2. Neix a Sabadell el 1899 i mor a Barcelona el
1986.
Utilitza el pseudònim de Pere Quart.
El 1919 es fa carrec del “diari de Sabadell” i
més tard formara el “grup de Sabadell”.
El 1925 funda les edicions la Mirada.
Al 1939 fixa la seva residència a Xile i al 1948
torna a Barcelona.
El 1970 rep el premi d’honor de les lletres
catalanes i el 1980 el premi de la Ciutat de
Barcelona.
3. Al 1928 escriu la seva primera obra, “una
tragèdia a Lilliput i al 1934, exiliat a França
publica les decapitacions.
El 1936 escriu “Allò que tal vegada
s’esdevingué”
El 1938 estrena “la fam” i al 1959 publica
“vacances pagades” que guanya el premi
Ausias March.
4. L’obra consta d’un sol acte distribuit en
tres parts:
Plantejament:
• Caïm es enganxat pel querub intentant entrar a
l’Edén (perque vol aconseguir la pera de l’arbre
de la VIDA per Nara). Mes tard, Adam explica a
Caïm perquè van ser explusats del paradís.
Nus:
• Caïm i Abel discuteixen per Nara, que vol una
pera del arbre de la VIDA. Llavors Caïm s’ofereix
a portar-li i encara que està avisat pels àngels,
entra a L’edén i aconsegueix la pera.
5. • Arriben els angels i li prenen la Pera a Caïm.
Adam decideix que Abel s’ha de casar amb Nara i
quan Caïm se’n assabenta mata a Abel en un
rampell d’ira.
Desenllaç:
• Després de la mort d’Abel, apareix Jahvé (veu en
off) que perdona a Caïm perquè és una persona
feta i madura que serà capaç de crear un nou
món. Més tard apareix el Querub i li dóna l’espasa
a Caïm que marxa amb Nara per a començar una
nova vida.
6. Adam: És l’espos d’eva i el pare de Caïm,
Abel i Nara. Té 22 anys encara que
n’aparenta 40. Vesteix una túnica sense
mànigues que li arriba pels genolls i porta
una barba descuidada. És una persona
gandula i avariciosa. És un conformista.
Menysprea a Caïm i elogia a Abel.
Eva: Esposa de Adam. Mare de Caïm, Abel i
Nara. Té uns 20 anys però n’aparenta 40. És
una persona treballadora i comprensiva . El
seu fill predilecte es Caïm.
7. Nara: Té 18 anys i és una noia molt
mimada. Es guapa i atractiva,
despreocupada, capritxosa i senzilla.
Abel: És el segon fill. Té 19 anys i és ros,
barbamec, de caràcter feble i afeminat.
S’aprofita del que fa Caïm encara que és
una bona persona.
Caïm: És el primer fill, té 19 anys. És bru, i
fort. És el protagonista de l’obra. És
inteligent i treballador . Té molt clars els
seus objectius.
8. ElQuerub: Angel guardià del Paradís.
Vesteix una túnica i té els cabells rossos.
Porta una diadema daurada. És molt
comprensiu, sobre tot cap a Caïm i té molt
raonament.
Jahvé: Totpoderós, castigador,
omnipresent i quan surt ho fa en forma de
veu en of.
9. Voluntat de fer-se entenedor
Llenguatge molt clar i intel·ligible
Equilibri entre el llenguatge teatral i el col·loquial,
així s’acosta al llenguatge popular, però mai
caient en la vulgaritat
Combina el registre literari (més ric) amb el
registre popular
Pretén que el llenguatge sigui entenedor.
10. El centre d’interés lingüístic és sitúa en el
fet de la creació lingüística. Aquesta
capacitat dóna precisament categoria als
éssers humans.
Els diàlegs són vius i ràpids amb un toc de
col·loquialisme que és demostra a través
de l’us de frases fetes, exclamacions i
insults.
11. L’autoritarisme : Que es presenta a traves de
l’autoritat paterna i la divina. ( L’exerceix
Adam de manera arbitraria i la decisió de
donar Nara a Abel desencadena el fratricidi)
El mite Bíblic. (del Gènesi cap. 1-2-3-4).
Aprofita per criticar durament unes relacions
familiars que tenen molt de burgeses.
La crítica del conformisme: Caïm es el
representant màxim de l’inconformisme tot i
que el condemna a la soletat.
12. L’obra és una comèdia burgesa.
Quant a l’ambientació hi han decorats
senzills, efectes especials (trons i llamps),
acotacions. També ens indica les pauses,
els canvis de comportament i de situació.
La veu de Jahvé la destaca en
majúscules.