4. En els primers, els
seguidors es
concentraven al nord
d’Índia, en petita
minoria. Fins que Ashoka va
unificar quasi bé tot
el territori Indi,
convertint-lo en una
religió personal i
una tutela estatal.
5. Es va començar a expandir per
tota l’Àsia i es va convertir en
una religió amb el major
nombre de fidels d’aquella
època.
Desapareix al segle IX a la Xina, i
l’Índia al segle XIII. La seva
presència es va anar fent més local.
Al segle XX comença a passar
els límits d’Àsia, Europa i
Amèrica en petits grups.
6. Va néixer a
Va ser un mestre
Lumbini, que
espiritual del
és l’actual
budisme. Es
Nepal. Les
conegut per ser
dates de
el creador
naixement són
d’aquesta religió.
incertes.
7. Els rituals es realitzen per
commemorar ocasions
especials, per implorar
benediccions o per agradar i
guanyar-se els Déus.
Els mites serveixen perquè la
gent comprengués el significat de
la seva vida i el seu origen.
Aquests mites són d’origen hindú.
8. El tambého, que és la contemplació
d'una estàtua del Buda on es dóna a
experimentar un sentiment de Pau i
tranquil·litat.
S’inclou la recitació d'uns quants
versos tradicionals, la posada en
escena d'imatges acolorides en la
nostra ment i la participació d’altres
en un commovedor i dramàtic ritual.
9. La pedra substituí el maó com a material com a
material de construcció, per crear edificacions més
resistents que les d’anteriors períodes.
10. Els primers fets els tenim al santuaris
rupestres de Barabar i al Palau d’Aixoka a
Pataliputra.
Són característiques les columnes
monolítiques: columnes de pedra d’una sola
peça.
11. Origen: subcontinent indi, Segona etapa: icònica, la
segles posteriors vida imatge del Buda és el símbol
Siddharta Gautama. central de les obres d’art.
Primera etapa: preicònica, segle 1
d.C. No recorre a representacions
de Siddharta Gautama.
12. Hana Matsuri: naixement del Buda.
Nehan: mort del buda.
Higan: veneració dels avantpassats.
Obon: invocació dels avantpassats perquè siguin alliberats
dels inferns.
13. Losar: celebració de l’any nou.
Gutor: festa dedicada a la purificació i al perdó.
Monlam Chenmo: festa de l’oració.
Chonga Chopa: festa de la mantega.
14. Actualment, el budisme, té uns 400 milions de fidels. Tant a
Tailàndia com a Brimània el budisme a tingut sempre molta força.
Feia molt de temps que el budisme havia desaparegut de l’Índia, hi
va haver una petita espurna d’esperança i els fidels van tornar a
creure en el Budisme.
15. El budisme ha afrontat períodes molt difícils...
A la Xina segueix existint però sota un estricte
regulació i supervisió governamental.
Molts monestirs i temples Tant monjos com monges han
van ser convertits en hagut d’assumir funcions
escoles, dispensaris i laborals a més de les que els
organismes públics. pertoca com a religiosos.
16. El Budisme és molt reconegut per...
• La seva eficaç organització.
• Les seves agressives tècniques de conversió.
• L’ús de mitjans de comunicació de molta gent.
• El seu fort component nacionalista.
17. El Budisme té un partit polític propi: el Komeito, que és un
Partit del Govern Net.
Sempre ha destacat per un sentiment de responsabilitat
universal envers tots els éssers.
18.
19.
20. Buda no va escriure cap llibre, els
seus ensenyaments volien que
fossin escampats de paraula. Però
igualment, els textos budistes es
classifiquen en tres grups:
• Sutra: són els sermons.
• Vinaya: fixa les regles
monàstiques.
• Adhidharma: classificacions dels
ensenyaments.
