1. EXSÚLTET!
Full informatiu de les parròquies de Sant Pere i la Puríssima Sang. Núm. 58 — Gener de 2011
PÒRTIC
PÒRTI C: ARRIBARÀ ALGUN DIA LA
UNITAT DELS CRISTIANS ?
La setmana del 18 al 25 de gener es dedica a pregar per la unitat dels cristians. Fa molts
anys que el món cristià –catòlic, anglicà i esglésies evangèliques- s’aplega per a pregar
amb una intenció ben concreta i definida: unir-nos i visualitzar conjuntament la pregà-
ria de Jesús al Cenacle: “Que tots siguin un, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu”. (Jo
17,21); és el gran desig del Mestre i Senyor de l’única comunitat.
En el Decret sobre l’ecumenisme del Concili Vaticà II trobem aquestes paraules: “En
algunes circumstàncies particulars, com són les pregàries establertes ´per la unitat´i en
les reunions ecumèniques, és llegut i àdhuc desitjable que els catòlics s’agrupin en oració amb els germans apartats.
Aquestes pregàries comunes són segurament un mitjà molt eficaç d’obtenir la gràcia de la unitat i un signe autèntic
dels lligams que continuen unint els catòlics amb els germans apartats: “Quan dos o tres, en efecte, es reuneixen en
nom meu, jo sóc enmig d’ells” (Mt 18,20).
Aquest any els que han preparat el guió de celebracions –Comissió interdioce-
sana d’Ecumenisme i de Relacions interreligioses- parteixen d’una realitat vis-
cuda pels primers cristians de la Ciutat Santa de Jerusalem. “Tots eren cons-
tants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunitat fraterna, a
partir el pa i a assistir a les pregàries.” (Act 2, 42). Els textos de pregària per a la
Setmana de pregària per a la unitat cristiana han estat preparats pels cristians de
Jerusalem. Crec que és molt indicatiu això que ens diu la comunitat cristiana de
Terra Santa. “És una crida a la reflexió i a la renovació, al retorn als fonaments
de la fe; una invitació a fer memòria del l’Església indivisa”.
Es troben en la comunitat cristiana primitiva quatre característiques distintives i
essencials per a la vida de tota comunitat cristiana:
- La Paraula ha estat transmesa pels apòstols.
- La primera comunitat creient quan es reunia era una comunitat fraterna
(koinonia).
- Celebrava l’Eucaristia (la “fracció del pa”) en memòria de la Nova Aliança
que Jesús acomplia a través dels seus sofriments, la seva mort i resur-
recció.
- Era una ofrena d’una pregària continuada.
Aquests quatre elements són els pilars de la vida de l’Església i de la seva unitat.
Val la pena subratllar la invitació testimonial que fan els cristians de Jerusalem. “Inviten les seves germanes i els seu
germans de tot el món a unir-se a la seva pregària en la lluita per la justícia, la pau i la prosperitat de tots els pobles de
la terra”.
En el nostre arxiprestat de Reus les parròquies i comunitats de religiosos i religioses es pregarà per la unitat dels cris-
tians. Tanmateix el dia 21 de gener, divendres, a les vuit del vespre, a la Prioral, ens reunirem catòlics, ortodoxos, an-
glicans i comunitats evangèliques per a pregar. Aquests últims anys hem sortit de la pregària animats i esperançats.
L’Esperit Sant ens va empenyent a tots a valorar allò que ens uneix, que és molt més que allò que ens separa, com
deia Joan XXIII.
Mn. Creu Sáiz, rector de les parròquies de Sant Pere i la Puríssima Sang de Reus.
1

2. Les nostres comunitats
Parròquia de Sant Pere Parròquia de la Puríssima Sang
Baptismes Confirmacions
Han entrat a formar part de la família de Han rebut el do de l’Esperit Sant:
cristians els infants:
Patrícia Agudo Chavero
Marta Alcaraz Argente
5 de desembre 19 de desembre Marta Arévalo Martínez
Artur Verdú Cabré Mikel Quintanal Líndez Johnny Gabriel Chavez Guzman
Xènia Pareja Pérez
Anna Jové Monné
Maria del Carmen Líndez Maza
Enllaços Tomàs Llevat Bonet
S’han promès amor i fidelitat els esposos: Maria Mejino Prats
Prioral Meritxell Pujol Guinovart
Francisco-Alfonso Ortega amb Olga García 11-12 Josep Maria Sabaté Nicolau
Juan José Garriga Olivares amb Carina Gómez 31-12 Helena Salvany Argany
Oriol Sanz Isern
Santuari de Misericòrdia Judith Serrano Martínez
Jonàs Macip amb Núria Vidal 5-12 Verònica Torres Marchante
Difunts Difunts
Han nascut a la vida eterna els membres de la nostra comunitat: Han nascut a la vida eterna els membres de
Teresa Fernández Parra (90) 9-12 la nostra comunitat:
Víctor Reinoso Lozano (86) 14-12 Juan Volló Agustench (69) 1-12
Araceli Martí Vallvé (90) 17-12 Teresa Salvat Cantijoch (88) 3-12
Josep Domingo Bové (95) 21-12 Francisco Quilez Reche (73) 6-12
Rosa Amoròs Pellicer (75) 7-12
Marc Salvadó Cabré (77) 10-12
Les celebracions a casa nostra Antonio Rodríguez Mamano (92) 10-12
Andreu Ferré Mantolà (73) 12-12
Enguany les nostres comunitats han fet un pas enda- Ramon Juncosa Vallbona (77) 17-12
vant amb les noves tecnologies, i en la missa del Gall
Juan Yeste Lozano (73) 22-12
hem pogut viure una experiència diferent, però no úni-
ca. La comunitat estava joiosa i alegre per celebrar la Carlos Royo Espinosa (40) 25-12
Nativitat del Senyor Jesucrist, tot exultant amb els Maria Ferré Rovira (89) 25-12
cants, sostingut per l’organista de la Prioral i el grup Vicente Romero Lillo (62) 28-12
de joves, escoltant la Paraula de Déu i compartint la Paquita Compte Amat (96) 30-12
taula de l’Eucaristia. Ningú va quedar exclòs de la Juan Martínez Blánquez (83) 31-12
nostra festa, i a fi de fer-la més entenedora i partici-
par-hi amb més atenció, durant la celebració va ha- La veu de la Catequesi
ver-hi el suport informàtic, amb una pantalla on s’hi El passat 18 de desembre de 2010 els pares, mares,
projectava els cants de la celebració, les lectures, catequistes, mossens i infants de la catequesi de
acompanyat d’imatges que ens portaven cap a la pre- comunió de la Pma. Sang van participar de la Festa
gària i la meditació. de Nadal de la Catequesi. A les 17:30h. es trobaven
tots a la Casa de la parròquia. Van començar tot parti-
Tots els participants ens vam alegrar per l’ajuda d’a- cipant al Joc de la Partida de la Catequesi, amb activi-
quest nou dispositiu, que si Déu vol, a les grans cele- tat vàries posant a prova a tots els concursant infants i
bracions serà un punt més per a viure i aprofundir en adults. Després van compartir un berenar que cadas-
la nostra vida celebrativa. cú va portar i quan ja s’aproximava l’hora de la missa,
tots els assistents es van dirigir cap a l’església de la
També, els altres dies nadalencs les nostres comuni- Puríssima Sang per celebrar l’Eucaristia i la festa de
tats van viure les fetes de les solemnitats de la Sagra- Jesús.
da Família, Santa Maria, mare de Déu i l’Epifania del
Senyor. Va ser una tarda on tothom va riure, descansar i so-
Que cada dia puguem viure i celebrar la nostra fe amb bretot compartir la fraternitat d’una comunitat que està
la comunitat que ens acompanya. viva i que creix.
2

3. Reflexionar... La societat del malestar
Barcelona. Em dirigeixo de la plaça Urquinaona a la plaça de Catalunya pel carrer Fontanella. Camino amb certa
agilitat, de manera que avanço un parell de dones joves. Una li diu a l’altre: “Estic farta de l’altre, del veí i del de més
enllà”. “Mataré algú...” La seva frase em queda gravada. No miro enrere per veure’ls la cara, però el to de la seva
veu no deixa cap dubte. Parla seriosament. Cal dir, però, que el seu afartament és oceànic, no va dirigit contra ningú
en concret, sinó contra tothom. L’altre és l’adversari, l’indesitjable. La proximitat o la llunyania tant se val. Tots entren
al sac de l’odi i del rebuig. Les ressonàncies sartrianes són evidents. Sartre, en la seva obra de teatre A porta tanca-
da, afirma que “l’infern són els altres”. Les coincidències són clares, tot i que la dona va més enllà fins que culmina
verbalment amb l’anihiliació i la mort de l’altre. Segueixo el meu camí colpejat per la duresa de l’expressió, a la qual
dono voltes mentre vaig cap a la meva destinació.
En contraposició, em ve al cap la tan utilitzada expressió “estat del benestar”, amb les seves llums i ombres. Per què
es combina l’estat del benestar amb la societat del malestar? A aquesta situació s’hi arriba per diferents camins.
Primer, l’exaltació del jo i la pèrdua de l’alteritat. L’altre només és valorat si serveix als meus interessos. La vida es
construeix d’acord amb els desitjos egoistes. Només es declina el pronom personal en primera persona: jo, jo, i jo.
No hi ha ningú més i, si hi ha altres persones, si representen una amenaça per als meus desitjos i apetències, han
de ser ignorades o eliminades. No hi ha diàleg, sinó monòlegs interminables. Es tracta de complaure’m en tots els
meus desitjos sense tenir en compte els altres. A les programacions d’agenda, només compten els plans propis. Fer
feliç algú que no sigui un mateix constitueix una tasca menyspreable i una pèrdua de temps. Segon, la infelicitat de
l’ego condueix a l’agressivitat, al vòmit de totes les meves frustracions sobre l’entorn. Tota una cultura centrada en el
propi melic poca cosa té a fer. Només serveix per entretenir, per enviar missatges d’una diversió intranscendent que
es converteix en opi del poble. N’hi ha prou de delectar-se amb objectes: jugar amb el mòbil, ampliar fins a límits
insospitats les xarxes socials, i apostar per una extensió sense profunditat... Coses, coses, coses. Sense espai per
als sentiments profunds i els valors consistents. Es tracta de la mort de la religió i de la fe. Si l’altre no existeix, l’Alt-
re, tampoc.
Tercer, l’enfonsament de l’economia, com a criteri de seguretat i inconsciència, deixa sense fonament àmplies capes
de població. No saben on agafar-se. El benestar promès es converteix en malestar. Els fruits gratuïts del paradís
s’han acabat i per menjar cal treballar. El mite s’ha fet a miques. O es troba una altra plataforma estable (l’economia
no ho és i la seva situació es reflecteix en una borsa que puja i baixa) o l’angoixa acamparà al seu aire (“estic farta,
vull matar algú”). La política i l’educació es poden preguntar quines bases sòlides han posat en els joves. Han des-
moralitzat la societat sense més. Els resultats són a la vista.
On queden paraules com esforç, risc, amor al proïsme, reconciliació, abnegació, silenci, esperança, Déu, responsa-
bilitat, fe, compromís, millora social, ajuda als necessitats, austeritat, pregària, alegria, comprensió, família, poesia,
feina...? No és retorn al passat sinó la millor sortida progressista que existeix.
Lluís Serra Llansana, Catalunya Cristiana, número 1.632, 2 gener 2011, pàgina 13.
CONCERT DE CAP D’ANY
El passat 1 de gener, a les 8 del vespre, es va celebrar a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus el primer
concert de Cap d’Any, memorial Micheline Carpentier, en el qual hi participaren els organistes de Reus i els
músics col—laboradors de la Prioral. Marta Nus, Jaume Gil, Josep Maria Manresa i Arnau Ferré a l’orgue, i Jordi
Sans al bombardí, mossèn Enric Mateu, vicari de la Prioral, al saxo i Pep Manresa al violí, encapçalats i dirigits
per l’organista titular, el mestre Josep Maria Mas Bonet, interpretaren peces de V. Lübechk, J.S. Bach, T. Ste-
vens, Pau Casals, G. de Lioncourt, R.V. Williams, Sigfrid Karg-Elert, C. Taltabull i J. Rheinberger.
El públic que emplenava la bancada del temple va
gaudir d’un concert de qualitat i va premiar els intèr-
prets amb calorosos aplaudiments. En paraules del
senyor Prior és un desig de la comunitat que aquest
esdeveniment sigui l’inici d’un seguit de trobades mu-
sicals que iniciïn els anys a venir.
3

4. Solemnitats i fes-
Esdeveniments... tes a la nostra
Pregària per a la Reus Conferències Arxidiòcesi
unitat dels Arxiprestals. Durant el mes de gener, l’Església
Cristians que peregrina a Tarragona celebra
El 20 de gener a les 8 del la festa dels seus sants. El dia 21
El pròxim divendres 21 de gener a vespre i, a la sala d’actes de Crist celebrem la memòria de sant Fruc-
les 8 del vespre ens trobarem a la Rei, conferència sobre “Aquella ge- tuós, bisbe i la dels seus diaques
Prioral totes les confessions cristians neració perduda”, a càrrec del Dr. Auguri i Eulogi. Ministres de la
per oferir la nostra pregària per a la Jordi Yglesias, prevere i oncòleg, que nostra terra, que foren martiritzats
unitat. Escoltarem la Paraula de Déu, reflexionarà sobre si aquella genera- l’any 259 a l’amfiteatre de Tarrago-
cantarem himne i lloances i resarem na. I també, el dia 25 celebrarem
ció de cristians anomenada del post-
amb la pregària que Jesús ens va la Conversió de sant Pau. Ell és el
concili –dels anys 60 i 70– s’han des- protector i patró de la nostra diòce-
ensenyar. encantat definitivament. si.
CONFIRMACIONS A CASA NOSTRA
El passat 11 de desembre les nostres comunitats van viure l’alegria de la fe, tot veient com els adolescents que
s’han preparat durant dos anys en la catequesi de confirmació feien un pas endavant en les seves vides. El
Senyor disposa i el seu Esperit d’Amor treballa en el cor de tots els homes i dones. És així, que aquest joves a
partir d’ara ja són membres de la comunitat amb drets i també amb responsabilitats. En el sagrament de la con-
firmació són marcats amb el do de l’Esperit, perquè anunciïn el Regne de Déu.
La comunitat, no és una suma de persones que compleixen amb el manament d’assistir o d’oir missa, sinó que
té el deure d’anunciar i viure la Bona Nova de l’evangeli, crear lligams de fraternitat i germanor entre els seus
germans i germanes, tot participant de les celebracions, catequesis, caritat...
Que cada dia el Senyor Jesús ens ajudi a descobrir què és formar part d’una comunitat cristiana.
Agenda de Gener
- Dia 13: 20:15h a 21:15h. A la Casa de la Parròquia (c/ del Roser,44) i a l’Abadia (c/ de l’Abadia, 2) «Posem al
dia la nostra fe», la catequesi d’adults de la parròquia.
- Dia 14: 10h. A l’abadia, reunió de preveres i diaques de l’Arxiprestat.
- Dia 16:11:30h. A la Pma. Sang, missa familiar del 2n curs de la catequesi de comunió.
- Dia 16:12:30h. A la Prioral, missa familiar de la catequesi de comunió
- Dia 20: 20h. A la parròquia de Crist Rei, conferència Arxiprestral sobre “La generació perduda” pel Dr. Jordi
Yglésias, prevere i oncòleg.
- Dia 21: 20h. A la Catedral de Tarragona, missa pontifical del protomàrtirs sant Fructuós, bisbe; sant Auguri i
sant Eulogi, diaques.
- Dia 21: 20h. A la Prioral, pregària per a la unitat del Cristians.
- Dia 22: 9:30 a 13h. A la Parròquia de Crist Rei, formació per a les catequistes de l’Arxiprestat.
- Dia 22:19:45h. A la Pma. Sang, missa familiar del 1r curs de la catequesi de comunió.
- Dia 24: 20:15h a 21:15h. A la Casa de la Parròquia (c/ del Roser,44) i a l’Abadia (c/ de l’Abadia, 2) «Posem al
dia la nostra fe», la catequesi d’adults de la parròquia
- Dia 30:11:30h. A la Pma. Sang, missa familiar del 2n curs de la catequesi de comunió.
Consulta el nostre blog:
www.prioraldereus.blogspot.com
Si us voleu posar en contacte amb nosaltres: fullexsultet@gmail.com
4