1. Psicologia de l’Alimentació Infantil
Prof. Mònica Thomas
Departament de Psicología.
Universitat de Girona.
En els darrers anys, l’alimentació humana i concretament l’alimentació
infantil i adolescent es troba cada vegada més sota el punt de mira de la
investigació i la recerca. Són moltes les problemàtiques, i en alguns casos
serioses patologies, les que s’associen a aquest comportament vital. Desde
l’obesitat a l’anorèxia o la bulímia, passant per altres trastorns no únicament
alimentaris com la vigorèxia i l’ortorèxia. Però més enllà dels estudis i la
recerca, ens trobem amb una realitat plausible. Els nostres infants, adolescents
i joves mostren uns índexs d’obesitat i patologia molt més elevat que en
dècades anteriors. A més a més, amb una tendència a l’alça tant en
prevalença.
D’aquí que els estudis i les diferents disciplines sanitàries hagin optat per
obrir noves hipòtesis i explicacions de les causes d’aquesta nova realitat. Seria
perillós que avui contempléssim l’alimentació humana des d’un prisma
exclusivament mèdic o nutricional. Ens perdríem la possibilitat de comprendre-
la i tractar-la adequadament. Com també seria perillós que la banalitzéssim i
se’n parlés sense rigor. I és que la pròpia societat es troba amarada d’aquesta
informació que a vegades es transforma en desinformació i arriba a generar
pautes d’alimentació molt poc saludables. Com a exemple tenim la proliferació
de les dietes miracle sacralitzades a través de figures mediàtiques i ídols
juvenils.
Les motivacions personals per menjar, com també la quantitat, la freqüència
i l’elecció de la ingesta d’aliments, es veu afectada per variables no
relacionades directament amb les necessitats fisiològiques o nutritives dels
aliments. I és que el comportament alimentari humà es troba influenciat per
senyals provinents dels aliments, del propi cos, de l’entorn social i físic i afectat,
com també associat, a les emocions. La ingesta d’aliments és, de fet, un procés
Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 1
Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà

2. de comunicació, de significats emocionals. Per aquesta raó és fàcil entendre
per què moltes persones acaben confonent l’aliment amb d’altres necessitats
emocionals: en molts casos la persona menja per gestionar el malestar
que sent.
Tradicionalment, el fet de menjar s’havia contemplat com un procés
automàtic. Jo sentia gana quan el cervell me n’enviava senyals. Avui coneixem
detalladament aquestes bases biològiques. Sabem, per tant, que a nivell
cerebral l’hipotàlem s’encarrega dels centres de fam i sacietat. Però no
hem d’oblidar la seva relació amb l’escorça cerebral. Aquesta relació estableix
molt més complexes mecanismes relacionats amb l’alimentació que es vinculen
a experiències prèvies i a la resta de processos psicològics de l’individu. De
manera que a l’alimentació hi queden relacionats aspectes com ara els
sentiments de seguretat, benestar, afecte, autoestima, relacions socials, lligams
culturals, etc. Finalment, doncs, ja no mengem únicament quan tenim gana.
Precisament l’alimentació és, des del naixement, el camp on la persona
anirà mostrant la seva llibertat, els seus gustos i aversions. A poc a poc
l’infant va reafirmant la seva personalitat amb el no, cosa que acaba provocant
una impressió d’oposició sistemàtica als pares. I l’hora dels àpats és el moment
idoni. Existeixen uns patrons alimentaris que cal conèixer per tranquilitzar-nos
davant l’alimentació dels infants. Aproximadament dels 0 als 7 anys de vida ens
trobem que hi ha un consens gustatiu: una marcada preferència pel gust dolç.
Alguns infants seran més voraços que altres en funció de la seva dotació
biològica o de les notables diferències en el clima familiar. L’infant va passant
del reflex de succió que li permet satisfer la fam cap a poder relacionar-se amb
els altres i establir vincles de relació. Ja en aquests moments és molt important
l’actitud de la persona que l’alimenta. Es va establint una relació íntima entre
gust-emoció-comunicació que es preservarà en diferents graus durant la vida
adulta.
Els principals problemes comencen entorn dels dos anys i mig, quan l’infant
s’asseu a taula per menjar el mateix menú amb els altres. El nen o la nena es
Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 2
Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà

3. troba que, de cop i volta, perd el privilegi de l’atenció exclusiva de l’adult. A més
a més, ha d’ampliar sobtadament el ventall d’aliments i ha d’afrontar-se a noves
textures i esforçar-se amb la masticació. Per si encara no fos prou, cal sumar-hi
la neofòbia que durarà fins, més o menys, els deu anys; és a dir, una forta
resistència a tots els aliments nous, desconeguts o poc familiars. És
l’època en què el nen selecciona els aliments, els examina, els olora, els tasta
en molt petites porcions i sovint les acaba escupint.
Fins als sis o set anys els nens encara no disposen de tot el llenguatge ni
prou desenvolupament cognitiu establert. No ens serveix de res fer servir
l’argument de la seva salut en un futur. Els raonaments que fan es basen
encara en aparences i esdeveniments concrets. Descriuen el menjar pel color,
aspectes i quantitat però encara no el poden classificar en grups. Tendeixen a
classificar els aliments en m’agrada i no m’agrada, en desconeixen les raons o
són errònies respecte a si són bons per a tots o per a tu. Com cal actuar? És
preferible no enfadar-se ni obsessionar-se. Cal viure-ho com una fase
passatgera de la criatura i aplicar unes tècniques que donaran fruit a llarg
termini. Aquestes es basen en la familiarització amb l’aliment. És a dir, procurar
que hi tingui contacte, que se’n parli, que els pares mengin del mateix aliment,
presentar-los de manera apetitosa o acompanyats amb altres aliments que els
agradin, parlar-los dels seus beneficis o dels perills, sabent que encara no
poden entendre. Però en cap cas abandonar un aliment concret perquè no el
vol. Per descomptat cal que continuï present a la taula.
També és bàsic menjar en un clima i relació emocional càlida i comprensiva i
així l’infant gosarà tastar una nova cosa. Són importants l’organització i els
horaris, però no la rectitud sense sentit i els crits o els càstigs. I sempre
cal ser conscients de quin és el context dels fills. El seu món també està
construït per la TV, la publicitat, l’escola, els amics... I amb totes les influències,
ells van creant lentament la seva pròpia identitat.
A partir dels set anys fins als onze o dotze, el nen ja pot centrar
simultàniament diversos aspectes d’una situació. Ja sap classificar, reclassificar
Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 3
Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà

4. i generalitzar, pot establir relacions de causa i efecte i començar a entendre la
relació que pot haver-hi entre allò que fa i la seva salut. Alerta, però!... que el
fet que ho entengui no vol dir que l’importi o ho valori. I per això cada vegada
tenen més pes els menjars que pot fer entre hores en d’altres contextos que no
siguin estrictament els familiars. Dels sis als dotze anys, és l’etapa clau per a
l’aprenentatge, per prendre consciència de la imatge corporal; volen ser
acceptats, van creant una identitat social, van guanyant en autonomia i han
après a escollir. Per això seria important que aprenguessin a identificar les
emocions i sentiments relacionats amb l’alimentació. Caldria que aprenguessin
a escoltar-se a ells mateixos, conèixer les seves pròpies preferències i anar
augmentant la responsabilitat respecte a una alimentació autònoma.
A partir dels dotze anys fins als setze apareix un nou front: l’autoestima i
l’acceptació del propi cos. És precisament en aquestes edats quan ja es pren
consciència dels diferents usos de l’alimentació (calmar l’ansietat, compensar
les frustracions, cercar-hi refugi, fer front a l’avorriment, desfogar-se...). Per
això és quan més cal treballar i incentivar els hàbits d’autocontrol, i com fer
front a les emocions i a les pressions socials.
Com hem anat veient, a les edats infantils i adolescents és quan tots els
processos psicològics es troben en formació o en canvi. Però concretament hi
tenen un paper molt rellevant les emocions. Aquestes es troben lligades a tots
els processos cognitius. Ara bé, ens trobem amb diverses possibilitats respecte
a com les emocions poden afectar a la ingesta. Per exemple, el fet que algunes
persones puguin estar regulant les seves emocions i l’estrès mitjançant
l’alimentació. Això podria explicar per què davant els exàmens, les pressions
del grup o el ritme de vida accelerat, algunes persones optarien per menjar a fi
de fer callar aquell malestar intern que sent i que no sap discriminar
adequadament. Si bé una altra explicació podria ser que es donés una
interpretació inadequada de l’activació emocional. Així, davant les emocions, la
persona menjaria. I si li és possible aliments dolços o gustosos que generessin
un petit moment de plaer i benestar. Fins i tot una altra explicació és que la
Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 4
Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà

5. persona es desinhibís durant les emocions i mengés més del compte, incapaç
de parar o de restringir la seva dieta. O fins i tot les tres explicacions podrien
trobar-se alhora en una sola persona.
L’alimentació no és un procés automatitzat. Ens permet la supervivència i es
troba fortament arrelat a les nostres conductes instintives i a les emocions, les
estructures cerebrals més arcaiques. Però com en tota experiència humana, hi
cal un fort aprenentatge. Cal aprendre a menjar i cal aprendre a ensenyar a
menjar, tenint en compte tot el que hi ha en joc en el sentit ampli de la frase
feta.
Psicologia de l’Alimentació Infantil. Prof. Mònica Thomas 5
Cicle de Conferències AMPA-CEIP Garrigàs-ZER Empordà