord grup 5
 
Autoestima i assertivitat mostra
Autoestima i assertivitat mostraAutoestima i assertivitat mostra
Autoestima i assertivitat mostra
 
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_social
 
Competències emocionals per docents
Competències emocionals per docentsCompetències emocionals per docents
Competències emocionals per docents
 
Creences, Aules Obertes 08
Creences, Aules Obertes 08Creences, Aules Obertes 08
Creences, Aules Obertes 08
 
T5.lideratge (1)
T5.lideratge (1)T5.lideratge (1)
T5.lideratge (1)
 
E Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I TeatreE Emocional Tutoria I Teatre
E Emocional Tutoria I Teatre
 
Observacio Psicomotriu
Observacio PsicomotriuObservacio Psicomotriu
Observacio Psicomotriu
 
Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
 
Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...
Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...
Influència dels entorns en risc social en el desenvolupament de l'infant: Sis...
 
Educació emocional
Educació emocionalEducació emocional
Educació emocional
 

3. autoconcepte i_autoestima

  • 1. 3. Diferencia autococepte i autoestima. Explica com un bon o un mal concepte d’un mateix influeix en el desenvolupament de l’estructura de la personalitat. La personalitat es va definint a partir dels múltiples aprenentatges als que estem exposats al llarg de la nostra vida. Aquests aprenentatges els hem adquirit a partir de l’observació de tot el que passa al nostre entorn i concretament dels resultats de les nostres accions. D’aquesta manera, les decisions i reaccions que tenim en front les situacions que se’ns presenten repercuteixen directament en la construcció de la nostra personalitat, que es va desenvolupant des que naixem fins que morim. Quan realitzem una acció, la sometem a judici i la valorem segons creiem que ha estat més o menys adient. Aquesta valoració té efectes directes al que pensem de nosaltres mateixos, a la nostra manera de comportar-nos davant d’una situació. És així com ens formem un autoconcepte. L’autoconcepte és la idea que tenim sobre nosaltres mateixos, és a dir, el conjunt de catacterístiques com: les habilitats físiques, característiques psicològiques, la imatge personal, o la destreça que tenim per a relacionar-nos amb els altres. Aquestes concepcions afecten de manera directa sobre la nostra conducta, i segons l’autor Rogers (1961) poden haver dos tipus d’autoconcepte: el real i l’ideal. El real, com el seu nom indica, fa referència a com una persona creu que és, i l’ideal a com l’agradaria ser. L’autoconcepte forma part de la part cognitiva i racional sobre la imatge que tenim sobre nosaltres, però a partir de les dues distincions que fa Rogers, queda evidenciat que l’autoncepte no es forma d’una manera objectiva, sinó que té incidència la nostra part emocional i afectiva. Com que els sentiments tenen repercussió sobre el nostre autoconcepte, sorgeix un altre terme, aquest és l’autoestima. L’autoestima representa l’afecte que té una persona sobre si mateixa i dependrà de si la imatge que té és bona o dolenta. Tindrà una autoestima alta quan s’autovalora de manera positiva i tindrà una autoestima baixa quan ho fa negativament. Dos dels factors que actualment tenen més repercussió en el nivell d’autoestima són l’autoconcepte que tenim sobre la nostra imatge física i les nostres habilitats socials. Resumint, l’autoconcepte és el que pensem sobre nosaltres mateixos i l’autoestima seria l’afecte personal que ens tenim, fruit de la valoració (positiva o negativa) que ens autorealitzem. La percepció que tenim sobre nosaltres mateixos la disposem gràcies a la nostra memòria autobiogràfica, que és aquella que arxiva les vivències del nostre passat, i a l’automemòria semàntica, que forma part del coneixement físic i mental que tenim sobre nosaltres. Segons Epstein, l’autoconcepte compleix una sèrie de funcions, que són: aconseguir un equilibri entre el plaer i el dolor durant la vida, mantenir els nivells d’autoestima i interioritzar les dades aportades per les vivències per a poder utilitzar amb èxit aquests coneixements en properes ocasions. En moltes ocasions, la nostra memòria es veu distorsionada i moltes vegades fa que tinguem un autoconcepte equivocat de nosaltres mateixos i afecti
  • 2. negativament a la nostra autoestima. Per una banda, el fet de tenir un mal concepte sobre nosaltres mateixos té conseqüències negatives en la construcció de la nostra personalitat, ja que el nostre nivell d’autoestima serà baix i ens provocarà sentiments d’inferioritat, d’inseguretat i desajustos emocionals. Tot això ens dificultarà a l’hora de relacionar-nos amb altres persones, convertint-nos en una persona amb pors, tímida i introvertida, o bé ens comportarà dificultats a l’hora d’enfrontar aprenentatges.Per altra banda, un bon concepte genera una autoestima alta i això es tradueix en sentiments de seguretat, confiança, de superació etc. que repercuteixen favorablement en les relacions socials i en estats de posivitat, felicitat i tranquil·litat davant la vida. Com a reflexió del dit anteriorment es desprèn la idea de que per a la construcció correcta i un bon desenvolupament de la personalitat d’un nen és bàsic que hi hagi un creixement de l’autoestima per a que la seva autonomia es consolidi. Això vol dir que quan un nen fa alguna acció ben feta ha d’estar orgullòs i autofelicitar-se pel fet d’haver-ho fet correctament tot sol i no només pensant en el judici d’altres persones. Una bona autoestima ha de tenir el seu origen en la seguretat i valoració personal i no en les valoracions que fan els altres, que moltes vegades son contraproduents i afecten negativament i creen distorsions de l’autoconcepte d’un mateix.